Anar al contingut

Mont Saint-Michel (comuna)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mont Saint-Michel (comuna)

Mont Saint-Michel (en francés Li Mont-Saint-Michel)[n. 1] és una comuna francesa situada en el departament de [Manche]], de la regió de Normandia que inclou tant una porció de territori continental com el famós Mont Saint-Michel.

La posició de la comuna, en una illa a pocs centenars de metros de terra, la feya accessible en la marea baixa per als numerosos peregrins que acodien a l'abadia del mateix nom, pero defendible, ya que la pujada de la marea feya que els possibles assaltants quedaren varats, expulsats o ofegats. L'illa va permanéixer invicta durant la guerra dels Cent Anys; una chicoteta guarnició va repelir un atac total dels anglesos en 1433.[1] Luis XI va reconéixer els beneficis inversos del seu defensa natural i ho va convertir en una presó. L'abadia va ser utilisada regularment com a presó durant l'Antic Règim.

El Mont Saint-Michel i la seua baïa circumdant varen ser inscrits en la llista de Patrimoni de la Humanitat de l'UNESCO en 1979 per la seua estètica única i la seua importància com a lloc cristià migeval.[2] És visitat per més de 3 millons de persones cada any. Més de 60 edificis del municipi estan protegits en França com monuments històrics.

Demografia

Monte Saint-Michel

Les senyes demogràfiques contemplades en este gràfic de la comuna de Mont Saint-Michel[3] s'han agarrat de 1800 a 1999 de la pàgina francesa EHESS/Cassini, i els demés senyes de la pàgina del INSEE.[4]

Geografia

Està ubicada en el suroest del departament de Taca, a 12 km d'Avranches. El seu terme comprén l'illa i una part continental.

Formació

Actualment és una illa mareal rocosa, el Mont ocupava terra ferma en temps prehistòrics. Quan el nivell de la mar va pujar, l'erosió va remodelar el paisage coster, i varis afloraments de granit varen sorgir en la baïa, en haver resistit el desgast de l'oceà millor que les roques circumdants. Entre ells es troben Lillemer, el Mont Dol, Tombelaine (l'illa situada al nort), i el Mont Tombe, més tarde cridat Mont Saint-Michel.


El Mont Saint-Michel està format per leucogranito que es solidificó a partir d'una intrusió subterrànea de magma fos fa uns 525 millons d'anys, durant el periodo cámbrico. periodo, com una de les parts més jóvens del batolito manceliano.[5] (Els primers estudis sobre el Mont Saint-Michel realisats per geòlecs francesos descriuen a voltes el leucogranito del Mont com "granulita", pero esta accepció granítica de granulita és ara obsoleta.)[6]

El Mont té una circumferència d'uns Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). i el seu punt més alt es troba a Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). sobre el nivell de el mar.[7]

Marees

Les marees són molt variables, en una diferència aproximada de 14 metros (15.3 yd) entre les marques d'aigua més altes i les més baixes. Malnomenat popularment com "Sant Miguel en perill de la mar" pels peregrins migevals que travessaven les planures, el mont encara pot supondre perills per als visitants que eviten la calçada i intenten la perillosa caminada a través de les arenes des de la costa veïna.

La polderisació i les inundacions ocasionals han creat praderies de marismas que resulten idònees per al pastoreig d'ovelles. La carn ben saborosa que resulta de la dieta de les ovelles en el pré vaig salar (prat salat) dona lloc al agneau de pré-vaig salar (corder de prat salat), una especialitat local que pot trobar-se en els menús dels restaurants que depenen dels ingressos dels numerosos visitants del mont.

Illa de les marees

Marea baixa en 2005.
El Mont Saint-Michel en 2014 en el nou pont.
Marea alta el 21 de març de 2015

La conexió entre el Mont Saint-Michel i el continent ha canviat a lo llarc dels sigles. Abans estava conectada per una calçada de marea que només quedava al descobert en la marea baixa, pero en 1879 es va convertir en una calçada elevada, lo que va impedir que la marea arrastrara la rovina al voltant del mont. Les planures costeres també han segut pólder per a crear pastures, disminuint la distància entre la vora i l'illa, i el Couesnon El riu ha segut canalisat, reduint la dispersió del fluix d'aigua. Tots estos factors varen favorir el aterramiento de la baïa.


El 16 de juny de 2006, el primer ministre francés i les autoritats regionals varen anunciar un proyecte de 200 millons d'euros (Projet Mont-Saint-Michel)[8] per a construir una presa hidràulica utilisant les aigües del Couesnon i les marees per a ajudar a eliminar la rovina acumulada, i fer que el Mont Saint-Michel torne a ser una illa. La construcció de l'assut va començar en 2009. El proyecte inclou també la supressió de la calçada i del seu aparcament per a visitants. Des del 28 d'abril de 2012, el nou aparcament en terra ferma està situat a 2,5 quilómetros (1.6 mi de l'illa. Els visitants poden creuar la calçada a peu o en llançadores.

