Anar al contingut

Valenciennes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Valenciennes
Per a el zoólogo francés vore Achille Valenciennes.

Valenciennes (en espanyol mig, Valenciana[1][2]) és una ciutat, comuna i subprefectura francesa, situada en el departament de Nort en la regió d'Alta França.

Geografia

  • Valenciennes està situada a la vora del riu Escalda en la seua confluència en el riu Rhonelle i pròxima al parc natural de la regió sobre la planicie del Scarpe. Es troba a 50 km al surest de la capital lle i a 200 km al noreste de París.

Història

  • Valenciennes és citada en un document conservat de l'any 693 en el que es relata una sentència baix el regnat merovingio de Clodoveo II. Despuix del Tractat de Verdún que va dividir ellegat del regne franc en 843, Valenciennes i les possessions del comtat d'Henao varen ser assignades a Lotario I, en la frontera entre Neustria i Austrasia fins que en 923 es va transferir al ducado de la Baixa Lotaringia que en el temps va passar a dependència del Sacre Imperi Romà Germànic. En anterioritat, la regió va sofrir l'invasió dels normandos en 881 i va ser convertida baix el regnat dels emperadors de la dinastia descendent d'Otón I, en una Marca o província fronteriça. En 1008, un periodo de fam que va causar una epidèmia de pesta dels efectes de la qual es va salvar la ciutat es troba en l'orige de la tradició religiosa cristiana cridada "li tour du Saint-Cordon" en la que una processó de fidels rodeja el perímetro de la ciutat històrica de 14 km de llongitut en cult a la figura de Notre Dona'm du Saint-Cordon per a la que també, el comte Alberto I d'Henao, duc de Baviera, va manar construir la torre de Dodenne en el XIV. A partir d'el XV, Valenciennes i el comtat d'Henao es varen convertir en possessió dels ducs de Borgoña en un periodo de florecimiento cultural gràcies a la protecció i mecenage de la noblea local sobre personages com el croniste Georges Chastelain, el poeta Jean Molinet, l'ilustrador miniaturista Simon Marmion, l'escultor Pierre du Préau o l'orfebre Jérôme de Moyenneville. En 1524, Carlos V va celebrar la seua entrada en la ciutat, que era part dels Països Baixos dels Habsburgo, va ser centre de tumults en 1562, en un episodi conegut com la "Journée dones Mal Brûlés", quan la flota va lliberar als presos protestants condenats a la foguera. Va ser una de les primeres ciutats que es varen rebelar contra la política de Felipe II, sent sitiada en 1566. Ocupada pels rebels holandesos en 1577, en 1580 les forces del Raig de la Guerra varen conseguir el control de la ciutat per a Espanya. Durant el govern dels Habsburgo d'Espanya, els jesuïtes instalats en 1591 varen construir l'iglésia de Saint-Nicolas i varen fundar una escola. En 1611, es va edificar la frontera de l'ajuntament en estil renaixentiste i durant el XVII, es va finalisar la canalisació del riu Escalda fins a Cambrai, infraestructura que va favorir el desenroll de l'indústria textil de manufactura de llana i teles fines. El 16 de juliol de 1656 en les seues rodalies es va produir l'important victòria de l'eixèrcit espanyol al mando de Luis de Condé i Juan José d'Àustria sobre el francés del mariscal Turena, en el transcurs de la Guerra franc-espanyola (1635-1659). El 17 de març de 1677, la ciutat va ser presa per les tropes de Luis XIV de França durant el transcurs de la Guerra Franco-Holandesa, despuix d'un sege iniciat en novembre de 1676 i la seua sobirania transferida a la Corona francesa en 1678 pels Tractats de Nimega. La ciutat va conéixer a partir de llavors un desenroll urbà associat a la seua condició de bastió fronteriç, convertint-se en una de les principals ciutats del nort fortificades per l'ingenier Vauban. En la primera mitat d'el XVIII varen tindre lloc descobriments de jaciments d'hulla, el primer en Fresnes en 1718, i de carbó, en 1734 en Anzin, que serien el principal recurs de l'indústria que es va desenrollar despuix de la revolució industrial i la constitució de la ‘’Compagnie dones Mines d'Anzin’’, aixina com l'alimentària entorn al refine de sucre o la de porcelana. Les guerres contra la Convenció despuix de la Revolució francesa varen dur a l'ocupació de Valenciennes entre juliol de 1793 i agost de 1794 per tropes austrobritánicas comandades pel duc de York i el príncip Federico Josías de Sajonia-Coburgo-Saalfeld. En 1824 Valenciennes va ser designada subprefectura, desenrollant-se a lo llarc d'el XIX com a gran centre siderúrgic del Nort. Durant la Primera Guerra Mundial, la ciutat va permanéixer baix ocupació de l'eixèrcit alemà entre 1914 i 1918, fins a la seua expulsió el 2 de novembre per tropes britàniques i canadenques despuix de durs combats en els que varen destacar soldats com el fallit sargent Hugh Cairns, en el recort del quala ciutat va dedicar una avinguda des de 1936. En la Segona Guerra Mundial, el centre de la ciutat va ser destruït per l'incendi desnugat despuix del bombardeig del 10 de maig de 1940, sent ocupada pels nazis el 27 de maig. El 2 de setembre de 1944, l'eixèrcit dels Estats Units va posar fi a l'ocupació. Despuix de la crisis econòmica de l'indústria del carbó dels anys 1970 i 1980, que va causar el tancament de numeroses fàbriques i pèrdua d'ocupacions i població, l'activitat de la ciutat es va orientar cap a l'indústria de l'automòvil, especialment d'equipament auxiliar, en l'instalació de plantes de producció del Groupe PSA, Sevel Nord (participada per Fiat Group i Groupe PSA), de Toyota i de DaimlerChrysler. La seua universitat va ser convertida en autònoma en 1979 en la denominació de ‘’Université de Valenciennes et du Hainaut-Cambrésis’’ culminant la tradició en l'excelència en educació dels centres de Valenciennes, que des de mediats d'el XIX han format a una quarantena de Prix de Rome, en especial de les ‘’Ecoles’’ i del Conservatori nacional de música, lo que li va valdre l'apelatiu de ‘’Atenes del Nort’’ 1860.

