Arctostaphylos uva-ursi

Arctostaphylos raïm-ursi (Arctostaphylos uva-ursi)

Arctostaphylos raïm-ursi (L.) Spreng., gayuba, raïm d'orso, raïm ursi, rastrera o amagüeta és una espècie d'arbust pertanyent a la família de les ericáceas.

Descripció

És un arbust siempreverde que estén els seus brancas, tendides pel sol o colgantes, de fins a 1 o 2 m. de llarc, de corfa de color rojós, fàcil de desprendre. D'elles broten ramillas molt curtes, en els fulls amontonats en un extrem, de color vert obscur i lustrosas. Florés blanquecinas o rosáceas, en forma de copa, agrupades en arracades, en la terminació de les ramillas. El frut és carnoso, d'un color roig viu, quan està madur, i en la carn de color blanc o crema, comestible, pero de sabor insípido i poc sucós; a ell, aludix el nom grec Arctostaphylos (de Arctos: orso i staphylos: arracada de raïms), aixina com en llatí, (raïm-ursi: raïm d'orso).

Floració

Des de març fins a juny, segons la altitut i maduren els fruts al final del estiu o en el autumne.

Hàbitat

Des dels 500-600 m s. n. m. d'altitut fins a per damunt dels 2300 m s. n. m. a on pot conviure en el pi negre (Pinus uncinata); lo mateix en terreny silíceo que en calizo. Ocupa a sovint els clars i desmontes de carrascares, quejigales, pinades i inclús melojares, preferint les ales pedregosas i collados, alguna cosa humits, de les montanyas.

Distribució

En gran part d'Europa, Àsia i Amèrica septentrional. S'estén per gran part del centre i mitat oriental de la península ibèrica, des dels Pirineus i Cordillera Cantàbrica fins a la Cordillera Penibética; escasseja molt cap a occident i falta tant en Portugal com en les Illes Balears.

Observacions

És una planta que les seues fulls s'usen, com astringente i antiséptica prèviament seques, al sol o al aire, en cocimiento o infusió.

És una planta que es propaga fàcilment, tapizando per complet el sol, aplegant a cobrir grans extensions; per això és difícil controlar-la en cultiu. És una de les plantes melíferas. La planta espanyola, sol tindre els fulls més grossos i coriáceas que les europees per lo que alguns autors la consideren com una varietat distinta; A. raïm-ursi subsp. crassifolia.

Una atra espècie és A. alpinus (L.) Sprengel, en fruts negruzcos, fulls serrats que es marchitan en autumne pero no cauen fins a la primavera. En Espanya solament en els Pirineus centrals (2000 m).

Propietats

Principis actius: Conté abundants taninos gálicos (10%). Heterósidos hidroquinónicos: arbutina (8-10%), metil arbutósido. Pigments flavónicos derivats del quercetol. Abundants triterpenos pentacíclicos: àcit ursólico, uvaol. Alantoína. Segons la R.F.I., la droga seca deu contindre a lo manco un 8% de derivats hidroquinónicos, expressats com arbutina anhidra. Atres fonts: ericolina, ursina, taninos, àcit gálico, àcit cítric, essència de quercetina.

Indicacions: Els taninos són responsables del seu efecte astringente (antidiarréico, hemostático per vasoconstricción local); els flavonoides, d'una llaugera acció com diurético. El arbutósido li conferix propietats com antimicrobiano de tropisme específic sobre el tracto urinari (el arbutósido es hidroliza per l'acció de la flora bacteriana intestinal, lliberant hidroquinona, que s'elimina per via renal). La alantoína justifica les seues propietats reepitelizantes. Litóntrico, antiflogístico. Indicat per a infeccions de les vies urinàries: cistitis, pielonefritis, prostatitis, uretritis, ureteritis. Litiasis. En us tòpic: feridas i ulceracions dérmicas, bucals o corneales, blefaritis, conjuntivitis, parodontopatías, faringitis, dermatitis, eritemas, prurito, vulvovaginitis.

Contraindicado en el embaràs. Gastritis, úlcera gastroduodenal: els taninos poden irritar la mucosa gàstrica. En este cas deurà rebaixar-se la concentració i dosificació, eliminar l'excés de taninos en carbó activat, associar a drogues en mucílacs, com el malvavisco, o administrar en forma de maceración.Dosis extraterapéuticas poden determinar un efecte oxitócico.

S'usen els fulls. Infusió use intern: 10-30 g/l, 1 litro al dia. Decocció use intern: 30 g/l, 1 litro al dia. Maceración us intern: 20-30 g/litro. Macerar 24 hores, colar, calfar llaugerament en el moment de prendre-ho. Decocció use extern: 30 g/l, 1 litro al dia.

