Anar al contingut

Dover (Kent)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dover (Kent)

Dover (històricament en castellà Duvres), en el comtat de Kent, és el major port del canal de la Taca en Anglaterra. Segons el cens de 1999, el poble de Dover té 28.156 habitants, encara que si tenim en conte tot l'espai urbà, la població és de 39.078.[1] El poble és el centre administratiu del districte de Dover.

És famosa pels seus tallats blancs, composts de creta. Els britànics varen posar el sobrenom d'Albión a estos tallats, que significa blanc (del llatí, album, albo). El nom del poble està derivat des d'un idioma d'orige celta: (Brythonic) Dubrās (Les aigües).

Dover és el punt més propenc a l'Europa continental, separat pel estret de Calais a tan sol 34 km del port francés de Calais. Este fet fa que Dover siga un dels ports més transitats per a creuar el canal de la Taca, en més de 18 millons de passagers anuals. Els servicis de ferry operen freqüentment entre Dover, Calais i Dunkerque.

Hi ha un castell en Dover, mirant des de lo alt al port. Va ser edificat en el XII, és el castell més gran en Anglaterra.cita requerida i és malnomenat com la "Clau d'Anglaterra" a causa de la seua proximitat a França.

Història

[editar | editar còdic]

Durant el periodo romà, l'àrea es va convertir en part de la ret de comunicacions de l'imperi romà. Estava conectat per carretera a Canterbury i a Watling Street i es va convertir en Dubris, un port fortificado. Dover ha conservat parcialment un far romà (la més alta estructura romana en Gran Bretanya) i els restants d'un poble romà en l'únic mur preservat pintat fòra d'Itàlia.[2]

El 24 de decembre de 1914, un avió de guerra alemà va deixar caure la primera bomba en temps de guerra sobre sol anglés, fent contacte en un jardí del poble de Dover. "Llavors no sabíem que era possible que un avió s'acostara i poguera tirar bombes des de l'aire" recorda un resident.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Estadístiques sobre la població de Dover.
  2. «Roman Dover» (en anglés). Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2018. Consultat el 10 de juliol de 2018.