El 22 de juliol de 2014 es va obrir al públic el nou pont de l'arquitecte Dietmar Feichtinger. El pont llauger permet que les aigües fluïxquen lliurement al voltant de l'illa i millora l'eficàcia de l'assut, que ya està en funcionament. El proyecte, que va costar 209 millons d'euros, va ser inaugurat oficialment pel president François Hollande.[9]

En rares ocasions, les circumstàncies de les marees produïxen una "supermarea" extremadament alta. El 21 de març de 2015, el pont nou va quedar completament sumergit pel nivell més alt de la mar, en un espectàcul que es produïx una volta en 18 anys, mentres la multitut es reunia per a fer fotos.[10]

Història

El Mont Saint-Michel va ser utilisat en els sigles VI i VII com un bastió Armórica de la cultura i el poder galorromano fins que va ser saquejat pels francs, acabant aixina en la cultura trans-canal que s'havia mantingut des de l'eixida de la Gàlia Romana en 460.cita requerida Des d'aproximadament el V fins al VIII, el Mont Saint-Michel va pertànyer al territori de Neustria i, a principis de el IX, era un lloc important en les Marques de Neustria.

Dins dels murs del Mont Saint-Michel.

Abans de la construcció del primer establiment monàstic en el VIII, l'illa es dia Mont Tombe (en latín: tomba). Segons una llegenda, l'arcàngel Miguel se li va aparéixer en l'any 708 a Aubert de Avranches, el bisbe de Avranches, i li va indicar que construïra una iglésia en l'illot rocós.[11]


Incapaç de defendre el seu regne contra els assalts dels vikingos, el rei dels francs va acceptar concedir la península de Cotentin i l'Avranchin, inclós el Mont Saint-Michel tradicionalment vinculat a la ciutat d'Avranches, als bretones en el Tractat de Compiègne (867). Açò va marcar l'inici d'un breu periodo de possessió bretona del Mont. De fet, estes terres i el Mont Saint-Michel mai varen estar realment inclosos en el ducado de Bretanya i varen seguir sent bisbat independents del recent creat arzobispado bretón de Dol. Quan Hrolf Ganger va confirmar a Franco com arquebisbe de Ruán, estes dependències tradicionals de l'arzobispado de Ruán es varen mantindre en ell.

El mont va tornar a cobrar importància estratègica en 933, quan Guillermo I Espasa Llarga es anexionó la península de Cotentin del debilitat Ducado de Bretanya. Açò va fer que el mont formara part definitivament del Normandia, i està representat en el Tapís de Bayeux, que commemora la conquista normanda d'Anglaterra de 1066. Harold Godwinson apareix en el tapís rescatant a dos cavallers normandos de les arenes movedizas en les marismas durant una batalla en Conan II, duc de Bretanya. El mecenage ducal normando va finançar l'espectacular arquitectura normanda de l'abadia en els sigles posteriors.

Escenes 16 i 17 del Tapís de Bayeux: Guillermo i Harold en el Mont Saint-Michel (en el centre superior); Harold rescatant als cavallers de les arenes movedizas.

En 1067, el monasteri del Mont Saint-Michel va donar el seu respal a Guillermo el Conquistador en la seua pretensió al tro d'Anglaterra. Este ho va recompensar en propietats i terrenys en el costat anglés del Canal de la Mancha, incloent una chicoteta illa en la costa suroest de Cornualles que va ser modelada segons el Mont i es va convertir en un priorat normando cridat Mont de Sant Miguel de Penzance.

Durant la guerra dels Cent Anys, el Regne d'Anglaterra va realisar repetits assalts a l'illa, pero no va poder prendre-la per la millora de les fortificacions de l'abadia. Els anglesos varen sitiar inicialment el Mont en 1423-24, i després de nou en 1433-34 en forces angleses baix el mando de Thomas de Scales, 7.º baró de Scales. Dos bombardas de ferro forjat que Scales va abandonar quan va renunciar al seu sege seguixen en el lloc. Es coneixen com els Michelettes.[12] La decidida resistència del Mont Saint-Michel va inspirar als francesos, especialment a Juana d'Arc.

Quan Luis XI de França va fundar l'Orde de Sant Miguel en 1469, pretenia que l'iglésia abacial del Mont Saint-Michel es convertira en la capella de l'Orde, pero per la seua gran distància de París, la seua intenció mai va poder portar-se a terme.

Economia

El Mont-Saint-Michel “va pertànyer” durant molt temps a unes poques famílies, que compartien els negocis del municipi i assumien l'administració del poble. De fet, el turisme és la principal, i inclús casi l'única, font d'ingressos del municipi, a pesar de l'agricultura en els pólderes. Hi ha una cinquantena de comerços per a 2,5 millons de turistes, mentres que només 25 persones dormen cada nit en la montanya (monges inclosos), llevat en els hotels. Encara hui, una decena de famílies compartixen els principals establiments de la localitat:[13]

  • Éric Vannier, propietari del grup Mère Poulard (propietari de la mitat dels restaurants, tendes i hotels de la ciutat intra i extramuros, ademés de tres museus);
  • Patrick Gaulois, exconcejal, hoteler i restaurador intramurs (i en Saint-Mal);
  • vàries famílies de Mons que controlen Sodetour (cinc hotels, un supermercat i comerços, tots ells extramuros, inclós el Mercure La Caserne, que es beneficia de l'afluència de turistes en el marc del Proyecte Saint-Michel i rep el sobrenom de "Las Vegas pels seus cridaners cartells[14]) .

