Lord Byron

Archiu:Byron 1813 by Phillips.jpg

Lord Byron

George Gordon Byron (Londres, 22 de giner de 1788-Mesolongi, 19 d'abril de 1824), conegut com lord Byron, va anar un poeta britànic del Romanticisme. Va ser sext baró Byron, membre del partit polític whig. Entre 1809 i 1810 va estar viajant per Portugal, Espanya, Grècia, Albània i Turquia. Va botar a la fama en Els pelegrinages de Childe Harold en 1812, en vores inspirades en estos viages. En 1816 va abandonar definitivament Anglaterra entre polèmiques per la seua vida personal. Es va instalar primer en Suïssa i mesos despuix en Itàlia. El seu major poema va ser Don Juan, escrit a partir de 1818. En 1820 va formar part dels carbonarios en Rávena i des de 1823 va participar en la guerra d'Independència de Grècia.

La seua única filla llegítima, Ada Lovelace, va ser una figura fundacional en el camp de la programació de computadores, basant-se en els seus apunts per a la màquina analítica de Charles Babbage. Els fills extramatrimoniales de Byron inclouen a Allegra Byron, qui va fallir en l'infància, i possiblement a Elizabeth Medora Leigh, filla de la seua mija germana Augusta Leigh.

Senyes biogràfiques

Família

La seua mare era Catherine Gordon, una escocesa hereua 25.000 lliures anuals per rendiments de terres en Gight, accions i peixca de salmón.

El pare era John Byron, conegut com «Mad Jack», fill a la seua volta de l'almirant John Byron. El pare hi havia estat casat en Amelia, baronesa de Conyers, divorciada de lord Carthmarten, en qui havia tingut com a filla a Augusta. John Byron duya poc temps de capità en els Guàrdies de Coldstream quan va conéixer a Catherine Gordon en Bath i es varen casar en este lloc en maig de 1785.

El pare, John, es va fer en la propietat del castell de Gight i ho va vendre a l'III comte d'Aberdeen per 18.690 lliures. L'intenció del comte era que este castell i les seues terres anaren per al seu fill, lord Haddo, que va morir despuix de caure del seu cavall en 1791, quedant el lloc deshabitat. John i Catherine varen terminar per fugir a França de diversos acreedors. Catherine, en alvançat estat d'embaràs, va retornar a Londres. Des de llavors, John va visitar a la seua esposa de forma irregular i per a obtindre diners.

Infància

George Byron Gordon va nàixer en lo que actualment és el número 24 de Holles Street, en Londres, el 22 de giner de 1788.

Va ser batejat en l'iglésia de St. Marylebone el 29 de febrer de 1788, sent els padrins el duc de Gordon i el coronel Duff de Feteresso, parents de la seua mare.

Byron va nàixer en una deformitat en el peu i la pantorrilla drets. Segons el pare es tractava de "peu zambo". El peu dret era anormalment menut i girat cap a dins, per #lo que tenia unes botes interiors acolchadas sobre les quals es colocava qualsevol atre calcer. En les discussions en la seua mare, Byron li dia que esta deformitat havia segut causada per una "falsa delicadea" d'ella, tal volta en referència a us de corsés ajustats que podrien haver danyat el feto. En 1855 la que va anar la seua esposa va escriure que Byron tenia una impronta sicològica per esta deformitat, #lo que li duya a pensar que tota bendició es convertiria en un mal per a ell.

En l'estiu de 1789 la seua mare, Catherine Gordon, es va traslladar en ell a la ciutat d'Aberdeen, Escòcia. Provablement es varen instalar primer en Virginia Street, pero poc despuix estaven en Queen Street, en una casa llogada al perfumista James Anderson. Catherine Gordon disponia encara d'unes rendes de 150.000 lliures anuals. Estaven acompanyats per la passejadora Agnes Gray. El seu pare, John Byron, els va visitar en este immoble un temps per a després anar-se a una atra casa en l'atre extrem del mateix carrer.

El seu pare va morir en la ciutat francesa de Valenciennes en agost de 1791. Byron va dir posteriorment que les discussions que hi havia hagut entre els seus pares li varen provocar una animadversión cap al matrimoni. No obstant, la mare va llamentar molt la mort del seu marit. Byron també solia culpar a la personalitat dominant de la seua mare i als seus canvis d'humor de les seues pròpies circumstàncies.

Poc temps despuix Catherine Gordon es va traslladar en el seu fill a Broad Street, en Aberdeen.

Despuix de ser educat per professors particulars i en menudes escoles, en 1794 va entrar en l'Escola de Gramàtica d'Aberdeen, que posava especial émfasis en l'aprenentage del llatí. En esta etapa va llegir tot el Antic Testament i va escomençar el seu interés per l'història. També per estos temps va deprendre a montar a cavall en un poni d'un companyer de classe i a nadar. En 1822 va dir que, des de chiquet, li havien agradat les baralles.

En 1795, en sèt anys, va ser retratat en un arc i fleches en una aquarela de William Kay.

En ocasions, la seua mare ho duya a la casa de la seua yaya, Margaret Duff Gordon, en Banff. En 1795 o 1796 va estar en una casita de Ballater per a tractar-se de la escarlatina bevent llet de cabra, #lo que havia segut considerat beneficiós per als malalts en la publicació Aberdeen Journal.

En sèt anys va tindre el seu primer amor en una prima lluntana, Mary Duff.

En Aberdeen va ser educat en el calvinismo pels seus professors i en casa li pegaven per a que anara a l'iglésia. Segons la que va anar la seua esposa, la creència calvinista en la predestinació va favorir el pensament fataliste de Byron.

En Aberdeen es va refugiar una volta d'una tormenta de neu en la cuina d'una pañería i va llegir als seus companyers un conte de Les mil i una nits.

S'ha especulat que la seua melancolia poguera estar relacionada en un trastorn afectiu estacional, motivat per la seua estància de nou anys en l'obscura i plujosa Escòcia.

En maig de 1798 es va convertir en el sext lord Byron a la mort del seu tio yayo William Byron. Açò va tindre lloc perque el net del quint lord havia mort en 1794 en el lloc de Calvi. L'accés de Byron a la noblea va provocar una celebració en la seua escola.

En agost de 1798 Catherine Gordon, el seu fill George Byron i la passejadora May Gray varen fer un viage a la vila de Newstead, en el comtat anglés de Nottinghamshire, per a reclamar l'herència. Byron havia heretat Newstead Abbey, una mansió que en el XIII havia segut dels agustinos.

Com era menor d'edat, l'hereu estava a càrrec de la Court of Chancery i tenia tres tutors: la seua mare; el cosí de la seua mare Frederik, V comte de Carlisle; i l'advocat de la família John Hanson. Este últim, que havia aplegat des de Londres i que va passar les següents tres semanes en Newstead, va ser el que va eixercir una major influència en Byron.

Byron també havia heretat en el comtat de Nottinghamshire el señorío d'Hucknall i un conjunt de llogarets. En total eren unes 1300 hectàrees. En el comtat de Norfolk va heretar una propietat en Wymondham i en el comtat de Lancashire una atra propietat en Rochdale. El quint lord havia venut illegalment unes mines de carbó i Byron va tindre que mamprendre un pleit per a recuperar-les que es va prolongar fins a 1823.

Newstead Abbey es trobava desatesa i els acreedors del quint lord s'havien fet en moltes pintures i mobles.

En novembre de 1798 Catherine Gordon va decidir traslladar-se en el seu fill a un immoble de l'actual Pelham Street de Nottingham en dos parents viudes: Frances Byron i Ann Parkyns. Catherine va fer viages a Newstead Abbey en 1799 i 1800, deixant al seu fill a càrrec de la passejadora May Gray. Byron solament passava en Newstead Abbey les vacacions.

En Nottingham Byron va rebre classes per part del professor particular Jeremiah "Dummer" Roger de llengua anglesa, francés, llatí i matemàtiques. També va llegir en el seu professor fragments de Virgilio i Cicerón.

