Hidra (illa)
La illa de Hidra (en griego: Ύδρα) és una chicoteta illa grega localisada en aigües del golf Sarónico, en el mar Egeo, al sur d'Atenes, front a la península de l'Argólida, entre els golfs de Sarónico i Argólico. Està separada del Peloponeso per l'estret del golf de Hidra. Hidra és també una municipalitat, que inclou l'illa sancera i les illes deshabitades de Dokos i Agios Georgios.
Illa depenent del turisme, els atenienses constituïxen bona part dels visitants de Hidra. Els barcos apleguen regularment d'El Pireo, i de Metohi (Argólide) o Hermíone, abdós en la propenca costa del Peloponeso.[1] Llevat els camions de fem, els vehículs no estan permesos en l'illa; açò fa que la majoria del transport públic de l'illa es llimite al ruc i els taxis aquàtics. La zona habitada, no obstant, és tan compacta que la majoria de la gent es desplaça a peu en tots els llocs.
Hi ha una ciutat principal, coneguda simplement com a Port Hidra. Consistix en un port de forma de mija lluna, al voltant del com estan la plaja i els establiments comercials (restaurants, tendes, mercats i galeries), tot la qual cosa satisfà als turistes i als hidriotas. Empinades carrers de pedra conduïxen cap a fòra de la zona del port. La majoria de les residències locals, ademés de les hosteleras, estan localisades en dites carrers.
Hidra va ser una de les grans potències navals del Mediterràneu en l'época moderna. Els seus armadors i els seus naviers varen eixercitar un paper determinant en la Guerra d'independència de Grècia.
Durant l'Antiguetat era coneguda com Hidrea (Υδρεα), en referència als manantiales de l'illa.
Geografia
[editar | editar còdic]
Generalitats
[editar | editar còdic]Està formada per una gran cantitat de montanyes d'una vintena de quilómetros de llarc per 2 a 3,5 km d'ample. El seu punt més alt, el Mont Eros o Vigla, culmina a 593 m. Llevat tres ensenar, la costa de l'illa és rocosa i inhòspita. L'interior, montanyós i poc fèrtil. Els tossals grisos es terminen a sovint en penya-segats a la vora de l'mar.
L'illa està separada de la Argólida per un braç de mar cridada «Kolpos Idras».
Transports
[editar | editar còdic]Hidra està situada a 37 milles marines d'El Pireo. Es va allí en flying dolphin, barcos grecs hidrojets i hidrópteros, en flying cat o en simple ferry. Els ferris tarden tres hores en efectuar el trayecte, els atres la mitat del temps. L'illa està també conectada a Egina, Poros, Spetses, Metohi (Argólide) i Hermíone.[1]
Ciutats i pobles
[editar | editar còdic]Si la ciutat de Hidra sembla ser l'única aglomeració humana de l'illa, no és el cas.
- Hidra és el principal port i l'única ciutat de l'illa. Resguardada al fondo d'una baïa que no es descobrix més que en l'últim moment, s'escalona en amfiteatre al voltant de la ensenar. Estava protegida, en l'entrada del port, per canons que encara es poden vore. La residència històrica dels Tombazis alberga l'anex de l'Escola de Belles arts d'Atenes. Sobre el moll, el monasteri de Kimissis Theotokou alberga la principal iglésia de l'illa.
- Kaminia, a 45 minuts -a peu- de Hidra cap a l'oest, és un llogaret de peixcadors.
- Mandraki, a una hora -a peu- de Hidra cap a l'est, és el port a on es trobaven les drassanes navals en els sigles XVIII i XIX.
Curiositats
[editar | editar còdic]En les proximitats es troba una gruta que dona sobre la mar, des d'a on un pot zambullirse a una altura d'al voltant de 4,50 m. La plaja rocosa està acondicionada. Una escala voreja la mar per als que volen deprendre a zambullirse.