Demografia

L'aglomeració urbana de Valenciennes alcançava 355 709 habitants en la seua part francesa, segons la població municipal oficial de 2007.[3]

Ciutats hermanades

.png|20px]]

Patrimoni

Hotel de Ville, Valenciennes.

Destruïda durant els enfrontaments de la Segona Guerra Mundial, Valenciennes conserva no obstant un ric patrimoni artístic:

  • La frontera del hôtel de ville reformada en 1867
  • La basílica Notre-Dona'm du Saint-Cordon
  • La casa espanyola, convertida en Oficina de turisme, és un edifici d'el XVI.
  • La tour de la Dodenne
  • La biblioteca dels Jesuïtes
  • Museu de Belles arts, alberga coleccions d'artistes de les escoles flamenques d'el XVI a el XVII
  • cementeri Saint-Roch
  • L'église Saint-Géry d'el XIII

Transports

Ferrocarril

Artícul principal → Estació de Valenciennes.


Conta en una estació ferroviària en servicis de llarga distància i de caràcter regional, que li proporcionen conexions en París i les principals ciutats de la regió.

Deports

La ciutat alberga al club de fútbol Valenciennes FC, que competirà, des de la temporada 2024-25, en la tercera divisió del fútbol del país, el Championnat National, despuix d'haver descendit. Disputa les seues trobades de local en el Stade du Hainaut.

Personalitats

Antoine Watteau, naixcut el 10 d'octubre de 1684 en Valenciennes.

Referències

  1. ↑ Francisco Nebot. Diccionari nou de les llengües espanyola i francesa (Brusseles, 1705)
  2. ↑ Moreri, L. (1753). El gran diccionari històric, o Miscellanea curiosa de l'Història Sagrada i profana .... En Paris: a costa dels llibrers privilegiats.
  3. ↑ http://splaf.free.fr/agg.php?uu=59701&agg=Valenciennes%A0%28partie%20fran%E7aise%29

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Valenciennes&oldid=1265606»