Althaea officinalis
El malvavisco, altea, bismalva o herba cañamera (Althaea officinalis) és una planta herbácea eurasiática, cultivada des de la antiguetat per les seues propietats medicinals.
Descripció
[editar | editar còdic]El malvavisco és una herba, que els seus talles alcancen el metro i mig d'alt; són erectos, de color blanquecino i llaugerament pubescente. Es ramifican a penes. Els fulls en un tamany de fins a 10 cm d'alt per 7 cm d'ample, són també pubescentes, en pelillos blancs, curts i apretats; donen per això la sensació d'estar empolvadas, tant pel fes com pel envés. Estan lobuladas 2 o 3 voltes, i tenen forma romboidal; es nota en elles destacadamente la nerviación. Naixen a l'extrem d'un llarc peciol, que es va acurtant a mida que s'aproxima a l'extrem de la planta; posseïxen estípulas axials, encara que estes cauen.
Les flors, de color blanc o llaugerament rosades, són axilars en un curt pedúncul. Poden donar-se solitàries, pero normalment apareixen en fascículos axilars. El cáliz conta en cinc sàpia-hos soldats i té epicáliz o un conjunt de bràctees que estan damunt del cáliz, de tal forma que sembla que conte en un segon cáliz en 6 o 8 peces de forma lanceolada. Els cinc pétals, de fins a 2 centímetros d'ample, estan units a un tubo estaminal cilíndric, el androceo, que té els estams ramificados o meristémonos, molt vistosos puix les anteres són de color violeta o purpúreas.
El frut és un esquizocarpio en forma de disc, de fins a dos centímetros de diàmetro i en un esgambi de mig centímetro. Est està format per 15 a 25 unitats més menudes, cridades mericarpos; les llavors permaneixen unides fins que es desprenen a modo de gajos per a caure al sol. Són vellosas i de color vert.
La raïl és grossa, i va cobrant major tamany en l'edat. És rica en almidó, i posseïx un distintiu gust dulzón causat per la forta concentració de polisacàrits; conté ademés pectina i varis flavonoides.
Usos
[editar | editar còdic]Ornamental
[editar | editar còdic]Els malvaviscos s'utilisen en jardineria com a plantes ornamentals. Com la majoria de les plantes perennes herbáceas, requerixen una posició solejada o parcialment sombreada en un sol humit i be drenado.
Medicinals
[editar | editar còdic]
Els fulls, flors i la raïl de A. officinalis (malvavisco) s'han utilisat en medicina tradicional a pur de herbes. Este us es reflectix en el nom del gènero, que prové del grec ἄλθειν (althein), que significa "curar".[1]
El malvavisco s'usava tradicionalment com a consol per a l'irritament de les membranes mucoses,[2] inclós l'us com gárgaras per a la boca (Úlceres) i la gola (úlcera gàstrica).[3] En Rússia, l'aixarop de raïl es ven sense prescripció per farmàcies, en l'intenció de tractar malalties respiratòries menors.[4]
Culinaris
[editar | editar còdic]Els fulls tendres es poden cuinar. Els botons florals es poden encurtir.[5] Les raïls es poden pelar, tallar en rodajas, hervir i endulzar per a fer dolces. L'aigua que s'usa per a hervir qualsevol part de la planta pot ser un substitut de la clara d'ou.[5]
L'extracte de raïl (extracte de halawa) s'utilisa a voltes com aromatizante en l'elaboració d'un entrepà d'Orient Mig cridat halva. La versió francesa posterior de la recepta, cridada pâte de guimauve (o guimauve per a abreviar), incloïa un merengue de clara d'ou i a sovint es condimentaba en aigua de roses. Pâte de guimauve s'assembla més als malvaviscos actuals comercialment disponibles, que ya no contenen Althaea officinalis.
Ecologia
[editar | editar còdic]D'esta espècie s'alimenten les larvas de la arna Acontia lluïda.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Althaea officinalis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 686. 1753.[6]
- Citologia
Número de cromosomas de Althaea officinalis (Fam. Malvaceae) i táxones infraespecíficos Althaea officinalis L.[7]
- Etimologia
Althaea: nom genèric del Grec αλθαία, -ας, derivat de άλθω, mege, medicina, curar; després al Llatí althaea, -ae, el Malvavisco o altea (Althaea officinalis), pero també atres malváceas.[8]
officinalis: epítet llatío que significa "planta medicinal de venda en herbarios"[9]
- Sinonímia[10]
NOTA: Els noms que presenten enllaços són sinònims en atres espècies:
- Althaea balearica
- Althaea micrantha
- Althaea officinalis micrantha
- Althaea officinalis pseudoarmeniaca
- Althaea officinalis var. pseudoarmeniaca
- Althaea pulchra
- Althaea sublobata
- Althaea taurinensis
- Althaea villosa
- Althaea villosoides
- Althaea vulgaris
- Malva althaea
- Malva maritima
- Malva officinalis
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: altea, altea asprosa, altea comuna, bismalva, camarmaje, cañamera, hierbacañamera, herba cañamera, lavaradisco, malbaxuni, malbaxuri, malvabisco, malvarisco, malvarizco, malvavisco, malvavisco comú, malvavisco verdader, malvavizco, malvisco, marmait, matilla cañamera, moll, vivisco, yerba cañamera.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Simonetti, Gualtiero (1990). Stanley Schuler (ed.). Simon & Schuster's Guide to Herbs and Spices, Simon & Schuster, Inc. ISBN 0-671-73489-X.
- ↑ «Medicinal plants used for respiratory affections in Navarra and their pharmacological validation».Journal of Ethnopharmacology.158(Part A)
- 216–220.doi:10.1016/j.jep.2014.10.003.
- ↑ «John S. Williamson & Christy M. Wyandt 1997. Herbal therapies: The facts and the fiction. Drug topics».
- ↑ «Althaea officinalis - medicinal properties, use, recipes (translated from Russian)». Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2018.
- ↑ 5,0 5,1 Elias, Thomas S. (2009). Edible Wild Plants: A North American Field Guide to Over 200 Natural Foods, New York: Sterling, pp. 146. OCLC 244766414. ISBN 978-1-4027-6715-9.
- ↑ «Althaea officinalis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de novembre de 2012.
- ↑ Proves Contribuiçao para o conhecimento citotaxonómico dones spermatophyta de Portugal. XVI. Malvaceae Queirós, M. (1977) Bol. Soc. Brot. ser. 2 51: 187-199.
- ↑ Althaea en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ GBIF Althaea officinalis
- ↑ «Althaea officinalis». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 1 de setembre de 2010.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Flora of China Editorial Committee, 2007. Fl. Chinenca Vol. 12.
- Ceballos Jiménez, Andrés (1986). , I.C.O.N.A..
- Font Quer, Pío (1990). , Barcelona: Llabor.
- VV. AA. (1993). , Madrit: Real Jardí Botànic, C.S.I.C..
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Althaea officinalis en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Althaea officinalis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.