Hidrojet

Esta image ilustra el funcionament del deflector de marcha arrere . 1: espente cap a avant, deflector desactivat 2: Inversió d'espente, el deflector desvia el fluix d'espente cap a arrere

Un hidrojet o chorrada d'aigua, és un sistema propulsió nàutica per mig d'una chorrada d'aigua. La disposició mecànica pot ser una hèliç en l'interior d'un conducte en una tovera a l'eixida del mateix, o una bomba centrífuga i la tovera.

Història

En 1866, en Gran Bretanya es va botar l'HMS Waterwitch un buc experimental, que estava equipat en un sistema de propulsió a chorrada d'aigua. En 1895 en Alemània la cadena vapors Gustav Zeuner es va equipar en un sistema de propulsió a chorrada d'aigua. També disponia un inversor d'espente. L'inventor italià Secondo Campini va mostrar el primer desenroll de l'home d'un motor hidrojet en Venècia en 1931. Pero mai va solicitar una palesa i el dispositiu va sofrir problemes de material resultant en una curta vida per lo que mai es va convertir en un producte comercial. Va ser l'inventor Sir William Hamilton en 1954 en Nova Zelanda quí va conseguir un producte pràctic.

Inicialment els hidrojets solien llimitar-se als bucs de recree d'alta velocitat (com motos d'aigua i embarcacions aquàtiques ) i atres embarcacions menudes. Pero per la seua velocitat estan guanyant popularitat en grans embarcacions, especialment en bucs militars i transbordadors. En estes embarcacions més grans poden ser mogudes per motors diésel o turbines de gas. Es poden conseguir velocitats de fins a 40 nucs en estos propulsors, inclús en un caixco convencional.

Una atra ventaja important dels bucs propulsados en hidrojet és la maniobrabilidad. Els bucs impulsats per hidrojet són molt maniobrables. Eixemples dels bucs que utilisen hidrojet són els transbordadors ràpits Stena HSS i les llancha militar de patrulla ràpida Dvora Mk-III d'Israel, la classe HAMINA de buc porta missils de Finlàndia, d'Estats Units els Bucs de Combat Llitoral [LCS].

Funcionament

Diverses maniobres en els hidrojet

Un hidrojet funciona per tindre una alimentació (per lo general en la part inferior del caixco) que permet que l'aigua aplegue fins als motors. L'aigua entra en la bomba a través d'esta entrada. La bomba pot ser: una centrífuga per a altes velocitats, un inductor per a baixes velocitats, o una bomba de fluix axial per a velocitats miges. La pressió d'aigua dins de l'entrada s'incrementa per la bomba i és forçada cap a arrere a través d'una tovera. En l'us d'un deflector de marcha arrere , es pot conseguir l'inversió de l'espente i anar cap a arrere, de forma ràpida i sense la necessitat de canviar d'engranages o ajustar l'espente del motor. Els deflectors també es poden utilisar per a ajudar a disminuir l'espai recorregut fins a detindre's. Esta característica és la principal raó per la que els hidrojet són tan maniobrables.

La tovera també proporciona la direcció de les bombes dels jets. Plaques, similars als timons, es poden unir a la tovera en la finalitat de redirigir el fluix d'aigua a babor o estribor. En cert sentit, és similar als principis del espente vectorial que s'utilisa en avions militars de propulsió a chorrada. Açò proporciona als bucs en propulsió en hidrojet una major agilitat en el mar. Una atra ventaja és que quan s'invertix la marcha, no s'invertix el govern del timó, en oposició a accionados per hèliç.

El hidrojet sofrix l'efecte Coandă, açò es deu tindre en conte quan es fan canvis en la direcció. Les necessitats que es dirigien a ajustar dos graus més allà de lo que normalment es requerix per este efecte.

Vore també

• Propulsor en tovera anular
• Tovera Kort

Bibliografia

• Prof. Anthony Molland, Ship Resistance & Propulsion, notes del curs, M. Eng Ship Science, Universitat de Southampton.