Torpedo

Torpedo

Un torpedo modern és un proyectil autopropulsado que es desplaça per baix del aigua estant dissenyat per a detonar en proximitat o en contacte en un objectiu. Es va utilisar en la majoria dels conflictes del XX.

Primers torpedos

En el XIX, es denominava torpedo a qualsevol artefacte explosiu marí, destinat a afonar un barco; eren càrregues explosives estàtiques. Actualment, estes són les mines marines i varen ser molt utilisades a partir de la guerra de Secessió. L'aplicació de torpedos va incentivar el desenroll d'un nou tipo d'embarcació llaugera per al seu us, sent coneguda com llanches torpederas.

Torpedo de percha

Artícul principal → Torpedo de percha.

Llancha torpedera. Es pot apreciar la percha, en la càrrega explosiva en el seu extrem.

També cridat torpedo spar o torpedo de botalón, era un torpedo utilisat en embarcacions de guerra, principalment llanches o pots com el Cástor i el Pólux de l'Armada Espanyola, encara que també es va instalar en alguns bucs, com en els monitors Classe Casque. Consistia en una percha o botalón llarc colocat en la proa de l'embarcació, tenint una càrrega explosiva (torpedo) en l'extrem. El seu us consistia en colpejar el buc enemic en la percha i es detonava el torpedo per mig d'electricitat, fòc o una espoleta d'impacte. El primer us exitós del torpedo de percha va ser l'afonament del blindat CSS Albemarle durant la guerra de Secessió. El perill consistia que l'explosió podia ser tan forta que inclús podia afonar la pròpia embarcació portadora del torpedo. Va tindre molt poca aplicació pràctica, perque per a afonar els bucs enemics es tenien que acostar molt a estos i en ser descoberts, el buc enemic podria fugir o evitar-ho. Una aplicació exitosa va ser l'afonament del monitor turc Seyfi durant la Guerra Rus-Turca (1877-1878). Este buc poc maniobrable i llent, no va poder evitar l'atac conjunt de les llanches torpederas russes. El sistema més popular va ser el torpedo d'encés elèctric McEvoy.

Torpedo Harvey

Eren coneguts també com a torpedos d'arrastre o remolc. El primer país que ho va adoptar va ser Rússia en 1869 i després Anglaterra a l'any següent. En la década de 1870, va sorgir en el Regne Unit una classe de llanches torpederas que duyen una càrrega explosiva a remolc, sent la més coneguda el sistema Harvey. Les llanches tenien un llarc cable que remolcava el torpedo, i construït de tal manera per a desviar-se, divergir del rumbo de la llancha que ho remolcava en aproximar-se al navío enemic, la llancha torpedera viraba, alluntant-se, permetent aixina que el torpedo remolcat en forma asimètrica sobre el curs seguit per la llancha, i en un cable de remolc un tant llarc, s'estrelara contra el buc blanc. Mai va tindre aplicació exitosa. A partir de giner de 1880 va escomençar a ser retirat de les embarcacions de guerra britàniques. Tots estos tipos de torpedos varen caure en desús quan es varen amprar massivament els torpedos mòvils.

Torpedos mòvils

Els torpedos tal com els coneixem ara, eren cridats torpedos mòvils o fish, per la seua apariència de peix, es varen començar a utilisar en la década de 1860. En eixa época es varen desenrollar els següents:

Torpedo Brennan

Va ser inventat per Brennan, un científic de Melbourne. Tenia un llarc de 6 m i un diàmetro de mig metro. Es dirigia des de l'embarcació d'a on s'havia llançat gràcies a un cable. Tenia un alcanç de 1800 metros. El seu palés va ser comprada per Regne Unit en 1882, perque era una versió britànica del Torpedo Lay utilisat per Estats Units, pero mai va tindre aplicació pràctica pel seu difícil control de direcció en l'aigua.

Torpedo Howell

Dissenyat pel contraalmirante J. A. Howell, el seu desenroll va escomençar en 1870 i va ser completat en 1889. Va ser el primer torpedo mòvil exitós d'Estats Units, puix tenia una péndola que guiava el curs del torpedo per a que tinguera bona direcció en la superfície. Va ser rebujat quan Estats Units va adoptar el Torpedo Whitehead en 1898.