Atres usos: El té caucasiano de Rússia (kutai) es preparava en fulls jóvens, hervir o en infusió. El tafilete (pell de Rússia) s'obté curtiendo la pell en els fulls. Tribus de la zona canadenca han pres els fruts preparats de diverses formes.Els indis de Vancouver fumaven els fulls com tabac. El fum té una olor dulzón i per això s'han usat els fulls també com aromatizante del tabac. Els indis nortamericans varen usar els fulls en diferents reactius, per a obtindre tenyides en tons pardos, ocres, grisos o negres, que després usaven en pintures sagrades.

Taxonomia

Arctostaphylos raïm-ursi va ser descrita per (L.) Spreng. i publicat en Systema Vegetabilium, editio decima sexta 2: 287. 1825.

Etimologia

Arctostaphylos: nom genèric que deriva de les paraules gregues arktos = "orso", i staphule = "arracada de raïms", en referència al nom comú de les espècies conegudes i tal volta també en alusió als orsos que s'alimenten dels fruts de raïm.

raïm-ursi: epítet latino que significa "raïm d'orsos".

Sinonímia

• Arbutus acerba Gilib.
• Arbutus buxifolia Stokes
• Arbutus officinalis Boiss.
• Arbutus procumbens Salisb.
• Arbutus raïm-ursi L.
• Arctostaphylos adenotricha (Fernald & J.F.Macbr.) Á.Löve, D.Löve & B.M.Kapoor
• Arctostaphylos angustifolia Payot
• Arctostaphylos officinalis Wimm. & Grab.
• Arctostaphylos procumbens Patze, I.Mey. & Elkan
• Daphnidostaphylis fendleri Klotzsch
• Daphnidostaphylis fendleriana Klotzsch
• Mairania raïm-ursi (L.) Desv.
• Raïm-ursi buxifolia (Stokes) Gray
• Raïm-ursi cratericola (Donn. Sm.) Abrams
• Raïm-ursi procumbens Moench
• Raïm-ursi procumbens var. adenotricha (Fernald & J.F. Macbr.) D. Löve
• Raïm-ursi procumbens var. coactilis (Fernald & J.F. Macbr.) Moldenke
• Raïm-ursi raïm-ursi (L.) Cockerell
• Raïm-ursi raïm-ursi (L.) Britton

Nom comú

Abugués, agabuja, agaiuva, agauja, agauva, agaúva, agayuba, agayuva, aguarilla, aguarroya, aguavilla, aigüera, algalloa, algayua, amagüeta, arangoso, arenenc, argallua, argargoya, arrastrera, azunges, barruxes, beyuga, bizcoba, boj menut, buchareta, buixilina, bujarola, bujarolla, buserola, buxetas, engarrolla, fabayoba, fabayoga, gallua, gallúa, galluva, galluvera, gaollo, gaoya, gapa, garrolla, gaulla, gaúlla, gaúva, gayua, gayuba, gayuba espanyola, gayubas, gayubera, gayubilla, gayuga, gayumina, gayuvera, gayuvilla, gorrincha, grisirola, grisirolera, harinoso, femella de boj, manzanera, manzaneta, manzanicas de pastor, camamirla del pastor, camamirla de pastor, pinguicas, manzanillo, mearrera, medronheiro ursino, modrollo rastrero, muxes, revellones, uruga, raïm d'orso, uvaduce, raïm d'urso, uvaduz, raïm ursina, zumaque blanc espanyol.

Bibliografia

• Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopèdia de les plantes medicinals: el dioscórides del tercer mileni. Ed. Tikal. Madrit, 1998. ISBN 84-305-8496-X.
• Blumenthal M, Goldberg A, Brinckmann J. Herbal Medicine, Expanded Commission I Monographs. Integrative Medicine Communications, Newton. First Edition, 2000.
• Consell General de Coleges Oficials de Farmacèutics. Catàlec de plantes medicinals, Colecció Consell Plus 2009. CGCOF. Madrit, 2009. ISBN 2-910010-54138-8.
• Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica, 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X.
• Grases F, Melero G, Costa-Bauza A i cols. Urolithiasis and phytotherapy. Int Urol Nephrol 1994; 26(5): 507-11. PMID 7860196 (en anglés)
• Paris RR, Moyse H. Matière Médicale. Masson & Cia., Paris; 1971. Prenga .
• PDR for Herbal Medicines. Medical Economics Company, Montvale. Second Edition, 2000. ISBN 978-1-56363-678-3

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Arctostaphylos uva-ursi.
• Base de dades ^{[enllaç trencat]}
• Base de dades ITIS 23530
• Herbari virtual de la Mediterrània occidental: boixerola