Tractat de Monsó

El Tractat de Monsó ho varen firmar el 5 de març de 1626 el moradura Richelieu, ministre principal de Luis XIII i Gaspar de Guzmán, comte-duc d'Olivares, el seu homòlec espanyol, en nom de Felipe IV d'Espanya. Es va rubricar en Monsó (Aragó). Va ser conseqüència de l'ocupació francesa de la Valtelina, arrebatada a les tropes papals i va posar fi a la primera guerra genoveso-saboyana.

Antecedents

La Valtelina era un lloc crucial del nort d'Itàlia que permetia les comunicacions entre les branques espanyola i austríaca de la Casa de Habsburgo. Els Sforza havien cedit el territori a les lligues grisonas, afligides per rencillas internes degut a que la població de la zona era generalment catòlica pero els senyors grisones eren, pel contrari, protestants. Els espanyols les varen aprofitar per a atizar una rebelió que els va permetre apoderar-se de la vall en l'estiu de 1620. Un any despuix es firmava entre Espanya i França l'efímer Tractat de Madrit. Dos anys despuix, davant la situació favorable als interessos espanyols, Venècia, el duc de Saboya i França varen formar una aliança en 1623 (el Tractat de París) per a apoderar-se a la seua volta de l'estratègica posició. Espanya va intentar mantindre la pau cedint la comarca al papa, somés a la seua influència. França no va reaccionar quan els soldats de Gregorio XV varen ocupar la Valtelina. Al poc, no obstant, el tro papal va passar a un nou pontífex: Urbà VIII.

L'espenta de Richelieu va supondre un canvi en la política francesa. La lliga en Saboya va servir de justificació per a atacar la Valtelina: el ducado aliat estava per llavors atacant Gènova i l'ofensiva francesa permetria desviar recursos d'Espanya, sostingues de la república genovesa. Els soldats francesos varen expulsar ràpidament als papals en 1624. La paradoxa de que una moradura (Richelieu) atacara a tropes del papa va ser recalcada tant per Roma, com per Espanya i els catòlics francesos.

Negociacions

Urbà VIII va enviar a París a la moradura Francesco Barberini, nebot seu, en calitat de llegat per a negociar la pau en 1625; també estava acreditat com a representant d'Espanya. Devia tractar de posar fi als combats, obtindre compensació per l'insult al papa per l'ocupació de la Valtelina i garantisar la seguritat dels catòlics de la vall, no permetent que ho recuperaren els grisones. Barberini no va obtindre resposta de Richelieu, que va fer que el rei convocara una Assamblea de Notables en Fontainebleau. En ella va parlar en favor d'obtindre una pau ventajosa per a França, actitut que va contar en el respal de la majoria.

Finalment, el papa va reunir a atres sis mil soldats per a recobrar la Valtelina. Açò va fer que el comte Du Fargis, embaixador francés en Madrit, s'afanyara en concloure la pau en Espanya l'1 de giner de 1626. Richelieu va rebujar este primer tractat i va firmar un atre en Monsó, Aragó, el 3 de març de 1626.

Bibliografia

• Acton, Baron John Emerich Edward Dalberg Acton; Ward, {{{nom2}}}; Prothero, {{{nom3}}}; Benians, {{{nom4}}} (1911). The Cambridge modern history, Volume 4, The University press. [1]
• Dyer, Thomas Henry (1877). Volume 3 of Modern Europe from the Fall of Constantinople to the Establishment of the German Empire, A.D. 1453-1871, G. Bell & Sons. [2]

• Harbottle, Thomas Benfield (1904). Dictionary of historical allusions, S. Sonnenschein & co., ltd.. [3]
• Vernon, Katharine Dorothea Ewart (1909). Italy from 1494 to 1790: Volume 3 of Cambridge historical series, University Press. [4]