Calvados
.JPG)
Calvados (14) és un departament francés, pertanyent a la Regió de Normandia. Els habitants de Calvados són cridats en idioma francés, calvadosiens.
Història
El departament va ser creat en la Revolució francesa el 4 de març de 1790 en una part de l'antiga província de Normandia. En un principi es va pensar cridar-ho Orne Inferior, pero el 26 de febrer de 1790 -solament sis dies abans de la seua constitució- es va decidir utilisar el seu nom actual. Segons la llegenda, el seu nom procedix d'un barco espanyol de la Armada Invencible cridat Çalvador (Salvador) que va naufragar en les seues costes. Calvados va ser un escenari important de la batalla de Normandia (1944) en el marc de la Segona Guerra Mundial. Els combats de Cauen - la localitat principal - varen tindre com a conseqüència la destrucció de la major part de la ciutat. Els desembarcs de les tropes aliades en el Dia D (1944) varen tindre lloc en les seues plages. Entre elles destaca la plaja d'Omaha.
Geografia
El departament de Calvados forma part de la regió de Normandia.
- Llímits: al nort el canal de la Mancha (120 km de costa), a l'est Eure, al sur Orne, i a l'oest el departament de la Mancha.
- Punt més alt: Mont Pinson (365 m).
- Punt més baix: costes del canal de la Mancha (nivell de la mar).
- Principals rius: Orne, Dives, Touques, Viel, Aure, Vire, Seulles, Drôme
- Inclou quatre de les cinc plajas del desembarc de Normandia: Omaha, Gold, Juno i Sword.
Clima
El clima de Calvados està baix l'influència de la mar: el vent pot ser prou fort en la costa. Els hiverns són dolços i els estius no sofrixen de la canícula. Des de fa uns 5 anys la temporada baixa (de setembre a novembre) té temperatures cada volta més suaus (Météo France).
Demografia
| 1801 | 1831 | 1841 | 1851 | 1856 | 1861 | 1866 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 451 836 | 494 702 | 496 198 | 491 210 | 478 397 | 480 992 | 474 909 |
| 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | 1901 |
| 454 012 | 450 220 | 439 830 | 437 267 | 428 945 | 417 176 | 410 178 |
| 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 |
| 403 431 | 396 318 | 384 730 | 390 492 | 401 356 | 404 901 | 400 026 |
| 1954 | 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 |
| 442 991 | 480 757 | 519 695 | 560 967 | 589 559 | 618 478 | 648 385 |
Nota a la taula:
- El 2 de decembre de 1968 es va produir una modificació de llímits entre Orne i Calvados, que va resultar en un guany de 21 habitants per part d'este últim departament. Les principals ciutats del departament són (senyes del cens de 1999):
- Cauen: 113 987 habitants, 199 490 en l'aglomeració. El segon municipi més poblat de Calvados, Hérouville-Saint-Clair (24 025 hab.), forma part d'esta mateixa aglomeració.
- Lisieux: 23 166 habitants, 27 629 en l'aglomeració. En 1999, Calvados contabilisava 648 299 habitants. És el trigèsim departament més poblat de França. La piràmide d'edat de Calvados éscita requerida:
Més de 75 anys: 7,2%; 60 - 74 anys: 13,16%; 40 - 59 anys: 25,52%; 20 - 39 anys: 28,53%; 0 - 19 anys: 25,6%;
Economia
Agricultura: Producció de llet, sidra i un brandy de poma que du este nom. Turisme familiar, deportiu i natural.
Cultura
Entre els personages famosos que han naixcut en Calvados es troben Eugène Boudin, Erik Satie i Alphonse Allais que varen nàixer en Honfleur.
Deauville organisa cada any el Festival de Cine Americà i l'estació balnearia de Cabourg, el Festival de la Película Romàntica (setembre). La ciutat de Cauen conta en un Memorial en recort de les víctimes de la Segona Guerra Mundial que constituïx un museu per a la pau.[1]
Turisme
El departament de Calvados es dividix en diferents zones turístiques: Li Bessin, la Plaine de Cauen, Li Bocage Virois, la Côte de Nacre, la Côte Fleurie i li Pays d'Auge. Calvados és, gràcies al port d'Ouistreham, una entrada interessant al Continent per als anglesos. Vàries plages presenten condicions favorables per a la pràctica d'activitats deportives aquàtiques: kitesurf en la plaja de Merville-Franceville-Plage. Calvados presenta aixina varis llocs de gran afluència turística, entre els que destaquen les localitats de Cauen, Bayeux, Arromanches-els-Bains i la seua port Mulberry, Port-en-Bessin i Courselles-sur-Mer, el poble a on va desembarcar de Gaulle durant la II Guerra Mundial, aixina com els distints memorials i cementeris dedicats al desembarc de Normandia tals com el Cementeri Americà en Colleville-sur-Mer o la Pointe du Hoc, territori cedit als Estats Units per França en agraïment per l'ajuda prestada durant el Dia D. En el poble pintoresc de Pont-l'Evêque, un nou espai turístic ha obert les seues portes en març de 2018: el Calvados Experience. En 3000 m², este espai presenta l'història de Calvados, el espirituoso tradicional dels normandos. Es tracta d'una experiència sensorial a través d'una visita entretinguda i lúdica d'una hora apta per a tota la família.
Deports
- Els deports aquàtics són molt populars en les costes i plages: Kite surf, Vóley Plaja,...
- Durant la temporada deportiva 2007/2008, l'equip de fútbol de Cauen va jugar en primera divisió francesa.
Vore també
Referències
- ↑ «A 60 anys de Normandia» (en espanyol). Deutsche Welle 04.06.2004. Consultat el 24 d'octubre de 2007.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Calvados.- Comité Regional de Turisme de Normandia [1] archivat en Wayback Machine.
- Prefectura de Calvados [2] archivat en Wayback Machine.
- Consell general de Calvados [3] archivat en Wayback Machine.
- Mercadillo d'antiguetats en Cormolain du per una espanyola, Charo Renouf
- Llocs turístics de Calvados [4] archivat en Wayback Machine. (en espanyol)
- Brandy de poma: Calvados [5] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calvados» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.