Guerra franc-espanyola (1635-1659)

Guerra franc-espanyola (1635-1659)

La guerra franc-espanyola va ser un conflicte bèlic lliurat principalment en Europa entre 1635 i 1659, en els territoris del Regne de França i del Imperi espanyol. Va finalisar en la Pau dels Pirineus despuix de més de vintiquatre anys d'enfrontament entre abdós països. Encara que va començar dins del context de la guerra dels Trenta Anys, posseïx entitat pròpia i va continuar en acabant de que aquella terminara en la Pau de Westfalia. L'Imperi espanyol també es va vore involucrat en un atre conflicte contra les Províncies Unides, conegut com la guerra dels Huitanta Anys.

La guerra va ser costosa tant econòmicament com en pèrdues de vides humanes per a Espanya i França. En total, varen caure més soldats francesos que espanyols, encara que abdós costats varen sofrir greus danys econòmics durant la guerra. El conflicte va agotar a les dos nacions en tots els aspectes, que inclús va aplegar a provocar una crisis econòmica en França en 1661. Sobretot, va terminar sense una victòria decisiva de cap dels dos bandos, lo que va resultar en un estancament militar. A pesar d'això, va concloure en un tractat en el que abdós països varen tindre que cedir territoris. La pau va supondre que Espanya perguera Rosselló, gran part d'Artois i vàries fortalees a lo llarc de la frontera en Flandes, encara que França va tornar varis territoris conquistats a la Monarquia espanyola.

Antecedents

La rivalitat entre el Regne de França i Espanya es remonta ya a finals de el XV, en temps del regnat dels Reis Catòlics. Durant el XVI, tenen lloc una série de conflictes entre abdós països. Inicialment, estos es desenrollen per la preeminència sobre els dominis en Itàlia: Regne de Nàpols (campanyes del Gran Capità), pel Milanesado (batalla de Pavía) i novament pel domini de Nàpols, encara que en este cas, el camp d'acció acaba traslladant-se a la frontera de França en els Països Baixos (batalla de Sant Quintín i batalla de Gravelinas), conflicte que conclou en l'assunció del predomini espanyol en 1559 despuix de la firma de la Pau de Cateau-Cambrésis.

Encara que oficialment es viu un periodo de pau entre abdós Estats durant el restant del sigle, donada la convulsa situació interna que experimenta França pels conflictes entre catòlics, calvinistas i els diferents partits durant les Guerres de Religió, Espanya intervé periòdicament en favor de la Lliga Catòlica, be en subvencions, be en entrades de tropes, procedents principalment dels Països Baixos, finalisant la participació espanyola que implicava la pròrroga del conflicte en la Pau de Vervins.

Durant el regnat de Felipe III, es viu certa relaixació de la tensió en les relacions en França, culminant en els acorts matrimonials de 1615 entre abdós cases durant la regència de María de Médici.

Despuix de l'ascens de Luis XIII al tro, les relacions entre abdós nacions tornarien a ser tenses. Vivint el seu apogeu una volta el Moradura Richelieu va ser nomenat primer ministre.

França encajonada

Donat el context geopolític a principis de el XVII, els governants francesos podien entendre que França estava rodejada per territori espanyol i deduir que açò suponia una amenaça per a la seua supervivència, o en tot cas, una llimitació de la possibilitat d'ampliar les seues fronteres a costa de veïns més dèbils. Al nort, es trobava en Flandes en mans espanyoles, al sur en la pròpia Espanya, a l'est en una Saboya ambivalent i una Lombardía baix sobirania dels Austrias, una Lorena hispanófila, un Franc Comtat, herència borgoñona de Carlos V, els territoris del arzobispado de Colónia en presència de guarnicions espanyoles, i una Alsàcia baix l'influència dels Habsburgos austríacs. Mirara a on mirara, se sentia rodejada per Espanya, o en el seu defecte, pels Habsburgos, be anaren estos de la branca austríaca.

Una nova política exterior, destinada a mantindre com a mínim a tals enemics en debilitat i a aprofitar en lo possible els guanys territorials que de tal debilitat es derivara, va acabar imponent-se. Agobiada pels problemes interiors (guerra intermitent en els hugonotes), no va poder França intervindre en l'exterior en decisió fins a impondre's als dissidents religiosos (sege de la Rochelle, 1628). A partir d'ací, resolt el principal problema interior, va poder llançar-se França a una campanya en l'exterior.