Byron també va estar vivint en la seua passejadora May Gray, calvinista i assídua llectora de la Bíblia, en el número 76 de St. James Street de Nottingham. Byron va rebre per llavors tanes de May fins que al chiquet li adolien els ossos. Esta, segons un amic del chiquet cridat John Cam Hobhouse, també es ficava que per les nits en el llit de Byron per a "jugar en la seua persona". Quan el tutor Hanson es va enterar la passejadora va ser despedida. Byron va aplegar a témer a May i va afirmar posteriorment en el seu diari que "les seues passions" s'havien desenrollat molt pronte i que ningú creuria les circumstàncies i l'edat en que es va produir allò.

En juliol de 1799 Hanson va dur a Byron a la seua casa d'Earls Court, Londres, a on va conéixer als seus quatre fills. Des de llavors, Byron va escomençar a visitar la casa de Hanson en Nadal i en vacacions.

En autumne de 1799 Hanson va enviar a Byron a l'acadèmia del doctor Glennie en Dulwich, que era un internat en atres vint alumnes. Durant la seua estància en esta acadèmia uns meges li varen colocar una fèrula de ferro correctiva en la cama dreta que li molestava molt i, encara que no es queixava, un dia la va tirar a un estany. La seua mare, que s'estajava en Sloane Terrace, prop de Dulwich, ho trea de l'internat les fins de semana i a voltes ho mantenia en ella partix de la semana següent. La mare, que ademés va escomençar a tindre problemes en l'alcohol, es va enamorar d'un mestre de dansa francés i va voler anar-se en ell i en Byron a França, cosa que Hanson i lord Carlisle varen impedir.

En les vacacions d'estiu de 1800 Catherine Gordon i el seu fill Byron varen retornar a Nottingham para, des d'ahí, visitar Newstead Abbey. En Nottingham, Byron es va enamorar de la seua prima paterna Margaret Parker, de tretze anys, i li va escriure una poesia que s'ha perdut. En 1802, quan Margaret i la seua germana varen morir de #tuberculosis, li va escriure una elegia que es conserva.

Byron li va reiterar a la seua mare que volia deixar Dulwich i, en abril de 1801, va escomençar a estudiar en la Escola Harrow. Per llavors l'escola tenia 250 alumnes i en 1805 el número havia ascendit a 300. En esta etapa, Byron va hostajar en la casa d'hostes d'Henry Drury, fill del director, que era responsable del seu benestar i dels seus progressos acadèmics.

El director de Harrow, Joseph Drury, va organisar unes classes especials per a que Byron poguera posar-se al nivell dels seus companyers. Este director va reconéixer el talent del chiquet. El chiquet també es va esforçar perque es notava que tenia tants diners i bens com per a ser igual o millor que els demés alumnes. No obstant, li avergonyia tindre que tractar-se el peu sumergint-ho en aigua o no poder aplegar anant a l'estany del colege i tindre que anar montat en un poni. Va descuidar els tractaments que li manaven els meges per al peu i també es va barallar molt en atres companyers. En els començos de 1803 Henry Drury es va queixar de que Byron descuidava els assunts i provocava que uns atres també feren lo mateix, despuix de la qual cosa la seua formació va passar a estar a càrrec de Benjamin Evans.

Newstead Abbey havia segut llogada en giner de 1803 a Henry Edward, baró Grey de Ruthyn. En agost del mateix any Byron va estar com invitat en la mansió.

En l'estiu de 1803 la seua mare va llogar una casa, Burgage Manor, en Southwell, comtat de Nottinghamshire.

En l'autumne de 1803, durant el primer trimestre en Harrow, Byron es va absentar de classe. Es trobava mal per un amor no correspost cap a Mary Chaworth, una chica de 18 anys descendent de William Chaworth, el qual havia segut assessinat pel quint lord Byron. Hanson va comparar la situació en l'amor impossible de Romeo i Julieta, de les famílies Montesco i Capuleto. Mary Chaworth, ademés, estava compromesa en un deportiste cridat Jack Musters.

En novembre de 1803 va estar en Newstead de nou, practicant la caça de forma illegal en el baró Grey de Ruthyn. Varen ser molt amics pero, en març de 1804 Byron va escriure que s'havien enemistado per raons que mai va revelar. Thomas Moore va dir que entre Byron i el baró Grey de Ruthyn va haver una relació "íntima" que va influir en el seu "moralitat". L'escritora Fiona MacCarthy, analisant la correspondència, va aplegar a la conclusió de que Byron es va deixar seduir per Grey i, posteriorment, es va escandalisar per lo ocorregut.

En abril de 1804 Catherine Gordon va presentar al seu fill Byron en societat en Southwell. Llavors Byron va conéixer a Elizabeth Bridget Pigot, en qui va fer una amistat. També va travar amistat en el germà menut d'esta, John Pigot, que estudiava medicina en Edimburc i passava els estius en Southwell.

El 29 de decembre de 1804 Joseph Drury, donada la "absència de juí" de Byron, li va recomanar deixar el colege i prendre classes particulars. Durant les vacacions de Nadal de 1804 Byron va voler deixar el colege. Lord Carlisle va intervindre i Byron va permanéixer en esta escola.

En abril de 1805 la direcció del centre va passar a George Butler i Byron va liderar una rebelió estudiantil en contra seua.

Byron va confessar a Lady Caroline Lamb anys despuix que havia mantingut relacions homosexuals en tres companyers en Harrow.

En Harrow va tindre l'oportunitat de llegir escrits de l'antiga Grècia, com Prometeo encadenat i Medea. També va llegir les biografies de Juliol César, Oliver Cromwell i Napoleón Bonaparte aixina com obres dels filòsofs John Locke, Francis Bacon, David Hume, George Berkeley i Thomas Hobbes, aplegant a avorrir a este últim.

Va terminar els seus estudis en Harrow en juliol de 1805 com el tercer de la seua promoció.

Joventut

El 24 d'octubre de 1805 es va instalar en el Trinity College de la Universitat de Cambridge. Va passar ací el trimestre otoñal de 1805, d'abril a juliol de 1806 i de juny de decembre de 1807. William John Bankes va eixercir molta influència en el jove Byron en Cambridge, aplegant inclús a indicar-li cóm devia dur les seues relacions homosexuals o dirigint les travesuras que portaven a terme. Byron va tindre una romançada apassionada en un chic del cor cridat John Edleston.

Es desconeix si va aplegar a assistir a classes, pero consta que duya una vida molt consumista en les 500 lliures a l'any que li passava Hanson. Entre atres coses, li va demanar a Hanson que li enviara des de Londres decenes de botelles de vi de Jerez, Bordeus, Porto i Madeira, va comprar un carruage i va fer una gran donació per a una estàtua de William Pitt el Jove.

Com en el Trinity College de Cambridge no es permetien gossos ell, amant dels animals, va decidir tindre un orso com a mascota que guardava en els estables de Ram Yard, a on també estaven els seus cavalls.

En l'autumne de 1807 Henry Angelo, el seu mestre d'esgrima en Harrow, es va traslladar a Cambridge per petició de Byron, que volia seguir rebent les seues classes.

En esta etapa Byron va entrar, invitat per lord Tavistock, en el Club Whig de Cambridge i es va fer amic del futur polític whig John Cam Hobhouse.

En les vacacions de 1805-1806 es va mudar al número 16 de Picadilly, en Londres. Va demanar ajuda a la seua germana Augusta per a que responguera davant prestamistes, ya que ell era menor d'edat. La seua germana Augusta li va oferir ajuda econòmica pero Byron es va negar. Finalment la seua casera, Elizabeth Massingberd, li va ajudar a que li concediren préstams per a subsistir.

Byron va escriure en Southwell el poemari Peces fugitives, imprés de forma anònima en l'imprenta S & J Ridge de Newark on Trent en novembre de 1806. En ell s'incloïa un poema que tractava de forma velada l'amor homosexual titulat La cornalina. També hi havia un poema d'amor heterosexual cridat A Mary que el reverent John Thomas Becher va considerar massa "voluptuoso", #lo que va dur a Byron a cremar casi totes les còpies del volum. En giner de 1807 Byron va traure una nova edició, suavisada, en la mateixa imprenta en el títul Poemes sobre vàries ocasions.

