Lacio
El Lacio (en italià, Lazio; en llatí, Latium) és una de les vint regions que conformen la República Italiana. La seua capital i ciutat més poblada és Roma, que també és la capital del país.
Està ubicada en l'Itàlia central, llimitant al nort en Toscana i Umbría, a l'est en Marques i Abruços, al surest en Molise, al sur en Campània i a l'oest en el mar Tirreno (mar Mediterrànea). En el seu interior es troba ademés la Ciutat del Vaticà.[1] En 5 889 649 habitants en 2013 és la segona regió més poblada del país —per darrere de Lombardía— i en 341 hab/km², la tercera més densament poblada, per darrere de Campània i Lombardía.
El Lacio destaca per la seua història, art, arquitectura, arqueologia, religió i cultura, a banda de ser l'embrió de lo que va acabar sent l'Imperi romà.
En época antiga, s'entenia com Latium el territori comprés entre el curs baix del riu Tíber i els monts Ausonios, en les afores de Terracina, i els Apenins centrals com a llímit oriental.[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom de la regió deriva de l'antic nom —Latium— que li donaven els llatins, ancestros dels antics romans, que a la seua volta varen ser cridats aixina perque s'havien establit en un territori ampli (latus en llatí), podent significar també «territori pla», puix els seus primitius habitants havien descendit dels Apenins. Transmetria l'idea de planura en contrast en els sabinos, que ocupaven les zones altes del país.
Per una atra part, també es pot derivar de Laurentino (Llatí), rei de Laurentia, antiga ciutat en la planura de Laureto (Lauretum).
Virgilio aporta en la Eneida (VIII, 321-323) una atra etimologia en boca del rei Evandro, qui, narrant a Eneas les històries dels antepassats, explica que el deu Saturn, despuix de ser derrocat per Júpiter i expulsat dels cels, va elegir un lloc del Lacio per a amagar-se (latere en llatí), concretament el tossal anomenat Aventino.
En l'antiguetat el territori del Lacio comprenia des del curs baix del riu Tíber i els monts Ausonios, en les rodalies de Terracina, fins als Apenins com a llímit oriental.[3]
Geografia física
[editar | editar còdic]
El Lacio, regió del centre d'Itàlia, es troba sobre l'alvertent mig tirrénica i ocupa 17 203 km², de la península itálica, estenent-se des dels Apenins fins al mar Tirreno. El seu territori és poc homogéneu, prevalent les cadenes montanyoses i els tossals. La zona que voreja la costa és plana. El Lacio comprén 4491 km² de montanyes (montagna), 9291 km² de tossals (collina) i 3424 km² de planures (pianura). El terme "planura" en este context es referix al territori coster d'una elevació mija de zero, alguns pocs metros per damunt del nivell de la mar i alguns per davall. Terra adins des de les planures costeres en el nort estan els tossals, o colli, que són una forma intermija respecte a les montanyes. En general es troben subsumidas baix el nom de la Campanya romana. No existix en el sur. Terra adins dels tossals o la zona llitoral es troben les montanyes.
Planura costera
[editar | editar còdic]La costa del Lacio és baixa en plages arenenques, puntuades per les vetes de Circeo (541 m) i Gaeta (171 m). Les Illes Pontinas, que formen part del Lacio, queden front a la costa meridional. Darrere de la franja costera, cap al nort, es troben: la Maremma Laziale (la continuació de la Maremma Toscana), interrompuda en Civitavecchia pels monts de la Tolfa (616 m), en el centre per la Campanya romana i cap al sur pel Agro Pontino i la seua continuació al sur de Terracina, el Pontino del Sur. Esta zona, en el passat pantàsa i propagadora de malaria, va ser drenada a lo llarc dels sigles per a poder poblar-la i explotar-la agrícolament.
