Drumlin
Un drumlin (derivat de la paraula gaèlica druim, tossal redonejat o montícul, de la que hi ha constància del seu us en 1833) és una forma de relleu d'orige glacial, un chicotet montícul d'ales planes, de forma aerodinàmica, format freqüentment per baix de gèl glaciar en moviment. La seua forma, en un extrem més esmolat que un atre, es deu al modo en el que el glaciar va discórrer per ell o al seu entorn. Són tossals baixos, de forma dómica o de cullera invertida, allargada en la direcció del moviment del gèl, en la pendent més suau apuntant en la direcció cap a la qual el gèl es desplaçava. Estan formats per acumulació de sediment glaciars com tills i morrenas.
Formació
[editar | editar còdic]Drumlins i els grups de drumlins són geoformas d'orige glaciar àmpliament estudiades que es componen principalment de till glacial. Els geólogos han propost vàries teories sobre el seu orige. Es formen a curta distància dins del gele glaciar i registren la direcció final de moviment del gèl abans de la seua reculada.[1] Els drumlins es presenten en formes simètriques, parabòliques i transversalment asimètriques. Els dumlins es troben comunament junt a atres geoformas glacials en les quals estan relacionades en una escala regional. Els patrons a gran escala dels drumlins sugerixen una formació relacionada en valls en túnel, eskerés, scours i roques del basamento exposta per erosió (scalloping i sichelwannen).[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Drumlin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.