Bessin
El Bessin o país del Bessin (en francés: pays du Bessin) és una regió natural de França, un país de Normandia antigament cridat Pagus Baiocensis (pays de Bayeux). Els seus habitants gals eren els bodiocasses. Hui dia, els seus habitants es coneixen com Bessinois.
Geografia
[editar | editar còdic]El país del Bessin designa hui la regió de Bayeux, en el departament de Calvados. No obstant, la seua base geogràfica va més allà dels llímits actuals del Bessin pròpiament dit. Originalment, el Bessin era la terra entre els rius Orne i Vire.[1] Les ciutats de Cauen i de Vire són, per tant, històricament, bessinoises.
Situat a cavall entre els departaments de Calvados i Taca, el Bessin representa el terç occidental del primer. El Bessin, en el sentit modern, està rodejat per:
- en l'oest, el Cotentin;
- en el sur, el Bocage virois;
- a l'est, la campiña de Cauen.
La part occidental del Bessin, entre Bayeux i el Vire, és una terra de bocage, mentres que cap a l'est, la planura es va convertint en la campiña de Cauen.
Molts topònims fan referència a l'ubicació de la comuna en el Bessin: Asnières-en-Bessin, Li Breuil-en-Bessin, Cricqueville-en-Bessin, Magny-en-Bessin, Mandeville-en-Bessin, Monceaux-en-Bessin, Monts-en-Bessin, Port-en-Bessin-Huppain, Putot-en-Bessin, Secqueville-en-Bessin, Tour-en-Bessin i Vienne-en-Bessin.
Els reagrupaments intercomunes també es referixen al Bessin:
Les principals ciutats (població major a 1500 hab. en 2008) són:
- Bayeux (13 478 hab.); Saint-Vigor-li-Grand (banlieue este - 2023 hab.);
- Courseulles-sur-Mer (4185 hab.);
- Li Molay-Littry (3096 hab.);
- Isigny-sur-Mer (2761 hab.);
- Port-en-Bessin-Huppain (2080 hab.);
- Grandcamp-Maisy (1775 hab.);
- Creully (1569 hab.);
- Vore-sur-Mer (1565 hab.).
Història
[editar | editar còdic]Antiga diòcesis de Bayeux
[editar | editar còdic]La fundació del país de Bessin està vinculada en la creació de l'antiga diòcesis de Bayeux, entorn a la ciutat d'Augustodurum. El nom Bessin prové precisament del baix llatí baiocassinus; este adjectiu mencionat des del IV significava «de la région dels Bodiocasses», una tribu gala que tenia la seua capital en Bayeux.[1] La ciutat gal-romana d'Aregenua, antiga capital del poble dels Viducasses, va anar pronte integrada en la diòcesis de Bayeux i per lo tant en el Bessin.
És provable que la primavera d'esta primera diòcesis també comprenguera el futur Cotentin, és dir el territori dels unelos. La creació de la diòcesis de Coutances en el V va reduir l'autoritat espiritual del bisbe de Bayeux als cristians de les ciutats de Vieux i de Bayeux.
Des de llavors, eixe territori formarà el Bessin i no canviara pràcticament de llímits fins a 1790, quan es va crear el departament de Calvados.
Litus Saxonicum
[editar | editar còdic]Es diu Litus Saxonnicum a la part marítima del Bessin, pero la zona influencia d'esta litus és molt mal coneguda. Sembla que els sajones aplegats de la mar s'haurien assentat en la regió de Bayeux, definitivament.
Comtat de Bessin
[editar | editar còdic]En l'época franca, els regnes francs havien subdividido en comtats en els que un menges representava al rei i eixercia la seua autoritat. Este comtat del Bessin sembla haver correspost en l'antiga diòcesis de Bayeux. Este comtat es va convertir en normando en 928 quan va entrar en possessió de Rollon, formant, junt en l'Évrecin i l'Hiémois una part constitutiva del nou ducado de Normandia.
Viczcondado de Bessin
[editar | editar còdic]baix els ducs de Normandia, el títul comtal pertanyia pròpiament al duc de Normandia. Els ducs-comtes nomenaven a continuació als vescomtes per a representar-els en els diferents comtats normandos. Est va ser el cas de Bayeux, a on els vescomtes de Bessin varen ser els senyors d'Avranches, convertits més vesprada en comtes de Chester.
En acabant de que Normandia es convertira en francesa, els reis de França varen continuar nomenant o designant als vescomtes en Bayeux responsables d'assistir als bailíos de Cauen. Este càrrec va ser suprimit en abril de 1749.
Bailío de Cauen
[editar | editar còdic]El Bailío de Cauen va ser un dels principals bailíos constituents de la Normandia francesa, en els de RRouen, Caux, Évreux, Gisors, Alençon et Cotentin. Comprenia en la seua jurisdicció Bessin.
Gran bailío de Cauen
[editar | editar còdic]Generalitat de Cauen
[editar | editar còdic]La generalitat de Cauen, creada en el XVI, va ser una de les tres generalitats de la província de Normandia, en les de Rouen i la d'Alençon Comprenia el Bessin, aixina com el gran bailío de Cotentin (en l'Avranchin).
Departament de Calvados
[editar | editar còdic]Totes estes institucions, quan encara existien, varen ser abolides en 1789 i reemplaçades pels departaments. Llavors el Bessin es va dividir entre Calvados i Taca.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 René Lepelley, Dictionnaire étymologique dones noms de communes de Normandie, Condé-sur-Noireau - Cauen, Éditions Charles Corlet - Presses universitaires de Cauen, 1996, p. 25.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Bessin» de Wikipedia en francés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Charles Joret, Essai sur li patois normand du Bessin, F. Vieweg, 1881
- Notes historiques sur li Bessin, Société historique de Trévières, 1933
- Claude Pézeril, Li Bessin oublié, C. Pézeril, 1991
- Collectif, Bayeux et li Bessin 1940-1944. Vie quotidienne. Résistance. Déportation. Libération, Evrecy-Bayeux, 1996
- Philippe Déterville, Fermes-manoirs & châteaux du Bessin, Maître Jacques, 1999
- Olivier Mériel, Li Bessin : demeures, paysages et légendes, Images en manœuvre, Marseille, 2002 ISBN 2908445603