La comuna Mont Saint-Michel està nomenada “comuna turística” des d'agost de 2009.[15]

De la mateixa manera que atres llocs que poden requerir una regulació dels fluix turístics,[16] el lloc és víctima del seu èxit i de l'excés de turisme. En l'estiu de 2019, la policia va tindre que rellevar a 25.000 persones per dia, lo que va dur a Yan Galton, alcalde de la ciutat, a voler “fer turística la baïa” i no només el lloc.[17] Per a Jean-François Rial, director general de Voyageurs du monde i president de l'oficina de turisme de París, és “un dels pijors eixemples de França” i “una bona solució” és anar a Cancale per a mirar des de llunt".[18] Jacques Bono, l'alcalde següent, va mantindre esta política creent que el Mont Saint-Michel deu seguir sent "una comuna, en llibertat de circulació"[18] i va subrallar que els turistes vénen a sovint de molt llunt sense reserves.[18]

Notes

  1. ↑ Els temes relatius a la geografia del lloc (el «mont» Saint-Michel, mont Saint-Michel, escrit en minúscula i guion en francés i oficialment) figuren en l'artícul Mont Saint-Michel de la comuna (en mayúscula i guion, Mont-Saint-Michel, en francés i oficialment) i sobre la seua baïa en l'artícul baïa del Mont Saint-Michel, segons la nomenclatura oficial del INSEE.

Referències

  1. ↑ «Mont Saint-Michel».
  2. ↑ «Mont-Saint-Michel i la seua baïa». Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura.
  3. ↑ Pàgina a on s'especifiquen, entre atres coses, les senyes demogràfiques de la comuna de li Mont-Saint-Michel entre els anys 1793 i 2006. Consultat el 13 d'agost de 2017 (en francés)
  4. ↑ Pàgina general del Insee. Consultat el 5 de giner de 2017 (en francés)
  5. ↑ L'Homer, A. (1999). brgm.fr/Notices/0208N.pdf Notice explicative, Carte géologique de la France (1/50 000), feuille Baie du mont-Saint-Michel (208) (en fr), Orléans: BRGM. ISBN 2-7159-1208-0.
  6. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«fr/glangeaud/glossaire Carnets géologique de Philippe Glangeaud - Glossaire» (en fr). Archivat des d'el fr/glangeaud/glossaire original, el 14 de novembre de 2015.
  7. ↑ Chantal Bonnot-Courtois, La Baie du Mont-Saint-Michel et l'estuaire de la Rance: environnements sédimentaires, aménagements et évolution resen-te. Editor Technip. 2002. pàgines 15-20
  8. ↑ «Sitie web oficial de l'operació de restauració del caràcter marítim del Mont Saint-Michel».
  9. ↑ «Mont Saint-Michel recupera la seua condició d'illa». rfi.
  10. ↑ Galimberti, Katy. «accuweather.com/és/features/trend/supertide_france_mont_saint_el meu/44445244 PHOTOS: La supermarea convertix el Mont Saint-Michel en una illa en un espectàcul que es produïx una volta en 18 anys». AccuWeather.
  11. ↑ «Enciclopèdia catòlica: Mont-St-Michel». Newadvent.org.
  12. ↑ James, David (2017-10-06). «10 senyes fascinants sobre el Mont Saint-Michel - la ciutat migeval sobre una roca» (en en-us).
  13. ↑ Lomig Guillo (2017). Els secrets du Mont-Saint-Michel (en francés), Prisma, pp. 80-90.
  14. ↑ «Mont-Saint-Michel : à qui profite li jackpot ? (Mont-Saint-Michel: ¿quí es beneficia del premi gros?». capital.fr..
  15. ↑ «Préfecture de la Taque - Recueil dones actes administratifs - Août 2009» (en francés). Archivat des d'el original, el 29 de juliol de 2014. Consultat el 7 de maig de 2024..
  16. ↑ « Surtourisme » : six lieux français qui connaissent unix explosion de fréquentation resen-te, parell Maxime Ponsot dans Ouest-France li 19 juin 2023 (“Sobreturismo”: sis llocs francesos que estan experimentant una recent explosió d'assistència, per Maxime Ponsot en Ouest-France el 19 de juny de 2023) [1] (francés)
  17. ↑ Comment la France lutte contre li surtourisme parell Léa Taieb, li 2 août 2019 [2]
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Témoignage dans émission de BFM TV de Jean-François Rial, PDG de Voyageurs du monde et président de l'Office de Tourisme de Paris, en janvier 2023 (Testimoni en un programa de televisió BFM de Jean-François Rial, director general de Voyageurs du monde i president de l'Oficina de Turisme de París, en giner de 2023) [3]

Enllaços externs

Commons


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mont_Saint-Michel_(comuna)&oldid=1505172»