En juny de 1807 va imprimir de forma anònima en S & J Ridge de Newark on Trent el seu poemari Hores d'oci, en cert èxit de vendes. La majoria de les opinions sobre esta obra varen ser positives, pero va haver una crítica negativa en la revista Edinburgh Review. Esta crítica li va afectar molt i, en resposta, va començar a escriure el seu poema Barts anglesos i crítics escocesos. En març de 1808 va publicar una segona edició de Hores d'oci, en la que va eliminar alguns poemes i va afegir uns atres, i que va titular Poemes originals i traduïts.

Durant la seua estància en Southwell en 1807 la seua amiga Elizabeth Pigot va realisar dotze #aquarela de Byron per a la seua narració en vers La maravellosa història de lord Byron i el seu gos. Estes ilustracions es conserven en la Universitat de Texas.

En giner de 1808 va deixar Cambridge i es va ser instalant en diversos hotels de Londres. En esta ciutat, Byron va rebre classes del boxejador John Jackson. Posteriorment, es va instalar en la prostituta Caroline Cameron en Brompton, Londres. En l'estiu de 1808 va estar de vacacions en Brighton en Scrope Davies, Hobhouse i Caroline Cameron.

En l'autumne de 1808 Byron es va traslladar a Newstead Abbey, quan lord Grey de Ruthyn ya s'havia marchat. Eixe any, va passar una temporada en ell en la mansió el seu amic Hobhouse.

El 13 de març de 1809 lord Byron, major d'edat, va ocupar el seu escan en la Cambra dels Lores. En març de 1809 va publicar, de forma anònima, el seu poema Barts anglesos i crítics escocesos, de més de mil versos.

El 21 de juny de 1809 Byron i Hobhouse varen aplegar a Falmouth, Cornualles, en l'idea de prendre un barco a Malta. Varen rebujar la seua idea d'anar a Malta perque el barco anava a retardar-se semanes i el 2 de juliol varen salpar cap a Lisboa. El 10 de juliol varen vore en Lisboa tropes britàniques, comandadas pel general Robert Craufurd. Varen fer una excursió a Sintra, que a Byron li va semblar la localitat més encantadora d'Europa. El lloc que més li va cridar l'atenció va ser el Palau de Monserrate, en que s'havia estajat William Beckford. En Lisboa Byron va conéixer a John Ward, que en el futur seria el ministre d'exteriors britànic. Byron també es va dedicar a creuar a nade el Tajo des de la ribera sur fins a la Torre de Belém en sol dos hores.

Després Byron i Hobhouse varen ser a cavall a Andalusia. Prop de Sevilla varen descobrir a un grup de presoners i un espia francesos que anaven a ser aforcats en la ciutat. Quan els viagers britànics varen aplegar a Sevilla es varen trobar conque en la ciutat estava la Junta Suprema Central, que era el govern espanyol que resistia a les forces napoleòniques. Byron es va entrevistar en el general Francisco Javier Castanys. Varen passar tres dies en Sevilla.

Els viagers britànics varen aplegar a cavall a Càdis el 29 de juliol de 1809. En esta ciutat, Byron va ser a l'òpera en l'almirant José de Córdova i Ramos. També va escriure un poema titulat La chica de Càdis. El 30 de juliol varen ser a una correguda de bous en El Port de Santa María. L'1 d'agost varen ser despertats per cañonazos que celebraven la victòria en la batalla de Talavera i l'arribada a Càdis de l'embaixador britànic davant la Junta Richard Colley, marqués de Wellesley. L'almirant John Child Purvis els va invitar a sopar a bordo del buc de guerra Atles i els va oferir anar a Gibraltar en la fragata Hyperion.

Byron i Hobhouse varen aplegar a Gibraltar el 4 d'agost de 1809. Després varen ser en paquebote a Cagliari, en Cerdenya, a on varen acodir al teatre en l'embaixador britànic William Noel Hill. El 20 d'agost varen salpar per a Malta. Varen aplegar el 31 d'agost i es varen estajar en una casa de la Strada vaig donar Forni de La Valeta. Byron va comprar un llibre de gramàtica àrap i va buscar a algú que li donara classes d'eixe idioma, pero es va distraure en una romançada en Constance Spencer Smith, que era l'esposa d'un diplomàtic britànic.

Hobhouse va conseguir que ell i lord Byron embarcaren en l'navío de guerra britànic Spider cap a orient. El Spider anava acompanyat d'atres cinquanta barcos més menuts. El 26 de setembre varen travessar el canal entre les Illes Jónicas de Cefalonia i Zacinto. Prop de Corinto el Spider va capturar un menut barco carregat de panses i els britànics ho varen armar com a nau corsaria. Byron i Hobhouse varen passar al barco corsario, des d'a on es varen abordar atres dos embarcacions. Un bergantín turc va obrir fòc contra el barco en el que anava Byron i va ser capturat pels britànics. Després, el Spider va capturar un barco de la Ítaca ocupada per França i un atre barco turc. Varen desembarcar en el Golf de Patras, a on els dos viagers varen fer pràctiques de tir en un camp. Varen seguir en barco prop de Mesolongi, Ítaca i Léucade. Varen aplegar a Préveza el 29 de setembre.

Des de Préveza, els dos viagers varen fer un recorregut de tres dies per les montanyes fins a Ioánina. El governador de Malta, Alexander Ball, va dispondre que pogueren presentar-se allí davant William Martin Leake. Leake va avisar al governant Ali Pachá de que anaven a aplegar els dos britànics i Pachá, que es trobava guerreando en el castell de Berat, va demanar que s'estajaren a les seues expensas en Ioánina i després li visitaren en Tepelenë, Albània. Byron es va fer amic d'un net d'Ali Pachá, cridat Mahmud. Els viagers varen mamprendre de nou el camí i, despuix de passar per Zitza l'11 d'octubre, varen aplegar a Tepelenë el 19 d'octubre. Byron es va reunir en Ali Pachá quatre voltes.

Varen retornar a Ioánina, a on, el 31 d'octubre de 1809, Byron va escomençar a escriure el seu poema Els pelegrinages de Childe Harold. Després varen ser per terra fins a Préveza i, d'ahí, en una galeota proporcionada per Ali Pachá fins a prop de Parga, a a on varen aplegar per terra. El 20 de novembre estaven en Mesolongi. El 22 de novembre varen ser en barco a Patras. El 14 de decembre varen aplegar a Ámfisa. El 20 de decembre es varen dirigir a Tebas, a on Byron va quedar decepcionat al no trobar restants de l'antiga ciutat. El 25 de decembre varen aplegar a Atenes, a on varen passar dèu semanes. El 23 de giner de 1810 varen visitar veta de Sunio, a on Byron va quedar impressionat pel temple de Poseidón, i el 24 de giner varen estar en la planura de Marató.

El 5 de març varen salpar en una balandra de guerra britànica cap a Esmirna. En este enclavament, capital comercial de l'Imperi otomà, varen passar cinc semanes. L'11 d'abril varen salpar de Esmirna en el buc britànic El seu Majestad Salsette.

El barco va ancorar prop de Ténedos i Byron i el guardiamarina Frederick Chamier varen desembarcar per a contemplar la planura de Troya i les seues muralles. El barco va permanéixer ancorat esperant permís per a creuar l'estret de Dardanelos i Byron va aprofitar per a visitar Troya diàriament durant més d'un més.

Byron coneixia el mit grec d'Hero i Leandro. El 16 d'abril de 1810 Byron i un tinent del buc Salsette apellidar Ekenhead, varen intentar creuar a nade el Helesponto. Varen tindre que parar a mig camí perque l'aigua estava massa freda. El 3 de maig ho varen tornar a intentar, conseguint-ho Ekenhead en 1 hora i 5 minuts i Byron en 1 hora i 10 minuts.

El 13 de maig de 1810 Hobhouse i Byron varen aplegar a Constantinopla. El 15 de juny, en un permís especial, Byron va poder vore Santa Sofia, Menuda Santa Sofia i les mesquites reals d'Ahmed, Osmán i Solimán. També va fer excursions al Bosc de Belgrat i a la casa en la que va viure Mary Montagu. El 10 de juliol Byron va ser rebut pel sultà Mahmut II en el seu palau.

