Camí Espanyol
El Camí Espanyol o Camí dels Espanyols, també Camí dels Terços Espanyols o Corredor Sardo, va ser una ruta terrestre creada en el regnat de Felipe II per a conseguir dur diners i tropes espanyoles a la guerra en els Països Baixos.[1]
La ruta marítima s'havia tornat molt difícil per la caiguda de gran part de la costa dels Països Baixos en mans dels rebels i a l'enemistat d'Anglaterra i França, que dominaven el canal de la Mancha. Per això, el monarca espanyol va tindre que buscar una ruta alternativa per terra. Aixina, es va obrir un corredor militar des de Milà fins a Brusseles, passant per territoris segurs que, o be estaven baix el seu poder, o ben baix la seua influència i que nominalment pertanyien al Sacre Imperi o al Regne de França.
La ruta va ser utilisada per primera volta en 1567 pel III duc d'Alba de Tormes, Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel, en el seu viage als Països Baixos Espanyols, i l'últim eixèrcit espanyol en circular per ell ho va fer en 1633, comandado per Fernando d'Àustria, que va conseguir a l'any següent la victòria en la Batalla de Nördlingen. La ruta principal començava en el Milanesado, despuix de creuar els Alps pel Pas del Mont Cenis, Ducado de Savoya (actual departament de Savoya), passaven el Franc Comtat, Lorena, Luxemburc, el Bisbat de Lieja i el Ducado de Brabante fins a aplegar a Brusseles.[2][3]
Una segona ruta va escomençar a usar-se despuix de 1622 a causa de l'aliança del duc de Savoya en França. Esta ruta partia de Milà i passava per les valls suïsses d'Engadina i Valtelina fins al Tirol. D'ahí vorejava el sur d'Alemània, creuava el riu Rin en Alsàcia i aplegava als Països Baixos per Lorena.

La major part del Eixèrcit de Flandes es va desplaçar pel Camí Espanyol, realisant un ardit llogístic sorprenent per al seu temps.
Un buc de transport llauger de l'Armada espanyola, al servici de l'Eixèrcit de Terra (numeral A-05), va dur el nom d'El Camí Espanyol fins que va ser donat de baixa en 2019. En l'actualitat hi ha un atre buc en el numeral A-07, que també du el nom d'El Camí Espanyol.
La ciutat belga d'Arlon té un carrer en les afores, antiga carretera rural, que du el nom "Chemin dones Espagnols" per ser la carretera usada per l'Eixèrcit de Flandes en el Camí Espanyol.
Antecedents
En succeir Felipe II a l'emperador Carlos V en 1556, els Països Baixos varen passar a dependre d'un monarca estranger i varen quedar sumisos a la política espanyola. Les necessitats econòmiques de la monarquia varen dur a una pujada dels imposts que va generar un malestar entre els nobles calvinistas. Desoír les pretensions de la noblea local, va escomençar en 1566 una rebelió contra la governadora Margarita de Parma (filla natural de Carlos V).
Per orde de Felipe II, el duc d'Alba partix des de Milà cap a Flandes el 20 de juny de 1567, al mando de 10 000 hòmens, per a reduir la rebelió calvinista en els Països Baixos. Est va ser el primer recorregut pel Camí Espanyol, prodigi llogístic. Va completar els aproximadament 1000 quilómetros en 56 dies, aplegant a Brusseles el 15 d'agost. Va quedar aixina obert el Camí Espanyol, que s'utilisaria entre 1567 i 1622 (o 1633, segons la font).[nota 1] Despuix de l'operació, els principals líders rebels varen ser ajusticiados, entre ells el comte de Egmont. El Tribunal dels tumults va eixercir una severa repressió que va condenar a prop d'un miller de persones per l'ona de violència i iconoclasia que varen desencadenar els calvinistas contra la població catòlica. El tumult no va poder donar-se per terminada, puix Guillermo d'Orange es va posar al front de la rebelió i, dos anys despuix, va entrar en els Països Baixos en un eixèrcit de mercenaris alemans.
Les regions del sur no varen secundar eixa nova rebelió i varen seguir lleals al Duc d'Alba, pero en les províncies del nort l'insurrecció va alcançar grans proporcions. El Duc d'Alba va acabar sent destituït, ocupant el seu lloc en 1574 Luis de Requesens, partidari d'una menor repressió. No obstant, Guillermo d'Orange havia conseguit poder sobre Holanda i Zelanda. En 1576 Juan d'Àustria va ser nomenat governador. Va acceptar les reclamacions dels calvinistas en el Edicte perpetu i va escomençar a replegar el seu eixèrcit. Pero en aquell gest no va cessar l'oposició, i a l'any següent va aplegar un eixèrcit manat per Alejandro Farnesio, que va derrotar als rebels. Nomenat governador Farnesio despuix de la repentina mort de Juan d'Àustria, la divisió entre el nort i el sur es va accentuar. Les províncies calvinistas del nort (Holanda, Frisia, Zelanda, Utrecht, Güeldres, Groninga i Overijssel) es varen associar en l'Unió de Utrecht (1579), declarant-se independents i opostes a la sobirania de Felipe II.
