Programa de Monuments, Art i Archius

Programa de Monuments, Art i Archius

El Programa de Monuments, Art i Archius baix les seccions de casos civils i govern militar dels Aliats va ser establit en 1943 per a ajudar a protegir la propietat cultural en les zones de guerra durant i despuix de la Segona Guerra Mundial. El grup, d'aproximadament 400 hòmens de servici i civils varen treballar en forces militars per a salvaguardar monuments històrics i culturals dels danys de la guerra, i una volta el conflicte anara acabament, per a buscar i tornar treballs d'art i atres productes d'importància cultural que havien segut furtats pels nazis o amagats a bon recapte.

Moltes de les persones que formaven part de la MFAA (Monuments Fine Arts and Archieve program), en espanyol programa de Monuments, Art i Archius, també coneguts com Monuments Men, varen anar per a tindre una trayectòria més prolífica. En gran part, els historiadors d'art i el personal del museu, varen tindre llabors formatives en el desenroll de moltes de les millors institucions culturals dels Estats Units, incloent la Galeria Nacional d'Art, el Museu Metropolità d'Art, i el New York City Ballet, aixina com en museus i atres institucions en Europa.

Formació

Inclús ans que Estats Units entrara en la Segona Guerra Mundial, els professionals d'art i organisacions com el grup de Hardvard de defensa Americana i el Consell Americà de Societats Instruïdes varen estar treballant en identificar i protegir l'art europeu i monuments en camí de ser danyats o en perill del saquege Nazi. Els grups varen buscar una organisació nacional afiliada en els militars la qual podria tindre la mateixa meta. Francis Henry Taylor, director del Museu d'Art Metropolità, va dur les seues preocupacions a Washington D. C.. Els seus esforços bàsicament guiats a la creació per part del president d'Estats Units Franklin D. Roosevelt de la Comissió Americana per a la Protecció i Salvament dels Monuments Artístics i Històrics en Àrees de Guerra el 23 de juny de 1943.

Lo que va escomençar com un cervell confiat en el món de major calitat de l'es va convertir en un grup de 345 hòmens i dònes de 13 països que es va compondre en l'unitat de la Secció de Monuments, Art i Archius. Varen passar 1945 eixint a la busca de més de 1000 tesors contenint aproximadament 5 millons de peces d'obres d'art i and objectes culturals furtats de judeus rics, museus, universitats, i institucions religioses. I per sis anys despuix de la rendició, un chicotet grup d'uns 60 “Monuments Men” varen continuar rastrejant Europa com a detectius de l'art.

Normalment referida com la Comissió Roberts despuix del seu president, el Tribunal Suprem de Justícia, Owen J. Roberts, el grup va ser carregat en promoure la preservació de propietats culturals en les àrees de Guerra, incloent els teatres d'operacions europeus, mediterràneus i de l'est, sempre que esta missió no interferira en les operacions militars. En el seu quarter general en la Galeria Nacional d'Art en Washington D. C., la Comissió va redactar llistes i informes sobre els tesors culturals i li'ls varen assegurar a les unitats militars, en l'esperança de que eixos monuments pogueren ser protegits quan fora possible.

La Comissió va ajudar a establir la filial MMFA dins dels Casos Civils i les Seccions del Govern Militar dels eixèrcits, dirigit pel comandant L. Bancel LaFarge. Despuix de la guerra, la Comissió Roberts va ajudar a la MFAA i a les forces aliades a tornar les obres d'art confiscades pels nazis als seus respectius propietaris. El grup va ser dissolt en juny de 1946, quan el Departament d'Estat va quedar a càrrec sobre els seus deures i funcions.

El general Dwight D. Eisenhower va facilitar el treball de la MFAA prohibint el saqueig o la destrucció en estructures de significat cultural. També va ordenar repetidament a les seues forces a assistir en la MFAA tant com fora possible. Eixe succés va ser el primer en el història que un eixèrcit va tractar de lluitar en una Guerra i, al mateix temps, reduir el dany dels monuments culturals i la seua propietat.

Operacions de guerra

A mida que les forces Aliades varen fer el seu camí a través d'Europa, lliberant l'Europa ocupada per l'Alemània nazi, els Monuments Men varen estar presents en menuts números en les llínees de front. En la falta de manuals, recursos, o supervisió, este grapat d'oficials varen dependre en el seu entrenament de museu i, en general, del seu ingeni per a portar a terme les seues tasques. No hi havia un precedent establit per a lo que varen confrontar. Varen treballar en el camp baix la branca d'operacions de la SHAEF (Força Expedicionaria Aliada, en Europa, comandada per Eisenhower), i va estar activament involucrat en les preparacions de guerra. Preparant-se per a prendre Florencia, la qual era usada pels nazis com un centre de distribució de suministraments necessitat per a la seua localisació central en Itàlia, les tropes aliades depenien de fotografies aérees suministrades per la MFAA, les quals varen ser marcades en monuments d'importància cultural per a que els pilots pogueren esquivar els danys tant els llocs durant els bombardejos.