Montanyes
[editar | editar còdic]
Els Preapeninos del Lacio, marcats per la vall dels rius Tíber i Liri en el Sacco, inclouen a la dreta del Tíber tres grups de montanyes d'orige volcàico: els Volsinos, Ciminos i Sabatinos, els principals cràters dels quals estan ocupats pels llac Bolsena, Vico i Bracciano. Al sur del Tíber, atres serres formen part dels Antiapeninos: les Tossals Albanas, també d'orige volcànic, i els calcáreos Lepinos, Ausonios i Montes Auruncos. Els Apenins del Lacio són una continuació dels Apenins dels Abruços: els monts Reatinos en el Terminillo (2213 m), els monts Sabinos, Prenestinos, Simbruinos i Hérnicos que continuen a l'est del Liri cap a les montanyes Mainarde. El pico més alt és el mont Gorzano (2458 m) en el llímit en Abruços.
Rius
[editar | editar còdic]El Tíber és el major riu de la regió; aplegant des d'Umbría, primer es dirigix al surest, pero despuix dobla al suroest, per a travessar tot el Camp Romà fins a l'mar. Els principals afluents del Tíber són el Paglia i el Treia a la dreta i el Nera i l'Aniene a l'esquerra. Més al sur, seguint el mateix del Tíber estan el Sacco i el Liris, en tant en la part septentrional hi ha atres rius de menor cabal, com són el Fiora, el Marta i l'Arrone, que apleguen a la mar despuix d'un curs breu.
Clima
[editar | editar còdic]El clima de la regió presenta notables variacions entre una i una atra zona. En general, més allà de la franja costera, la temperatura varia entre els 9-10 °C en giner i els 24-25 °C en juliol. Les precipitacions són més be escasses. Els valors mínims, inferiors als 600 mm anuals, es varen registrar en la Maremma, en el municipi de Montalto vaig donar Castro, pròxim a la frontera en Toscana, mentres que alcança valors propencs als 1000 mm anuals en la zona entre Formia i la frontera en Campània. En la regió interior, els valors de precipitació són majors que els de la frontera costera, a l'hora que s'accentua el caràcter de continentalidad, en majors variacions tèrmiques a lo llarc del dia i de l'any. Aixina, en la zona interior, els hiverns són frets, aplegant per les nits a registrar-se temperatures propenques als 0 °C i inclús menors. Les esporàdiques nevades alcancen fins a Castelli Romani, aplegant en ocasions a estendre's a Roma.
Respecte a la heliofania, es destaca que, entre capitals regionals, Roma és la que té el major número d'hores de sol al dia i de cel rebujat durant l'any.
Naturalea
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
El Lacio posseïx varis parcs, reserves i unes atres àrees naturals protegides. Entre els més importants i coneguts estan els parcs nacionals, com el P. N. dels Abruços, el P. N. del Circeo, P. N. del Gran Sasso i Monts de la Laga i la Reserva natural regional Tor Caldara.
Aixina mateix, s'han creat noves àrees protegides en la regió, procurant desenrollar una major sensibilitat davant la problemàtica relativa a la conservació del territori per part de la població ciutadana. Entre estes, els Llocs d'Importància Comunitària (LIC), llocs de rellevant importància en l'àmbit europeu referits a la regió biogeográfica mediterrànea. Les ubicacions concretes es proponen en fonament en el Decret 25/3/2005 - publicat en la Gazzetta Ufficiale della Repubblica Italiana n. 157 del 8 de juliol de 2005 - predispost pel Ministeri de Mig ambient i la Tutela del Territori i de la Mar en el sentit de la directiva 92/43/CEE.[4]
Història
[editar | editar còdic]
L'història del Lacio està marcada profundament per la Història de Roma, per lo que esta ciutat va representar, en el seu milenari desenroll, per a la regió la consolidació del poder temporal de l'Iglésia catòlica, i el fort significat, simbòlic i ideològic que Roma va tindre per a la formació del Regne d'Itàlia, el fascisme i per a la moderna República Italiana.
