Pólder

]]

Image d'un pólder en els Països Baixos, presa des d'un satèlit.

Pólder

Vista aérea del Flevopolder, en els Països Baixos.

Molins (bombes) en el dic del pólder Overwaard en Kinderdijk.

Un pólder és una paraula neerlandesa que designa les superfícies terrestres guanyades al mar del Nort. Esta tècnica es va desenrollar per primera volta en el XII, en la regió de Flandes. Els neerlandesos s'han convertit en autèntics mestres en l'art de conquistar les terres situades a la vora de la mar, que es troben al seu mateix nivell o inferior, per a donar-los d'esta forma un aprofitament agrícola.

Un pólder de el XII en Bruixes (Bèlgica)

Un dels eixemples més significatius de pólder ho trobem en el llac de IJssel, parcialment desecado i cultivat. Este tipo de tècniques han segut aplicades en atres llocs del món: consistixen en aïllar per mig de dics un espai cobert per la mar, permanentment o durant la marea alta. La dessecació es realisa per mig del bombeig cap a la mar de l'excedent d'aigua de la cubeta artificial resultant, construint a continuació una ret de drenages i canals que conduïxen les aigües pluvials i eviten el encenagamiento dels sols. Este procés dona lloc a un paisage geomètric, animat antany per bombes d'aigua mogudes pel vent, en forma de molís, la funció de la qual era activar les maquinàries de captació de l'aigua, en la finalitat de reconduir-la a través del sistema de canals.

Per extensió, el terme «pólder» s'aplica a tots els terrenys humits (com marismas, llac i planures aluvials) que han segut desecados en fins agrícoles, industrials o portuaris. Fòra dels Països Baixos, s'han construït pólderes principalment en França (antigues marismas costeres de la Vendée, Saintogne), en Bèlgica, en Itàlia (en la Toscana, el Lacio i el Véneto), en Espanya (en Andalusia i en Astúries), en Israel (en el Valle de Jule), en Portugal, en Japó, en Egipte i en Singapur (Illa Jurong).

Els pólderes corren el risc d'inundar-se en tot moment, per lo que cal anar en conte de protegir els dics circumdants. Els dics solen construir-se en materials locals, i cada material té els seus propis riscs: l'arena és propensa al colapse per la saturació per l'aigua; la turba seca és més llaugera que l'aigua i potencialment incapaç de retindre l'aigua en époques molt seques. Alguns animals excaven túnels en la barrera, permetent que l'aigua s'infiltre en l'estructura; la rata almizclera és coneguda per esta activitat i caçada en alguns països europeus per això. Els pólderes solen trobar-se, encara que no exclusivament, en deltes fluvials, antics pantans i zones costeres.

L'inundació de pólderes també s'ha utilisat com a tàctica militar en el passat. Un eixemple és l'inundació dels pólderes a lo llarc del riu Yser durant la Primera Guerra Mundial. durant la Primera Guerra Mundial. En obrir les comportes en marea alta i tancar-les en marea baixa, els pólderes es varen convertir en un pantà inaccessible, lo que va permetre als eixèrcits aliats detindre a l'eixèrcit alemà en la batalla del riu Yser.

Els Països Baixos tenen una gran extensió de pólderes: fins al 20% de la superfície terrestre ha segut guanyada a la mar en algun moment del passat, contribuint aixina al desenroll del país. IJsselmeer és el proyecte de pólder més famós d'Holanda. Atres països en pólderes són Bangladés, Bèlgica, Canadà i China. Alguns eixemples de pólderes holandesos són Beemster, Schermer, Flevopolder i Noordoostpolder.

Etimologia

La paraula holandesa polder deriva successivament del holandés mig polre, del holandés antic polra, i en definitiva de pol-, un péntol de terra elevat sobre el seu entorn, en el sufix aumentativo -er i epentético -d-. La paraula s'ha adoptat en trentassís idiomes.

En els Països Baixos

Estació de bombeig en Zoetermeer, Països Baixos: el pólder es troba més baix que l'aigua circumdant a l'atre costat del dic. Els tornells de Arquímedes són clarament visibles.

Els Països Baixos s'associen en freqüència als pólderes, ya que els seus ingeniers es varen destacar per desenrollar tècniques per a drenar els chapullés i fer-los utilisables per a l'agricultura i atres desenrolls. Açò s'ilustra en el dit: "Deu va crear el món, pero els holandesos varen crear els Països Baixos".

Els holandesos tenen una llarga història de recuperació de marismas i pantàs, lo que ha donat com resultat uns 3000 pólderes en tot el país. En 1961, aproximadament la mitat de la terra del país, 18.000 quilómetros quadrats (6.800 milles quadrades), es va recuperar del mar. Aproximadament la mitat de la superfície total dels pólderes del noroest d'Europa es troba en els Països Baixos. Els primers terraplens en Europa es varen construir en l'época romana. Els primers pólderes es varen construir en el XI. El pólder existent més antic és el pólder Achtermeer, de 1533.

Com a resultat dels desastres causats per les inundacions, es varen crear juntes d'aigua denominades waterschap (quan es troba més terra adins) o hoogheemraadschap (prop de la mar, utilisada principalment en la regió d'Holanda) per a mantindre l'integritat de les defenses contra l'aigua al voltant dels pólderes, mantindre les vies fluvials dins d'un pólder i controlar els distints nivells d'aigua dins i fòra del pólder. Les juntes d'aigua celebren eleccions separades, recapten imposts i funcionen independentment d'atres organismes governamentals. La seua funció és bàsicament sense canvis inclús hui en dia. Com a tals, són les institucions democràtiques més antigues del país. La necessària cooperació entre tots els rancs per a mantindre l'integritat del pólder va donar el seu nom a la versió holandesa de política de la tercera via: el model de pólder.

El desastre de l'inundació de 1953 va impulsar un nou enfocament per al disseny de dics i atres estructures de retenció d'aigua, basat en una provabilitat acceptable de desbordament. El risc es definix com el producte de la provabilitat i les conseqüències. El dany potencial en vides, propietats i costs de reconstrucció es compara en el cost potencial de les defenses contra l'aigua. D'estos càlculs es deduïx un risc acceptable d'inundació de la mar d'un en 4000 a 10 000 anys, mentres que és d'un en 100 a 2500 anys per a una inundació fluvial. La política particular establida guia al govern holandés per a millorar les defenses contra inundacions a mida que es dispon de noves senyes sobre els nivells d'amenaça.

Els principals pólderes holandesos i els anys en que es varen secar inclouen Beemster (1609-1612), Schermer (1633-1635) i Haarlemmermeerpolder (1852). Els pólderes creats com a part de Zuiderzee Works inclouen Wieringermeerpolder (1930), Noordoostpolder (1942) i Flevopolder (1956-1968).