Torpedo Lay

Erro al crear miniatura:

Torpedo dirigit Lay.

Inventat per l'ingenier militar nortamericà John Louis Lay, creador de varis torpedos durant la guerra de Secessió. Un dels seus dissenys de torpedo de percha i cable detonador va afonar el buc tipo ariet casamata confederado CSS Albermale, en 1864. Tenia un llarc de 7,6 m i un diàmetro de 600 mm i era propulsado per diòxit de carbono presurizado i dirigit per dos cables elèctrics des de l'embarcació o estació des d'a on es llançava. I en un alcanç efectiu de 2000 m, velocitat d'11 km/h, càrrega de 45 kg de dinamita i 1270 kg de pes total. Va ser adoptat per la marina dels Estats Units, renuente a comprar i utilisar els torpedos Whitehead, en 1872. En 1879 durant la guerra del Pacífic, Perú va comprar a lo manco cinc torpedos Lay autopropulsados i varis sistemes de torpedos de percha. En la matinada del 25 d'agost de 1879 en Antofagasta, el monitor peruà Huáscar, al mando de capità Miguel Grau Seminari, entra sigilosamente al port i divisa darrere de bucs neutrals als bucs chilens Abtao, Magallanes, a una distància de 300 m, el Huáscar va llançar un torpedo autopropulsado Lay guiat per cable contra la Abtao pero est va invertir el seu rumbo i per a salvar al propi monitor que ho va llançar, un oficial va botar per la broda per a desviar-ho. En 1880, va aparéixer el cridat torpedo Lay Haight, una versió millorada de l'anterior, en un alcanç de 2300 m, en el que, per a incrementar la seua velocitat a 8 nucs, es va utilisar una mescla d'àcit carbónico i calcio. Havent passat la proves inicials, els governs d'Estats Units i de l'Imperi Rus, varen comprar els seus drets de fabricació. El mateix Lay monte una planta de fabricació en Rússia a on es va reportar la fabricació de més de 10 grans torpedos. No obstant, mai va tindre aplicació exitosa i va anar solament utilisat per Estats Units i per Perú durant la guerra del Pacífic.

Torpedo Schwartzkopff

En 1873, la firma de L. Schwartzkopff, despuix coneguda com Berliner Maschineubau A. G., va escomençar la fabricació de torpedos basats en el disseny del Torpedo Whitehead. Les seues característiques varen ser:

• Llarc, 4,5 m; diàmetro, 35 cm; velocitat, 43-45 km/h per a 200 m, 40-42 km/h per a 400 m; pes, 280 kg; pressió d'aire, 10'3 MPa; càrrega explosiva, 20 kg. Schwartzkopff va ser autorisada a vendre a països aprovats per Alemània: Rússia, Japó i Espanya. La seua ventaja sobre els Torpedos Whitehead va ser la resistència a la corrosió, puix estaven fets de latón. La seua primera aplicació exitosa va ser quan dos llanches varen afonar l'acorazar rebel brasiler Javary en 1893 durant el bombardeig de Riu de Janeiro.

Torpedo Whitehead

El torpedo Whitehead és l'antecessor dels torpedos que coneixem actualment.

Marins argentins en un torpedo "Whitehead", en 1888.

A mitan del XIX, un oficial austríac va concebre l'idea d'amprar una llancha, carregada en explosius impulsats per vapor o pressió d'aire i dirigits per cables contra bucs enemics. Despuix de fallir i abans de fer-se pública la seua invenció, l'anònim treball va aplegar a mans del capità Giovanni Luppis de l'Armada Austrohúngara. Luppis havia dissenyat una llancha conduïda mecánicamente i dirigida per cables. En 1864, Luppis li va encarregar el treball a Robert Whitehead, un ingenier anglés que en aquelavors era gerent del Stabilimento Tècnic Fiumano, una fàbrica en Fiume, Imperi austrohúngaro (hui Rijeka, Croàcia). Whitehead va quedar impressionat pel potencial de tal arma i es va determinar a dissenyar i construir un torpedo, capaç de recórrer una raonable distància baix de l'aigua. En octubre de 1866 va estar llest el primer model, que la seua palés per a construcció va ser venuda a Àustria en 1867. Este model, realisat en acer, tenia una velocitat d'11 a 22 km/h per a una distància de 183 m, impulsat per aire comprimit a una pressió de 2400 kPa. Paralament, l'inventor rus I. F. Aleksandrovskiy havia dissenyat també un torpedo mòvil impulsat per aire, pero Rússia va preferir el model Whitehead. Whitehead va seguir desenrollant el seu invent i va oferir dos models més en 1868:

