Valtelina
Valtelina (italià Valtellina, romanche Vuclina, lombardo Valtelina o Valtulina, alemà Veltlin) és una zona alpina d'Itàlia en el nort de la Lombardía, que constituïx la part principal de la província de Sondrio. Comprén l'alta vall del riu Adda fins a la seua desembocadura en el llac de Com. La seua ciutat principal, i també capital, és la ciutat de Sondrio; atres ciutats de la Valtelina són Aprica, Bormio, Morbegno i Tirà.
Geografia
La Valtelina es troba encajonada entre els Alps (que la separen del cantón suís dels Grisones) al nort i les serres subalpinas (Alps Orobios, en italià Alpi Orobie) al sur. És una vall principalment orientada d'est a oest. La seua llongitut és de 119 km i el seu esgambi mig és de 66 km. Al noreste es comunica en la Val Bregaglia.
Etimologia
El nom Valtelina o Valtellina està compost per la paraula Val (= vall) més una denominació que potser derive de Teglio, un antic assentament humà en el centre de la vall, possiblement cridat otrora "[Cas]teglio" o "[Cas]tello" (Castell).
Història
En l'Antiguetat clàssica, la Valtelina va ser poblada per ligures, celtes i més tardíamente per etruscs (els qui varen introduir allí la vinya i la producció de vis). Fins a l'anexió al Imperi romà els tres pobles citats es disputaven el domini del territori.
Época migeval
En la solsida del Imperi romà d'Occident, el territori va quedar sense un clar control, encara que va poder haver segut un dels passos per a l'invasió dels ostrogodos i atres antics pobles germànics (com els hérulos). La vall va ser ocupada pels lombardos entre els sigles VI i VIII i després pels francs entre els sigles VIII i IX. Despuix va ser incorporat al cridat "Regne d'Itàlia" i a la casa de Sajonia dins del cridat "Sacre Imperi Romà Germànic".
En 1335 va ser cedit als Visconti, senyors de Milà, que ho varen anexar al Milanesado.
Etapa moderna
En 1512, els posteriorment protestants grisones ho varen ocupar i varen anexar al seu territori. Durant el seu domini, la Valtelina va ser moltes voltes anomenada en el nom romanche i alemà de Veltlin. També li la va conéixer en el nom de "Tirol Occidental".
Guerra dels Trenta Anys
- Artícul principal → Guerra de la Valtelina.
En el trasfondo històric de la guerra dels Trenta Anys, la Valtelina serà el foc d'atenció de les potències europees entre 1620-1639.[1] En 1620 els valtelineses, majoritàriament catòlics, es varen rebelar contra l'ocupació dels grisones en el respal del governador de Milà el duc de Fira, Gómez IV Suárez de Figueroa i Còrdova. Despuix d'esta rebelió, espanyols, francesos, suïssos i alemans es varen disputar el control de la vall. l'Imperi espanyol la va utilisar com a pas dels terços des dels seus territoris italians fins als Països Baixos espanyols, en el denominat Camí espanyol.[2] El territori va ser "definitivament" cedit als grisones en 1639 en l'única condició de que es respectara en esta vall la pràctica de la religió catòlica.
Época napoleònica
Despuix de l'intervenció de les tropes franceses al mando de Napoleón I, la Valtelina —considerada un pas molt estratègic— va passar en 1797 a ser una província de la cridada "República Cisalpina" (un Estat satèlit de França) i en 1805 al cridat "Regne d'Itàlia" (llavors també un Estat satèlit de França, pràcticament incorporat dins del Imperi Napoleònic). Despuix del Congrés de Viena en 1815, la Valtelina va passar a formar part del cridat "Regne de Lombardía-Venècia" dominat per Àustria.
Unificació d'Itàlia
En 1859 Valtelina va conseguir unir-se a l'incipient regne d'Itàlia i a partir de llavors pertany a l'Itàlia reunificada. En ocasions, dins de l'Estat italià la Valtelina rep el nom de Grigioni Italiani (Grisones italians) encara que tal denominació és confusa, ya que correspon més be a les zones del cantón suís dels Grisones en a on es parla l'italià i que són immediatament veïnes –pel nort– a la Valtelina.
Idioma
En la Valtelina es parla l'italià normatiu (des de el XX) i el valtellinese, dialecte lombardo molt influït pel romanche.
Vore també
Referències
- ↑ Lombardi, 2020, p. 13.
- ↑ Bo Blanco, 2020, p. 930.
Bibliografia
- V, Álvaro (2020). «La Qüestió de la Valtelina com a objecte de la diplomàcia hispà-francesa», Fer història moderna: Llínees actuals i futures d'investigació, Universitat de Sevilla, pp. 929-941. ISBN 978-84-472-2207-0.
- (2020) La guerra de la Valtelina entre crònica i lliteratura. Un estudi de les relacions de successos i les obres lliteràries espanyoles i italianes sobre el cas, Universitat de la Coruña-SIELAE. ISBN 978-84-09-19975-4.
</noinclude>
- Este artícul conté una traducció derivada de «Valtelina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.