Propulsor en tovera anular
En nàutica, el propulsor en tovera anular[1] és un sistema de propulsió d'alguns tipos moderns (finals de el XX) de submarís i torpedos. En el que un rotor, similar al del compressor d'un turbina de gas, gira contra un estator de configuració similar. Abdós es troben dins d'una tovera circular en la part posterior de l'embarcació. A través dels álabes que actuen una contra l'atre s'impulsa l'aigua, per a generar per a un alvanç suficient inclús a un número relativament baix de revolucions. Com a resultat, el submarí per a la mateixa velocitat és considerablement més silenciós. La desventaja en comparació a una hèliç convencional és el pes extra,[2] i la resistència creixent de l'aigua.
L'unitat tradicional de propulsió dels submarins militars per un atre costat, consistix en una o dos hèlices grans, de sèt pala en popa.[3]
Una variant del sistema ampra dos hèlices girant en contra rotació dins de la tovera.[4] Este model és adequat per a altes velocitats i s'ampra en els torpedos Mark 48.[4]
Els primers submarins en amprar este sistema d'accionament varen ser els britànics Classe Trafalgar a principis de la década 1980. França ho va implementar en la Classe Triomphant, la marina d'Estats Units en la Classe Seawolf i més vesprada en la Classe Virginia. l'Armada Russa ho utilisa en els submarí diésel elèctric Alrosa de la Classe Quilo (versió 877V) i la Classe Borei de propulsió nuclear. La britànica Classe Astute planificat a partir de 2009, i la prevista classe Barracuda francesa de 2017 també l'utilisaran. També s'instala en els torpedos Spearfish Mark 48[4] i Mark 50.
Confidencialitat
Els propulsors en tovera anular s'ampren exclusivament en vehículs submarins militars d'última generació i ademés en un número relativament chicotet per lo que estan rodejats d'un cert secret. Drassanes Espanyoles, S.A. va patentar en 1987 i 1982 (Mod Ut esp n.º ES8301333 i 0293837) un propulsor de buc que funciona associat a una tovera.
Confusió en la terminologia
El fort secret que rodeja a este dispositiu fa que es puga confondre en uns atres en els que presenta similitut. Lo més habitual és confondre-la en propulsió per chorrada d'aigua o hidrojet, en anglés: pump-jet, hydrojet, o water jet. Mentres que el propulsor en tovera anular esta en l'exterior el propulsor de chorrada d'aigua esta en l'interior l'aigua es canalisa per mig d'una canonada fins al propulsor pròpiament dit i despuix s'expulsa a l'exterior per una tovera unida a la canonada. I esta propulsor pot ser de diversos models: hèliç, bomba centrífuga o bomba axial. Solament este últim cas el propulsor presenta una certa similitut en la configuració de rotor i estator. A pesar d'estes diferències és habitual que en alguns llibres s'ampre el terme propulsió per chorrada d'aigua per a referir-se als propulsors en tovera anular.
També es pot confondre, a lo manco visualment, en les toveres de Kort empleada generalment en buc en molta potència i poc calat com els remolcadors, a com els propulsors auxiliars de maniobra que ampren hèlices parcialment tancades.
Per eixemple els submarins soviètics classe Typhoon té les hèlices entubadas pero no són propulsors en tovera anular.
Referències
- ↑ Die Welt der Schiffe, S. 521, Bassermann, 2007, ISBN 978-3-8094-2186-3
- ↑ Robert Hutchinson: Kampf unter Wasser, Unterseeboote von 1776 bis heute, Motorbuchverlag, Stuttgart 2006, ISBN 978-3-613-02585-1, insbesondere S. 152-3
- ↑ Anthony Preston: Die Geschichte der U-Boote, Karl Miller Verlag, ISBN 3-86070-697-7
- ↑ 4,0 4,1 4,2 FAS: MK-48 Torpedo
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Propulsor con tobera anular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.