- Prehistòria i antiguetat
Esta zona estava habitada en el II mileni a. C. per un poble que provablement era indoeuropeo, afí als faliscos, que es varen establir aixina mateix en el Lacio. La fase històrica està testimoniada per la presència de diverses poblacions indoeuropeas que es varen assentar en la zona del Lacio des de el II mileni a. C., entre els que estaven els llatins, dels que, segons alguns, la regió va prendre el nom.
Els primers testimonis d'época històrica referixen que el Lacio estava ocupat per distints pobles itálicos: els etruscs al nort del riu Tíber i els llatins en la part central de la regió, els faliscos en una chicoteta zona compresa entre els etruscs i els llatins, els sabinos a l'est, hérnicos i ecuos al sur, i auruncos i volscos en la costa meridional del Lacio.[5] Durant el X i el V a. C., varen predominar els etruscs en el nort sobre els llatins, segons els testimonis històrics. La mateixa Roma, encara que no anara conquistada militarment pels etruscs, va sofrir una forta influència política degut a que les seues tres últims reis varen ser d'orige etrusc. Este chicotet territori va configurar al Lacio Antic (Latium vetus), al com se li anexionaron en les primeres conquistes el Lacio Nou o Agregat (Latium novum o adjectum).[6] Els llatins i Roma varen deure combatre i pactar en els pobles veïns, com en el cas dels sabinos, per a garantisar la seua pròpia supervivència.[7] El nom Latium es va mantindre fins a les albors del imperi. Després en Augusto, al subdividir l'Itàlia romana en regions, el Lacio va ser unit a Campània, conformant la Regio I Latium et Campània.[8]
Durant tota l'época imperial romana, el Lacio va gojar d'una situació de tranquilitat general, interrompuda solament per episódicas guerres intestinas per a la conquista de la púrpura imperial. El seu paper de centre de l'imperi va quedar, no obstant, una miqueta marginat durant l'época tarde imperial, fins a aplegar a l'episodi de la deposición de l'últim emperador d'Occident, Rómulo Augústulo, per part d'Odoacro, rei dels hérulos, en l'any 476.[9]
- Edat Mija
Despuix de la guerra en els godos (535-554) i la conquista bizantina, esta regió va recuperar la seua independència perque el Ducado de Roma es va convertir en propietat de l'emperador del Imperi romà d'Orient. No obstant, les llargues guerres contra els longobardos varen perjudicar a la regió, que va ser ocupada pel bisbe de Roma, qui ya tenia vàries propietats en aquells territoris. El nom de Latium va caure en desús, i este territori va conéixer atres noms: Marittima, Campagna, Patrimoni i una franja s'incorporaria al Regne de Nàpols.
L'enfortiment de l'aristocràcia religiosa i eclesiàstica va dur a contínues lluites de poder entre els senyors i el bisbe de Roma. Inocencio III, com atres papes, va intentar enfortir el seu propi poder territorial, desijant afirmar la seua autoritat sobre les administracions provincials de Tuscia, Campagna i Marittima a través dels representants de l'Iglésia catòlica, per a acabar en el poder dels Colonna.
Durant el papat de Aviñón, el poder dels senyors feudals es va incrementar donada l'absència dels Papes. Menudes comunas, i Roma sobretot, es varen opondre al poder dels senyors. Coa vaig donar Rienzo va intentar opondre's al poder eclesiàstic. Entre 1353 i 1367 es va restaurar el poder papal sobre el Lacio i el restant dels Estats Pontifícios.
- Edat Moderna i Contemporànea
.jpg){kind=link}
En els sigles XV i XVI els humanistes, en homenage a la cultura clàssica, varen intentar rescatar el nom «Lacio», cridant aixina a la zona de l'antic Latium Vetus, Campanya i Marítima. Des de mediats de el XVI, el Lacio va formar part dels Estats Pontificis, en un governador en Viterbo de Marítima i Campanya, i un atre en Frosinone.