Quan els monuments varen sofrir danys, la MFAA va treballar personalment per a evaluar els danys i guanyar temps per als treballs de restauracions eventuals que podrien seguir. El official de monuments Deane Keller va tindre un paper determinant, salvant el Camposanto Monumental de Pisa en acabant de que una ronda de morters va escomençar un fòc que derritió la teulada principal, el qual després va destruir una icònica fresca de el XIV. Keller guio un equip de tropes i restauradores italians i americans en recuperar els restants fragments de les fresca i en construir una teulada temporal per a protegir l'estructura de danys. La restauració de les fresca contínua hui en dia. Atres incontables monuments, Iglésies, i obres d'art varen ser salvades o protegides pel dedicat personal de la secció de la MFAA. A sovint entrant en ciutats lliberades front a tropes, els Monuments Men varen treballar ràpidament per a evaluar el dany i realisar temporalment reparacions abans de moure-les en els eixèrcits aliats a mida que dominaven el territori nazi.

Bibliografia

• H. E. Bell and Hilary Jenkinson, Italian Archives During the War and at Its Close. Edited by the British Committee on the Preservation and Restitution of Works of Art, Archives and Other Material in Enemy Hands. Londres: HMSO 1947.
• Marta M. Boi, Guerra i beni culturali, Giardini editore (Chafa, 1986)
• Carlotta Coccoli, “Repertori dei fondi dell’Archivio Centrale dello Stato relativi alla tutela dei monumenti italiani dalle offese belliche nella seconda guerra mondiale“ in Gian Paolo Treccani (a retor vaig donar), Monumenti alla guerra. Città, danni bellici i ricostruzione nel secondo dopoguerra, Milano, Franco Angeli Storia Urbana, pp. 303–329. (Online at acadèmia.edu)
• Carlotta Coccoli, “Il destí del patrimoni artístic bresciano durant la seconda guerra mondiale”, in «Civiltà Bresciana, » anno XIX, n. 2, giugno 2010, pp. 127–148. (Online at acadèmia.edu)
• Carlotta Coccoli, “___protected_title_3___: il ruolo degli Alleati nella salvaguardia dei monumenti italiani”, in ‘ANATKH n. 62/2011, pp. 13–23.
• Carlotta Coccoli, “Danni bellici i restaure dei monumenti italiani: orientamenti vaig donar lettura”, in Guerra, monumenti, ricostruzione. Architetture i centri storici italiani nel secondo conflitto mondiale, a retor vaig donar Lorenzo de Stefani i Carlotta Coccoli, Venezia, Marsilio editori, 2011, pp. 685–688 (Online at acadèmia.edu)
• Robert M. Edsel, Rescuing Dona Vinci: Hitler and the Nazis Stole Europe’s Great Art, America and her Allies Recovered it (Dallas]], 2006)
• Fifty war-damaged monuments of Italy, Istituto poligrafico dello Stato, (Roma, 1946)

• Marko Jelusić: Ein Zufluchtsort für weltbekannte Kunst. Bad Wildungen als Bergungsdepot für dones Landesmuseum und dones Kestner-Museum Hannover während dones Zweiten Weltkrieges. Hannoversche Geschichtsblätter 65 (2011). 111-134. ISBN 3775259651 (Online at acadèmia.edu)
• Anne-Marie O'Connor (2012). The Lady in Gold, The Extraordinary Tale of Gustav Klimt's Masterpiece, Portrait of Adele Bloch-Bauer, Alfred A. Knopf, Nova York, ISBN 0-307-26564-1.
• (Roberts Commission), Report on the American Commission for the Protection and Salvage of Artistic and Historic Monuments in War Areas (Washington, 1946)
• Elizabeth Simpson, ed., The Spoils of War. World War II and its Aftermath: The Loss, Reappearance, and Recovery of Cultural Property (Nova York, 1997).
• Michael J. Kurtz, America and the Return of Nazi Contraband (Cambridge, 2006)
• War Department, Civil Affairs Information Guide. Field Protection of Objects of Art and Archives. War Department Pamphlet Nr. 31-103.
• War Department, Preservation and Use of Key Records in Germany. War Department Pamphlet Nr. 31-123.

• • Monuments Men: Allied Heroes, Nazi Thieves and the Greatest Treasure Hunt in History. Preface Publishing, 2009. ISBN 978-1-84809-101-6
  • Saving Italy: The Race to Rescue a Nation's Treasures from the Nazis. W. W. Norton & Company, 2013. ISBN 9780393082418.
  • Webcast presentation about the book on May 9, 2013, at the Pritzker Military Library
• Flanner, Janet (1947): Men and Monuments. Nova York: Harper. (Reissued as paperback 1990: ISBN 978-0306804175).;
• Nicholas, Lynn H.. The Rape of Europa: The Fate of Europe’s Treasures in the Third Reich and the Second World War, Nova York: Vintage Books. OCLC 32531154. ISBN 978-0-679-40069-1.

O'Connor, Anne-Marie (2012). The Lady in Gold: The Extraordinary Tale of Gustav Klimt's Masterpiece, Portrait of Adele Bloch-Bauer. Alfred A. Knopf, Nova York, ISBN 0-307-26564-