Anilingus
La pràctica sexual del anilingus (del llatí: anus, «ano» i -lingus , de lingere, «llepar», ocasionalment escrit analingus) és el contacte entre la boca, l'ano i regions adjacents. També coneguda com a bes negre o bes grec, és l'inserció de la llengua en l'ano d'una atra persona. Esta pràctica té una variant anomenada «el colibrí», fent referència a la família d'aus que utilisa la seua llengua d'una manera similar en la finalitat d'arreplegar néctar de les flors.
Pràctica
General
El plaure per al dador durant el anilingus sol basar-se més en el principi de l'acte.[1][2] L'ano té una concentració relativament alta de terminacions nervioses i pot ser una zona erógena, i el receptor pot rebre plaure de l'estimulació anal externa. La persona que rep el anilingus es considera la parella passiva de l'acte, i la persona que realisa el anilingus és la parella activa. Les persones poden practicar el anilingus per sí solament, abans del fingering anal o la penetració anal, o com a part dels jocs preliminars. Estudis indiquen que el anilingus és solament rara volta una pràctica sexual entre dònes.[3][4]
Tècnica
El anilingus pot incloure una varietat de tècniques per a estimular l'ano, com besar o llepar; també pot incloure que la llengua es moga al voltant de la vora de l'ano o cap a dalt i avall entre les anques, i dins i fòra de l'ano.
El anilingus pot realisar-se en vàries posicions sexuals, com per eixemple
- la parella passiva està a quatre pates en posició del perrito i la parella activa realisa el anilingus des d'arrere.
- la parella passiva està d'esquenes en la posició del misionero, en les cames alçades i els genolls cap al pit, i en algun tipo de respal (com un coixí) baix les caderes per a major comoditat i per a alçar les anques. En l'ano de la parella expost, la parella activa s'agenolla entre les cames de la parella per a realisar el anilingus.
- La parella passiva es coloca damunt en la posició del 69.[5] La parella passiva pot tombar-se sobre la parella activa en la posició del misionero, en les cames alçades en alt, des de la part davantera per a alçar les anques de la parella i realisar el anilingus en l'ano expost.
- A sovint usada en combinació en la posició del 69 detallada anteriorment, en una atra posició la parella activa es tomba sobre la seua esquena en la parella passiva assentada sobre la seua cara. Esta posició permet a la parella «passiva» ser més activa o inclús completament dominant, ya que ara pot girar fàcilment les seues caderes i espentar la seua pelvis.
- el rusty trombone (trombón oxidado), en el que un home es manté de peu mentres la parella activa realisa el anilingus per darrere, generalment des d'una posició agenollada, al mateix temps que masturba a la parella de peu, assemblant-se aixina a algú que toca el trombón.[6]
Riscs per a la salut i prevenció
Com totes les pràctiques sexuals, el anilingus té un risc d'infeccions i un modo de previndre-los.
La presència de bactèries, virus o paràsits entorn o dins de l'ano o recte carregen risc d'infeccions i malalties com l'hepatitis B, la cuc intestinal, Clamidia, el papilomavirus humà (PVH), la gonorrea i l'herpes, entre atres infeccions de transmissió sexual. Aproximar la boca als genitals immediatament despuix de haver-l'introduït en l'ano pot provocar l'ingrés accidental de bactèries Escherichia coli ("E. coli") en l'uretra, causant una infecció del tracto urinari.
El VIH/SIDA no sembla ser fàcilment transmisible a través d'esta pràctica, pero els experts afirmen que existix cert nivell de risc de contagi. Alguns paràsits poden trobar-se en les heces si es consumix carn poc cuita. Rastres d'hepatitis A en les heces només són provables si la persona infectada ha menjat aliments contaminats. L'hepatitis C és rara pero és possible si el receptor de l'acte presenta sanc en l'ano o en les heces.
Si el receptor de l'acte té ferides o llagues obertes en les seues genitals o si el ejecutor de l'acte té ferides o llagues en la boca, i inclús sagnat de genives, s'incrementa el risc d'infeccions de transmissió sexual (ITS). Espalmar els dents, usar fil dental, curació dentals recents o inclús ingerir menjars crocantes, com creïlles fregides relativament pronte abans o despuix de realisar el contacte, també eleven el risc de transmissió, perque totes estes activitats poden causar chicotets corts en els llavis, galtes i paladar. Estes ferides, aun cuando foren microscòpiques, aumenten les possibilitats de contraure alguna ITS que puga ser transmesa oralment baix estes circumstàncies. Un contacte d'este tipo pot també comportar a infeccions més comunes originades per bactèries i virus que existixen, rodegen i són segregades en la regió anal.
Relació entre el virus del papiloma humà (VPH) i el càncer oral
En el 2005, un estudi en l'universitat de Malmö, Suècia, va sugerir que realisar sexe oral sense protecció a una persona infectada en el virus de papiloma humà podria incrementar el risc de càncer de laringe. L'estudi va revelar que el 36 % dels pacients en càncer tenia VPH, comparat en el 1 % del grup de control sà.
Un atre estudi recent sugerix una correlació entre el sexe oral i el càncer de gola. Es creu que això es deu a la transmissió de VPH, ya que el virus ha segut implicat en la majoria dels casos de càncer cervical. L'estudi conclou que les persones que varen tindre d'una a cinc parelles a les quals els varen practicar sexe oral durant la seua vida varen duplicar aproximadament el risc de càncer de gola en comparació a aquelles que mai ho varen fer. Aixina mateix, aquelles que varen tindre més de cinc parelles de sexe oral, varen incrementar a 250 % el risc.[7]
Prevenció
Les persones que patixen d'infeccions de transmissió sexual poden semblar saludables, per cual l'us de mides de prevenció i la realisació d'un examen de sanc que incloga serología és una recomanació universal i en major émfasis entre els qui tenen sexe en major cantitat de persones i en menors condicions de seguritat. La mida de prevenció per excelència és la barrera de làtex. Estos dispositius estan especialment dissenyats per a açò o be pot fer-se retallant un preservatiu.
Vore també
Referències
- ↑ Newman, Felice (2004). The Whole Lesbian Sex Book: A Passionate Guide for All of Us, Cleis Press Inc., p. 174. ISBN 978-1-57344-199-5.
- ↑ Taormino, Tristan (2006). The Ultimate Guide to Anal Sex for Women, Cleis Press Inc., p. 92. ISBN 978-1-57344-221-3.
- ↑ (2011) Sexually Transmitted Infections: Diagnosis, Management, and Treatment, Jones & Bartlett Publishers, pp. 329–330. ISBN 978-0495812944. Consultat el 14 May 2014.
- ↑ (Jun 2000).«Lesbians' Sexual Activities and Efforts to Reduïx Risks for Sexually Transmitted Diseases».J Gai Lesbian Med Assoc.4(2): 41–8.doi:10.1023/A:1009513623365.
- ↑ Adam Cowell. «Rimming - GayLifeUK». gaylifeuk.com. Archivat des de l'original, el 29 May 2014. Consultat el 2012-12-10.
- ↑ Tate, Jordan. (9 January 2007) The Contemporary Dictionary of Sexual Euphemisms. Publisher St. Martin's Press ISBN 0-312-36298-6
- ↑ Roxanne Khamsi (9 de maig de 2007). «El sexe oral pot causar càncer de gola». NewScientist.com news service. Archivat des de l'original, el 30 de setembre de 2007. Consultat el 12 d'octubre de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anilingus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.