Llac Major
El llac Major (en italià: Llac Maggiore o Llac Verbano) és un llac alpí del nort d'Itàlia i el sur de Suïssa. És el segon llac italià per extensió, despuix del llac de Garda, en una superfície de 212 km². Es tracta d'un llac glaciar que es va formar al final de l'última glaciació.
Ubicació
[editar | editar còdic]Es troba en la frontera alpina d'Itàlia i Suïssa, entre els Alps i la planura padana a uns 50 km al noroest de Milà i uns 130 km al sur de Zuric. El 80 % de la seua superfície correspon a Itàlia i el 20 % a Suïssa. Les seues aigües banyen dos regions italianes i un cantón suís:
- Al nort: el cantón del Tesino (Suïssa)
- A l'oest: Piemont (províncies de Verbano i Novara) (I)
- A l'est: Lombardía (província de Varese) (I)
El llac es troba entre les coordenades geogràfiques següents:
- Latitut: entre els 45°43' N i els 46°11' N
- Llongitut: entre els 8°29' I i els 8°52' I
- Altitut: 193 m s. n. m.
El llac Major és el segon d'Itàlia per tamany despuix del llac de Garda. L'elegància de célebres estacions climàtiques i la bellea i varietat del paisage ho convertixen en una de les metes més freqüentades i preferides pel turisme internacional.
Els bonicos pobles a les seues vores varen tindre gran fama durant la Belle Époque i alguns conserven, en part, l'aspecte d'aquells temps.
Entre els més famosos estan Arona, pàtria de Sant Carlos Borromeo; Stresa, elegant i refinada; Baveno, en les seues nobles residències; Pallanza en la seua Vila Taranto adornada en un bell jardí; i en la ribera lombarda, Luino i Laveno-Mombello.
Són de particular interés les Illes Borromeas, front a Stresa: La Illa Bella, en el majestuós Palau Borromeo (sèu d'una Pinacoteca) i el seu espectacular jardí a l'italiana del periodo barroc; la Illa dels Peixcadors, en un palau de el XVIII i el seu jardí botànic.
Clima
[editar | editar còdic]El llac Major posseïx un clima humit subtropical (Cfa en la classificació climàtica de Köppen). Durant l'hivern, el llac ajuda a mantindre una temperatura més alta en la regió circumdant (ya que l'aigua llibera energia tèrmica més llentament que l'aire). Les temperatures es gelen en estiu pels oragets que bufen en la superfície de l'aigua canviant el seu color. L'àrea goja de casi 2300 hores de sol a l'any i una temperatura promig anual de 15.5 °C. L'aigua del llac té una temperatura templada d'entre 20 °C i 22 °C en juliol i agost. En hivern les nevades són erráticas i afecten principalment a les elevació més altes. La pluja és més forta en maig i més baixa durant els mesos d'hivern.
Geomorfología
[editar | editar còdic]Té una forma allargada en una extensió NE - SO de 54 km i un esgambi màxim de 10 km (mija de 4 km). El seu perímetro total és de 170 km, dels quals aproximadament la mitat (al nort i noroest) corresponen a montanyes altes i l'atra mitat (al sur i surest) a valls i tossals.
El llac Major es troba a una altitut d'uns 193 metros sobre el nivell de la mar i té una superfície de 212 km², la majoria dels quals, al voltant del 80%, es troben en territori italià. Té un perímetro de 170 km i una llongitut de 64,37 km (la major dels llac italians); l'ample màxim és de 10 km i el promig és de 3.9 km. El volum d'aigua continguda és de 37.5 mil millons de m³ en un temps de tongada teòrica d'aproximadament 4 anys. L'àrea de captació d'aigua és d'aproximadament 6.598 km² dels quals 3.229 estan en territori italià i 3.369 en Suïssa.[1]
Les montanyes que rodegen al llac pel nort pertanyen a la part meridional dels Alps Lepontinos en cims de considerable altura: Mottarone (1.491 m), mont Spalavera (1.534 m), mont Limidario (2.187 m) a l'oest; mont Cimetta (1.672 m) i cim de Sassello (1.890 m) al nort, i mont Tamaro (1.962 m), monte Lema (1.620 m) i monte Nuc (1.235 m) a l'est.
La zona meridional, de relleu llaugerament ondulat, és pràcticament una extensió del vall del Ticino pertanyent a la gran planura padana. Prop es troben atres llac de menor superfície: a l'occident el Llac de Orta, i a l'orient el llac Varese, el llac de Monate i el Comabbio, tots ells també d'orige glaciar.
El llitoral del llac és molt regular, sent el seu únic accident notable la presència del golf de Verbania. Est configura l'extrem més occidental del llac, en el riu Toce com a afluent.
Illes
[editar | editar còdic]El llac conta en onze illes menudes:
- Prop d'Ascona es troben les dos illes de Brissago, que alberguen un interessant jardí botànic.
- Prop de Cannero Riviera es troben tres illots coneguts com Castelli vaig donar Cannero, ya que un posseïx una chicoteta fortificació.
- En el golf de Verbania està l'archipèlec de les illes Borromeas: illa Bella, illa Mare, illa dels Peixcadors (també coneguda com a illa Superior) i illa de Sant Giovanni.
Localitats en el Llac Major
[editar | editar còdic]| Suïssa | Piemont | Lombardía |
|---|---|---|
|
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Senyes preses del llibre: 2000, il Locarnese sott'acqua, vaig donar Francesco Del Priore i Teresio Valsesia, Armant Dadò Editore, 2000
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «lago Mayor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Lagos internacionals d'Europa
- Lagos del cantón del Tesino
- Ascona
- Brissago
- Gambarogno
- Locarno
- Minusio
- Muralto
- Ronc sopra Ascona
- Tenero-Contra
- Lagos de Piemont
- Lagos de Lombardía
- Afluents dels Alps del Po d'Itàlia
- Afluents del Po de Suïssa
- Província de Verbano-Cusio-Ossola
- Província de Novara
- Província de Varese
- Prealpes de Lugano
- Frontera Itàlia-Suïssa
- Bens inscrits en la Llista Indicativa d'Itàlia
- Patrimoni de l'Humanitat