Gante
Gante ( pronunciat /ɣɛnt/ (🔊 escoltar); en francés: Gand pronunciat /ɡɑ̃/ (🔊 escoltar)) és una ciutat de Bèlgica, capital de la província de Flandes Oriental, en la Regió Flamenca. Té una població estimada, a inicis de 2025, de 272 657 habitants.[1] La ciutat està situada entre Bruixes i Brusseles, a mija hora d'abdós en tren.
Centre turístic i industrial de Flandes Oriental, és la ciutat flamenca en major número d'edificis històrics i conta en una intensa vida cultural.
Etimologia
Etimológicament, el nom Gante ve de la paraula celta ganda, que fa referència a la convergència, per eixemple, dels dos rius entre els que esta ciutat es troba. La resenya sobre sant Amant Nantes, mort en Elnon, Saint-Amand-els-Eaux, França, el 679, senyala el cult previ entre els antics belgues a un ídol cridat: 'Ghen'.
Història
Esta província va estar habitada en temps dels celtes. En el XIV va ser, despuix de París, la ciutat migeval més gran d'Europa al nort dels Alps.[2] En l'història era una ciutat de rebelió contra els imposts alts i batalles pels drets civils.[2]
Els comtes de Flandes tenien la seua residència principal en la ciutat de Malinas. Com la princesa Juana estava afligida de mal de nervis per les seues supostes celosies malaltices, decidixen en el seu marit Felipe el Bell traslladar-se a Gent per a canviar d'aires, per lo que l'emperador Carlos V (Carlos I d'Espanya) va nàixer en el Palau de Prinsenhof, que més vesprada va ser destruït i del com no queda rastre. El castell Gravensteen o Castell dels Comtes és una fortalea construïda en el XII que conta en un dels fossos defensius més gran del món i que va ser reconstruït a finals de el XIX i principis de el XX. Es tracta d'una impressionant fortalea en ple centre de la ciutat, rodejada per un fos, acondicionat com a residència per Simón de Mirabello, financer i polític lombardo, governador de Flandes en 1339, que prendria el llinage Van Halen per a sí i els seus successors en rebre eixe señorío. A lo llarc de l'història va ser residència dels governadors, Casa de la Moneda, presó, i inclús fàbrica de cotó. Des de lo alt de les seues torres es divisa una gran vista panoràmica de la ciutat.
La ciutat va pertànyer als Països Baixos dels Habsburgo, l'11 de novembre de 1576 durant la guerra dels Huitanta Anys, les tropes espanyoles varen tindre que abandonar la ciutat, que recuperarien despuix d'un llarc sege el 17 de setembre de 1584. Pertanydria en poder espanyol (llevat una breu ocupació francesa en 1678 i de juliol a decembre de 1708),[3] fins al seu pren en maig de 1706 per les tropes de l'Aliança de L'Haya. En 1714 va passar a formar part dels Països Baixos Austríacs. Ocupada per França entre 1794-1814, formaria part del Regne Unit dels Països Baixos en 1815, fins a la Revolució belga en 1830.
Pel canal de Gent a Terneuzen els barcos poden aplegar des de la mar fins al port.
Climatologia
El clima de Gante es caracterisa per hiverns frets i pluges abundants durant les estacions d'estiu i autumne. Els mesos més calorosos són juliol i agost. Les temperatures miges en hivern van de 0 °C a 10 °C; i d'estiu de 20 °C a 25 °C. Gante es caracterisa per un clima canviant, en el que sol, pluja i núvols s'alternen casi diàriament.
Organisació administrativa
|
|
Demografia
Evolució
El següent gràfic reflectix l'evolució demogràfica de la ciutat, incloent els municipis incorporats despuix d'efectuada la fusió de l'1 de giner de 1977.
| Any | 1846 | 1866 | 1880 | 1890 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1947 | 1961 | 1970 | 1981 | 1990 | 2000 | 2010 | 2019 | 2025 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 128 828 | 144 565 | 173 534 | 202 977 | 222 895 | 238 353 | 237 820 | 247 883 | 254 216 | 259 390 | 255 879 | 239 256 | 230 543 | 224 180 | 243 366 | 259 083 | 272 657 |
Deport
Gante va ser sèu del Campeonat Europeu d'Atletisme en Pista Coberta de 2000 i del Campeonat Mundial de Gimnàsia de 2001.
| Equip | Deport | Competició | Estadi | Creació |
|---|---|---|---|---|
| KAA Gent |  Fútbol
|
Primera Divisió | Ghelamco Arena | |
| Racing Club Gent | Fútbol
|
Divisió 2 de Bèlgica | PGB-stadion | |
| BC Gent |  Bàsquet
|
Lligue Ethias | Sportarena Tolhuis | 1950 |
Educació
En la ciutat es troba l'Universitat de Gante (UGent), fundada en 1817. És pública, no confessional i de parla neerlandesa.
Transport
L'us quotidià de la bicicleta està molt normalisat i desenrollat en la ciutat. L'orografia tan plana i les distàncies conferixen que siga ideal inclús per a viagers i visitants.