França, el Camí Espanyol i el nort d'Itàlia

El Camí Espanyol

La Valtelina (década de 1620)

Una de les formes que disponia França de debilitar a Espanya era amenaçant la principal via de comunicacions que, partint de Milà, transportava per via terrestre soldats i materials als camps de batalla de Flandes, coneguda com Camí Espanyol, estant la via marítima amenaçada per la presència en el canal de la Taca de corsarios anglesos i neerlandesos. Una de les variants del camí que rodejava Suïssa, passava per la Valtelina, vall suïssa poblada per catòlics pero baix domini de les Lligues protestants Grisos o cantones grisones. Esta variant oriental del camí va ser imprescindible per a Espanya, una volta el Ducado de Saboya es va posar baix l'òrbita francesa al començament de la década de 1620. Espanya va defendre el dret dels catòlics de la Valtelina a emancipar-se, per a aixina tindre control sobre la vall. França va intervindre en favor dels grisones per a posseir el control sobre la vall, ocupant-ho en 1624 i, d'eixa manera, tindre mà en les comunicacions espanyoles en Flandes. El conflicte, despuix de l'intermediació papal en el Pau de Monsó (1626), es va assossegar pero no va concloure.

El Palatinado Renano (1620-1622)

Una nova etapa del camí que unia Milà i Brusseles, i una nova pedra en el mur que tancava a França, varen vindre a incorporar-se quan en 1620, reclamat per l'emperador, un eixèrcit al mando d'Ambrosio Spinola va partir dels Països Baixos rumbo al Palatinado Renano o Baix Palatinado, per a dividir les forces que Federico V del Palatinado poguera reunir en la defensa de la seua recent adquirida corona electoral de Bohemio. Entre eixe any i el següent, s'ocupen gran cantitat de places fortes sense excessiva oposició de l'enemic comandado per Ernesto de Mansfeld, que rehúye el combat, fins que en 1622, i sense possibilitat de que el seu amo Federico, derrotat en la batalla de la Montanya Blanca es recuperara, marcha per a servir als neerlandesos, a on és derrotat en la batalla de Fleurus, deixant el Palatinado a disposició dels espanyols sense oposició.

El nort d'Itàlia (1628-1631)

En el nort d'Itàlia existien menuts Estats disseminats entre els més importants estaven Gènova, Venècia, Saboya i la Lombardía baix domini espanyol. Entre ells es trobaven els ducados de Mantua i Montferrato, que encara que sense continuïtat geogràfica, pertanyien a la mateixa casa. La mort sense fills del duc en 1627 va provocar la disputa entre dos successors: el primer recolzat per França, i l'atre per Espanya, lo que va acabar derivant en una guerra de successió sostinguda per les dos potències, que va terminar despuix de l'intervenció imperial en 1631, sagellant-se en el Tractat de Cherasco, un acort que Espanya va jujar desfavorable.

Bibliografia

• (2016) Losses of Life in Modern Wars, Àustria-Hungary; France (en anglés), Wentworth Press. ISBN 978-1371465520.
• Clodfelter, Michael (2017). Warfare and Armed Conflicts: A Statistical Encyclopedia of Casualty and Other Figures, 1492-2015, 4 edició (en anglés), McFarland & Company. ISBN 978-0786474707.
• Collins, James B. (1995). The State in Early Modern France (en anglés), Cambridge University Press. ISBN 9780521387248.
• Domínguez Ortiz (1992). La societat espanyola en el sigle XVII, Editorial Universitat de Granada. ISBN 978-8433816771.
• Jiménez Moreno (2017). «Espanya en l'era global (1492-1898)», El primer imperi mundial de l'Història. La Monarquia d'Espanya en els sigles moderns (1492-1796), Sílex edicions, pp. 13-90. ISBN 978-8477376606.
• Parrott, David (2001). Richelieu's Army: War, Government and Society in France, 1624–1642, 1 edició (en anglés), Cambridge University Press. ISBN 978-0521792097.
• Quiles Albero (2022). Cap a un nou orde europeu: Les relacions entre Madrit i Venècia en el context de la Guerra de Candía (1645-1669), Mediterranea ricerche storiche. ISBN 978-88-5509-362-0.
• Valladares Ramírez (1998). La rebelió de Portugal: guerra, conflicte i poders en la monarquia hispànica (1640-1680) (en espanyol), Junta de Castella i Lleó. ISBN 9788478467990.
• Wilson (2018). La Guerra dels Trenta Anys II: Una tragèdia europea (1630-1648), Desperta Ferro Edicions. ISBN 978-8494627590.