Tarquinia
Tarquinia (anteriorment Corneto) és un municipi d'Itàlia pertanyent a la província de Viterbo, en la regió del Lacio. Té una població de Plantilla:Població comune Itàlia.
Geografia
[editar | editar còdic]Tarquinia, fins a l'any 1872 Corneto, després fins al 1922 Corneto Tarquinia, es troba a 132 m sobre el nivell de la mar, sobre un tossal dominant a l'esquerra del curs inferior del riu Marta, prop de la Via Aurelia, en la Maremma laziale. Dista de la capital al voltant de 45 km i sèu episcopal (diòcesis de Civitavecchia i Tarquinia).
Història
[editar | editar còdic]Tarquinia (en llatí, Tarquinii; en etrusc, Tarchnal o Tarch(o)na), el nom del qual derivava del mític Tarconte)[1] va ser un dels més antics i importants assentaments de la dodecápolis etrusca.[2] Es diu que ya era una ciutat floreciente quan Demarato de Corinto va dur allí als seus treballadors grecs.
Era la ciutat principal d'Etruria i apareix en la primerenca història de Roma per ser el lloc del que procedien dos dels seus reis, Tarquinio Prisco i Tarquinio el Soberp.[3] Es diu que d'ella varen derivar molts ritos i cerimònies de l'antiga Roma, i inclús en l'época imperial un collegium de xixanta arúspices seguia existint allí. Les gents de Tarquinia i Veyes varen intentar restaurar a Tarquinio el Soberp en el tro despuix d'haver segut expulsat.[4]
En l'any 358 a. C. els ciutadans de Tarquinii varen capturar i varen matar a 307 soldats romans; la guerra resultant va acabar en 351 en una treua de quaranta anys, renovada per un periodo similar en 308. Tarquinia va caure baix el domini romà en l'any 281 a. C.).,[5] desconeixent-se quàn es va convertir en un municipi; en 181 a. C. el seu port, Graviscae (mod. Porte Clementino), en una insalubre posició en la costa baixa, es va convertir en colónia romana. Exportava vi i explotava pesquería de coral. No es tenen moltes notícies d'ella en época romana; queda en els tossals per damunt de la carretera costera. Els autors clàssics mencionen el lli i els boscs del seu extens territori, i trobem en que Tarquinia va oferir proporcionar a Escipión loneta para vés-les en l'any 195 a. C. Un bisbe de Tarquinia és mencionat en 456.
El lloc originari de la ciutat etrusca de Tarquinia, conegut com la «Civita», es troba sobre un replanell allargat al nort de la ciutat actual. Les dos varen coexistir durant la major part de l'Alta Edat Mija, en Tarquinia empequeñeciendo fins a ser un chicotet assentament fortificado sobre el lloc de la «Castellina», i Corneto, millor situat estratègicament (possiblement el «Corito» que mencionen les fonts romanes) per a créixer progressivament fins a convertir-se en la ciutat principal de la costa de la Maremma inferior, especialment despuix de la destrucció del port de Centumcellae (moderna Civitavecchia). Les últimes referències històriques de Tarquinia daten d'al voltant de l'any 1250.
La seua diòcesis, que es remonta a el V, va ser unida en l'any 1854 a la de Civitavecchia. El nom de Corneto va ser canviat pel de Tarquinia en 1934. Tornar a noms de llocs històrics (no sempre d'una forma precisa), va anar un fenomen freqüent baixe el govern fasciste d'Itàlia com a part de la campanya nacionalista per a evocar passades glòries. En esta mateixa época anterior a la Segona Guerra Mundial es va convertir en sèu de l'escola de paracaigudisme.
Demografia
[editar | editar còdic]Economia
[editar | editar còdic]Dins del sector agrícola es produïxen en el territori cerealés i hortaliças i es practica la ganaderia. També està desenrollat el sector turístic, gràcies als conspicuos restants de la ciutat etrusca. Sobre la costa es troba ademés el lloc balneari de Lido vaig donar Tarquinia.