Una nova divisió es va produir en el periodo napoleònic en la creació del Departament del Tíber (1809) en les seues subdivisions: Roma Tívoli, Velletri, Rieti, Frosinone i Viterbo. Despuix, el Lacio va retornar als Estats Pontificis. En 1870, quan les tropes franceses varen abandonar Roma, el general Cadorna va entrar en el territori pontifici, ocupant Roma el 20 de setembre, i el Lacio va quedar integrat en el Regne de Cerdenya, primer embrió del Regne d'Itàlia. Es varen crear llavors cinc divisions: Roma (cridada Lazio), Viterbo, Civitavecchia, Velletri i Frosinone.
En 1927 el nom "Lacio" va passar a indicar l'unitat de les províncies de Roma, Viterbo, Frosinone i Rieti. En 1934 es va incloure una quinta província, Llatina; aixina, el Lacio conseguia la seua actual divisió administrativa. La Segona Guerra Mundial va travessar la regió, fent-li pagar un elevat cost en térmens de vides humanes, tant militars com a civils. Són rellevants els feroços combats entorn a Montecassino i el desembarc aliat en Anzio.
Geografia humana
[editar | editar còdic]Demografia
[editar | editar còdic]La densitat de població mija en la regió del Lacio és de 304,1 habitants per km² (2010), que és la tercera més alta entre les regions italianes despuix de la Campània i la Lombardía. No obstant, està distribuïda de manera irregular, puix va des dels 765 habitants per km² en la Ciutat metropolitana de Roma Capital a menys de 60 habitants per km² en la província de Rieti (2008 est.). En Roma es concentra el 55% de la població regional. Per al 31 de març de 2010, la població total es calculava en 5.695.048 habitants. A principis d'eixe mateix any, l'Institut Italià d'Estadística (ISTAT) va estimar que vivien en el Lacio 450.136 immigrants estrangers, lo que equival al 8% de la població.
| Pos. | Municipi | Prov. | Habitants (2010) |
|---|---|---|---|
| 1 | Roma | RM | 2,753.059 |
| 2 | Llatina | LT | 119.115 |
| 3 | Guidonia Montecelio | RM | 83.326 |
| 4 | Aprilia | LT | 70.048 |
| 5 | Fiumicino | RM | 69.938 |
| 6 | Viterbo | VT | 63.287 |
| 7 | Pomezia | RM | 60.650 |
| 8 | Tívoli | RM | 56.502 |
| 9 | Anzio | RM | 54.550 |
| 10 | Velletri | RM | 53.334 |
| 11 | Civitavecchia | RM | 52.198 |
Destacades en negreta els municipis capitals de província.
Divisions administratives
[editar | editar còdic]El Lacio es dividix en una ciutat metropolitana i quatre províncies:
| Àrea | Superfície (km²) | Població | Densitat (hab./km²) |
|---|---|---|---|
| Ciutat metropolitana de Roma Capital | 5.352 | 4.357.041 | 814,1 |
| Província de Frosinone | 3.244 | 496.545 | 153,1 |
| Província de Llatina | 2.256 | 574.481 | 254,6 |
| Província de Rieti | 2.749 | 158.545 | 57,7 |
| Província de Viterbo | 3.612 | 318.163 | 88,1 |
Política
[editar | editar còdic]Roma és una ciutat orientada tradicionalment pel centroizquierda polític, mentres que el restant del Lacio és de centroderecha. En les eleccions generals d'Itàlia de 2008, el Lacio va donar el 44,2% dels seus vots a la coalició d'centroderecha, mentres que el bloc d'centroizquierda es va dur el 41,4% dels vots.
Economia
[editar | editar còdic]Roma, capital de la República Italiana i del Lacio, ocupa un lloc preponderant en l'economia de la regió. És la seua principal ciutat industrial i comercial, ocupant més de 300.000 empleats estatals ademés de varis millons de persones amprades i subempleadas en el sector privat: oficines, bancs, asseguradores, etc. Moltes corporacions nacionals i multinacionals públiques i privades tenen la seua sèu en Roma, com ENI, Enel, Leonardo, Mundys, RAI, ITA Airways, etc.