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom Hidra prové del grec antic ὕδρα (hidra), derivat de la paraula grega que significa "aigua", una referència als manantiales naturals de l'illa. El nom local arvanita està atestat en dos variants: la variant comuna Nύδρα/Nidhra i la forma rara Nidhriza o Hydriza. En turc li la coneix com Idra i en turc otomà, يدرا.
L'aigua, a pesar del nom de l'illa (Hidra o Hidrea, la «ben regada») sembla haver faltat sempre. El nom podria ser, puix, irònic. No obstant, Hidra tenia pous anteriorment, pero varen ser tancats per l'activitat sísmica de mitan de el XX. En l'actualitat, l'aigua que es consumix en l'illa és importada per barco des del continent grec.
Història
[editar | editar còdic]Hidra va estar durant molt temps al marge dels grans moviments de l'història, des de l'antiguetat a l'Edat Mija. Va començar verdaderament a fer-se conéixer gràcies al seu poder mercantil a partir de el XVII. En el XIX la marina hidriota contava en 125 naus i més de 10 000 marins.
Prehistòria, antiguetat i periodo bizantí
[editar | editar còdic]Sembla que cap llegenda, cap deu, cap héroe, cap acontenyiment mitològic està relacionat en l'illa de Hidra.[2]
La presència d'hàbitats llauradors (agricultors i pastors) està atestat en la segona mitat del tercer mileni a. C. en algunes chicotetes planures invisibles des de l'mar. Obsidiana procedent de Milo ha segut trobada en Hidra.
Durant el periodo micénico, Hidra hauria servit de base naval als regnes continentals. Fragments de gots, d'útils i un cap d'ídol varen ser trobats en el mont Chorissa. El gran moviment de població carrejat pels dorios en Grècia cap a el XII va entranyar el despoblació de l'illa. Hauria segut repoblada per llauradors i pastors, potser pel port continental de Hermíone, cap a el VIII
Heródoto informa de que cap a el VI l'illa pertanyia a Hermíone que la va vendre a Samos que a la seua volta la va cedir a Trecén.[3]
Se sap que l'illa estava poblada en el periodo bizantí (gots i monedes descobertes en el lloc cridat Episkopi). Sembla que Hidra va estar totalment despoblada durant el periodo de dominació franca, principalment a causa del perill pirata. Els habitants de les illes es varen replegar llavors cap a l'interior de les terres, lo que no va ser possible en Hidra. Se sap que l'illa estava deshabitada en el XV quan els albanesos ortodoxos fugint de la conquista otomana varen trobar refugi allí.
El poder comercial i naval
[editar | editar còdic]L'illa presenta poc interés, va anar relativament perdonada per la dominació otomana. El seu desenroll naval i comercial va començar llavors. La primera escola de marina mercant de Hidra va ser fundada cap al 1645.[4] Sembla que el primer navío verdaderament hidriota va ser botat en 1657.
L'enfrontament entre Venècia i l'imperi otomà en el XVII va llimitar este desenroll, fins a 1718 i el Tractat de Passarowitz.
En la primera mitat de el XVIII, Hidra va construir els mateixos barcos que les atres illes del Egeo: el sachtouri (de 15 a 20 tonelladas) i el latinadiko (de 40 a 50 tonellades). Els hidriotas s'acontentaven llavors en navegar pel Egeo, aplegant lo més llunt fins a Constantinopla. El gran canvi va sobrevindre en 1757, quan un barco de 250 tonellades va ser botat. L'illa es va convertir llavors en un port comercial important. En 1771, 50 naus vingudes de tota Grècia varen ser inventariades al mateix temps en la seua rada. En 1781, l'illa armava 100 navío.[5]
Pero, el desenroll comercial de Hidra era bloquejat per l'imperi otomà, sobre varis plans. Els imposts i taxes molt onerosas exigides per la Porta llimitaven veleidades del desenroll. La llibertat de comerç estava llimitada per l'administració otomana. Els estrets (Dardanelos i Bósforo) donaven accés al mar Negra i el blat de les grans planures eren bloquejats a la circulació marítima no otomana. El Tractat de Küçük Kaymarca va modificar açò. Rússia va obtindre el dret de l'imperi otomà de protegir als ortodoxos de l'imperi. Esta protecció religiosa tenia el seu corolari comercial: els hidriotas navegarien en avant baix pabelló rus. el tractat hi havia també acordat la lliure circulació comercial en els estrets. Hidra va estendre la seua àrea comercial: anava del sur de Rússia als ports italianos d'Ancona i Livorno. Els navío hidriotas s'acontentaven llavors en transportar mercaderies.
