Anar al contingut

Efecte Coandă

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Effetto coanda.jpg
Efecte Coandă

El efecte Coandă és un fenomen físic en el qual una corrent de decorregut —gaseosa o líquida— tendix a ser atreta per una superfície veïna a la seua trayectòria. El terme va ser falcat per Albert Metral en honor a l'ingenier aeronàutic rumà Henri Coandă, qui va descobrir l'efecte en el seu prototip d'avió de reacció[1] al voltant de l'any 1910. Va ser documentat explícitament en dos palesos publicades en 1936.

Descobriment

[editar | editar còdic]

Una descripció prèvia d'este fenomen va ser aportada per Thomas Young en una conferència donada en la Royal Society en 1800:


Uns cent anys més vesprada, l'efecte Coandă va ser descobert en 1910 per Henri Coandă (1885-1972), que es va interessar en el fenomen despuix d'haver destruït un prototip de aeroplano desenrollat per ell (Coandă-1910).

Despuix d'observar cóm les flames i els gasos cremats que eixien dels motors s'aproximaven al fuselage,[1] Coandă va notar que un decorregut tendix a seguir el contorn de la superfície sobre la que incidix, si la curvatura de la mateixa o l'àngul d'incidència del decorregut en la superfície no són massa accentuats.

Primera aproximació

[editar | editar còdic]

Una bona manera d'explicar en qué consistix l'efecte Coandă és en un eixemple: suponga's una superfície curva, per eixemple un cilindre, tal com es mostra en l'ilustració de la dreta. Si sobre ell s'aboca alguna cosa sòlit (arròs, per eixemple) rebotarà. El cilindre, pel principi d'acció-reacció, tendirà a anar a l'esquerra; açò es pot vore en la primera part de l'ilustració. Si es repetix este experiment en un líquit, pel seu viscosidad tendirà a "pegar-se" a la superfície curva. En este cas, el decorregut serà atret cap al cilindre. Si nos imaginem que el líquit està format per mils de capes d'aigua, les capes que toquen al cilindre es pegaran; les capes contigües, pel rozamiento, es pegaran a esta i es desviaran una miqueta; les següents capes, igualment, es desviaran alguna cosa més.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Aeronautics Learning Laboratory for Science Technology and Research (ALLSTAR) [1] archivat en Wayback Machine. (en anglés). Consultat el 31 de decembre de 2011.