Magreo
El magreo (coloquialment franela, faixe, ficar mà, caldeo, etc.) designa les relacions sexuals consistents fonamentalment en carícies íntimes,[1] sense cap tipo de penetració, ni vaginal ni anal. Aixina mateix és freqüent l'us del anglicisme petting,[2][3] que pot tindre un significat més ampli que el sexual i aludir al fet d'acariciar o besar als animals de companyia, els mims que prodigan les mares als seus bebés, etc. encara que també contactes en roba interior i demés.
Una de les primeres fonts que tenim és d'un personage, conegut popularment com El Monge, el mateix que el dels Quatre Postes, que realisava està practicava sexual en les dònes de les que es rodejava.[4]
«Magrear» també fa referència al fet de menjar la part més gustosa dels aliments.[1]
Graus
S'identifiquen tres graus de magreo:[5][6][7]
- Grau I: Prendre's les mans, donar-se bess, abraçar-se.
- Grau II: Carícias sexuals sobre la roba, que poden inclús imitar el coit.
- Grau III: Carícies sexuals baix la roba. Inclou des de ficar la mà baix la roba fins a estar totalment nuets i practicar sexe oral, masturbació mútua, frot o tribadisme
Riscs
La majoria de les pràctiques del magreo té nul o baix risc d'infeccions de transmissió sexual (ITS), tant en relacions heterosexuals com a homosexuals, sempre que els decorreguts vaginals i/o seminals no facen contacte en les mucoses (bucal i/o genital) de l'atra persona.
Sobre el risc de transmissió de VIH, el sexe oral (cunnilingus, anilingus i felaació) en métodos de barrera són segurs. El método de barrera per a la felaació és el preservatiu. En cas de palpege, usar guants de làtex. Per als atres dos casos és una làmina de làtex que es pot obtindre tallant un preservatiu.
El cunnilingus i l'anilingus sense método de barrera i la felaació sense eyaculació en la boca ni preservatiu, es consideren de menor risc.
La felaació en eyaculació en la boca i sense preservatiu es considera d'alt risc.
L'us de joguets sexuals no presenta risc. L'intercanvi de joguets sexuals no presenta risc si s'utilisa un preservatiu distint per a cada persona.[8]
Sobre l'embaràs, no hi ha risc si el semen no fa contacte en la vulva.[9]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Diccionario de la lengua española
- ↑ Görlach, Manfred (ed.): A Dictionary of European Anglicisms: A Usage Dictionary of Anglicisms in Sixteen Selected European Languages, Oxford University Press, 2001, veu «Petting» (pág. 231).
- ↑ Salines, Jaime: Travessies. Barcelona, Tusquets Editors, 2003.
- ↑ Carmelo Luis López: Àvila, Segòvia i les seues tradicions. pp.36-37
- ↑ González, María Isabel: «Sexualitat adolescent
- Archivat el 23 de juny de 2013 archivat en Wayback Machine.», Medwave, decembre de 2004, n.º 4 (9) - baix llicència Creative Commons Atribució-NoComercial 3.0 Unported
- ↑ Fernández, Lilian i uns atres: «Creències, actituts i coneiximents en educació sexual», Revista Mèdica de Chile, v. 128, n.º 6, Santiago, juny de 2000.
- ↑ González, María Isabel i uns atres: «Caracterisació d'assistents a conselleria en sexualitat en un centre de salut integral d'adolescents», Revista Chilena de Pediatria 76 (6); 573-579, 2005.
- ↑ Creu Roja Espanyola, 2008. Informació general sobre el VIH i el sida 2008
- ↑ MARINA, Mirta
Educació sexual integral : per a charrar en família.
- Archivat el 17 de octubre de 2012 archivat en Wayback Machine. - 1a ed. - Buenos Aires : Ministeri d'Educació de la Nació, 2011 pág 26
Bibliografia
- STERN, Claudio (editor): Adolescents en Mèxic: Investigació, experiències i estratègies per a millorar la seua salut sexual i reproductiva. Mèxic: El Colege de Mèxic, 2008.
- LEHMANN NITSCHE, Robert: Texts eròtics del Riu de la Plata: ensaig llingüístic sobre texts sicalípticos de les regions de l'Argent en espanyol popular i lunfardo recollits, classificats i analisats per l'autor. Llibreria Clàssica, 1981.
- GONZÁLEZ SOBERANIS, Jania Lucía: Pràctiques sexuals en un grup de jóvens guatemaltecs Tesis de grau. Univ. Sant Carlos. Guatemala, 2011. Pág 34.
- SÁNCHEZ RAJA, Ester i unes atres: Guia bàsica d'educació afectiu-sexual per a persones en discapacitat visual. Edicions Universitat Barcelona, 2005. Pág 66. Vista prèvia en Google books
- Este artícul conté una traducció derivada de «Magreo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.