En un principi, les tropes per a sofocar l'insurrecció es reclutaven en la part lleal a la corona, la zona de Bèlgica, pero pronte varen fer falta molts més soldats pel desgast dels seges. Es varen formar levas en atres territoris de la monarquia dels Habsburgo per a enviar-los a Flandes. No obstant, la situació geogràfica de la regió feya difícil el trasllat.
Viage per mar o per terra
| Any | Mane | Hòmens | Eixida | Aplegada | Dies |
| 1567 | Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel, duc d'Alba | 10 000 | 20/06 | 15/08 | 56 |
| 1573 | Falca | 5000 | 04/05 | 15/06 | 42 |
| 1578 | Lope de Figueroa | 5000 | 22/02 | 27/03 | 32 |
| 1578 | Serbelloni | 3000 | 02/06 | 22/07 | 50 |
| 1582 | Pau | 6000 | 21/06 | 30/07 | 40 |
| 1582 | Carduini | 5000 | 24/07 | 27/08 | 34 |
| 1584 | Passi | 5000 | 26/04 | 18/06 | 54 |
| 1585 | Francisco Arias de Bobadilla | 2000 | 18/06 | 29/08 | 42 |
| 1587 | Antonio de Zúñiga | 3000 | 13/09 | 01/11 | 49 |
| 1587 | Luis de Queralt | 2000 | 07/10 | 07/12 | 60 |
| 1591 | Toledo | 3000 | 01/08 | 26/09 | 57 |
| 1592 | Sevilla | 7000 | 01/09 | 31/09 | 30 |
| 1593 | Mèxic | 3000 | 02/11 | 31/12 | 60 |
El transport de tropes podia realisar-se de dos modos:
- Per mar: des dels ports del nort d'Espanya fins a ports flamencs del sur. Esta ruta era més perillosa perque suponia travessar el canal de la Mancha, a on les naus podien ser atacades per anglesos o francesos. Ademés, els pirates hugonotes de la Rochela, aliats en els rebels flamencs per religió, també podien atacar l'armada, havent realisat de fet incursions en el golf de Viscaya en flotes de fins a 70 barcos.[4] Esta ruta es va mostrar ineficaç, i els espanyols varen ser derrotats quan varen tractar d'usar-la (vore la batalla de les Dunes).
- Per terra: un camí més llent encara que molt més eficaç, ya que va permetre enviar tropes i diners a Flandes durant casi un sigle, lo que va supondre que Flandes seguira lleal a la Corona espanyola a pesar de la lluntea geogràfica.
Els soldats podien cobrir a peu els 1000 km de Milà a Flandes en una mija de 23 km al dia. Encara que el transport marítim era molt més ràpit, capaç de cobrir uns 200 quilómetros al dia (si el vent era propici), la ruta per terra era més segura i més curta, tant si s'eixia de Barcelona (3950 km) com de Nàpols, ya que per mar calia donar tot el regrés a la península ibèrica i la prominència de Brest en França, és dir, abdós es trobaven a uns 20 dies (3950/200) de navegació de Flandes. La Corona espanyola va enviar d'esta manera més de 123 000 hòmens entre 1567 i 1620, en comparació a sol 17.600 per via marítima.[5]
La pren d'Alsàcia per les tropes de França comandadas per Bernardo de Sajonia-Weimar i Enrique de la Tour d'Auvergne-Bouillon, despuix de la batalla de Breisach entre el 18 d'agost i el 17 de decembre de 1638, a on derroten als eixèrcits imperials i bávaro, va tallar definitivament el camí.
Notes
- ↑ Orde nº 170 de l'Aquarterament Sangenís, corresponent al dia 19 de juny de 2022 en Saragossa
Referències
- ↑ Hermida, Álvaro. «El 'Camí Espanyol' que va convertir al Duc d'Alba en el geni de la llogística espanyola», El Confidencial, 8 de giner de 2023.
- ↑ Martínez Laínez (2007). Una pica en Flandes: l'epopeya del camí espanyol (en es), EDAF, pp. 133–135. ISBN 978-84-414-1947-6. Consultat el 26 de novembre de 2012.
- ↑ Martínez Laínez, 2017, pp. 77-78
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 10 de març de 2008. Consultat el 10 de març de 2008.
- ↑ Wilson, Peter H. (2009). The Thirty Years War: Europe's Tragedy, Cambridge: Harvard University Press. ISBN 978-0-674-03634-5.
Bibliografia
- Martínez Laínez, Fernando(2017).«El primer Camí Espanyol».Eixèrcit: de terra espanyol.(916 (Juliol/Agost)): 77–81.ISSN 1696-7178.Consultat el 3 de maig de 2021.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Camino Español» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.