L'accés en coche és senzill, ya que a ella apleguen les autopistes E17 i E40. També hi ha parades de trens tant nacionals com a internacionals (estacions ferroviàries de Sint-Pieters i Dampoort). Tot açò dona com resultat una bona comunicació de la ciutat en el restant de municipis i també en el restant de països que es troben al voltant d'ella.
Monuments i llocs d'interés
- Castell dels Comtes de Flandes (Gravensteen). Va ser construït a finals de el XII per Felipe d'Alsàcia. Ubicat en ple centre de Gante, va servir com a gran element defensiu ya que permetia la vigilància i el control des de lo alt de la torre. En l'actualitat es troba perfectament restaurat i encara conserva a la seua entorn el fos medieval en aigua, recreant perfectament els seus orígens. En l'interior destaca especialment la sala de tortures, en una extensa colecció d'armes i instruments amprats per a estos fins.
- Torre del Campanar (Belfort). Va ser construïda en 1313 i simbolisa l'autonomia de la ciutat i l'enorme poder dels gremis medievals. En el seu interior es pot observar una exposició de campanes, entre les que es troba la famosa campana Roland, en el seu mític dragó pintat en or. També hi ha un chicotet museu en el restant de dragons i en la part alta de la Torre s'accedix a l'exterior, des d'a on s'obtenen les millors vistes de Gante. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1999.
Iglésia de Sant Nicolás - Iglésia de Sant Nicolás. Va ser construïda en el XIII sobre un temple més antic incendiat en 1176. És un clar eixemple del denominat gòtic escaldiano, en una frontera exterior d'acusada verticalitat de la que descollen els grans contraforts flanquejats per torres. Durant la Revolució Francesa va ser devastada i utilisada com a quadra de cavalls; des de llavors es va iniciar un ampli procés de reconstrucció, que encara seguix actualment, per a convertir este monument en un dels més bells de la ciutat.
- Pont de Sant Miguel (Sint-Michielsbrug) sobre el riu Lys. Va ser construït en el periodo 1905-1909, per l'arquitecte Louis Cloquet.
- Moll de les Herbes (Graslei). Sense lloc a dubtes, un dels llocs més màgics de Gante i el més apreciat pels seus habitants. Este port medieval està replet de vida. Els seus terrats, els seus edificis històrics alineats a la perfecció, el seu romàntic canal besant les seues vores i l'autèntic desplegament d'arquitectura romànica, gòtica i renaixentista inviten a passejar i relaixar-se mentres l'imaginació vola a temps remots. cita requerida
- Catedral de Sant Bavón. Edifici que mescla els estils romànic, gòtic i barroc i és una de les visites obligades de la ciutat. L'iglésia va adquirir rellevància per dos fets principals: el primer perque ací en 1500 va ser batejat l'emperador Carlos I d'Espanya i V d'Alemània, i el segon perque en el seu interior es troba un autèntic tesor artístic com L'Adoració del Corder Místic dels germans Hubert i Jan van Eyck, entre atres obres importants d'artistes com Rubens, Frans Pourbus el Vell, Gaspar de Crayer o Lucas de Heere.
- Ajuntament de Gante. Edifici en una notable varietat d'estils. El gòtic flamígero de la frontera del carrer Hoogpoort contrasta en el sobri estil renaixentiste de la frontera del Botermarkt. En l'interior es troben la Sala de l'Atarassana, en una volta de fusta, i la Capella Nupcial, allumenada per sis vidrieres que representen als comtes de Flandes. Solament es pot visitar en la companyia d'un guia.
Cultura
Les fires de Gante se celebren des del dissabte abans del 21 de juliol, festa nacional de Bèlgica, i durant els següents dèu dies, fins al segon dilluns.
Ciutats agermanades
Gante està agermanada en les següents ciutats:
Persones notables
- Artícul principal → .
Referències
- ↑ «Densitat de la població per municipi (2019-2025)». Direcció general d'Estadística (STATBEL). Consultat el 16 d'abril de 2025.
- ↑ 2,0 2,1 «Gante» (en es). Guia de Brusseles (2001-01-15). Consultat el 2020-10-13.
- ↑ Limited, Alamy. «Siege of Ghent by the French, in 1678 La Ville de Gand (title object) Siege of Ghent by the French army under king Louis XIV. The city was taken on March 9, 1678. In the foreground French officers on horseback in the distance Gent. Manufacturer : printmaker Jan Luyken (listed building) in its design: Jan Luyken (listed building) Publisher: Hendrick and Dirk Tree Plau manufacture: Amsterdam Date: 1680 Physical features: etching material : paper Technique: etching dimensions: sheet: h 123 mm × W 157 mmToelichtingIllustratie included in Li Mercure hollandois, contenant els choses els plus remarq Estoc Photo - Alamy» (en en). www.alamy.com. Consultat el 2022-02-20.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gante.- Gante en Wikivoyage
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.