Anar al contingut

Neustria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Neustria


Neustria o Neustrasia va ser un regne franc de l'época merovingia. El territori de Neustria comprenia la regió noroest de l'actual França la capital de la qual era Soissons.[1]

A la mort de Clodoveo I (Clovis, en francés) el Gran, rei dels francs (511), est va dividir el Regnum Francorum entre els seus fills: a Clotario I el Vell li va donar Neustria i el sur d'Aquitània, en capital en Soissons; a Teodorico I li va tocar Austrasia i Alvèrnia (Aquitània oriental), en capital en Reims; a Clodomiro li varen correspondre les terres del Loira (el nort d'Aquitània), en capital en Orleáns; i a Childeberto I li va donar la Armórica, entre Bretanya i el Somme, en capital en París[1].

Etimologia

[editar | editar còdic]

L'etimologia exacta del topònim és imprecisa, pero es relaciona en el sentit de terra o regió occidental, per oposició l'atra part del regne, Austrasia; la regió oriental.[2][1] Segons Thierry, l'orige està en una forma de la llengua fráncica; *Neoster rike, que significaria Regne de l'Oest.[3]

El anticuario anglés Thomas Stapledon troba la seua etimologia en una deformació de *Nordouestria, la [terra] del Noroest.[4] Christian Pfister, per la seua banda, en la Enciclopèdia Britànica, sosté que la forma més antiga és *Niuster, derivada de niust; nova. en el sentit de "la 'més recent' conquista dels francs.[5]

Neustria va anar també el nom de la regió nort-occidental del regne longobardo d'Itàlia, considerat com a diferent la regió del noreste, coneguda com Àustria.[6][7] Vore Neustria (Itàlia).

Història

[editar | editar còdic]

L'us de Neustria apareix per primera volta en el VII en un text del monge Jonás De Bobbio per a designar el "regne [franc] de l'Oest", si be és possible que s'amprara en temps més antics.

El triumfo de Clotario II en 613 va ser el de Neustria, a la qual es va anexar la Aquitània. Pero despuix de la mort de Clotario III Neustria va ser somesa a un rei impost per Austrasia, i d'eixe modo Aquitània va passar a ser independent en 670. Ebroín va intentar tornar a donar a Neustria l'estatut de regne independent, pero va durar poc temps, puix va ser vençut per Pipino, duc de Austrasia, en 687 en Tertry, llogaret de Picardía situada 13 km al sur de Péronne.

A partir de llavors Neustria va passar a ser un estat vassall de Austrasia, dirigit per la casa de Héristal. No obstant, la distinció entre Neustria, Austrasia o Borgoña va subsistir, encara que tendint a perdre-se. Aixina, despuix del tractat de Verdún de 843, el nom de Neustria designava a penes l'oest de la Baixa Neustria.


Finalment una part del seu territori va ser cedida al normando Rollón en 912 per a constituir el futur ducado de Normandia (en francés, Normandie, originalment Northmannie). Entorn a eixa época el terme Neustria escomença a desaparéixer en benefici dels principats emergents de la regió: el comtat d'Anjou, el comtat de Maine, i els ducados de Blois i Orleans.[8]

Regne merovingio

[editar | editar còdic]

L'antecessor de Neustria va ser un estat romà, el Regne de Soissons. En 486 el seu governant, Siagrio, va perdre la Batalla de Soissons contra el rei franc Clodoveo I i, a partir de llavors, el domini va quedar baix el control dels francs. Les constants redistribucions de territoris per part dels descendents de Clodoveo varen donar lloc a numeroses rivalitats que, durant més de doscents anys, varen mantindre a Neustria en guerra casi constant en Austrasia, la porció oriental del regne.[9]

A pesar de les guerres, Neustria i Austrasia varen tornar a unir-se breument en vàries ocasions; la primera va ser baix Clotario I durant el seu regnat de 558 a 562. La lluita pel poder va continuar en la reina Fredegunda de Neustria, viuda del rei Chilperico I (va regnar de 566 a 584) i mare del nou rei Clotaire II (va regnar de 584 a 628), desnugant una encarniçada guerra.[10]

