Batalla de les Dunes (1639)
La batalla naval de les Dunes va tindre lloc el 21 d'octubre de 1639, durant la guerra dels Huitanta Anys. Una flota espanyola, comandada per l'almirant Antonio d'Oquendo, va ser derrotada per una força holandesa al mando del tinent almirant Maarten Tromp. La victòria va posar fi als esforços espanyols per reafirmar el control naval sobre el Canal de la Mancha i va confirmar el domini holandés de les rutes marítimes, i també s'alega que va ser la primera acció important en la que es varen utilisar tàctiques de llínea de batalla.

La batalla es va iniciar quan el comte-duc d'Olivares va enviar un gran comboi de tropes i suministraments per al Eixèrcit de Flandes, escoltat per uns 50 bucs de guerra. Des de 1621, l'activitat naval espanyola en el Canal s'havia centrat en evitar el conflicte directe en la superior flota holandesa, a l'hora que atacava als seus barcos mercants en corsaris realistes des de bases en Dunkerque i Ostende. En un canvi d'esta política, es va ordenar a Oquendo que entregara els reforços, pero també que duguera als holandesos a la batalla; Olivares esperava que la victòria restaurara el prestigi espanyol i obligara als Estats Generals a negociar els térmens de pau.
Els espanyols varen entrar en el Canal l'11 de setembre i varen ser interceptats pels holandesos en una série d'accions entre el 16 i el 18 de setembre. Les pèrdues en abdós bandos varen ser mínimes, pero Oquendo es va refugiar en The Downs ('els bajíos', per lo que deuria haver-se cridat aixina la batalla evitant el fals amic de l'anglés), un fondeadero entre els ports de Dover i Deal, a on estava protegit per la neutralitat anglesa. Encara que allí va ser bloquejat per la flota holandesa, la majoria dels reforços varen ser transportats a Dunkerque per mig de chicotetes i ràpides fragates.
El 21 d'octubre, els holandesos varen entrar en les planures i varen atacar a la flota espanyola en brulotes. Incapaços de maniobrar en les estretes aigües i en el vent en contra, els espanyols varen perdre al voltant de dèu barcos capturats o destruïts, mentres que atres dotze es varen encallar deliberadament per a evitar ser capturats. Açò, combinat en el rebuig d'una expedició de tamany similar contra el Brasil neerlandés en giner de 1640, va marcar el fi dels intents de desafiar la supremacia marítima holandesa i l'acceptació per part de la cort espanyola de que la guerra no es podia guanyar.
Preparatius
Reunió de l'Armada en La Corunya
A finals d'agost, varen aplegar a La Corunya els navío d'Antonio d'Oquendo, fondejant fora del port per a permetre l'eixida del restant de la flota. Es varen reunir aixina les esquadres de:
- Antonio d'Oquendo
- Martín Lladre de Guevara
- Nàpols, en el general Pedro Vélez de Medrano i l'almirant Esteban de Vares olorar
- La de Jerónimo Masibriadi, en l'almirant Mateo Ulajani (o Esfrondati) procedent de Càdis. Estaven formades pel sistema mixt de contracta i embargament, duent barcos de Ragusa, Nàpols, Dinamarca i Alemània, sent un total de vintidós barcos, entre els que hi havia pocs espanyols.
En La Corunya es varen unir les esquadres de:
- Lope d'Hoces, en Tomás d'Echaburu d'almirant
- Galícia, en el general Andrés de Castro i l'almirant Francisco Feijó
- Dunquerque en el general Miguel d'Horna i l'almirant Matías Rombau
- Sant Josep, en el general Francisco Sánchez Guadalupe.
Estes eren naus d'assent i embargades, i provenien de Viscaya, la Germandat de les Quatre Viles, Galícia, Portugal i Flandes. Se supon que eren 29.
Ademés, els acompanyen 12 navío anglesos noliejats com a transport de tropes.
Entre totes duyen, segons les versions estrangeres, vintisset mil hòmens. Algunes versions espanyoles els reduïxen a sis mil. En realitat varen deure ser uns catorze mil, dels que huit mil serien hòmens de mar i guerra i el restant, infanteria.
Per al Comte Duc d'Olivares, els bucs i dotacions estaven en un estat excelent de preparació i adestrament, i no havia eixit armada com esta des de la jornada d'Anglaterra. Per a l'almirant Feijó, de l'esquadra de Galícia, estaven faltos de tot, la gent era forçada, no hi havia prou artilleros i tenien poca experiència, etc.
Trobada en els holandesos en el Canal
El 31 d'agost es fan a la mar, deixant als transports anglesos navegar solts, lo que va anar un error, ya que els holandesos varen capturar a lo manco a tres, en mil setanta infants.
La vanguarda la formava l'esquadra de Dunquerque, com a experts del Canal.
En el Canal es trobava a l'espera l'almirant holandés Martín Harpertz Tromp, en poques naus.
Es varen avistar les esquadres el 15 de setembre en anochecer i, en amanecer del 16, Oquendo va intentar abordar a la capitana holandesa, no conseguint-ho i rebent a canvi numerosos cañonazos, que varen deixar la seua nau casi desaparejada i en quarantatrés morts i sengles ferits. A lo llarc del dia, es varen entaular escaramuzas, en l'únic resultat de la voladura d'una nau holandesa. El combat va continuar el dia 17, entre escaramuzas i combat artillero, sense permetre els holandesos que els espanyols s'acostaren a tir d'arcabuz.
