L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Dinastia carolíngia

(Redirigit des de «Dinastia carolingia»)

La dinastia carolingia o carlovingia es referix al linaje de reis i emperadors francs que varen governar Europa Occidental entre els sigles VIII i X. El seu nom deriva de Carlos Martel (en llatí: Carolus Martellus), majordom de palau i vencedor de la batalla de Poitiers, i/o del seu net Carlemany (Carolus Magnus), qui va ser coronat emperador romà en el Nadal de l'any 800.

Dinastia carolíngia

Aspectes històrics

La dinastia deriva del matrimoni dels fills d'Arnulfo de Metz i Pipino el Vell, abdós descrits per Fredegario com els senyors més importants d'Austrasia. La família va consolidar el seu poder des del segon terç del VII, quan va conseguir que l'ofici de majordom de palau fora hereditari. D'esta forma, es varen convertir en els verdaders governants dels francs; mentres que els reis merovingios varen quedar reduïts a un paper nominal.

El majordom de palau Pipino el Breu (fill de Carlos Martel i descendent de Pipino el Vell) va conseguir destronar al seu rei merovingio Childerico III i ser reconegut rei dels francs en respal del papa. Pipino va ser succeït en el tro franc per Carlemany i Carloman I. El primer, anys més tart, expandiria el seu poder per gran part d'Europa Occidental i seria coronat emperador pel papa en el Nadal de l'any 800 en Roma. En esta dinastia apareix l'Imperi carolingi, com és cridat pels historiadors el vast territori que va unir Carlemany baix el seu regnat, un periodo derivat de la política de Pipino i Carlemany. Este imperi es disgregó poques décades despuix despuix de la mort del fill de Carlemany, Luis I el Piadós o Ludovico Pío, quan els tres fills d'este (Carlos, Lotario i Luis) es varen repartir l'imperi per mig del Tractat de Verdún (843). El poder de la dinastia llavors va ser disminuint. La part mija, despuix de ser disgregada, es va incorporar a la zona oriental. Els carolingis de la part oriental es varen extinguir en la mort en 911 de Luis el Chiquet i en el seu lloc es va establir la dinastia sajona des de 919. I la branca occidental dels carolingis es va extinguir entre 888 i 987, i a partir d'eixa data es varen establir finalment els Capetos en el tro dels francs.

Els successors de Carlemany no varen poder combinar els elements polítics i la costum germànica de dividir el territori entre tots els fills del sobirà. L'Imperi de Carlemany es basava sobre la llealtat dels comtes que governaven les distintes regions cap a la seua persona i en les riquees que derivaven de les conquistes. El seu successor va afrontar tres guerres civils originades pels seus fills que varen debilitar el poder central; en la qual cosa, el territori que havia constituït l'imperi de Carlemany es disgregó en menys de cinc décades, en mig de les guerres intestinas i els atacs dels nòrdics, donant pas al ple auge del feudalisme.

Durant anys, la dinastia carolingia va desenrollar un art propi de gran influència en Europa, puix l'Imperi Carolingi va ser centre de la política europea durant décades. La cultura carolingia també va gojar de gran prestigi, i els historiadors parlen d'un verdader «renaixença carolingi», basat sobre la difusió cultural i sobre l'ensenyança en les escoles de l'época. l'estil arquitectònic de l'época, que era una forma del art prerrománico, també es denomina «estil carolingi».

#Gobernant

Majordoms del Palau

Ducs i príncips dels francs

Reis carolingis

Emperadors carolingis

Reis d'Itàlia

Reis de Baviera

Reis d'atres estats alemans

Reis de França Oriental (Alemània)

Reis de França Mija

Reis de França Occidental (França)

Reis d'Aquitània

Reis de Borgoña

Evolució històrica i territorial (814-987)