L'intens fluix turístic, unit als centres arqueològics, històrics, artístics i religiosos, alimenta una rica activitat turística i comercial.
En agricultura dispon de la saneada i fèrtil planura costera o Pontina. Cap a l'interior, vastes extensions – la campagna romana- estan destinades al pastoreig, mentres que en els tossals prosperen els vinyes. Entre els cultius es destaquen el blat i uns atres cereals, frutes, horticultura i cotó. En l'activitat ganadera es destaquen els ovins i els vacuns, en una bona indústria cárnica i làctea.
El desenroll industrial del Lacio està llimitat a les zones al sur de Roma. Les comunicacions han influït en la posició de l'indústria, favorint les zones en les millors conexions en Roma i les que estan prop de la Autostrada del Sole, especialment al voltant de Frosinone. Les indústries alimentaries i textils es troben al voltant de les ciutats de Viterbo, Llatina i Frosinone. Solen ser PYMES, i operen en els sectors de la construcció i els seus materials (Roma i Civitavecchia-, paper -Frosinone-, petroquímiques -Gaeta-, textil -també Frosinone-, ingenieria -Rieti, Anagni-, automòvil -Fiat Cassino- i electrònica -Viterbo-).
Taula en el PIB i el PIB per càpita,[10] produït en el Lacio de 2000 a 2006:
| 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Producte Interior Brut (Millons d'Euros) |
123.291,8 | 129.439,2 | 137.176,4 | 140.884,9 | 150.613,1 | 155.264,7 | 160.517,5 |
| PIB per càpita (Euro) |
24.096,0 | 25.297,4 | 26.732,7 | 27.221,5 | 28.756,1 | 29.365,0 | 29.731,0 |
Cultura
[editar | editar còdic]Dialectes laciales
[editar | editar còdic]
en el Lacio.[11]|alt=]]
L'us viu dels dialectes en el Lacio és sempre difícil, per lo que es referix en particular a la zona de la Ciutat metropolitana de Roma Capital. En la capital s'usa una variant regional del italià, caracterisada per l'africación de la s davant consonante nassal i de la geminació de la b i de la g. Està molt difòs l'apòcop de la sílaba final de la paraula (ma' per "mamma", va' per "andare" etc.). En la sintaxis es registra l'us del indicatiu en dependència dels verba putandi ("credo che torna"), en el lèxic paraules com "pupo", "caciara", "pedalini" "annamo" "giocamo". Els dialectes perviuen fòra de la Ciutat metropolitana de Roma Capital, a on és menys forta l'influix llingüístic de la capital.
Art
[editar | editar còdic]El Lacio té una gran importància en la cultura italiana i europea per la seua riquea històric-artística, arquitectònica, arqueològica i cultural en general. L'immens patrimoni de la ciutat de Roma forma només una part dels tesors escampats pels centenars de ciutats, pobles, abadies, iglésies, monuments i atres llocs de la regió.
En el centre històric de Roma, les propietats extraterritoriales de la Santa Sèu en la ciutat i la Basílica de Sant Pablo Extramuros es troben entre els bens protegits per l'UNESCO com patrimoni de la Humanitat. En el Lacio hi ha també atres llocs protegits com a Patrimoni de la Humanitat: la Vila Adriana i la Vila d'Este en Tívoli i les Necròpolis etrusques de Cerveteri i Tarquinia.
Ademés dels ya mencionats, els llocs d'interés turístic en Roma pertanyen a diferents époques i estils. En l'àmbit arqueològic, es destaca sobre el restant el Fòrum Romà i els monuments com el Coliseu, símbol de la ciutat, i les iglésies, els arcs, les places i els obeliscs que es varen dur d'Egipte. Ademés dels monuments, l'oferta cultural es completa en numerosos museus.