Hobhouse i Byron varen partir de Constantinopla en el barco Salsette. En l'illa de Ceos els dos viagers es varen despedir, ya que Hobhouse continuaria cap a Anglaterra i Byron cap a Atenes.

Byron va aplegar a Atenes el 18 de juliol de 1810. Li va propondre al marqués de Sligo una excursió pel Peloponeso. Els dos viagers varen ser a Corinto i es varen separar, ya que el marqués de Sligo va continuar cap a Trípoli i Byron a Patras.

Byron va retornar a Atenes i es va instalar en un convent de capuchinos propenc a la Llanterna de Lisícrates. En esta ciutat grega va escriure setcents vore-vos del seu poema Imitacions d'Horacio, basat en la Epístola als Pisones. En la primavera de 1811 va partir de Grècia en el buc de transport de tropes britànic Hydra a Malta, a a on va aplegar 30 abril. Des d'ahí va prendre una fragata directa a Anglaterra.

Byron es va estajar en un hotel de St. James's Street de Londres. En agost de 1811 va fallir la seua mare i en octubre es va enterar de que John Edleston havia mort en maig de tisis. L'autumne de 1811 i l'hivern de 1812 els va passar en Newstead Abbey, #lo que va supondre la seua estància més prolongada en esta mansió. Va cridar per al servici a Lucy, una assistenta a la que havia deixat embarassada dos anys abans, a Susan Vaugahn i a Bessy. Sembla ser que mantenia relacions amoroses en les tres, encara que en una festa Susan i Lucy es varen gitar en la seua sirviente Robert Rushton. Despuix d'açò, abdós varen ser despedides i Byron va passar de donar-li 100 lliures a Lucy per la seua maternitat a donar-li 50 i les atres 50 directament al seu refillol.

En els començos de 1812 va escomençar a acodir asiduamente a la mansió de lord Holland, un poderós whig que li va donar accés a círculs socials selectes. Lord Holland va preparar a Byron per a que donara el seu primer discurs en la Cambra dels Lores el 27 de febrer. Es debatia una llei per a castigar als luditas, que destruïen els telers mecànics per a garantisar el seu modo de vida. Byron va parlar en comprensió cap a este moviment i va criticar que volguera aplicar-se'ls la pena de mort.

En març de 1812 Byron es va trobar en Holland House en lady Caroline Lamb. Esta residia en el seu espós en Melbourne House, en Whitehall, Londres. Ella va escriure a Byron una carta d'admiradora. La resposta de Byron va ser anar a visitar-la atret pel seu alt estatus social per a després perseguir-la pasionalmente.

Lady Caroline i Lord Byron es varen criticar públicament mentres es prometien en privat el seu amor durant els mesos següents. Byron es va referir a Lamb com "Car", que ella va adoptar com el seu renom públic. En acabant de que Byron va posar fi a l'aventura, el seu marit va dur a Lady Caroline a Irlanda en agost de 1812. La distància no va gelar l'interés de Lady Caroline pel poeta, i ella i Byron varen mantindre correspondència constant en l'absència. No obstant, quan Lady Caroline va retornar a Londres en 1813, Byron va deixar clar que no tenia intenció de reiniciar la seua relació. Això va estimular en ella intents cada volta més públics de reunir-se en el seu ex amant.

En la primavera de 1812 John Murray va publicar en Londres l'obra de Byron titulada Els pelegrinages de Childe Harold. Va ser un èxit de vendes i Byron va escomençar a gojar d'una gran popularitat, sobretot entre les dames.

També en 1812 va escomençar a passar temps en el poeta irlandés Thomas Moore, que entre 1830 i 1831 va publicar l'obra Cartes i diaris de lord Byron en notes sobre la seua vida.

En setembre es trobava en la ciutat balneari de Cheltenham, tractant-se d'un càlcul del renyó i atres malalties. En este lloc va escomençar a escriure El Giaour, que va publicar en juny de 1813.

En octubre de 1812 es trobava com a hoste en el castell del coronel Berkeley, en el comtat de Gloucestershire, junt en el còmic Joseph Grimaldi.

El 10 d'octubre de 1812 es va llegir un discurs escrit per Byron en la reinauguración del teatre Drury Lane de Londres, reconstruït despuix d'un incendi.

En els últims dies d'octubre de 1812 es va traslladar a la casa de camp Eywood, en el comtat d'Herefordshire, invitat per Elizabeth Jane Harley. Esta estava casada en Edward Harley, comte d'Oxford i Mortimer, per #lo que era coneguda com lady Oxford. Byron va mantindre una romançada en lady Oxford i va passar en Eywood casi tot novembre i el Nadal de 1812. Va retornar a Eywood en abril de 1813.

Byron també va escriure cinc estrofes dedicades a Charlotte Harley, filla de lady Oxford. Es va dedicar a actuar com el seu tutor. Lady Byron va declarar posteriorment, per a obtindre la separació, que quan Charlotte tenia solament 13 anys lady Oxford va descobrir a lord Byron cometent "un atentat contra la seua filla", #lo que la va enfadar molt.

La seua mig germana Augusta s'havia casat en 1807 en el seu primer George Leigh. La seua casa estava en el llogaret de Six Mile Bottom, prop de Newmarket. En juliol de 1813 Augusta va passar tres semanes en Londres, junt en lord Byron. Els carinyosos gests que es feyen en públic varen despertar en la gent sospites d'una relació incestuosa entre abdós i celosies en lady Caroline Lamb. En un ball organisat per lady Heathcote, Byron es va burlar de lady Caroline Lamb i esta va amenaçar en clavar-se un objecte punchant.

Entre finals de juliol i principis d'agost Byron va ser dos voltes en la seua germana a Six Mile Bottom, sense que estiguera el seu marit, i varen dormir junts.

En l'autumne de 1813 es va enamorar de Frances Wedderburn Webster, que estava casada en el seu amic "Bold" Webster, pero solament es varen intercanviar cartes sense que aplegara a haver una relació.

Byron va passar el Nadal de 1813 en Six Mile Bottom en la seua mig germana Augusta i, en giner de 1814, va estar en ella en Newstead Abbey.

El 15 d'abril de 1814 Augusta va donar a llum a la seua tercera filla, Elizabeth Medora. "Medora" és el nom de l'heroïna del poema El corsario, que lord Byron va compondre durant l'embaràs d'Augusta. El 25 d'abril de 1814 Byron va escriure una carta dient que la chiqueta no era cap mona i que si ho anara seria culpa seua. Estos indicis han dut a sospitar que Elizabeth Medora anara frut de la relació entre lord Byron i la seua mig germana.

Madurea

Melbourne House havia segut rebatejada com el Albany i dividida en dotze apartaments. Byron es va instalar en un d'ells en 1814.

En agost de 1814 es va publicar anónimamente el poema de Byron titulat Lara junt en l'obra Jacqueline de Samuel Rogers. Esta obra es va vendre prou be.

En 1814, en la segona edició de l'obra de Byron El corsario, va aparéixer una crítica a la monarquia britànica titulada Versos per a una dama plorant, #lo que va motivar atacs contra ell en la prensa tory. Açò, sumat a les simpaties de Byron per Napoleón, varen escomençar a fer-li un personage impopular.

El 10 d'agost de 1814 lord Byron va escriure una carta d'amor a Annabella Milbanke i en setembre es varen comprometre. Els pares de Annabella, Ralph Milbanke i Judith Noel, vivien en Seaham Hall, prop de Durham. Byron va aplegar a Seaham l'1 de novembre de 1814 i va passar allí dos semanes. No obstant, Byron no estava complagut perque no li agradava ni el físic d'ella ni la seua personalitat. Despuix dels preparatius, que els promesos varen passar separats, la boda es va celebrar en Seaham Hall el 2 de giner de 1815.

Varen passar la lluna de mel en una casa propietat dels Milbank, Halnaby Hall, en Croft, prop de Darlington. Byron no es va sentir be i li va dir a Annabella que se sentia més "malaït en el matrimoni que en qualsevol atre acte de la seua vida" i que el seu amic Hobhouse podia corroborar la seua maldat.