Mapa Aquitània França Occidental França Mija Provença Itàlia Baviera França Oriental
Ludovico Pío
Emperador (814-840) i rei dels francs (814-840)
Bernardo I
(810-818)
part de l'Imperi
Pipino I
(814-838)
Ludovico Pío
—Luis I el Piadós—
Emperador (814-840) i rei dels francs (814-840)
Luis II el Germànic
(817-843)
 part de l'Imperi
Pipino II
(838-864)
rebel
Lotario I
(818-855)
Carlos II el Calvo
(840-877)
Lotario I
Emperador (840-855); rei de França Mija (840-855) i rei d'Itàlia (818-855)
Tractat de Verdún (843) divisió del territori carolingi
Carlos II el Calvo
(840-877)
Lotario I
Emperador (840-855), rei de França Mija (840-855) i rei d'Itàlia (818-855)
Luis II el Germànic
— Luis II d'Alemània —
(843-876)
rei de França Oriental / Alemània
Carlos el Chiquet
(855-866)
Lotario II
(855-869)
rei de Lotaringia
Carlos de Provença
(855-863)
Luis II el Jove
Emperador (855-875)
rei d'Itàlia (855-875)
Divisió entre
Lotario II i Luis II el Jove
Luis II el Tartamut
(866-877)
Divisió entre
Carlos II i Luis el Germànic
Luis II el Jove
Emperador (855-875) i rei d'Itàlia (855-875)
Carlos II
Emperador (875-877), rei d'Itàlia (875-877) i rei de França Occidental (840-877)
Carlomán
(876-880)
 Luis III d'Alemània
rei de Sajonia
(876-882)
Carlos III el Gros
rei d'Alemània
(876-882)
Luis II el Tartamut
rei de França Occidental (877-879)
Carlomán
rei de Baviera (876-880) i rei d'Itàlia (877-880)
Luis III (879-882)
Carlomán II (879-884)
reis de França Occidental
Bosón
(879-887)
Carlos III el Gros
Emperador (881-887)
rei d'Alemània (876-882) i rei d'Itàlia (880-887)
Luis III el Jove
rei de Sajonia (876-882)
rei de Baviera (880-882)
Carlos III el Gros
Emperador (881-887)
rei de França Occidental (884-888)
Carlos III el Gros
Emperador (881-888)
rei de França Oriental (882-887) i rei d'Itàlia (880-887)
Eudes
(888-898)
Rodolfo I
Borgoña
(888-912)
Luis III
(887-933)
Berengario I
(887-889)
Arnulfo de Carintia
rei de França Oriental (887-899)
rei de Lotaringia (887-894)
Guido III
(889-894)
Lamberto II
(891-895)
Arnulfo de Carintia
Emperador (896-899)
rei d'Itàlia (895-899)
Zuentiboldo
rei de Lotaringia
(894-900)
Arnulfo de Carintia
(887-899)
Carlos III el Simple
(898-922)
Disputat (896-926)
Berengario I, Emperador (915-924)
Lamberto II, (896-898)
Luis III Emperador (901-905)
Rodolfo II (922-926)
i Hugo de Arlés (926)
Luis IV el Chiquet
rei de França Oriental (899-911)
rei de Lotaringia (900-911)
Rodolfo II
Borgoña
(912-937)
Carlos III el Simple
rei de Lotaringia
(911-923)
Conrado I
(911-918)
Roberto I
(922-923)
Rodolfo II
Borgoña i Provença
(933-937)
Hugo de Arlés
(926-947)
Enrique I el Pajarero
França Oriental (918-936)
Lotaringia (922-936)
Raúl I
(923-936)
Otón I
rei d'Alemània (936-973)
Luis IV d'Ultramar
(936-954)
Conrado III de Borgoña
(937-993)
Lotario II
(947-950)
Lotario de França
(954-986)
Berengario II d'Itàlia
(950-961)
Adalberto
(950-963)
Luis V el Holgazán
(986-987)
Otón I del Sacre Imperi Romà Germànic
Emperador (962-976), rei d'Alemània (963-976) i rei d'Itàlia (951-976)
Hugo Capeto
(987-996)
Fi de la dinastia carolingia

Arbre Genealògic

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Vore també

Enllaços externs

Commons


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dinastia_carolíngia&oldid=1573331»