En la Ciutat metropolitana de Roma Capital hi ha molts llocs d'interés arqueològic. Prop de Roma està Ostia Antica; de Terracina el Temple de Júpiter Anxur; de Sezze el Fòrum Api i prop de Pomezia, es troba Lavinium.
Es destaquen per la seua importància llocs com les ciutats fortificadas prerromanas: l'acrópolis d'Alatri, molt ben conservada, la de Farentino, en el seu mercat romà ademés d'Atina i Arpino; la mundialment famosa i antiga abadia de Montecassino; Subiaco i Casamari; Trisulti, Fossanova. Gran fluix de turistes és atret per les fonts termals de Fiuggi en les localitats marítimes de Sperlonga, Sabaudia i Terracina.
Dignes de mencionar són els famosos Castelli Romani, grup de localitats al sur de Roma que són citats a sovint en l'història i també a causa dels productes gastronòmics que allí s'elaboren. Per últim, deu mencionar-se l'arquitectura romànica en el Lacio i en Roma.
,_Kolosseum_--_2024_--_0610.jpg){kind=link}
Universitat
[editar | editar còdic]Roma representa el major centre universitari de la regió, en universitats tant públiques com a privades. La més gran pel número d'alumnes és la Sapienza Università vaig donar Roma, que ademés de vàries sèus perifèriques en Roma, conta en un centre sucursal en Llatina, un en Rieti i un atre en Viterbo. La segona universitat pública de la capital, per data de fundació, és l'Universitat dels Estudis de Roma "Tor Vergata", fundada en l'any 1982, mentres que en 1992 es va fundar l'Università degli Studi Roma Tre. Si ademés de les estructures públiques es consideren les privades, la segona universitat per any de fundació és la LUMSA que es remonta a l'any 1939. Atres pols universitaris en Roma estan representats per l'Universitat Europea de Roma, de la Luiss, de la Sant Pío V, i de l'Universitat dels Estudis de Roma "Fòrum Italico" (IUSM).
Fòra de Roma es troben l'Universitat dels estudis de Cassino, fundada en l'any 1979, sobre la tradició humanística i cultural duta alvance a lo llarc dels sigles per l'abadia de Montecasino, i l'Universitat dels Estudis de la Tuscia en Viterbo, fundada en l'any 1979.
Gastronomia
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Un entremés típic són les bruschette, de pa torrat en oli i all. En la gastronomia romana s'utilisa l'arròs per a fer croquetas (suppli vaig donar riso) i un risotto alla romana que es caracterisa per dur salsa de fege, mollejas i vi de Marsala. Plats de pasta típics són els bucatini all'amatriciana, que duen cansalada i tomata, i es considera que de Roma procedix la recepta d'espaguetis a la carbonara (spaghetti alla carbonara). Els ñoquis són clàssics en el Lacio, els gnocchi alla romana. Atres formes de pasta a l'ou del lacio són els fettuccine i les pappardelle.[12]
Sobre els plats de peix, destaquen els filetes d'abadejo (Filetti vaig donar baccalà). També es pren sopa de peix de llac (sbroscia) en Tuscia i Entanque Llatí. Del llac Bolseno s'obtenen peixos per a plats de peix. Plats de carn són la coda alla vaccinara,[13] que es fa en coa de bou, i saltimbocca alla romana, que du carn de vedella. Atres carns: el corder lechal (abbacchio), o els durícies de vaca (trippa). En carn de porc torrada es fa la porchetta, i en la seua carrillada (guanciale) s'elaboren les fave al guanciale (faves en carrillada). Pero la verdura més difosa és, sense dubte, la carchofa, que es prepara "a la romana" (Carciofi alla romana, hervir) o "a la judeua" (Carciofi alla giudia, fregides).[14]
Entre els formages, sobretot de llet d'ovella, destaquen el pecorino romà i el ricotta, en el que s'elabora una coca. També és típica la caciotta.