Despuix de la mort de la seua mare i el seu sepeli en la Basílica de Saint Denis prop de París en 597, Clotario II va continuar la lluita contra la regna Brunhilda, i finalment va triumfar en 613 quan els seguidors de Brunhilda varen traïcionar a l'antiga reina. Clotario va fer que posaren a Brunilda en el potro de tortura i l'estiraren durant tres dies, després la varen encadenar entre quatre cavalls i finalment la varen esgarrar membre a membre. Clotario governava ara un regne unit, pero només per poc temps, ya que va nomenar al seu fill Dagoberto I rei de Austrasia. L'arribada de Dagoberto a Neustria va donar lloc a una atra unificació temporal.

En Austrasia baixe el majordom arnulfingo Grimoaldo el Vell va intentar un colp d'Estat contra el seu senyor, Clodoveo II ho va destituir i reunificó de nou el regne de Neustria, pero de nou temporalment. Durant o poc despuix del regnat del fill de Clodoveo Clotario III, la dinastia de Neustria, com la de Austrasia abans que ella, va cedir l'autoritat al seu propi alcalde de palau.

En 678 Neustria, baixe el majordom Ebroin, va sometre per última volta als austrasianos. Ebroin va ser assessinat en 680. En 687 Pipino de Heristal, majordom de palau del rei de Austrasia, va derrotar als neustrios en Tertry. El majordom de Neustria Berchar va ser assessinat poc despuix i despuix d'una aliança matrimonial entre el fill de Pipino, Drogue i la viuda de Berthal, Pipino es va convertir en majordom del palau neustrio.[11]

Els descendents de Pipino, els carolingios, varen continuar governant els dos regnes com a intendents. En la bendició del papa Esteban II despuix del 751 el carolingio Pipino el Breu, va depondre formalment als merovingios i va prendre el control de l'imperi, governant ell i els seus descendents com a reis.

Neustria, Austrasia i Borgoña varen quedar llavors unides baix una mateixa autoritat i, encara que tornaria a dividir-se en vàries divisions orientals i occidentals, els noms de "Neustria" i "Austrasia" varen ser desapareixent.

Subregne carolingio

[editar | editar còdic]

En 748 els germans Pipino el Breu i Carlomán varen concedir al seu germà menor Grifón dotze comtats en Neustria centrats en el comtat de Li Mans. Esta entitat política es va denominar "ducatus Cenomannicus", o Ducado de Maine, i este va ser un nom alternatiu per al regnum de Neustria fins a ben entrat el IX.[12]

El terme "Neustria" va adquirir el significat de "terra entre el Sena i el Loira" quan va ser otorgat com regnum (regne) per Carlomagno al seu segon fill, Carlos el Jove, en 790. En esta época la principal ciutat del Regne sembla ser Li Mans a on es va establir la cort real de Carlos. Baixe la dinastia carolingia el principal deure del rei neustrio era defendre la sobirania del Imperi franc sobre els bretones.

En 817 Luis el Piadós va concedir Neustria al seu fill major Lotario I, pero despuix de la rebelió d'este en 831, la va entregar a Pipino I d'Aquitània i, despuix de la mort d'este en 838, a Carlos el Calvo. Neustria, junt en Aquitània, va formar la major part del regne de França Occidental de Carlos, separat de l'Imperi pel Tractat de Verdún (843). Carlos va continuar la tradició de nomenar a un fill major per a regnar en Neustria en la seua pròpia cort en Li Mans quan va nomenar rei a Luis el Tartamut en 856.

