Políptico de Gante

El retaule l'Adoració del Corder Místic, també conegut com a Altar de Gante, és un políptico de dotze taules a l'oli realisat pels germans Hubert i Jan van Eyck, per encàrrec de Joos Vyd i la seua esposa, Elisabeth Borluut. Va ser pensat per a l'iglésia de Sant Joan de Gante (actual Catedral de Sant Bavón), a on encara permaneix.

Políptico de Gante

Descripció

Obert medix 340 x 440 cm, sent un dels retaules de majors dimensions del nort d'Europa en el XV.

El tema central és la narració bíblica sobre la redenció del home pel sacrifici de Jesús, oferint una llectura de la Teologia cristiana des de l'Anunciación (en el seu exterior) fins a l'Adoració del Corder (en el seu interior).

Normalment es mostrava tancat, pero en les festivitats s'obria, deixant a la vista els colors vibrants de l'interior.

Una série de referències omplin el retaule de simbolisme amagat, molt del gust dels pintors flamencs junt a referències cultes a la pintura italiana del Trecento, a Giotto i inclús al seu contemporàneu, el pintor renaixentiste Masaccio, conferixen al quadro un notable interés, ya que els autors varen ser capaços de reelaborar els elements simbòlics dins dels elements visibles. Pero és el seu aporte innovador a la representació de la realitat i al desenroll del espai pictòric lo que situa este retaule com una fita en el història de l'art ya que marca la transició de la pintura gòtica a la del Renaixença, específicament: del Renaixença nòrdica.

Història

El retaule de Gante té una història material complexa, puix es tracta d'una obra d'art molt codiciada que ha segut víctima de vàries agressions i d'a lo manco sis robos. En conseqüència, les diferents taules han segut desunides en vàries ocasions, permaneixent separades unes d'atres per llarcs periodos de temps.

En l'any 1566 es va desunir per a amagar-ho dels tumults calvinistas, que estaven destruint moltes obres d'art sacre d'acort a la mentalitat iconoclasta.

En 1794, les quatre taules centrals varen ser enviades al Louvre per les tropes de Napoleón, pero en 1815 Luis XVIII de França les va tornar com a senyal d'agraïment a la ciutat a on va trobar refugi. Les ales laterals es varen vendre l'any següent, i despuix de vàries vendes intermiges varen acabar en la Gemäldegalerie de Berlín. Pero en l'any 1919 el Tractat de Versalles cita explícitament el retaule i obliga a Berlín a tornar les taules a Gante.

El retaule recuperat de les mines de sal de Altaussee al final de la Segona Guerra Mundial

Durant la Segona Guerra Mundial, l'eixèrcit alemà va traslladar el retaule, junt a atres sèt mil obres d'art, a una mina de sal, d'a on varen ser rescatades per l'unitat MFAA (___protected_title_3___ o ___protected_title_4___), en espanyol el Programa de Monuments, Art i Archius.

Actualment una de les taules seguix perduda. Es tracta de Els Juges Justs (extrem inferior esquerre del políptico) que va ser furtat en l'any 1934. El que actualment es contempla és una còpia realisada pel pintor belga Jef Vanderveken en l'any 1945.

A partir de 2010, el retaule està sent somés a un minuciós procés d'anàlisis i restauració, en respal de la Fundació Getty de Califòrnia. La primera fase va concloure en 2017 i va permetre restaurar els panels atrassers de les dos portes. La segona fase, conclosa en 2019, va restaurar els panales inferiors: els de la dreta -el dels Peregrins i el dels Ermitaños-, l'escena central en l'Adoració del Corder Místic, i els dos de l'esquerra: el dels Cavallers de Crist i el dels Juges Justs.

Còpies

A petició de Felipe II d'Espanya, el pintor Michel Coxcie va fer una còpia completa del retaule a mitan de el XVI. Este conjunt va presidir la capella del Alcázar de Madrit exactament durant un sigle, entre 1561 i 1661, any en que va ser reemplaçat per El Pasme de Sicília de Rafael Sanzio. El políptico pintat per Coxcie va haver de traslladar-se a un convent de Madrit, i per desgràcia després es va desmantellar i actualment les seues taules es troben repartides en varis llocs: en la Real Societat Econòmica Aragonesa del País de Saragossa (dos panels) i en museus de Brusseles, Berlín i Munich.

El Museu del Prat de Madrit posseïx una peculiar derivació del políptico: el quadro Crist entre la Verge María i Sant Joan Batista, obra de Jan Gossaert, a on els tres caps de dits personages varen ser copiades de l'original dels Van Eyck en el mateix tamany, presumiblement per mig de calcs en paper obtinguts d'ell [1].

Bibliografia

• (2008) Van Eyck, Colónia: Taschen. ISBN 978-3-8228-5685-7.

• Charney, Noah (2010). Stealing the Mystic Lamb, New York: PublicAffairs. ISBN 1-58648-800-7.

• Dhanens, Elisabeth (1980). Hubert and Jan van Eyck, New York: Tabard Press. ISBN 0-914427-00-8.

• Eileen Romà (dir.). «27», Van Eyck, Unitat Editorial S.A.. ISBN 84-96507-03-3.

• (1957).«The iconography of the Merode altarpiece Altarpiece».The Metropolitan Museum of Art Bulletin.Consultat el 6 de giner de 2014.

• Gombrich, E.H. (1995). El Història de l'Art, Londres: Random House Mondadori, S.A.. ISBN 84-8306-044-2.

• (1998).«Jan van Eyck's Italian Pilgrimage: A Miraculous Florentine Annunciation and the Ghent Altarpiece».Zeitschrift für Kunstgeschichte.61(3)

374-75.Consultat el 7 de giner de 2014.

• «The Ghent Altarpiece» (en anglés). Heilbrunn Timeline of Art History. New York: The Metropolitan Museum of Art. Consultat el 9 de giner de 2014.

• «Deesis» (en anglés). The Medieval Millennium (Columbia University). Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2014. Consultat el 3 de giner de 2014.

• (1935).«The Friedsam Annunciation and the problem of the Ghent Altarpiece».The Art Bulletin.17(4)

441.Consultat el 6 de giner de 2014.

• «An interdisciplinary research Project to assess the structural condition of the Ghent Altarpiece» (en anglés) (PDF). Closer to Van Eyck. Rediscovering the Ghent Altarpiece. Consultat el 9 de giner de 2014.

• Walther, I.F. (2005). Els mestres de la pintura occidental, Taschen. ISBN 3-8228-4744-5.