Douglas Kinnaird havia convençut a lord Byron d'escriure la lletra d'una série de cançons, la major part religioses, del compositor judeu Isaac Nathan. Va ser en Halnaby Hall quan va començar a escriure estes Melodies hebrees. El 22 de giner el matrimoni es trobava de nou en Seaham Hall, un ambient que Byron considerava avorrit.

En març la parella va ser a Six Mil Bottom a passar una temporada en Augusta, a on Byron va mostrar una predilecció no dissimulada per la seua mig germana. Byron va aplegar a dir-li a Annabella: "Ara la tinc a ella; comprovareu que puc prescindir de vós". Després Byron va organisar uns jocs sexuals entre els tres, #lo que a Annabella li va semblar un horror.

El matrimoni es va instalar a finals de març de 1815 en el número 13 de Picadilly Terrace, Londres. En esta etapa, visitava casi diàriament a John Murray en número 50 de Albermarle Street. Augusta i la seua filla Georgiana varen residir en Londres en Byron i la seua esposa des de mediats d'abril a finals de juny.

En l'estiu de 1815 Byron va ser nomenat membre del subcomité d'administració del teatre Drury Lane.

En els últims dies de novembre de 1815 estava acabant Parisenca, un poema basat en una tragèdia italiana de el XV sobre el incesto.

El 10 de decembre de 1815 va nàixer la filla de lord Byron i Annabella, que va ser cridada pel pare Augusta Ada.

Annabella va escomençar a convéncer-se de que el seu marit tenia problemes mentals. Va trobar en la seua biblioteca un flasco de láudano i un eixemplar de l'obra Justine del marqués de Sade. Després va acodir a John Hanson en un eixemplar del Medical Journal en anotacions en passages que tractaven sobre la locada. Posteriorment, va recórrer al doctor Baillie, que vint anys abans havia tractat a lord Byron de la seua coixera, per a dir-li que el seu marit creïa que era un "àngel caigut". Annabella també estava inquieta per l'idea del seu marit d'anar-se a l'estranger, pel desenfré que açò podia comportar en ell.

El 15 de giner de 1816 Annabella i la seua filla varen ser en els Noel a Kirkby Mallory, deixant a lord Byron en Picadilly Terrace en la seua germana Augusta. Annabelle se sentia mal per haver deixat solament a un espós que considerava malalt mental, pero quan el doctor Li Mann va declarar cuerdo a lord Byron, esta va decidir separar-se.

La popularitat de Byron estava pels sols. En actes socials la gent li desairava. Lord Byron va dir que se li aconsellava no anar al teatre per a evitar ser abroncat i no anar al parlament per a no ser insultat pel camí.

El 25 d'abril de 1816 Byron va embarcar en Dover en destí a Ostende. U dels seus acompanyants era el seu mege John William Polidori. Va estar després en Bruixes i en Gante. En Amberes va visitar el port construït per a l'armada de Napoleón i el Museu Real de Belles arts. Va passar per Brusseles per a reparar el seu carruage. Després es va dirigir a lo que va anar el camp de batalla de Waterloo. En Colónia va visitar la Basílica de Santa Úrsula. Va seguir fins a Bonn i va compondre un poema al castell de Drachenfels. En Coblenza va plorar davant les tombes dels generals francesos Marceau i Hoche.

El 25 de maig de 1816 Byron es va trobar en un hotel de Sécheron, en l'entorn de Ginebra, en Percy Bysshe Shelley, autor de La reina Mab, i Mary Shelley. Els Shelley es varen traslladar dies despuix a la propenca Maison Chappuis i Byron es va traslladar a la propenca Vila Diodati de Cologny.

En Vila Diodati, des de mediats de juny de 1816, Byron, Polidori i els Shelley varen escomençar a llegir els Fantasmagoriana i a contar històries de terror. En este ambient, Mary Shelley va inventar la seua història Frankenstein o el modern Prometeo. Existix un paralelisme entre el mònstruo de Frankenstein i la concepció que tenia Byron d'un ser deforme, rebujat i destructiu.

En dos matins en Vila Diodati, lord Byron va escriure un fragment d'una novela sobre un vampir aristócrata que va ser continuat i publicat per Polidori en el títul El vampir.

Durant la seua estància en Suïssa, Byron i Shelley varen fer excursions al llac Lemán, Évian, Meilleire i el Castell de Chillon. Trobant-se en un hotel d'Ouchy va escriure El presoner de Chillón, dedicat a François Bonivard.

Claire Clairmont, germanastra de Mary Shelley, va mantindre una romançada en Byron durant la seua estància en el cantón de Ginebra. El 12 de giner de 1817 Claire va tindre una filla en Bath. Byron no la va reconéixer oficialment fins al 13 de giner de 1818 en que la va cridar Allegra, que dia que era un nom veneciano.

Byron va estar també l'estiu de 1816 en el castell de Coppet, a on vivia la baronesa Germaine de Staël-Holstein. La baronesa li va regalar a Byron un eixemplar de l'obra Glenarvon, escrit per Caroline Lamb, a on el antihéroe estava inspirat en ell.

A mitan d'agost va aplegar a Vila Diodati un amic de Byron cridat Matthew Lewis, que llavors va traduir de l'alemà Fausto de Goethe.

El 26 d'agost de 1816 varen aplegar a Vila Diodati Hobhouse i Scrope Davies. El 5 de setembre Scrope va retornar a Anglaterra i el 17 de setembre Byron i Hobhouse varen partir per a visitar la regió montanyosa d'Oberland. En este viage pels Alps suïssos Byron va escriure Manfredo, partint de Fausto, i que tracta d'un mac que vivia en les montanyes.

El 5 d'octubre de 1816 Byron i Hobhouse varen partir del cantón de Ginebra en destí a Milà. Varen passar pel Port del Simplón, realisat per encàrrec de Napoleón, que va deixar impressionat a Byron. També varen creuar en barco el llac Major i varen vore les illes Borromeas. En l'illa Bella Byron va poder vore un lloc en el que havia dormit Napoleón. Varen aplegar a Milà el 12 d'octubre. Va definir la catedral de Milà com a magnífica encara que una miqueta inferior a la de Sevilla. Va estar en la Biblioteca Ambrosiana consultant cartes d'amor Lucrecia Borgia i la moradura Bembo. Byron va conéixer en Milà a l'abat de Breme, que havia segut limosnero de Napoleón, i est li va presentar al poeta Vincenzo Monti. Byron també va acodir a vore les improvisacions del poeta Tommaso Sgricci.

El 3 de novembre de 1816 Byron i Hobhouse varen partir de Milà. Després varen visitar l'amfiteatre romà de Verona i el teatre Olímpic de Vicenza. El 10 de novembre varen aplegar a Venècia. Varen ser rebuts pel governador austríac, el comte Goetz. Poques semanes despuix d'aplegar, Byron va deixar l'hotel i es va instalar en una casa del carrer Frezzaria. En este lloc va mantindre una relació de quinze o setze mesos en la dòna del seu caser, Marianna Segati.

Poques semanes despuix d'instalar-se en Venècia va escomençar a participar en les tertúlies de la comtesa Isabella Teotochi Albrizzi. Entre el 30 de novembre de 1816 i febrer de 1817 va ser casi a anar diàriament a un monasteri de la illa de Sant Lázaro per a deprendre armeni en classes del sacerdot Paschal Aucher.

El 17 d'abril de 1817 Byron va partir de Venècia. Va estar estajat en Ferrara en el mateix lloc a on va estar encarcerat sèt anys Torquato Tasso en el XVI. En Bolonya li varen impressionar les figures de cera d'anatomia de l'universitat. En Florencia va visitar les galeries d'art i les Capelles dels Médici. Va aplegar a Roma el 29 d'abril. En esta ciutat va visitar el Vaticà, el Coliseu, el Panteón de Agripa i el Mont Palatino i va contemplar l'eixecució de tres lladres en la Piazza del Popolo. El 28 de maig va retornar a Venècia.

Durant l'estiu i fins al 13 de novembre de 1817 es va estajar en la Vila Foscarini de Mira, a on va ser visitat per Marianna, Lewis i George Ticknor.

