Anar al contingut

Arenes movedizas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Arenes movedizas
Per a el grup musical vore Arena Movediza (banda).
Per a l'àlbum de M Clan vore Arenes movedizas (àlbum).
Senyal de perill de arenes movedizas en Little Paxton Pits, prop de Saint Neots, Cambridgeshire, Anglaterra, Regne Unit.

La arena movediza, cridada també arenal o arenalejo és un hidrogel coloide, constituït per una mescla de material finamente granulado, (tal com arena o fango), argila i aigua.

Descripció d'arenes movedizas

[editar | editar còdic]

Són fluïts no newtonianos: quan no són pertorbades per un agent exterior, sol aparéixer com una matèria sòlida (de forma "gelatinosa"), pero al menor canvi en les tensions en l'arena (menys de l'un per cent) causa una repentina disminució de la seua viscosidad (pansa a una forma de "sol"). Despuix del destorbament inicial —com podria ser el fet de que una persona vaja sobre elles— l'aigua i l'arena se separen, formant-se regions denses d'arena sedimentada; açò es deu a la formació d'àrees constituïdes per grans volums de matèria en diferent tamany, en lo que la viscosidad de les arenes movedizas apareix incrementada súbitament. Existix una falsa creència que atribuïx les arenes movedizas a les zones desérticas, pero lo cert és que estes no estan presents en cap desert principalment per la falta d'humitat.

Per a poder moure's en elles deu aplicar-se la pressió suficient en l'arena condensada i introduir la cantitat necessària d'aigua com per a poder licuarla. La força requerida per a eixir d'elles és sumament important: per a moure un peu en les arenes movedizas a una velocitat d'un centímetro per segon es requerix la mateixa força que cal invertir per a alçar un coche de tamany mijà (eixercir una força de més d'una tonellada).[1]

Una atra manera més efectiva de zafarse de l'afonament, és impulsar-se vigorosamente en els braços cap a dalt i cap a arrere per a caure d'esquenes oferint aixina la major superfície corporal possible; oponent-se a la major pressió per menor unitat de superfície, disminuint la pressió i després arrastrar-se llentament d'esquenes, casi nadant, per a eixir del sector.

Anteriorment se suponia que el comportament de les arenes movedizas era per les suspensions saturades o sobresaturadas de grànuls en aigua ya que la pressió de fonts subterrànees de l'aigua separaria i suspendria les partícules granulars, reduint la fricció entre elles, no obstant, en setembre de 2005, es va demostrar que la presència de la sals és responsable de tals moviments.[1]

L'estabilitat de les arenes movedizas coloidales es deu a la presència de sal que aumenten la provabilitat de la floculació de l'arena i la formació de les regions d'alta viscosidad responsables de la potència de la trampa.

Poden ser trobades en terres interiors a la vora de rius, prop de llac, o en pantans, o prop de la costa.

Una regió notòriament famosa per les seues arenes movedizas és la Baïa de Morecambe, Anglaterra. Com la baïa és molt àmplia i poc profunda, una persona atrapada en elles estaria exposta al perill de la pleamar.

Les vores de llac o estanys, principalment aquells cossos d'aigua que presenten molt sediment en suspensió (sòlits suspesos), poden presentar perillosos terrenys blans de lodazales semblants a les arenes movedizas, açò sectors són fangos que presenten el mateix estat coloide que l'arena movediza pero és més perillós per lo fi del sòlit i de gran capacitat de succió.

Tenen diferents formes: Unes semblen fanc, unes atres tenen l'apariència d'aigua en terra, fulls o restants sobre ella i algunes tenen una combinació d'arena i terra en un toll gran d'aigua.

[editar | editar còdic]

En les películes s'ha popularisat vore una persona engolguda completament per arena movediza, fent que esta muiga. Pero no és lo que ocorre en la realitat.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 "A. Khaldoun, E. Eiser, G. H. Wegdam and Daniel Bonn Rheology: Liquefaction of quicksand under stress" 'Nature' Vol. 437, Pg. 635, 29 September 2005 doi:10.1038/437635a