Luis es va casar en la filla del rei de Bretanya, Erispoe, i va rebre el regnum del monarca bretón en el consentiment dels magnats francs. Esta relació única per a Neustria va posar de relleu cóm en esta época havia reduït el seu tamany fins a excloure definitivament la Île de France i París, ya que estava alluntada de l'autoritat central de Carlos el Calvo i més prop de la de Erispoe. Luis va ser l'últim monarca franc en ser nomenat per a Neustria pel seu pare i la pràctica de crear subregnes per als fills va disminuir entre els carolingios posteriors.[13]

Recomençament de les hostilitats normandas i reorganisació defensiva en Neustria (885–911)

[editar | editar còdic]

En el 885 els normandos varen recomençar les hostilitats contra Bretanya i el regne de França Occidental, actuant des de les seues bases en el nort del Cotentin, el estuari del Orne i l'estuari del Sena. Entre els episodis més destacats d'este periodo figuren el Lloc de París (885-886) i el Lloc de Saint-Lô (889), que va ser presa.

Davant esta amenaça la doble marca de Neustria, estructura defensiva fronteriça, va ser encomanada en 886 al comte de Bayeux, Berenger de Neustria i, posteriorment, en 888, a Roberto, futur Roberto I de França. Este últim era fill de Roberto el Fort i havia segut nomenat comte de París pel seu germà Odón, qui, despuix de ser reconegut com a rei per la noblea franca, va usurpar el tro carolingio. Roberto va reorganisar la defensa en dos fronts principals:

  1. La primera marca, centrada en Tours, vigilava les incursions bretonas. Baixe el regnat d'Alano I de Bretanya este front va mantindre una relativa estabilitat, en part perque la presència bretona fins al riu Sarthe no va ser contestada de manera significativa.
  2. La segona marca, en base en Li Mans, es va enfrontar directament a les incursions normandas.


En este segon front les hostilitats varen concloure en el 911 en el Tractat de Saint-Clair-sur-Epte que afectava a Neustria. Una part d'ella, entre les seues fronteres de Bessin i el Sena, al nort de Perche i el Hiémois, que va seguir sent Franc-alleu fins a el XI,[14] va ser cedida al caudillo Rollon per a unir l'estuari del Sena poblat pels vikingos, i el del Orne, poblat pels sajones, i constituir Northmannia o Normandia. Açò va fer que Wace, que només coneixia esta part septentrional de Neustria, diguera impròpiament un sigle i mig despuix:[15]

[[Sigle |]]

Normendie ount nun Neustrie, Neüstrie perdi cest nun (... )

El residu occidental de la marcha de Neustria, és dir, la seua part a l'oest de l'eix París-Tours, va ser confiat simultàneament al mando únic del comte. Roberto, calificat en el títul de Demarche[16] (demarcus[17]), és dir, dels dos passos o del pas doble (no confondre en demarchus del grec). Δήμαρχος, cap de dem'[18]). En realitat la regió, aparte de la vall del Loira i les afores de li Mans, va escapar a l'administració de Francesa.[19] En 932 el comte dels normandos William Espasa Llarga anexionó el Cotentin i el Avranchin a Normandia. bretons, junt en el Mont Saint-Michel.