En 1817 Byron va conéixer en una passejada per les vores del Riu Brenta a Margherita Cogni, casada en un panader tísico cridat Andrea Magnarotto. Byron va abandonar el seu amor en Marianna pel de Margherita.

En maig de 1818 Byron es va instalar en el Palazzo Mocenigo de Venècia i va permanéixer en este lloc fins a finals de 1819. Margherita Cogni estaria en ell en esta etapa, encara que Byron va reconéixer que havia mantingut relacions mentrestant en moltes atres dònes.

En febrer de 1818 Murray havia publicat en Anglaterra de manera anònima l'obra de Byron titulada Beppo. En setembre de 1818 Byron va escriure a Murray dient-li que estava escomençant en l'obra Don Juan.

En giner de 1819 acodia a les tertúlies de la comtesa Marina Querini Benzoni i mantenia una relació en Teresa Guiccioli, una dòna casada en el comte Alessandro Guiccioli a la que havia conegut en 1818 en les tertúlies de la comtesa Albrizzi.

Dèu dies en acabant de que Byron començara la seua relació en Teresa Guiccioli, esta es va traslladar en el seu marit a Rávena, mantenint abdós correspondència. El 10 de juny de 1819 Byron va ser a Rávena a visitar a Teresa i va permanéixer en esta ciutat dos mesos. En juny Byron va visitar la tomba de Dante i va escriure La profecia de Dante, un poema dedicat a Teresa.

Eixe estiu Teresa va dir que necessitava anar a un mege de Venècia i va mamprendre el viage en Byron, passant per Arqua, Pàdua i Mira.

En agost de 1819 el Blackwood's Edinburgh Magazine va definir el poema Don Juan com "obscé i impío" i definia a Byron com "un dels hòmens més extraordinaris que Anglaterra ha tingut l'honor i la desgràcia d'allumenar". Byron va escriure una carta oberta per a defendre's pero Murray no va voler publicar-la, generant-se un conflicte entre abdós.

En autumne de 1819 Byron es va instalar en Teresa en el Palazzo Mocenigo de Venècia.

Byron va retornar a Rávena el 24 de decembre de 1819. Va ser rebut pel marqués de Cavalli, tio de Teresa. En els primers mesos de 1820 va abandonar el seu hotel per a instalar-se en la segona planta del Palazzo Guiccioli. En abril de 1820 el comte Alessandro Guiccioli va descobrir proves de la relació adúltera de la seua dòna en Byron 6 de juliol el papa va concedir la separació.

En juliol o agost de 1820 Byron es va unir a la societat revolucionària secreta dels carbonarios per a lliberar políticament a la Romaña del papat i els austríacs. En decembre de 1820 Byron va poder al comandant militar Luigi dal Pinte abatut a tirs, provablement pels carbonarios, a pocs metros del Palazzo Guiccioli.

Byron, que havia estat en la seua filla Allegra durant mesos Itàlia, la va enviar l'1 de març de 1821 a un colege en el convent de Sant Giovanni Battista en Bagnacavallo.

En l'estiu de 1821 va haver una repressió militar en Rávena en la que varen arrestar a molts carbonarios. Pietro Gamba, amic de Byron, va ser desterrat de la Romaña. Les autoritats varen amenaçar en ficar a Teresa en un convent i esta va abandonar a Byron per a anar-se en el seu pare i el seu germà a Florencia.

En 1821 Byron va escriure Marí Faliero, dux de Venècia, Els dos Foscari i La mort de Sardanápalo.

En octubre de 1821 Byron es va trobar en Samuel Rogers en Bolonya i varen viajar junts a Florencia, a on Byron va tornar a visitar les galeries d'art. En novembre es va traslladar a Pisa, a on es va estajar en els Shelley en el Palazzo Lanfranchi. En esta ciutat va conéixer a l'oficial Edward Williams, a l'intelectual irlandés John Taaffe, al capità Thomas Medwin i a l'aventurer Edward Williams Trelawny.

En els començos de 1822 Trelawny va encarregar la construcció en les drassanes de Gènova d'un barco per a Shelley, Williams i ell mateixa. Este barco va ser anomenat inicialment Don Juan pero després va ser rebatejat com Ariel. Byron, per la seua banda, va encarregar la construcció d'una goleta que primer va cridar Comtesa Guiccioli i després va rebatejar com a Bolívar.

El 22 d'abril de 1822 Byron es va enterar per un mensager de la mort de la seua filla Allegra.

En els començos de juliol de 1822 Percy Shelley, Leigh Hunt i Byron es varen unir en Pisa per a fundar la revista El Lliberal. Uns dies despuix Percy Shelley i l'oficial Williams varen morir en el naufragi del Ariel front a les costes de Viareggio.

L'embaixador britànic de Cerdenya William Noel Hill havia llogat per un any una casa en Albaro, Gènova, per a que servira de refugi polític a Byron i als Gamba. Byron es va traslladar a Gènova en setembre de 1822 i es va plantejar anar-se després a Sudamérica, Norteamérica o Tasmania.

En abril de 1823 va eixir el quart número de El Lliberal, despuix de la qual cosa la revista va quebrar.

Aventura en Grècia i mort

En abril de 1823 Byron va rebre la visita en Gènova del capità Edward Blaquiere, un dels fundadors del Comité Filohelénico de Londres, en un companyer grec, per a informar-li de que havia segut nomenat membre del comité per unanimitat. Despuix d'esta trobada, Byron va decidir implicar-se en l'independència de Grècia dels otomans com a informador o com a mensager.

Byron es va despedir de Teresa i va partir de Gènova el 15 de juliol de 1823 en el bergantín britànic Hércules. Despuix d'una escala de dos dies en Livorno, va aplegar a Argostoli, en l'illa jónica de Cefalonia, el 3 d'agost. Cefalonia era una de les sèt illes jónicas baix protectorat britànic i el seu governador era Charles James Napier.

Byron va ser l'11 d'agost a Ítaca, a on despuix d'aplegar a Vathí el capità Wright Knox li va encarregar inspeccionar un camí. Tres dies despuix va estar visitant unes ruïnes conegudes com a Escola de Homero. El 16 d'agost varen partir de tornada a Cefalonia. Eixe més Byron es carteó en Markos Botsaris, capità suliota, que va morir el 21 d'agost en combat en Karpenisi.

Byron havia aplegat a Grècia en 9000 lliures i el 3 de novembre de 1823 va aumentar el seu cabal en 11.225 lliures de la venda de terres en Rochdale. El 13 de novembre Byron va donar un préstam de 4.000 lliures a Ioannis Orlandos i Andreas Louriotis per a reactivar la flota grega, que es trobava parada en Hidra.

L'11 de decembre de 1823 el príncip Alexandros Mavrokordatos va aplegar a Mesolongi, a on va assumir l'autoritat de comandant suprem i governador de Grècia Occidental. Mavrokordatos va manar al bergantín Leónidas a arreplegar a Byron a Cefalonia pero les autoritats britàniques no varen permetre que la seua tripulació entrara en contacte en els que estaven en terra. Després va aplegar un atre bergantín en cartes de Mavrokordatos i de Leicester Stanhope per a Byron dient que anara a reunir-se en ells. Byron i Pietro Gamba varen partir el 29 de decembre en dos barcos, un místic i una bombarda respectivament.

El 30 de decembre va passar per Zacinto per a arreplegar huit mil dólars espanyols dels banquers Samuel Barff i Charles Hancock. El 31 de decembre els barcos varen ser perseguits per una patrullero turca. El místic en el que anava Byron va conseguir escapar pero la bombarda va ser capturada. Pietro Gamba va superar l'interrogatori dels turcs fent-se passar per un viager i va ser lliberat en el seu barco, podent aplegar a Mesolongi el 4 de giner de 1824.

Byron va aplegar a Mesolongi el 5 de giner de 1824 i va ser rebut per Mavrokordatos i una flota com un héroe. Eixe més Stanhope va crear el periòdic bisemanal Hellenica Chronica i Byron va contribuir al seu sosteniment en 50 lliures. Quan es va crear posteriorment el periòdic Il Telegrafo Greco Byron va conseguir posar com a codirector del mateix a Pietro Gamba.