Transport
[editar | editar còdic]La ciutat està servida per una estació de ferrocarril en la llínea Chafa - Roma, pero no es troba ubicada en el centre urbà.
Patrimoni
[editar | editar còdic]
- Les necròpolis etrusques, en prop de 6000 tombes, 60 de les quals inclouen pintures muralés. La necròpolis etrusca de Monterozzi, en Tarquinia, està inventariada dins del Patrimoni Mundial en número d'identificació 1158-002.
- El Museu Nacional, en una gran colecció de troballes arqueològiques. Té la seua sèu en el renaixentiste Palazzo Vitelleschi, començat en 1436 i acabament al voltant de 1480-1490.
- Iglésia de Santa Maria vaig donar Castello (1121-1208), en influències lombardas i cosmatescas. La frontera té un chicotet campanar i tres entrades. L'interior té una nau central i dos laterals, dividits per pilastres massices en frisos i capitells paleocristianos. Són destacables el rosetón en la nau i vàries obres de marbre de mestres romans.
- Concatedral de Santa Margarita i Sant Martín, en el passat d'estil romànic-gòtic, pero reconstruïda despuix de l'incendi de 1643, ha conservat de l'edifici original les fresca de el XVI en el presbiteri, d'Antonio del Massaro.
- Iglésia de Sant Giacomo i Santissima Annunziata, mostrant diferents influències àraps i bizantino.
- La chicoteta iglésia de Sant Martino (XII).
- L'iglésia de Sant Joan Batista (XII), en un elegant rosetón en la senzilla frontera.
- El Palau Comunal, en estil romànic, començat en el XIII i restaurat en el XVI.
- Les numeroses torres medievals, incloent la de Dante Alighieri.
- El Palazzo dei Priori. La frontera, reconstruïda en época barroca, té una enorme escala exterior. L'interior té un cicle de fresca de l'any 1429.
- L'iglésia romànic-gòtica de Sant Pancrazio.
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Estrabón, Geografia, V.2.2
- ↑ En la Eneida, Virgilio (III, 170; CI, 209; IX, 10; X, 719) cita la ciutat de Córito, pàtria del mitològic Dárdano, que va ser identificada en la Tarquinia etrusca (N. Horsfall, "Corythus: the return of Aeneas in Virgil and his sources", in The Journal of Roman Studies, 63, 1973, p.68 i sigs.; revisió crítica de E.L. Harrison en resposta a Horsfall, in The Classical Quaterly, 26, 1976, 293-295 i 296-297; N. Horsfall, Corito reexaminado (en anglés), in J.N. Bremmer i N. Horsfall Roman Mith and Mythografy, Groningen, 1987)
- ↑ Christ, Karl (1984). The Romans: An Introduction to Their History and Civilisation. University of Califòrnia Press. p. 6
- ↑ «Titus Livius, Ab Urbs Condita 1.60.1.1». latin.packhum.org. Consultat el 2025-11-10.
- ↑ "Els etruscs" pág. 168; Joseph M. Walker. ISBN 84-9764-441-7.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tarquinia» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tarquinia.- Tarquinia - història antiga d'Itàlia
- Archivat el 4 de novembre de 2021 archivat en Wayback Machine.: descripcions d'algunes tombes etrusques (en anglés)
- Tarquinia, pàgina d'Itàlia, pàgina en Falling Rain Genomics en fallingrain.com. Mapes, senyes meteorològics.
- Corneto (3 capítuls de l'obra de George Dennis Cities and Cemeteries of Etruria, en anglés)
- Informació sobre el Festival de marcada de ganado de Tarquinia
- [1] Fotos 2007
- Tuscia 360 about Tarquinia en panorames VR
- Recorregut virtual de Tarquinia en Tuscia 360 (en italià)
- Recorregut virtual de Tarquinia (en italià)
- Desentierran en la regió de Tarquinia-Viterbo la tomba etrusca més antiga (sigle VII a. C) en restants de pintures. Notícia publicada del 9 d'agost de 2010 en el diari La Repubblica (en italià)