Llac glaciar

Llac glaciar

Els llac de Rila en Bulgària són típics llac glacials.

Formació dels llac glaciars durant la reculada d'un glaciar.

Un llac glaciar és un cos d'aigua que s'origina despuix de la movilisació o derretimiento d'un glaciar. Es formen quan un glaciar erosiona la terra i després es derrite, omplint la depressió creada pel glaciar.

Els llac d'orige glaciar són el resultat de l'intensa dinàmica climàtica i geològica del Pleistoceno. Durant els periodos de major extensió glaciar, la pressió glacioestática eixercida per les grans masses de gèl sobre el terreny pel que discorrien —especialment en les zones en que es produïx una disminució de la pendent— varen produir depressió denominades cubetas de sobreexcavación glaciar. La reculada de les masses de gèl va deixar al descobert estes cubetas, que es varen transformar en àrees llacustres receptores d'aigües procedents del desgel de glaciars i neveros.

A sovint, un glaciar en retirada deixa blocs de gèl en les cavitats entre els drumlins o tossals. Al final d'una glaciació este gèl es fon formant els llac. Eixos llac es troben a sovint rodejats per drumlins i atres formacions glaciars, com morrenas i eskers, i figures erosivas com les estrías glaciars.

L'estructura tèrmica dels llac glaciars diferix de la dels llac de baixa altitut, puix sofrixen una inversió de l'estratificació de les aigües baix la capa de gèl en hivern: les aigües més denses (4 °C) es concentren en el fondo, i les aigües fredes (fins a 0 °C) permaneixen en superfície, originant una coberta gelada (similar a la banquisa) durant les estacions fredes. Eixa capa de gèl pot durar més o menys temps, depenent del clima, la latitut i l'altitut.

Per les seues condicions d'aïllament, els llac glaciars solen presentar en el seu biocenosis endemismes, lo que els convertix en ecosistemes d'especial interés des del punt de vista biològic i ecològic. És el cas del salamandra pirenaica (Euproctus asper Dugès, 1852) o la granota pirenaica (Granota pyrenaica, Serra-Cobo, 1993) en els ibones dels Pirineus. En els llac d'orige glaciar més aïllats i a major altitut la presència de peixos indica habitualment que l'ecosistema original ha segut alterat pel ser humà, per l'introducció de alevines per a la pràctica de la peixca.

L'aigua dels llac glaciars pot tindre un color blanquecino o verdoso, per la presència de fines partícules minerals (farina de roca) que favorixen la presència de grans poblacions d'algues, encara que les coloració verdosas solen estar relacionats en estats d'eutrofia que poden indicar l'antropización d'eixos ecosistemes.

Són notoris eixemples de llac glaciars:

• La majoria dels llac alpins, com el llac de Ginebra o el llac de Zuric.
• Els llac d'alta montanya dels Pirineus, coneguts pel nom d'ibón en el Pirineu aragonés.
• El llac de Sanabria, en la província de Zamora.

Un tipo especial molt comú de llac glaciars són els llac cintiformes, allargats i estrets, que tenen forma de dit:

• El Llac Fagnano o Llac Cami (nom d'orige selk'nam) és un clar eixemple d'este tipo de llac, compartit entre els països d'Argentina i Chile respectivament, en l'Illa de Terra del Fòc.