Anar al contingut

Mont Saint-Michel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mont Saint-Michel
Per a atres usos d'este terme vore Mont Saint-Michel (desambiguació).


El Mont Saint-Michel (en francés mont Saint-Michel, «Mont Sant Miguel») és un poble construït sobre una chicoteta illa rocosa del estuari del riu Couesnon, en Normandia (França), al voltant de l'Abadia del Mont Saint-Michel. Esta illa és igualment el centre natural, a falta de ser el centre geogràfic, de la comuna Li Monte-Saint-Michel, pertanyent al cantó de Pontorson, en el departament francés de [Manche]].

L'arquitectura prodigiosa del mont Saint-Michel i la seua baïa ho fan el lloc turístic més concorregut de Normandia i un dels primers de França, en uns 3,2 millons de visitants cada any. Una estàtua de sant Miguel Arcàngel colocada en el cim de l'iglésia abacial s'erigix a 170 metros per damunt de la vora. Els numerosos edificis del lloc estan individualment classificats com monuments històrics[1] o inscrits en l'inventari suplementari dels monuments històrics. El conjunt està declarat com un gran lloc de França (grand site de France).

Declarat monument històric en 1862, el mont Saint-Michel figura des de 1979 en la llista del patrimoni de l'humanitat de l'Unesco, en la declaració de la qual estan inclosos també la baïa i l'antic molí de Moidrey, situat a uns quatre quilómetros terra adins.

Geografia

El mont Saint-Michel està situat a 48°38′10″ de latitut nort i a 1°30'41" de llongitut oest, banyant la seua baïa l'oceà Atlàntic. L'illot té prop de 960 metros de circumferència i una superfície d'aproximadament 97 hectàrees, mentres que el peñasco s'eleva a 92 metros d'altitut sobre la baïa del Mont Saint-Michel.

El bosc de Scissy i l'invasió de la mar

En temps dels gals, el mont Saint-Michel, igual que el peñasco de Tombelaine veí, s'elevaven «en mig del bosc de Scissy, perque en aquella época, la vora rodejava Chausey, a més de 48 quilómetros de distància». Este bosc de Scissy provablement és un mit i no hi ha cap prova de la seua existència. El nivell del sol propenc potser es va afonar, engolint el bosc de Scissy a partir de el III; segons un manuscrit de el XV, la marea de equinoccio de 709 va ser particularment violenta i va donar el colp de gràcia al bosc.

Les riuades dels rius

El mont va sofrir després per les riuades dels rius que inundaven la baïa del mont Saint-Michel, siguen el Sélune, el Sée i, sobretot, el Couesnon que, marcant la frontera entre Normandia i Bretanya, es va posar sobtadament en el XV a fluir a l'oest del mont, fent aixina passar a este últim a Normandia. Encara açò és una llegenda que divertix als habitants fronteriços; actualment Couesnon no definix la frontera entre Normandia i Bretanya, frontera que se situa a alguns quilómetros a l'oest de Couesnon. Un vell dit local recorda este acontenyiment:

Li Couesnon dans sa folie mît li mont en Normandie (El Couesnon en la seua locada va posar el mont en Normandia).

Les marees

El mont Saint-Michel en marea baixa.

Les marees espectaculars de la baïa (fins a 14,5 metros d'altura, dos voltes al dia) varen contribuir molt a fer del mont una fortalea inexpugnable. Durant sigles únicament era accessible per via terrestre en els moments de marea baixa, i per via marítima quan la marea era alta. Actualment es pot accedir a l'abadia en tot moment gràcies a la carretera que du als peus de la roca.

El dic

A tall dels anys, la baïa del mont Saint-Michel va estar subjecta a la polderizaació per part dels seus propietaris ribereños. L'acció més notable en este sentit va ser la construcció en 1880 d'un dic insumergible pels "Camins, Canals i Ports", a pesar de l'oposició d'autoritats diverses. Este dic va precipitar el enarenamiento de la baïa, i convenia demolir-ho, en la finalitat d'eliminar l'excessiva sedimentaació que amenaçava l'insularitat del mont i facilitar l'acció de les marees i les corrents fluvials.

Proyecte de restauració ambiental

Un nou proyecte per a eliminar els sediment que han modificat els fluix marins en la baïa es va portar a terme per a tornar la seua anterior insularitat al roquedo, els treballs es varen iniciar en 2005 i varen ser finalisats en 2015.[2] Entre atres coses, s'ha construït un assut per a regular les aigües del riu Couesnon, nous aparcaments per als visitants a certa distància, la carretera-dic va ser reemplaçada per un pont-passarela i el turisme accedix a peu o en transport especial organisat.

Demografia

Vore també

Referències


Referències