• Llarc, 11 peus 7 polzades; diàmetro, 14 polzades; pes, 346 lliures; càrrega explosiva, 40 lliures.
• Llarc, 14 peus; diàmetro, 16 polzades; pes, 650 lliures; càrrega explosiva, 60 lliures. En abdós, la velocitat era de 8-10 nucs i alcanç de 200 yardes. El preu era de 150 lliures esterlines per al chicotet i de 250 lliures esterlines per al model gran. Per a 1877, Whitehead havia desenrollat models en velocitats de 18 nucs per a alcanç de 830 yardes i de 22 nucs per a un alcanç de 200 yardes, en una pressió d'aire de 1100 psi. El Regne Unit va comprar torpedos Whitehead en 1870 i a l'any següent va comprar els drets de fabricació. França, Alemània, Itàlia i Rússia varen ser els següents països que varen comprar estos torpedos, sent Chile en 1877 i Argentina en 1878, els primers en comprar-ho en Amèrica. Whitehead va oferir al govern d'Estats Units la venda del seu palés en 1869 per 75 000 dólars i després en 1873 per 40 000 dólars, rebujant-les en abdós ocasions perque es confiava més en els torpedos que desenrollava dins del país, encara que en 1892 es va aplegar a un acort per a fabricar cent torpedos Whitehead Mk 1 a un preu de 2000 dólars cada u. Whitehead va confessar haver venut 1500 torpedos per a 1880 als següents països: Regne Unit, 254; Rússia, 250; França, 218; Alemània, 203; Àustria, 100; Dinamarca, 83; Grècia, 70; Itàlia, 70; Portugal, 50; Argentina, 40; Bèlgica, 40; Chile, 26; Noruega, 26 i Suècia, 26. El primer us d'este torpedo en combat va ser en 1877 per part de la Marina Real britànica contra el monitor peruà Huáscar, durant el combat de Pacocha, que havia segut capturat per rebels al govern peruà, sent el primer buc en l'història en esquivar un torpedo autopropulsado. A l'any següent, durant la guerra rus-turca, dos llanches torpedearon al vapor turc Intibakh, pero el primer atac realisat en èxit a una unitat blindada de guerra va ser durant la guerra civil chilena de 1891, quan va ser afonada en el port de Caldera la fragata blindada Blanco Encalada de les forces congressistes, pel cazatorpedero Almirant Lynch que servia en el bando balmacedista. Curiosament, el Huáscar, ya baix pabelló chilé, estava present també en eixa acció.

Torpedo Tipo 93

Els torpedos més letals de la Segona Guerra Mundial eren els Tipo 93 redactors, en un diàmetro de 610 mm, capaços de partir en dos un destructor de l'época. Va resultar ser un dels més efectius durant la guerra, tenia una càrrega de 450 kg de TNT i un alcanç d'uns 32 km ademés va ser el més ràpit de tots: podia aplegar a 65 nucs a 2,5 m de profunditat. En utilisar oxigen pur en lloc d'aire comprimit, es distinguia per no deixar un rastre de bombetes de gasos no cremats, principalment nitrogen, en la seua trayectòria.

Tubo de torpedo aéreu de defensa costera

Erro al crear miniatura:

Posició de les quatre bateries d'artilleria costera de la fortalea d'Oscarsborg en relació en el curs de Blücher (1939), durant la batalla de l'estret de Drøbak, inclosa una bateria de llançador de torpedo aéreu

Bateria de torpedos de defensa costera

Erro al crear miniatura:

Plataforma de llançament de torpedos de defensa costera de la ciutat de Londres

El tubo de llançament de torpedo aéreu de defensa costera, va estar en us durant la Segona Guerra Mundial, principalment per a defendre els estrets o certes illes. Entre els seus guanys, l'episodi més conegut és el cas del barco alemà Blücher (1939) afonat el 9 d'abril de 1940 durant la Batalla de l'estret de Drøbak en Noruega. El seu us ara està parcialment obsolet despuix de la generalisació dels missils antibuque, inclosos els de defensa costera. No obstant, el seu us seguix sent rellevant en la defensa costera d'illes o estrets. En tecnologia recent, el fabricant de torpedos DM2A4 també ha desenrollat un llançador de torpedos movil (en remolc) per a ella, després està equipada en un màstil / antena de guia perque normalment és guiada per cable.