Reis de Neustria

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 William W. Kibler, Grover A. Zinn. Routledge Revivals: Medieval France (1995): An Encyclopedia Volum 2 Taylor & Francis, 2017m p. 662
  2. ↑ Werner, Karl Ferdinand. Faire reviver li souvenir d'un pays oublié: La Neustrie. Introducció al Coloqui Internacional La Neustrie. Els pays au nord de la Loire de 650 à 850 Edite: Atsma, Hartmut Thorbecke, Ostfildern, 1989 p. XIX
  3. ↑ La part de Hilperik fut celle de sò père, li royaume de Soissons, que els Franks appelaient Neoster-rike ou royaume d’Occident, et qui avait pour llimites, au nord, l’Escaut, et au sud, li cours de la Loire. en Augustin Thierry, Récits dones temps mérovingiens, 1er récit : Els quatre fils de Chlother Ier — Leur caractère — Leurs mariages — Histoire de Galeswinthe (561-568), 1833 - éd. Union Générale d’Édition, 1965
  4. ↑ Thomas Stapleton. Magni rotuli scaccarii Normanniæ sub regibus Angliæ. Londres, Soc. Antiq., 1840 p. XLVII
  5. ↑ Pfister, Christian (1911). "Neustria". In Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica. 19 (11th ed.). Cambridge University Press. p. 441.
  6. ↑ Cessara Cantù.Storia universale: Epoca 8., partix 1, Volum 24. G. Pomba, Torí 1842 p. 173
  7. ↑ Giovann' Antonio Ottone. Storia antica della Vallesesia.Caligaris, Varallo 1833 p. 57
  8. ↑ Patrick Périn (Hrsg.): La Neustrie. Els pays au nord de la Loire de Dagobert à Charles li Chauve (VIIe–IXe siècles). Rouen 1985.
  9. ↑ Atsma (Hartmut), La Neustrie : els pays au nord de la Loire de 650 à 850, Actes du colloque historique international, Sigmaringen, J. Thorbecke, 1989, 2 vol. (XXXI-593 et VII-543 p.)
  10. ↑ Périn (Patrick) et Feffer (Laure-Charlotte), La Neustrie : els pays au nord de la Loire de Dagobert à Charles li Chauve (viie – ixe siècles), Rouen, Musées départementaux de la Seine-Maritime, 1985, 471 p. (ISBN 2-902093-03-9)
  11. ↑ Marios., Costambeys. El món carolingio, Innes, Matthew., MacLean, Simon., Cambridge: Cambridge University Press, pp. 38–39. OCLC 617425106. ISBN 9780521564946.
  12. ↑ Édouard Favre. Émile Bouillon éditeur, Bibliothèque de la section « Histoire et philologie » de l'École pratique dones hautes études (ed.). Annales de l'histoire de France à l'époque carolingienne - Eudes, comte de Paris et roi de France (882-898), Paris, pp. XXV-284.
  13. ↑ Gerberding, Richard Arthur (1987), The Rise of the Carolingians and the Liber historiae Francorum, Oxford: Clarendon Press, ISBN 978-019822940-7
  14. ↑ J. Boussard, " La seigneurie de Bellême aux sigles X i XI", en Mélanges d'histoire du Moyen Âge dédiés à la mémoire de Louis Halphen, Plantilla:Abréviation discrète 44, PUF, Paris, 1950.
  15. ↑ Wace, Bayeux, ca. 1165, en A. J. Holden, Li Roman de Rou, t. I, p. 162, A. & J. Picard, París, 1970.
  16. ↑ H. Guillotel, Unix autre marche de Neustrie, en Onomastique et parenté dans l'Occident médiéval, Plantilla:Abréviation discrète 9, coll. Prosopographica et Genealogica, Unitat d'Investigació Prosopográfica del Linacre College, Oxford, 2000 ISBN 1-900934-01-9.
  17. ↑ J. Mabillon, Annales ordinis Sancti Benedicti occidentalium monachorum patriarchæ, t.III, Plantilla:Abréviation discrète 709, col. 2, ed. Charles Robustel, París, 1706.
  18. ↑ Ch. du Cange & al, Glossarium mediæ et infimæ latinitatis, t.III, col. 056a, L. Favre, Niort, 1883-1887.
  19. ↑ Jacques Boussard, « Els destinées de la Neustrie du ixe au xie siècle », Cahiers de civilisation médiévale, Poitiers, Centre d'études supérieures de civilisation médiévale, no 41, 11i année « Colloque d'histoire du haut Moyen Âge, Bamberg, du 29 avril au 1er mai 1966 », janvier-mars 1968, p. 15-2

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Charles Oman. The Dark Ages 476–918. Rivingtons: London, 1914. Thomas Hodgkin. Italy and her Invaders. Clarendon Press: 1895.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Neustria&oldid=622275»