Parc nacional del Gran Paraís
El parc nacional del Gran Paraís (en italià, Parco nazionale del Gran Paradiso[1]) és el parc nacional més antic i millor conegut dels parcs nacionals d'Itàlia,[1] junt al parc nacional dels Abruços, Lacio i Molise. Va ser instituït en 1922. S'estén per les regions del Valle de Aosta i Piemont en els Alps de Graies.[2] És gestionat pel Ent Parco Nazionale Gran Paradiso en sèu en Torí. La seua superfície és d'unes 70 318 hectàreas i la major part del terreny és montanyós. El parc rep el seu nom per la montanya Gran Paradiso, que es troba ubicada en el parc. La terra que comprén el parc va ser inicialment protegida com a vedat de caça del íbice, pero hui també protegix atres espècies.[3]
Història
[editar | editar còdic]
A principis de el XX, per la pràctica de la caça com a deport i la demanda de parts del cos que es creïen medicinals, el íbice (Capra ibex) solament sobrevivia en la regió de Gran Paraís. Aproximadament 60 eixemplars de íbice vivien ací.[4] Es caçaven íbices en gran cantitat perque es creïa que les seues parts del cos tenien propietats terapèutiques.[3] Es feyen talismans en un huesecillo en forma de creu del cor del íbice per a protegir contra una mort violenta.[2] Per l'alarmant descens de la població de íbices, Víctor Manuel II, que pronte seria rei d'Itàlia, va declarar el vedat de caça real de Gran Paraís en 1856. Es va crear una guàrdia protectora del íbice. Camins creats per al íbice encara s'usen hui com a part dels 724 km de senderes marcades.[3]
En 1920 el net de Víctor Manuel II, el rei Víctor Manuel III donó els 21 km² originals del vedat,[3] i el parc es va crear en 1922.[1] Va ser el primer parc nacional d'Itàlia.[5] Hi havia aproximadament 4000 íbices en el parc quan es va protegir.[6] A pesar de la presència del parc, els íbices varen ser caçats furtivamente fins a l'any 1945, quan solament quedaven 419. La seua protecció es va incrementar, i hui hi ha casi 4000 en el parc.[3]
Fauna
[editar | editar còdic]
En el parc viuen també l'isart dels Alps (Rupicapra rupicapra), la marmota alpina, la llebre de montanya, el rabosot, la farda roja, el teixó, la marta, la garduña, la comadreja comuna.
Referent a la avifauna, es troben espècies com l'àguila real, el urogallo, el gall lira, el grévol comú, la perdiu nival, la perdiu grega, el busardo ratonero, el gavilà comú. El quebrantahuesos (Gypaetus barbatus) ha segut reintroducido en 2000.
Entre els reptils, pot mencionar-se l'escurçó áspid.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Parco Nazionale del Gran Paradiso». Protected Areas and World Heritage Programme. Archivat des d'el original, el 10 de maig de 2008. Consultat el 12 de març de 2008.
- ↑ 2,0 2,1 Price, Gillian (1997). Walking in Italy's Gran Paradiso, Cicerone Press Limited, pp. 13-16. ISBN 1852842318.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Riley, Laura (2005). Nature's Strongholds: The World's Great Wildlife Reserves, Princeton University Press, pp. 390-392. ISBN 0691122199.
- ↑ Nowak, Ronald M. (1999). Walker's Mammals of the World, JHU Press, pp. 1224. ISBN 0801857899.
- ↑ Mose, Ingo (2007). Protected Areas and Regional Development in Europe, pp. 132. ISBN 075464801X.
- ↑ Akitt, James Wells (1997). The Gran Paradiso and Southern Valdotain: The Long Distance Walks, Cicerone Press Limited, pp. 51. ISBN 1852842474.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc nacional del Gran Paraís.- Pàgina web institutional (italià)
- Parc nacional del Gran Paraís (italià)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional del Gran Paraíso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.