A partir de 1785, els armadors de Hidra es varen llançar a l'inversió comercial. Cada barco es va convertir en una chicoteta empresa comercial. En seguida, els intercanvis comercials de Llevant varen dependre dels barcos de Hidra, pero també de Spetses i Psara.
Durant les guerres revolucionàries i napoleòniques, els barcos comercials de Hidra trencaven regularment el loqueo britànic per a entregar blat del Peloponeso en Marsella. La fortuna dels armadors de l'illa es va incrementar considerablement. Els beneficis (repartits equitativamente entre els armadors, els capitans i els marins) podien llavors alcançar el 400 % de les sumes invertides al principi.
La guerra de l'independència de Grècia
[editar | editar còdic]Hidra va eixercitar un paper determinant durant la Guerra d'independència de Grècia. Els brûlots hidriotas d'Andreas Miaoulis varen causar molts danys a la flota otomana. Va ser una gran base d'operacions i va contribuir en més de 150 barcos a la causa. Es diu que sense Hidra la guerra mai s'hauria guanyat. La ciutat mai es va recobrar de l'esforç de guerra. Despuix de l'independència, l'illa es va reconvertir a la peixca d'esponges.
Personalitats de l'illa
[editar | editar còdic]Personalitats històriques
[editar | editar còdic]- Lazaros Koundouriotis que va gastar tota la seua fortuna per a armar una flota durant la guerra d'independència.
- Georgios Koundouriotis, el seu germà.
- Andreas Miaoulis (1768-1835), admirante de la flota grega.
- Emmanuel Tombazis.
- Anastassios Tsamados, capità del Arès, mort en la batalla de Esfacteria (1825), en trencar la llínea egipcíac-turca.
- Dimitrios Voulgaris.
- Samuel Spiro i Nicolás Jorge, marins que varen nàixer en Hidra i que varen participar en la Guerra d'Independència de l'Argentina.
Personalitats contemporànees
[editar | editar còdic]El poeta i cantautor canadenc Leonard Cohen va viure huit anys en esta illa a on va conéixer a la noruega Marianne Ihlen que va inspirar la seua cançó Baix Long, Marianne.[6]
Conferència Rebétiko
[editar | editar còdic]L'illa presenta una conferència anual sobre rebético, que té lloc a mitat d'octubre.
Històric de població
[editar | editar còdic]| Any | Població municipal | Canvi | Població municipal/illa |
|---|---|---|---|
| 1981 | 2,732 | - | - |
| 1991 | 2,279 | -453/-16.58% | 2,387 |
| 2001 | - | - |
No hi ha llímits municipals en l'illa i les seues chicotetes illes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «OFFICIAL WEBPAGE OF HYDRA ISLAND». www.hydra.gr. Consultat el 2021-06-12.
- ↑ Pierre Grimal, Dictionnaire de mythologie grecque et romaine, PUF.
- ↑ III, 59.
- ↑ Iles grecques, Guide Bleu, Hachette, 1998. p. 185.
- ↑ Georgios Voyatis, Li Golfe Saronique, p. 164.
- ↑ «Hidra: la guitarra va guanyar a la Olivetti». El País. Consultat el 13 de novembre de 2016.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hidra.- Hydra Rebetiko conference web-site
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hidra (isla)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.