Ibón
Ibón és el terme en idioma aragonés, que en passar al castellà ha quedat relegat per a denominar els menuts llac de montanya d'orige glaciar[1] situats en els Pirineus aragonesos, des de la zona de la vall d'Ansó fins a l'entorn de la Tuca del Aneto. En la llengua aragonesa el seu significat és més general, usat per a denominar qualsevol llac o estany. Per eixemple, en la ciutat d'Osca, a la font en major tradició li la denomina «Font del Ibón».
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula ibón és vocablo de l'antiga llengua aragonesa, i que etimológicamente ve de libón, que significa lliteralment beure, del llatí “libo, libas,libare”. També es diu aixina “libón” al manantial que naix a borbotones. Com a curiositat en República Dominicana es diu libón als estanys, també trobem un ibón en el Pirineu aragonés cridat Libón. Diccionari etimològic aragonés de Pardo Asso, 1938.
Estan «censats» un total de 197 ibones de molt diferents tamanys i formes;[2] alguns són utilisats per a alimentar menudes centrals hidroelèctriques.
Hi ha ibones encantats, a on, segons les llegendes locals, «viuen» fades, com el de Pla. Atres ibones coneguts són els d'Anayet, Sabocos, Ip i Estanés.
És equivalent al occità estanh i al català estany per a referir-se al mateix accident geogràfic.
Formació
[editar | editar còdic]La majoria dels ibones són formacions geològicament recents, sorgides per processos glaciars d'excavació, fa uns 30 000 anys en l'era glaciar, havent ocorregut, en l'época post-glaciar, la desaparició d'alguns, i l'erosió del mont, que ha ampliat o reduït l'extensió dels mateixos, i modificat els parages en que se situen.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ibón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.