Franc Comtat

Archiu:Porte Besançon.jpg

Franc Comtat

Franc Comtat (en francés: Franche-Comté; en francoprovenzal: Franche-Comtât) és una regió històrica i cultural de l'est de França, i antiga regió administrativa. Llimita a l'est en Suïssa, a l'oest en Borgoña, al nort en Alsàcia, Lorena i Champaña-Ardenas i al sur en Ródano-Alps. Des d'un punt de vista geogràfic i històric, el seu territori correspon aproximadament al de l'antic comtat de Borgoña. Se li reconeix tant pels seus paisages i monuments, com per les seues indústries i l'elevat respecte per la naturalea.

Geografia física

La superfície d'esta regió és de 16 190 km², dividida en quatre departaments: Doubs, Jura, Haute-Saône i Territori de Belfort, en una població de 1 177 096 habitants.

L'altura màxima és el pico Crêt Péla, de 1500 m, i el 40 % de la seua superfície es troba coberta de boscs.

El Franc Comtat és una regió d'aigua, boscs d'avets i de grans espais protegits, com, per eixemple, els parcs regionals del Alt Jura. Comprén la major part del massiç del Jura i, en el nort, part del Ballon d'Alsace, últim cim de l'extrem sur dels Ballons dels Vosges.

Geografia política

Les ciutats més importants són:

• Besanzón (Besançon), capital regional, rodejada pel riu Doubs.
• Belfort, que fa gala del seu lleó, obra colossal de l'escultor francés Bartholdi, autor de l'Estàtua de la Llibertat de Nova York.
• Vesoul, centre regional del motocross.
• Dola (Dole), que posseïx la seua «menuda Venècia» que banya la casa natal del científic Louis Pasteur.
• Lons-li-Saunier, que oferix una passejada per les seues cent quarantassís arcades d'estil "Grand Siècle" (XII).
• Saint-Claude, les pipes llaurades del qual en raïls de petorra mediterràneu es venen en tot lo món.
• Montbéliard, important ciutat industrial, lloc d'orige del fabricant d'automòvils Peugeot.

Orige del nom de Franc Comtat

El nom de Franc Comtat no apareix oficialment fins a 1478, parlant-se anteriorment del Comtat de Borgoña. Es distinguix de la Borgoña ducal o francesa, a diferència de la qual rep també les denominacions històriques de Borgoña comtal o Borgoña espanyola. La tradició conta que el comte borgoñón Reginaldo III de Borgoña (c. 1093-1148) es va negar a rendir tribut al Sacre Emperador, la qual cosa li va donar el sobrenom de «Franc Comtat», en francés Franche Comté, (entenga's, el comtat exent del pagament d'imposts).

Economia

El palmito econòmic és ampli, passant per la silvicultura, la rellongeria (el 85 % dels rellonges francesos) o la viticultura (86.000 hectolitros anuals). El Franc Comtat és, en relació en la seua població, la primera regió industrial de França, 6 de cada 10 llocs de treball estan en el sector de servicis i la taxa de desocupació va aumentar, segons la OIT en el ORD trimestre 2013 al 10 %. El PIB per càpita en l'any 2002 va ser de 21.897 €. També és el primer exportador de França. En 2003, el PIB de lo Franc Comtat ascendia a 25.600 millons euros 1,6 % de el PIB nacional. El PIB de la regió creix a una taxa promig del 2 % anual.

El centre urbà de Belfort-Montbéliard és un centre d'excelència del vehícul del futur en relació en la regió d'Alsàcia. És el centre industrial de la regió del Franc Comtat, principalment per als sectors d'automoció i TGV.

En Belfort es troba la fàbrica d'Alstom especialisada en la producció de vehículs ferroviaris, entre ells el tren d'alta velocitat, TGV, aixina com generadors i turbines industrials, i General Electric (GE Energy Products Europe) per a turbines de gas.

Besanzón és un centre del sector de mecànica. És un centre històric de la microtecnología, aixina com el primer centre europeu de tall d'alta precisió. En juny de 2005, la ciutat va ser guardonada en una marca de clúster de competitivitat nacional en el camp de la microtecnología.

Història

Artícul principal → Història del Franc-Comtat.

Territori pertanyent a l'antic Regne de Borgoña, va ser cedit per Carlos VIII de França en el tractat de Senlis (1493) a la Casa de Habsburgo. El Franc Comtat sempre es va considerar com partix integrant del Estat Borgoñón. Separat geogràficament dels Països Baixos pel ducado de Lorena, pero vinculat políticament a estos per constituir des de 1512 el denominat Círcul Borgoñón.

En una superfície propenca als 15 000 km², caria d'unitat geogràfica explicable pel seu orige històric. Rodejat per Alsàcia, Lorena, Suïssa i França, la vall del Saona ho separa de la seua atra mitat, el ducado de Borgoña, pertanyent als reis de França. Es dividia en tres circumscripcions: Amont (en el nort), Aval (en el sur) i Dôle (en el centre), cada una d'elles a càrrec d'un bailío.

En lo social estava molt feudalizado, lo que es concatenava en l'absència de grans ciutats, a penes Dôle i Besanzón eren dignes de menció. La primera era la capital i estava dotada d'Universitat; la segona va conservar l'estatut de ciutat lliure fins que en 1654 Felipe IV la anexionó al comtat. Jurisdiccionalment, el comtat era independent, si be tenia el mateix Governador General que Flandes i enviava representants als seus organismes. El Parlament residia en Dôle, en les seues dos cambres i els tres braços clàssics, era la clau de l'organisació política, administrativa i judicial de la Borgoña Comtal per servir de cort suprema i Consell d'Estat. Ho dominaven juristes d'orige burgués, rivals de la vella noblea i partidaris de l'emancipació llauradora, conseguida progressivament des de el XVI. Si baix Carlos I era una província molt favorida, despuix de l'arribada de Felipe II a la dignitat de comte de Borgoña el 10 de juny de 1556 passarà a un segon orde estratègic, que s'accentuarà quan el territori quede aïllat de Saboya pel Tractat de Lió (1601), salve per un chicotet corredor que seguiria sent saboyano fins al Tractat de Torí (1760). Als espanyols els serà més cómodo usar el pas de la Valtelina per a comunicar-se en el Sacre Imperi i en Flandes. Això li va evitar els pijors embats de la guerra fins a 1636, pero no li va aforrar en tot d'algunes incursions enemigues que varen dur la desolació al comtat, com quan Enrique IV de França ho va invadir en 1595. No obstant, el Franc Comtat, ocupat totalment per França en l'estiu de 1674, no va ser cedit a França fins al tractat de pau de Nimega del 17 de setembre de 1678, baixe el govern de Carlos II d'Espanya.

Actualment, el títul de Comte Palatino de Borgoña és un dels molts que acumula històricament el Rei d'Espanya llegítim, ya que es tracta d'un títul que ha pertanygut tradicionalment als sobirans de la Monarquia Hispànica.^{cita requerida}

Vore també

• Franc Comtat de Borgoña
• FC Sochaux-Montbéliard (equip professional de fútbol)
• Besançon Basket Comté Doubs (equip professional de bàsquet)

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Franc Comtat.
• Franc Comtat: terra de contrasts - El lloc oficial de França (en espanyol)