El 22 de giner, en Mesolongi, va escriure un poema en el seu 36 natalici que parlava de la política, la guerra i el seu amor no correspost per Lukas Chalandrítsanos.

Byron va planejar capturar Lepanto (Lepant), controlada pels otomans pero guardada per una menuda companyia d'albanés que duyen mesos sense cobrar, estaven descontents i estaven disposts a deixar-se sobornar i rendir-se. Mavrokordatos va aprovar l'operació de Byron el 25 de giner de 1824 i va posar a la seua disposició un consell militar presidit pel suliota Notis Botsaris.

El poeta també va reclutar a 500 suliotas pagant-los de la seua bojaca i el govern grec li va finançar atres 100, per #lo que va aplegar a tindre a 600 soldats baix el seu mando. Byron i Stanhope també varen finançar la creació d'un cos d'artilleria 50 hòmens que es va cridar Brigada Byron.

La pren de Lepanto es va frustrar perque faltaven eixides Congreve, faltaven oficials en capacitat per a portar a terme l'ofensiva i els suliotas de Byron estaven dividits i posaven excuses per a tot. Per un atre costat, els capitans de Byron demanaven pagues per als seus solados i després li les embossaven ells i els suliotas exigien el nomenament de 150 oficials, #lo que haguera supost massa mandos.

El 15 de febrer de 1824 va sofrir un atac de varis minuts. Segons Byron els meges no varen saber si era epilèptic o d'un atre tipo. Posteriorment li varen afligir maldecaps. El 9 d'abril va eixir a montar a cavall en Pietro Gamba, sorprenent-los una chapalló. Despuix de retornar a Mesolongi Byron va sofrir #ariçonada, febra lleu i dolors reumáticos. Va ser vist pel seu mege, Franceso Burno, i pel mege Julius Millingen, que segons Gamba varen recomanar una sagnia que Byron no va acceptar. El 10 d'abril va ser tractat per Bruno en un bany calent i oli de ricino. El 12 d'abril va empijorar i va dir que li adolia el cap i el recte. El 15 d'abril va millorar una miqueta. El 16 d'abril va accedir a regañadientes a que els meges li feren una sagnia. Eixa nit va empijorar i va escomençar a dir incoherències en anglés i en italià. El 17 d'abril els meges li varen donar purgante i li varen sagnar atres dèu onces de sanc. Com la salut de Byron solament empijorava estos meges varen passar a demanar nova opinió als doctors Loukás Vagias i Enrico Treiber. Se li va aplicar al pacient una poció antiespasmódica i una infusió de láudano i éter. El 18 d'abril Byron, despuix d'una nit de espasmos i #contracció, va acceptar que li feren una atra sagnia. El 19 d'abril, a les sis i quart de la vesprada, Byron va fallir.

El seu funeral va tindre lloc en l'iglésia de Agios Nikólaos de Mesolongi el 22 d'abril de 1824. El 2 de maig els seus restants varen ser embarcats i duts a Zante el 4 de maig, a on Stanhope es va fer càrrec del barco. El cos de Byron estava ya en el port de Londres el 5 de juliol. Es va instalar una capella ardent en una casa llogada per Hobhouse en el número 20 de Great George Street i va acodir molta gent, encara que pocs famosos.

El deán de la abadia de Westminster, John Ireland, es va negar a que Byron anara enterrat en eixe temple per la seua dubtosa moralitat. El 16 de juliol va ser enterrat en la iglésia de Santa María Magdalena d'Hucknall, Nottinghamshire (prop de Newstead Abbey), junt a la seua mare.

En 1922 es va començar a crear un suburbi en Atenes que en 1924 va ser cridat Vyronas en honor a lord Byron. En 1934 es va erigir com a municipi independent.

En 1938, davant els persistents rumors de que la tomba de Byron estava buida, el vicari de l'iglésia de Hucknall va donar permís per a obrir-la, trobant-se el cos en el seu interior.

En 1969 es va instalar en el Racó dels Poetes de la abadia de Westminster un monument a lord Byron.

Obra poètica

Byron va ser un escritor prolífic. En 1833 el seu editor John Murray va publicar 17 volums sobre tota la seua obra, incloent la biografia de Thomas Moore. La seua gran obra, Don Juan, un poema de 17 vores escrit en ottava rima, va ser un dels més importants poemes llarcs publicats en Anglaterra, des de El paraís perdut de John Milton. Don Juan inclou elements satírics, polèmics i profundes reflexions filosòfiques i va influir a nivell social, polític, lliterari i ideològic. La seua recepció va ser controvertida, ya que va ser acusat d'immoralitat. El poema, de la mateixa manera que Els pelegrinages de Childe Harold, es caracterisa per la carismàtica personalitat del narrador, que aúna el text i a sovint recorre a #digressió. Don Juan va servir d'inspiració per als autors victorians i va quedar inacabat per la prematura mort de Byron.

Va influir en els escritors romàntics de el XIX, sobretot pels seus héroes i antihéroes (vejau: Héroe de Byron). Els seus personages presenten un caràcter idealizado pero defectuós, els atributs del qual incloïen:

• Un gran talent.
• Gran exhibició de passió.
• Aversió per la societat i per les institucions socials.
• Frustració per un amor impossible pels llímits imposts per la societat o la mort.
• Rebelia.
• Exili.
• Passat obscur.
• Comportament autodestructivo.

Les obres Els pelegrinages de Childe Harold, Lara, Manfredo i Don Juan contenen certs aspectes i referències autobiogràfiques.^{cita requerida}

També va escriure poemes breus com a Obscuritat, que té un to apocalíptico inspirat per les conseqüències d'una erupció del volcà Tamora; poemes lírics com Ella camina en bellea; menuts poemes narratius com El Presoner de Chillon; i uns atres més extensos d'evident contingut polèmic com The Vision of Judgment, un text en el que caricaturiza i critica durament a Robert Southey.

En l'Espanya absolutista del rei Fernando VII i en una Amèrica hispana que lluitava per la seua emancipació, la vida i obra de Byron varen tindre una gran influència i varen servir d'inspiració als poetes del Romanticisme.

Va ser un escritor admirat per molts dels seus contemporàneus, com Goethe, Alphonse de Lamartine, Jan Potocki, i per uns atres de generacions immediates, com Edgar Allan Poe (qui va basar moltes de les seues Narracions extraordinàries en personages de Byron), Gustavo Adolfo Bécquer, Mijaíl Lermontov, Alejandro Pushkin, José Marbre, Víctor Hugo, Alejandro Dumas i Charles Nodier.

Caràcter

Lord Byron va tindre un particular magnetisme personal. Va conseguir la reputació de no ser convencional, de ser excèntric, polèmic, ostentoso i controvertit. Molts han atribuït les seues capacitats extraordinàries a un trastorn bipolar, també conegut com a síndrome maníaco-depressiu. Sempre va ser àcit i cruel. Es va inclinar pels desheretats, els marginats, els miserables com els corsarios i els cosacos, i tot lo demés era hipocresia: noblea, societat, etc. Sempre va defendre als més dèbils i als oprimits, per #lo que va recolzar a Espanya front a l'invasió napoleònica, a l'independència de les nacions suramericanes i, per supost, a la llibertat de la seua volguda Grècia. Va ser un gran admirador de Rousseau. Va tindre gran afició per la companyia dels animals, com pel seu gos Terranova «Boatswain», en la tomba del qual va escriure:

Ací reposen
els restants d'una criatura
que va ser bella sense vanitat
fort sense insolència,
valent sense ferocitat
i va tindre moltes de les virtuts de l'home
i cap dels seus defectes.

Byron, mentres estudiava en Cambridge, va guardar un orso en una institució en a on estaven prohibits els animals domèstics. En atres époques de la seua vida va tindre de companyia a un rabosot, monas, loros, gats, un àguila, un falcó, gallines de Guinea, un cuervo, un teixó, ocas, una grulla egipcíaca i una garza.

