Llac de Sanabria
.jpg){kind=link}
El llac de Sanabria (El Llagu, en sanabrés)[1] és un llac localisat en la part nort-occidental de la península ibèrica. Està situat a una altitut d'uns 1000 metros sobre el nivell de la mar en la província espanyola de Zamora, i és el llac glaciar més gran de la península ibèrica.[2][3]El principal cabal d'entrada i eixida d'aigua del llac correspon al riu Tera.[4]
La conca llacustre es va originar en la glaciació de Würm.[5]
Té una superfície de 3,47 km²,[3] i una profunditat màxima de 53 m, que es presenta en la cubeta este de les dos que conformen el llac, alcançant l'oest un màxim de 46 m.[4][6][7]
Forma part del parc natural Llac de Sanabria i serres Segundera i de Porte.
Formació
[editar | editar còdic]Fa 100.000 anys, durant la glaciació de Würm i per un periodo de 90.000 anys, es va instalar sobre estes montanyes una gran massa de gèl. Este glaciar es derramava per totes les valls que descendixen des del massiç. Per la vall del Tera s'encaixava la principal llengua glacial. Esta llengua descendia des del circ de Trevinca i la Survia, incrementant la seua gruixa conforme s'anava agregant gèl.
En aplegar a lo que hui és Ribadelago, esta llengua glaciar tenia ya casi 15 km de llarc i gruixa de més de 300 m. Ací, el glaciar del Tera rebia l'aporte de les llengües del Cárdena i del Segundera, incrementant encara més la seua potència erosiva i excavant la cubeta que hui alberga el llac de Sanabria. Aigües avall del llac, la llengua glaciar es desfea i es desplomava, depositant allí durant milenis successius arcs morrénicos concèntrics.
Fa 12.000 anys, i sembla que en relativa rapidea, la glaciació va terminar i la llengua glacial es va retirar deixant al descobert canons, valls penjades, roques aborregadas, estrías glaciars i lo més important: el llac de Sanabria. La glaciació de Würm en desplaçar-se va excavar innumerables cubetas, algunes s'han anat reblint de sediment i d'un verdet característic, Sphagnum, donant lloc a turberas que poden alcançar varis metros de gruixa.
Història
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
A lo llarc de l'història, el llac ha segut nomenat de diferents modos, des de les formes medievals de «mare lacum» o «llac de Sant Martín de Castañeda», a la de «llac de Villachica» de principis de el XX o l'actual denominació de «llac de Sanabria». Totes estes denominacions estan relacionades en l'aprofitament —en ocasions disputat— d'este espai natural pel ser humà.[8][9][10]
L'història del llac de Sanabria s'escriu puix des de l'eterna disputa per la seua propietat, mantinguda a lo manco durant els últims dèu sigles. Els monges cistercienses del monasteri de Sant Martín de Castañeda varen tindre especial interés en la seua adquisició i, finalment, ho varen conseguir despuix de comprar-li-ho en el 897 als Avolo, els seus anteriors propietaris. D'esta forma, els moradores del cenobio varen conseguir completar la seua dieta alimentícia en els productes piscícoles, ganaders i hortícoles del llac i les seues terres adjacents. Des de que es va incorporar a les propietats d'este monasteri, les lluites en els lugareño per la seua explotació varen ser contínues. La situació de disputa es va mantindre fins a la desamortisació de Mendizábal de el XIX, moment en el que el llac i atres estanys varen passar a ser propietat de Manuel de Villachica, despuix de pagar per elles un total de 127 530 reals de vellón.[11]
La propietat del Llac estarà en mans dels monges fins a la Desamortisació de Mendizábal (1836), passant en 1843 a ser propietat del Marqués de Villachica (D. Manuel de Villachica) aplegant al seu hereus fins a 1932 que per mig d'una orde del Ministeri d'Obres Públiques, el govern de la II República, declara les aigües del Llac de Domini Públic sent el seu propietari l'Estat, a pesar de la tenaz defensa de la propietat feta per l'hereua Dª Victoriana Villachica Mugoitio-Beña
La protecció del llac de Sanabria es remonta al 7 de febrer de 1946, data en la que per mig d'Orde del Ministeri d'Agricultura, el llac va ser declarat «lloc natural d'interés nacional». Posteriorment, l'11 de setembre de 1953, es declara pel Ministeri d'Agricultura masses d'aigua continentals subjectes a protecció especial les del riu Tera i els seus afluents, incloent-se entre elles el propi llac. També en 1953 va ser declarat «parage pintoresc», per lo que es va formar un patronat nacional del llac que va dependre del Ministeri d'Educació Nacional, encarregat de la defensa i conservació d'este espai natural. Finalment va ser declarat parc natural en 1978, encara que en 1990 va tindre una notable ampliació, quan la Junta de Castella i Lleó ho va incrementar de 368,5 ha a les actuals 22 365 ha.[12] Forma part de la Ret ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus), de Castella i Lleó en el còdic ES 4190009 i de la proposta de LIC (Lloc d'Interés Comunitari), en el còdic ES 4190103.[7] Miguel de Unamuno ambienta Sant Manuel Bo, màrtir en la zona.
Des de començos del 2011, el llac conta en un catamarà "Heli Cousteau", accionado per la corrent elèctrica produïda per un sistema combinat eòlic-solar. El barco està equipat en tot lo necessari en l'última tecnologia, per a fer recorreguts didàctics i turístics, ya que en la seua cambra de vídeo aquàtica es pot vore el fondo del llac durant la travessia. Este barco al mateix temps és una ferramenta de primer orde en l'investigació i seguiment de la salut biològica del biòtop del plàncton existent en el llac.[13][14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cortés Vázquez, Luis (1981). «Partix 1. Texts lleonesos», Luis Cortés Vázquez (ed.). Llegendes, contes i romançades de Sanabria, Salamanca: S.N.. ISBN 978-84-400-2060-4.
- ↑ «Aixina és el llac natural més gran d'Espanya». ABC.
- ↑ 3,0 3,1 Jambrina et al., 2011, p. 113.
- ↑ 4,0 4,1 Ric et al., González Sampériz, p. 213.
- ↑ Jambrina et al., 2011, p. 114.
- ↑ Aldasoro et al., 2005, p. 117.
- ↑ 7,0 7,1 Els secrets del llac
- ↑ http://www.sanabriarural.org/turismo_rural/index2.php?option=com_content&do_pdf=1&aneu=22 Història del Llac de Sanabria
- ↑ http://www.jcyl.es/web/cache.jsp?q=cache:hXADC1mgPqYJ:www.jcyl.es&oe=UTF-8 El monasteri de Sant Martín de Castañeda - Zamora anàlisis del seu passat per al futur
- ↑ http://www.eldiadezamora.es/provincia/intrahistoria-del-llac-de-sanabria/pdf.html Intrahistoria del llac de Sanabria
- ↑ Llac de Sanabria i monts que ho rodegen
- ↑ «Normativa del parc natural del Llac de Sanabria i Afores». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2014. Consultat el 20 de maig de 2013.
- ↑ «Turismosanabria.és/llac de Sanabria». Consultat el 1 de maig de 2022.
- ↑ «Per a conéixer a fondo el llac de Sanabria i els secrets del seu entorn». Consultat el 2 de maig de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lago de Sanabria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.