Valtelina
Valtelina (italià Valtellina, romanche Vuclina, lombardo Valtelina o Valtulina, alemà Veltlin) és una zona alpina d'Itàlia en el nort de la Lombardía, que constituïx la part principal de la província de Sondrio. Comprén l'alta vall del riu Adda fins a la seua desembocadura en el llac de Com. La seua ciutat principal, i també capital, és la ciutat de Sondrio; atres ciutats de la Valtelina són Aprica, Bormio, Morbegno i Tirà.
Geografia
[editar | editar còdic]La Valtelina es troba encajonada entre els Alps (que la separen del cantón suís dels Grisones) al nort i les serres subalpinas (Alps Orobios, en italià Alpi Orobie) al sur. És una vall principalment orientada d'est a oest. La seua llongitut és de 119 km i el seu esgambi mig és de 66 km. Al noreste es comunica en la Val Bregaglia.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom Valtelina o Valtellina està compost per la paraula Val (= vall) més una denominació que potser derive de Teglio, un antic assentament humà en el centre de la vall, possiblement cridat otrora "[Cas]teglio" o "[Cas]tello" (Castell).
Història
[editar | editar còdic]En l'Antiguetat clàssica, la Valtelina va ser poblada per ligures, celtes i més tardíamente per etruscs (els qui varen introduir allí la vinya i la producció de vis). Fins a l'anexió al Imperi romà els tres pobles citats es disputaven el domini del territori.
Época medieval
[editar | editar còdic]En la solsida del Imperi romà d'Occident, el territori va quedar sense un clar control, encara que va poder haver segut un dels passos per a l'invasió dels ostrogodos i atres antics pobles germànics (com els hérulos). La vall va ser ocupada pels lombardos entre els sigles VI i VIII i després pels francs entre els sigles VIII i IX. Despuix va ser incorporat al cridat "Regne d'Itàlia" i a la casa de Sajonia dins del cridat "Sacre Imperi Romà Germànic".
En 1335 va ser cedit als Visconti, senyors de Milà, que ho varen anexar al Milanesado.
Etapa moderna
[editar | editar còdic]En 1512, els posteriorment protestants grisones ho varen ocupar i varen anexar al seu territori. Durant el seu domini, la Valtelina va ser moltes voltes anomenada en el nom romanche i alemà de Veltlin. També li la va conéixer en el nom de "Tirol Occidental".
Guerra dels Trenta Anys
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Guerra de la Valtelina.
En el trasfondo històric de la guerra dels Trenta Anys, la Valtelina serà el foc d'atenció de les potències europees entre 1620-1639.[1] En 1620 els valtelineses, majoritàriament catòlics, es varen rebelar contra l'ocupació dels grisones en el respal del governador de Milà el duc de Fira, Gómez IV Suárez de Figueroa i Còrdova. Despuix d'esta rebelió, espanyols, francesos, suïssos i alemans es varen disputar el control de la vall. l'Imperi espanyol la va utilisar com a pas dels terços des dels seus territoris italians fins als Països Baixos espanyols, en el denominat Camí espanyol.[2] El territori va ser "definitivament" cedit als grisones en 1639 en l'única condició de que es respectara en esta vall la pràctica de la religió catòlica.
Época napoleònica
[editar | editar còdic]Despuix de l'intervenció de les tropes franceses al mando de Napoleón I, la Valtelina —considerada un pas molt estratègic— va passar en 1797 a ser una província de la cridada "República Cisalpina" (un Estat satèlit de França) i en 1805 al cridat "Regne d'Itàlia" (llavors també un Estat satèlit de França, pràcticament incorporat dins del Imperi Napoleònic). Despuix del Congrés de Viena en 1815, la Valtelina va passar a formar part del cridat "Regne de Lombardía-Venècia" dominat per Àustria.
Unificació d'Itàlia
[editar | editar còdic]En 1859 Valtelina va conseguir unir-se a l'incipient regne d'Itàlia i a partir de llavors pertany a l'Itàlia reunificada. En ocasions, dins de l'Estat italià la Valtelina rep el nom de Grigioni Italiani (Grisones italians) encara que tal denominació és confusa, ya que correspon més be a les zones del cantón suís dels Grisones en a on es parla l'italià i que són immediatament veïnes –pel nort– a la Valtelina.
Idioma
[editar | editar còdic]En la Valtelina es parla l'italià normatiu (des de el XX) i el valtellinese, dialecte lombardo molt influït pel romanche.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lombardi, 2020, p. 13.
- ↑ Bo Blanco, 2020, p. 930.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- V, Álvaro (2020). «La Qüestió de la Valtelina com a objecte de la diplomàcia hispà-francesa», Fer història moderna: Llínees actuals i futures d'investigació, Universitat de Sevilla, pp. 929-941. ISBN 978-84-472-2207-0.
- (2020) La guerra de la Valtelina entre crònica i lliteratura. Un estudi de les relacions de successos i les obres lliteràries espanyoles i italianes sobre el cas, Universitat de la Coruña-SIELAE. ISBN 978-84-09-19975-4.
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
- Este artícul conté una traducció derivada de «Valtelina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.