Torpedos actuals

Un torpedo actual, com el Mark-48, conté l'equivalent a 550 kg de TNT. Este explosiu veu maximizar el seu efecte quan l'artefacte esclata baix la quilla de l'objectiu, en lloc de colpejar-ho lateralment. Quan la detonació ocorre baix la quilla, l'ona de pressió resultant eleva al navío, i pot trencar el seu quilla en el procés. Quan el navío descendix novament, rep nous efectes destructius quan l'explosió en sí mateixa travessa l'àrea prèviament danyada. L'efecte destructor combinat sol partir per la mitat objectius chicotets, i danyar severament navío de més desplaçament. Com a eixemple, el destructor Torrens de l'image desplaçava 2700 t.

Vore també

• Tubo lanzatorpedos

Bibliografia

• Boyne, Walter J. (1995). org/details/clashoftitanswor0000boyn Clash of Titans, Simon and Schuster. ISBN 0-684-80196-5.
• Brown, David (1990). org/details/warshiplossesofw0000brow Warship Losses of World War Two, Arms and Armour. ISBN 0-85368-802-8.
• The Columbia Encyclopedia, sexta ed. online.
• Crowley, R. O.. “Confederate Torpedo Service”. The Century 56 (2). The Century Co..
• Epstein, Katherine C.. google. com/books? id=cay-AQAAQBAJ Torpedo, Harvard University Press. ISBN 978-0-674-72740-3.
• “Question 25/00: Defective Torpedoes of WW II” . Warship International XXXVIII (4): 328–329. ISSN 0043-0374.
• Gray, Edwyn (1975). org/details/devilsdevicestor0000gray The Devil's Device: The story of Robert Whitehead, Inventor of the Torpedo, Seeley. ISBN 978-0-85422-104-2.
• Gray, Edwyn (2004). google. com/books? id=jaaHQ4FlKS4C Nineteenth-Century Torpedoes and Their Inventors, US Naval Institute Press. ISBN 978-1-59114-341-3.
• Lió, David (1996). The First Destroyers, Chatham. ISBN 1-55750-271-4.
• Milford, Frederick J.. “O. S. Navy Torpedoes: Part One—Torpedoes through the Thirties”. The Submarine Review. Annandale, VA: Naval Submarine League. OCLC 938396939.
• Milford, Frederick J.. “O. S. Navy Torpedoes: Part Two—The Great Torpedo Scandal, 1941–43”. The Submarine Review.
• Milford, Frederick J.. “O. S. Navy Torpedoes: Part Three—WW II development of conventional torpedoes 1940–1946”. The Submarine Review.
• Morison, Samuel Eliot (2001). google. com/books? id=piEUmkf8o_cC The rising sun in the Pacific, 1931–April 1942 (vol. 3), University of Illinois Press. ISBN 978-0-252-06973-4.
• O'Kane, Richard. google. com/books? id=gWF-qw7RH8kC Wahoo: The Patrols of America's Most Famous World War II Submarine, Random House. ISBN 978-0-307-54884-9.
• Olender, Piotr (2010). Battle of Tsushima (vol. 2), Sandomierz, Polònia: Stratus s. c.. ISBN 978-83-61421-02-3.
• Perry, Milton F. (1985). org/details/infernalmachines0000perr Infernal Machines: The Story of Confederate Submarine and Mine Warfare, Louisiana State University Press. ISBN 0-8071-1285-2.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Torpedo.
• archive. org/web/20090419225401/http://www. elcastellano. org/palabra. php? q=torpedo Etimologia de la paraula torpedo
• u-historia. com Història dels sumergibles alemans en la 2ª Guerra Mundial