Parc nacional dels Abruços, Lacio i Molise

Parc nacional dels Abruços, Lacio i Molise

El parc nacional dels Abruços, Lacio i Molise va ser instituït en 1921 i inaugurat en Pescasseroli, el 9 de setembre de 1922. Està comprés en la seua major part (uns 3/4) en la província província de L'Aquila en Abruços i el restant es troba en la província de Frosinone en el Lacio i en la província de Isernia en el Molise. La direcció del parc està en Pescasseroli (AQ).

Junt al parc nacional del Gran Paraís és el parc més antic d'Itàlia, conegut a nivell nacional pel paper jugat en la conservació d'algunes de les espècies de fauna italiana més importants, l'orso pardo marsicano, el llop dels Apenins i la gamuza dels Abruços. Està cobert de boscs d'hages en casi dos terços de la seua superfície. S'estén en territori montanyós i de pastures, a on no és possible el cultiu de la vinya i del olivera.

Història

El parc nacional dels Abruços va ser instituït en 1923, per mig de el RDL 257 d'11/01/1923. La paternitat dels primers parcs naturals en Itàlia, i especialment del parc dels Abruços, ha segut atribuïda al que fora ministre d'Educació lliberal Benedetto Croce —oriunt de la zona— qui abanderava des d'abans el compromís de diverses associacions i personalitats per a la protecció i estudi del patrimoni natural i històric del país.

El règim de Mussolini va retirar a l'ent gestor del parc la seua autonomia per mig de decret del 24 de novembre de 1933, sent dissolt el Ent Parco Nazionale d'Abruzzo i cessat el seu director, Erminio Sipari —que més vesprada seria expulsat del Partit Nacional Fasciste—, per defendre el proyecte original de preservació de l'entorn i opondre's a la construcció de llac artificials. No seria fins a 1950, en la segona posguerra, quan se li va tornar a l'ent administratiu del parc la seua autonomia inicial.

Al territori actual s'aplega despuix de successives integració. La gestió és del Ent Parco Nazionale d'Abruzzo, Lazio i Molise (fundat en 1921) en sèu actual en Pescasseroli (AQ). Comprén a uns vinticinc municipis repartits en les províncies de Frosinone en el Lacio i Isernia en el Molise. En 1982 es va iniciar la zonificación del parc, és dir, la seua divisió en zones en distinta protecció ambiental per a poder conciliar les opostes exigències de la protecció de la naturalea i del desenroll urbanístic de les poblacions locals.

Flora i boscs

El 60% del parc està cobert per bosc d'hi haja, a on es poden vore arbres molt vells i magnífics. Hi ha també un chicotet bosc d'abedull. En el parc es troba ademés una varietat de pi negre, la de "Villetta Barrea", que és nativa només d'esta àrea. En el parc viuen també moltes espècies de flors rares, moltes de les quals són típiques dels Alps o només viuen en el parc i en les afores: Cypripedium calceolus, Iris marsica, Lilium martagon, Lilium bulbiferum croceum, Vaccinium myrtillus, Juniperus communis nana i Arctostaphylos raïm-ursi.

Fauna

Les espècies més importants i famoses del parc són el "Ursus arctos marsicanus" i el "Rupicapra pyrenaica ornata", que són races de gose pardo i d'isart natives dels Apenins. En el parc viuen també el llop itálico, el cérvol, el cabirol, la llúdria europea, el gat montés, la marta, la garduña, el turón, la comadreja comuna, el teixó europeu, el rabosot, el lirón, el lirón castany, el talp nival, l'erizo comú, la farda roja i tal volta el puercoespín crestado.

Vore també

• Parcs nacionals d'Itàlia

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc nacional dels Abruços, Lacio i Molise.
• Pàgina web institutional (italià)