Illes Jónicas
Les illes Jónicas (Plantilla:Lang-grc, Iónioi Nēsoi; en griego: Ιόνια νησιά, Iónia nisiá; en italià, Isole Ionie) és un archipèlec de Grècia que es troba en aigües del mar Jónico, front a les costes nort-occidentals de la Grècia continental i peninsular. Tradicionalment, se'ls crida les Sèt Illes (en grec antic, Ἑπτάνησος, Heptánēsos; en grec, Επτάνησα, Eptánisa; en italià, Eptaneso), encara que el grup inclou moltes atres illes menudes, sent les principals illes Corfú, Paxos, Léucade, Ítaca, Cefalonia, Citera i Zacinto (o Zante). L'extensió total de l'archipèlec és de 2307 km².
Administrativament, l'archipèlec de les illes Jónicas, a excepció de Citera, integra la perifèria homònima. El principal centre urbà de les illes Jónicas és la ciutat de Corfú.
Etimologia
[editar | editar còdic]En grec antic s'usava l'adjectiu Jónico (Ἰόνιος) per a denominar a la mar que està situat entre Epiro i Itàlia perque Ío nadava ahí.[1] A pesar de que té la mateixa transcripció del llatí i es pronuncia igual que en grec modern, la mar Jónico i les seues illes no estan relacionades en Jonia, una regió d'Anatolia; en grec, la mar i les illes Jónicas s'escriuen en ómicron (Ιόνια), mentres que Jonia s'escriu en omega (Ιωνία). Ademés, s'accentuen de manera diferent.
Geografia
[editar | editar còdic]L'archipèlec es dividix en tres grups:
- Grup septentrional, que comprén les illes de Corfú (592,87 km²) i Paxos (30,12 km²) i els illots d'Antipaxos (5 km²), Fano i Mathraki (3,53 km²).
- Grup central, en les illes de Léucade (Leucada o Santa Maura) (325 km²), Kalamos (24,96 km²), Kastos (5,90 km²), Meganisi (22,35 km²), Ítaca (117,81 km²) (mencionada en la Odissea), Theaki, Cefalonia (Kefalonia) (906,5 km²) i Zacinto (406 km²), ademés d'alguns illots i esculls de poca importància.
- Grup meridional, compost per les illes de Citera (Kythira o Cerigo), Cerigoto i algunes atres illes chicotetes com Anticitera i Elafonissos. Este grup de Citerea es troba prou distant, al sur del Peloponeso.
L'archipèlec consta d'illes eslabonadas casi paraleles a la costa meridional de la península dels Balcans. En ser part d'una cordillera, les illes són de relleu molt accidentat, en les costes generalment molt abruptes, aixina com repletes de baïes i vetes. Els únics cursos d'aigua superficial són menuts arroyuelos de molt escàs cabal que solen mantindre's secs durant el estío. La major altitut del conjunt insular és el Aínos Ors (1628 m) ubicat en la zona meridional de l'illa Cefalonia.
El clima és el mediterràneu, encara que en les Illes Jónicas existix un microclima donat per la forta influència de la mar i per l'alternança dels vents càlits provinents d'Àfrica en les fredor (vent Bóreas) procedents del quadrant noreste. D'esta manera, l'archipèlec té un clima més humit que el d'atres costes mediterrànees i, pese als vents frets, un clima càlit que reforça característiques subtropicales.
Història
[editar | editar còdic]Fins a l'Edat Moderna, l'història de les Illes Jónicas és pràcticament la mateixa que la de tota Grècia. A fins de l'Edat Mija varen quedar baix el control de Venècia, per això es varen lliurar de la conquista otomana. En l'any 1797, en la dissolució de la República de Venècia pel Tractat de Campoformio, les illes passen a l'òrbita de la França regida per Napoleón I fins a la seua ocupació per tropes russes i otomanes el 3 de març de 1799 durant la Segona Coalició. L'archipèlec és lloc baix el protectorat conjunt de Rússia i l'Imperi otomà constituint-se en 1800 la «república independent de les Sèt Illes» que ràpidament cau baix «protecció» francesa en 1807 en el tractat de Tilsit, el 19 de setembre la flota russa es retira de Corfú. L'archipèlec forma part d'un districte de les Províncies Ilíricas en 1809 del cridat Imperi Napoleònic.[2]
En octubre de 1809 el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda expulsa a França de Cefalonia, Citera, Ítaca i Zacinto i, en 1810, de Santa Maura. Mentres, Pafos i Corfú resistixen fins a 1814. Enguany la sobirania anglesa s'oficialisa i es ratifica en 1815, en concloure el Congrés de Viena, creant els cridats Estats Units de les Illes Jónicas. Davant la forta oposició dels habitants i la pressió de les atres potències, el Regne Unit atén els reclams helènics i torna les illes Jónicas a Grècia en l'any 1864 pel Tractat de Londres.
En 1916, durant la Primera Guerra Mundial tropes franceses ocupen les illes per a contindre una eventual expansió dels cridats Imperis Centrals (Imperis alemà, austrohúngaro i otomà). En concloure la Primera Guerra Mundial en 1918 les Illes Jónicas varen ser restituïdes a Grècia pero en 1923 Itàlia intenta ocupar-les arguyendo que «històricament eren italianes», durant la Segona Guerra Mundial, entre 1941-1943 les illes cauen baix l'ocupació d'Itàlia i Alemània (Ocupació de Grècia per les Forces de l'Eix), en setembre de 1943 despuix de les massacres que les tropes alemanes fan contra les tropes italianes queden en poder exclusiu alemà, les illes Jónicas són lliberades i recuperades per Grècia en maig de 1945. Per a una història més detallada vore l'artícul Corfú.
Flora i fauna
[editar | editar còdic]La flora típica és la garriga mediterrànea, predominant els ciprers, oliveras, mirtos, llorerés i vinyaés.
En l'actualitat casi la totalitat de la fauna major és domèstica, destacant-se no obstant Zacinto per la presència en les seues plages de grans tortugues marines de l'espècie Caretta caretta, que apleguen a medir un metro i mig de llongitut.
Economia
[editar | editar còdic]En el 2005 el principal factor de l'economia en les Illes Jónicas és el turisme, li seguixen en importància l'indústria naval, la peixca, i la producció d'oli d'oliva i vis.
Demografia
[editar | editar còdic]La major part de la població és d'ètnia grega, encara que s'han radicat moltes persones procedents d'atres zones d'Europa (albanés, russos, croates, italians, anglesos, alemans, etc.). El número d'habitants cap al 2001 rondava les 200 000 persones, vivint més de la mitat en Corfú.
Vore també
[editar | editar còdic]- República de les Illes Jónicas
- Illes Jónicas baix domini veneciano
- Estats Units de les Illes Jónicas
- Perifèria d'Illes Jónicas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ἰόνιος» (en en). Liddell & Scott. Archivat des d'el original, el 24 d'octubre de 2020. Consultat el 19 d'octubre de 2020.
- ↑ «History of the Italian Corfiots» (en en).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illes Jónicas.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Islas Jónicas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.