El 18 se li unixen a Tromp setze naus, pero es va mantindre la mateixa tàctica. Varen caure en el combat els almirants Guadalupe i Ulajani, estant a punt de ser capturat el galeón d'est.
En estos tres dies de combat, els contendents varen agotar tota la pólvora i municions. Tromp va entrar en Calais, a on el governador li va facilitar cinccentes tonellades de pólvora, va reparar els seus bucs, va poder desembarcar als ferits i, en vint hores, estar de nou en la mar llista per al combat.
Entrada de l'Armada en les Dunes (Downs)
Oquendo podria haver fet lo mateix en els ports amics de Mardique (hui Fort-Mardyck, dèu quilómetros a l'oest de Dunquerque) o Dunquerque, pero, dubtant del calat de Mardique, a on pensava que no podien entrar els seus galeones grans, donada la proximitat de la rada de les Dunes —o dels Bajíos (The Downs)— en la costa del comtat de Kent, en Anglaterra, i considerant que els anglesos eren neutrals, va decidir refugiar-se allí, per a intentar aprovisionarse i reparar els seus barcos.
Als anglesos els va disgustar la decisió espanyola, i l'enfade es va agravar per no haver saludat Oquendo a la bandera anglesa de l'almirant Pennigton, que es trobava fondejat en la rada. Davant l'enfade anglés, i donada la seua precària situació, Oquendo va cedir. Els anglesos varen facilitar el fondeadero interior als espanyols i es varen colocar entre l'armada espanyola i l'holandesa.
Oquendo va intentar conseguir pertrechos de guerra, informant de la seua presència a l'embaixador d'Espanya en Londres i al governador dels Països Baixos, conseguint aixina reforç de mariners i soldats des de Dunquerque. Va organisar transports en bucs llaugers per a dur a Flandes els diners i els soldats que transportava en eixe destí. El 27 de setembre, aprofitant una espessa boira, va organisar un comboi en tretze pataches i fragates que varen acompanyar a cincuenta y seis embarcacions costeres (la majoria peixquers vinguts de Dunquerque), que va aplegar sense novetat a Flandes, pese a estar Tromp bloquejant l'eixida de la rada.
Est va mantindre una esquadra fondejada en l'eixida de la rada i una atra navegant pel Canal. Disponia d'entre cent catorze i cent vint naus, entre elles dèsset brulotes. Alguns relats conten que va permetre el pas de bucs de respal espanyols en jarcias i arboladuras, per a que Oquendo poguera reparar abans les seues naus i aixina poder entaular combat.
La batalla
El 20 d'octubre, Oquendo duya un més fondejat en la rada de les Dunes, quan va aplegar el primer suministrament de pólvora. Va resultar escàs i ho va repartir entre els galeones.
Tromp té notícies d'això i decidix atacar ans que els espanyols s'hagen rearmat completament, per lo que expon a l'almirant anglés que ha segut atacat pels espanyols i que, per lo tant, procedix a atacar-els. Llança els seus brulotes sobre l'esquadra fondejada, pero els espanyols piquen amarres i es fan a la mar. Entre la confusió produïda pels brulotes i una espessa boira terrera, solament conseguixen eixir de la rada vintiun bucs per a enfrontar-se a més de cent holandesos. Els demés varen en els bancs d'arena i la costa dels Downs.
Tromp va llançar tres brulotes contra la capitana d'Oquendo. Est va conseguir desembarazarse dels tres, pero un d'ells es va enganchar en la proa del galeón Santa Teresa, de Lope d'Hoces, que li seguia i que es va perdre envolt en flames.
La batalla es va entaular en els galeones espanyols barallant aïllats contra forces cinc voltes superiors. En anochecer, aprofitant l'obscuritat, alguns espanyols varen conseguir desembarazarse dels seus atacants i, els que varen poder, es varen dirigir a Mardique, a a on varen aplegar les naus d'Oquendo, de Masibriadi i sèt bucs més de l'Esquadra de Dunquerque. Del restant dels barcos, nou es varen rendir; estaven en tan mal estat que tres es varen afonar quan eren duts a port holandés. Els demés embarrancaron en les costes franceses o flamenques per a no entregar-se a l'enemic. Dels que havien varat en Els Bajíos (The Downs), nou varen conseguir aplegar a Dunquerque.
Les pèrdues espanyoles varen ser estimades pels holandesos en quarantatrés bucs i sis mil hòmens, i les holandeses estimades pels espanyols en dèu bucs i uns mil hòmens.
Diuen que Oquendo, que estava greument malalt, va dir en aplegar a Mardique: «Ya no em queda més que morir, puix he dut a port en reputació la nau i l'estandart». Va haver qui, des d'Espanya, va vore l'acció d'Oquendo com un gran ardit, ya que havia conseguit dur els reforços i els diners a l'eixèrcit de Flandes i va salvar a la capitana i a l'estandart real davant forces abrumadoramente superiors. Obliden que, si en lloc de tancar-se en la rada de els Downs, s'haguera dirigit als ports de Flandes, no haguera perdut casi tota la seua flota. Segons l'historiador i almirant portugués Costa Quintella, Oquendo es «va portar més com a comandant [de buc] que com a almirant, ya que, sense més que posar en llínea els seus navío [en la primera trobada], va poder aniquilar als seus enemics».
Referències
Bibliografia
- Cesáreo Fernández Dur. Armada Espanyola, des de l'unió dels regnes de Castella i Aragó. Editat pel Museu Naval de Madrit en 1972.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Batalla de las Dunas (1639)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.