Pascal (unitat)
El pascal (símbol Pa) és la unitat de pressió del Sistema Internacional d'Unitats. Es definix com la pressió que eixercix una força de 1 newton sobre una superfície de 1 metro quadrat normal a la mateixa.[1] És l'unitat de pressió derivada de el SI que s'utilisa per a quantificar la pressió interna, la tensió, el mòdul de Young i la resistència màxima a la tracció.
L'unitat de mida anomenada atmòsfera estàndar (atm) es definix com 101 325 Pa.[2] Les observacions Meteorològiques solen informar de la pressió atmosfèrica en hectopascales segons la recomanació de la Organisació Meteorològica Mundial, per lo que una atmòsfera estàndar (atm) o pressió atmosfèrica típica a nivell de la mar és d'aproximadament 1013 hPa. En Estats Units se solen utilisar polzades de mercuri[3] o milibares (hectopascales).[4][5] En Canadà estos informes es donen en kilopascales.[6]
Etimologia
[editar | editar còdic]L'unitat du el nom de Blaise Pascal, conegut per les seues contribucions a la hidrodinàmica i la hidrostàtica, i els seus experiments en un barómetro. El nom pascal va ser adoptat per a l'unitat SI newton per metro quadrat (N/m²) per la 14.ª Conferència General de Pesos i Mides en 1971.[7][8]
Les observacions meteorològiques generalment informen la pressió atmosfèrica en hectopascalés segons la recomanació de la Organisació Meteorològica Mundial, per lo tant, una atmòsfera estàndar (atm) o una pressió atmosfèrica típica a nivell de la mar és d'aproximadament 1013 hPa (pronunciat "dèu tretze"). Els informes en els Estats Units solen utilisar polzades de mercuri[9] o milibares (hectopascales).[10][11] En Canadà, estos informes es donen en kilopascales.[12]
Història
[editar | editar còdic]Blaise Pascal (1623-1662) va ser un filòsof i científic francés que, entre atres coses, es va ocupar del comportament dels decorreguts i va desenrollar fonaments com el concepte de pressió i buit. Ya en la 5.ª Conferència General de Pesos i Mides en 1913, es va propondre el nom “pascal” per a una unitat de pressió, que devia tindre el valor 10 N/cm² (esta és la pressió que després es va denominar 1 bar).[13] No obstant, no es va prendre la decisió corresponent.
Inclús quan es va introduir el sistema SI en 1960, encara no hi havia un nom separat per a l'unitat de pressió; un va usar "newtons per metro quadrat". No obstant, este nom llarc va resultar difícil de manejar, especialment perque 1 N/m² és una pressió molt menuda.[14] En l'indústria europea, l'unitat bar (1 bar = 105 N/m²), que correspon prou a la pressió d'una atmòsfera, s'usava cada volta més, i en meteorologia l'unitat milibar era comuna. Per a evitar múltiples decimals com 105 com a factors de conversió en el sistema SI, l'unitat derivada N/m² va rebre el nom de pascal en la 14.ª Conferència General sobre Pesos i Mides en octubre de 1971.[14][8]
L'unitat es va establir com a unitat llegal en Alemània ya en 1969.[15][16] En meteorologia, el pascal es va introduir l'1 de giner de 1984.[17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Roller, Duane E. (maig de 1986). Física (en és), Reverte. ISBN 978-84-291-4339-3.
- ↑ «Definició de l'atmòsfera estàndar». BIPM.
- ↑ «Glossari del Servici Meteorològic Nacional sobre polzades de mercuri».
- ↑ «Mapa de pressió atmosfèrica del govern nortamericà».
- ↑ «w-x.co/util/image/map/WEB_Current_Weather_Map_1280x720.jpg?v=ap&w=1280&h=720&api=7db9fe61-7414-47b5-9871-i17d87b8b6a0 The Weather Channel».
- ↑ Canada, Environment. «Canadian Weather - Environment Canada».
- ↑ «bipm.fr». Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2007. Consultat el 26 de giner de 2022.
- ↑ 8,0 8,1 Minutes of the 14. General Conference on Weights and Measures, 1971, page 78
- ↑ «National Weather Service glossary page on inches of mercury». Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2021. Consultat el 27 de giner de 2022.
- ↑ «US government atmospheric pressure map».
- ↑ «The Weather Channel».
- ↑ «Canadian Weather - Environment Canada». weather.gc.ca.
- ↑ Minutas de la 5.ª Conferència General sobre Pesos i Mides (PDF) 1913, pàgina 56, presentació d'un proyecte del govern francés per a establir les unitats bàsiques i derivades; consultat el 10 de novembre de 2019
- ↑ 14,0 14,1 Norman A. Anderson: Instrumentació per a la medició i el control de processos . 3ra Edició. CRC Press, 1997, ISBN 0-8493-9871-1 , págs. 37 ( vista prèvia llimitada en la Busca de llibres de Google).
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBundesgesetzblatt_1970_981 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaPTB_gezEinheiten - ↑ Website wetter.net.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pascal (unidad)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.