En el Lazio es produïx sobretot vi blanc, en raïm trebbiano, sent el més conegut el procedent de Frascati, el tradicionalment conegut com "vi dels Papes". Hi ha atres denominacions: Castelli Romani, Colli Albani, Marí, Orvieto i Velletri. Hi ha, no obstant, algun tinto, com el Torre Ercolana o l'Aleatico de Tuscia.
Música
[editar | editar còdic]En el camp musical, és tradicional la cita per a la festa del primer de maig en la Plaça Sant Giovanni, a on les organisacions sindicals organisen un concert musical en viu, en el que participen els més populars intérprets musicals del moment.
En els mesos de juliol i agost, en Soriano nel Cimino es desenrolla en Tuscia un festival de jazz, el més important event italià relacionat en este tipo de música, segon només despuix del festival de jazz d'Umbría en Perusa.
Deport
[editar | editar còdic]La regió ha tingut tres equips de fútbol en la Série A de Itàlia. l'AS Roma va conseguir tres títuls de lliga, va guanyar nou voltes la Copa d'Itàlia i va ser finalista de la final de la Copa d'Europa. En tant, la SS Lazio va ser campeó de la Série A dos voltes, la Copa d'Itàlia sèt voltes, va guanyar una Supercopa d'Europa i va guanyar l'última edició de la Recopa d'Europa de la UEFA. També va alcançar la final de la Copa de la UEFA. Lazio i Roma s'enfronten en el Derbi de Roma, un dels principals clàssics de ciutat en Itàlia, junt en els de Milà i Torí.
El tercer equip de Lacio en jugar la Série A de Itàlia és el Frosinone Calcio, en sèu en Frosinone, al sur de Roma, havent jugat dos temporades en la màxima categoria.
El principal equip de bàsquet és el Virtus Roma, que va guanyar la Lliga Italiana 1983 i la Copa d'Europa 1984.
Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1960 es varen celebrar en Roma, en epicentre en l'Estadi Olímpic de Roma. El Masters de Roma és un torneig de tenis del ATP Masters 1000 i el WTA Premier.
l'Autódromo de Vallelunga ha rebut a numeroses categories internacionals del deport motor, tals com el Campeonat Mundial de Superbikes, Campeonat Mundial de Motociclisme de Resistència, Fòrmula 2, Fòrmula 3000 Internacional, Campeonat Mundial de Resistència i Campeonat Europeu de Turismes.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]1. Filippo Cassola. Storia vaig donar Roma. Dalle origini a Cessara. Roma, Jouvence, 2001.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Balanç demogràfic mensual actualisat a data 31-03-2010 (DATI ISTAT [1] archivat en Wayback Machine.)
- ↑ Filippo Cassola: Storia vaig donar Roma. Dalle origini a Cessara, 2001, Jouvence, Roma.
- ↑ .
- ↑ Font: Minambiente
- ↑ «Encyclopædia Britannica: Latium, ancient region of Italy».
- ↑ Theodor Mommsen, Història de Roma, Vol. I, cap. II, parell. 2
- ↑ «Enciclopèdia Treccani: Latini. Dalle origini alla monarchia romana».
- ↑ «Enciclopèdia Treccani: L'Itàlia romana delle Regions. Regio I Latium et Campània».
- ↑ «Rein Taagepera from Cambridge University: Size and Duration of Empires: Growth-Decline Curves, 600 B.C. to 600 A.D.».
- ↑ Dati Istat - Tavole regionali
- ↑ Pellegrini G. B, "Carta dei dialetti d'Itàlia", Pacini ed., Chafa 1977.
- ↑ Cuina de Roma.
- ↑ «Coda alla vaccinara ricetta originale romana casalinga». thefoodellers.com. Consultat el 18 d'octubre de 2019.
- ↑ Nozio.és
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lacio.- Commons
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lacio.
- Pàgina oficial de la Regió de Lacio
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lacio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.