Llegat i influència

Byron està considerat com la primera celebritat tal i com es concep el terme modernamente. La seua image d'héroe va fascinar al públic i la seua pròpia esposa Annabella va falcar el terme byromanía per a referir-se a l'expectació i commoció que causava allà a on anava, que s'assemblava a la que puguen provocar les estreles del pop o el roc actuals. La autoconciencia de la seua image personal i la seua capacitat de autopromoción va fer que, per eixemple, donara instruccions als artistes que ho retrataven per a que mai ho representaren en actitut sedentaria o passiva, en una ploma o un llibre en la mà (que era l'image prototípica dels escritors), sino com un home d'acció. En el temps, Byron va intentar apartar-se de la seua exposició pública, que tant havia promogut en la seua primera época.

La crema de les memòries de Byron en les oficines del seu editor John Murray un més despuix de la seua mort, i la supressió dels detalls de la bisexualitat de Byron en documents alusivos a ell, varen fer que les seues biografies posteriors donaren una image distorsionada del personage. Fins a data tan tardana com 1950 no es va autorisar a l'acadèmic Leslie Marchard a donar detalls sobre les relacions homosexuals de Byron.

La refundació de la Societat de Byron en 1971 va reflectir cóm pervivia la fascinació per Byron i la seua obra. La societat va organisar numeroses activitats i va publicar una revista anual. Pronte el número de societats byronianas va aplegar a 36, esteses per tot el planeta. Tots els anys organisen una conferència anual en la que es reunixen.

Byron va eixercir una gran influència en la lliteratura i l'art. En el seu moment va ser considerat el poeta més important del món i la seua reputació i importància es manté. La seua personalitat i els seus escrits també varen inspirar a numerosos compositors: hi ha més de quaranta òperes inspirades en les seues obres i a lo manco tres òperes en el propi Byron com a personage principal (una d'elles Lord Byron de Virgil Thomson). Els versos de Byron varen ser posats en música per compositors romàntics com Felix Mendelssohn, Carl Loewe o Robert Schumann. Un dels seus majors admiradors va ser Hector Berlioz, la música dels quals reflectix l'influència de Byron, especialment en la seua simfonia en viola solista Harold en Itàlia, obra basada en Els pelegrinages de Childe Harold.

En les seues obres Els pelegrinages de Childe Harold, El Giaour, La nóvia de Abidos, El corsario i Lara va establir lo que es va cridar el héroe de Byron.

Lord Byron en la lliteratura i el cine

Lliteratura

El primer llibre en el que Byron apareix com a personage de ficció va ser en una novela escrita per la seua examante Lady Caroline Lamb, titulada Glenarvon i publicada en 1816.

Edgar Allan Poe, l'escritor nortamericà, es va basar en la relació de Byron en Teresa Guiccioli per a escriure La Cita, un relat gòtic de 1834.

Johann Wolfgang von Goethe va demostrar una gran admiració per lord Byron en les seues conversacions en Johann Peter Eckermann i Frédéric Jacob Soret.

El poeta espanyol Gaspar Núñez d'Arce va publicar en 1879 un extens poema titulat Última llamentació de Lord Byron.

El conte de Manly Wade Wellman The Black Drama, publicat originalment en la revista Weird Tals, conta el redescubrimiento d'una obra perduda de Lord Byron que, segons esta ficció, va ser plagiada per Polidori en El Vampir.

Byron és un dels personages de la novela Jonathan Strange i el senyor Norrell (2004) de Susanna Clarke.

És un dels personages principals en la novela El fòc de Katherine Neville (2008).

Apareix com un vampir, antagonista de Jane Austen (ella mateixa recreada com vampira) en la novela Jane Bites Back (Ballantine Books, 2009) de Michael Thomas Ford.

El relat Llet (2016) d'Óscar Esquivias evoca l'estància de Byron i Polidori en la Vila Diodati.

Cine

Els amors entre Byron i lady Caroline Lamb es varen recrear en la película Lady Caroline Lamb (1972), en la que el paper de Byron estava interpretat per Richard Chamberlain. La película va ser dirigida per Robert Bolt.

En 1986, Gabriel Byrne interpreta a Byron en la película Gothic, basada en la trobada en Percy i Mary Shelley, Polidori i Claire de l'estiu de 1816 en Vila Diodati.

En 1988, es va estrenar la película espanyola Remant al vent, dirigida per Gonzalo Suárez i en l'actor britànic Hugh Grant en el paper de Byron.

El director grec Nikos Koundouros va dirigir Byron, balanta gia enan daimonismeno (Byron, balada per a un poseso, 1992).

En 2017, es va estrenar la película Mary Shelley, sobre la vida de l'autora de Frankenstein o el modern Prometeo, i en la qual el paper de Byron és interpretat per l'actor anglés Tom Sturridge.

Obra

• Hores ociosas (1807).
• Barts anglesos, crítics escocesos (1809).
• Els pelegrinages de Childe Harold (1812-18).
• La nóvia de Abidos (1813).
• El Giaour (1813).

• El corsario (1814).
• Lara (1814).
• Melodies hebrees (1815).
• El lloc de Corintio (poema) (1816).
• Parisenca (1816).
• El presoner de Chillon (1816).
• El somi (poema) (1816).
• Prometeo (1816).
• Obscuritat (1816).
• Manfredo (1817).
• Les llamentacions pel Tasso (1817).
• Beppo (1817).
• Mazeppa (1818).
• La profecia de Dante (1819).
• Marí Faliero (1820).
• Sardanápalo (1821).
• Els dos Foscari (1821).
• Caín (1821).
• La visió del juí (1821).
• Cel i terra (1821).
• Werner (1822).
• El deformat transformat (1821).
• L'Edat de Bronze (1823).
• L'illa (1823).
• Als meus trentassís anys (1824).
• Don Juan (1819–1824), incomplet a causa de la seua mort.

Filmografia

• Gavin Gordon interpreta al poeta en la película La nóvia de Frankenstein (1935).
• Peter Bowles interpreta al poeta en la película Shelley (1972).
• Gabriel Byrne interpreta al poeta en la película Gothic (1986).
• Hugh Grant interpreta al poeta en la película Remant al vent (1987).
• Philip Anglim interpreta al poeta en la película Estiu atormentat (1988).
• Jason Patric interpreta al poeta en la película Frankenstein perdut en el temps (1990).
• Jonny Lee Miller interpreta al poeta en una miniserie de la BBC Byron (2003).
• Stephen Mangan interpreta al poeta en la película per a televisió Frankenstein: El naiximent d'un mònstruo (2003).
• Matthew Rhys interpreta a Byron en la película Beau Brummell: This Charming Man (2006).
• Rob Heaps interpreta al poeta en el mediometraje per a televisió Frankenstein and the Vampyre: A Dark and Stormy Night (2014).
• Howy Bratherton interpreta al poeta en la película Chronology (2014).
• Tom Sturridge interpreta al poeta en la película Mary Shelley (2017).

Vore també

• Romanticisme
• lliteratura del Romanticisme en Anglaterra
• Nicolo Giraud
• Ada Lovelace, filla de lord Byron

Bibliografia

• Melodies Hebrees. Valéncia: Editorial Pre-Texts. 2024. ISBN 978-84-196-3394-1

Sobre Byron

• Thiollet, Jean-Pierre (2008), Carré d'Art: Barbey d'Aurevilly, lord Byron, Salvador Dali, Jean-Edern Hallier,
• Peter Cochran ed. (2010): Byron and Women [and men]. Cambridge Scholars Publishing, Newcastle upon Tyne. Anagramme éditions. ISBN 2-35035-189-6
• Mayne, Ethel Colburn (1913). Byron, Charres Scribner's Sons.
• Elledge, Paul (2003). Lord Byron at Harrow School: Speaking Out, Talking Back, Acting Up, Bowing Out, Johns Hopkins University Press.
• (2001) Byron and Newstead: The Aristocrat and the Abbey, University of Delaware Press. ISBN 9780874137514.
• Elze, Karl (1872). Lord Byron: A Biography with a Critical Essay on His Plau in Literature, J. Murray.

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lord Byron.
• 15px|link=|alt= Wikisource contiene obras originales de Lord Byron.

Archiu:Wikiquote-logo.svg Lord Byron en Viquidites.