Anar al contingut

Bóreas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bóreas i Oritía.

Bóreas (en grec Βορέας, llatí: Borĕas o Aquĭlo; ‘vent del nort’ o ‘devorador’) era el deu del fret vent del nort que duya l'hivern. A sovint era representat com un vell alado en barbes i cabells desgreñados, duent una caracola i sostenint l'odre dels vents.[1] En l'arca de Cípselo Bóreas és representat en «coes de serps en lloc de peus».[2]

Bóreas du la fredor en núvols i que prové dels Hiperbóreos.[3] Dispersa núvols i també congela i seca l'aigua, produint neu i graniç. És violent i poderós; la seua força pot agitar mars i terres. Segons Ovidio, movilisa tempestats, agita mars, endurix núvols i solta rajos dels núvols.[4]

En llatí se li denomina com Aquilón (Aquilo).[5] Un nom alternatiu i més rar usat per al vent del nort era Septentrión (Septentrio), paraula derivada de septem triones, ‘sèt bous’, aludint a la constelació Orsoa Major.[6] Septentrión és també l'orige de la paraula «septentrional», un sinònim de «boreal», puix abdós signifiquen ‘del nort’.

Mitologia

En la Teogonía es diu que «en Astreo, Eos va parir als impetuosos Vents, el despejador Céfiro, el Bóreas de ràpida marcha i el Note, gitada amorosamente la deesa en el deu. Despuix d'ells, la Filla del matí va donar a llum a Eósforo, als lluents astres i a tot quant corona el cel».[7] A Bóreas se li fa pare, de manera natural, i sense especificar la consorte, de les orejos, o nimfes dels oragets.[8]

Bóreas estava estretament relacionat en els cavalls. Es dia que havia engendrat dotze potros, despuix d'adoptar la forma d'un semental negre, en les tres mil egües d'Erictonio, rei dels dárdanos. Es dia d'estos corceles que eren tan veloços com el seu pare el vent, sent capaços de córrer per un camp de blat sense calcigar els mechons.[9] En una atra versió es diu que en una harpía sitonia Bóreas havia engendrat als dos cavalls d'Erecteo, cridats Janto (‘ros’) i Podarces (‘patasveloces’).[10] Uns atres més diuen que, unit a una Erinis de horrenda mirada Bóreas va engendrar als quatre cavalls de Llaures: Etón (‘ardent’), Flogio (‘llameante’), Cónabo (‘tamborinada’) i Fobo (‘terror’).[11] Plinio pensava que les egües podien posar-se en els seus quartos atrassers cap al vent del nort i engendrar potros sense un semental.[12]

Els grecs creïen que la seua llar estava en Tracia, i tant Heródoto com Plinio descriuen una terra al nort anomenada Hiperbórea (‘més allà de Bóreas’) en la que la gent vivia en completa felicitat fins a edats extraordinàriament longeves.


També es dia que Bóreas havia seqüestrat a Oritía, una princesa ateniense, en les vores del riu Iliso. Bóreas s'hi havia encaprichado de Oritía i inicialment havia suplicat els seus favors, en l'esperança de persuadir-la. Quan açò va fallar, va tornar al seu temperament normal i la va raptar quan ballava en la ribera del Iliso. Bóreas la va arreplegar en un núvol de vent i la va dur a Tracia, tenint en ella dos fills, els Boréadas Zetes i Calais, i dos filles, Quíone i Cleopatra.[13] D'esta unió també va nàixer, segons fonts tardanes, Hemo, qui va ser transformat en montanya.[14][15]

Des de llavors, els atenienses veen a Bóreas com un parent polític. Quan Atenes va ser amenaçada per Jerjes, la gent va resar a Bóreas, de qui es diu que va propiciar vents que varen afonar 400 barcos perses. Un succés similar havia ocorregut dotze anys abans, i Heródoto escriu:

Ara no puc dir si va ser açò per lo que realment els perses varen ser sorpresos ancorats per la tormenta, pero els atenienses estan prou segurs de que, de la mateixa manera que Bóreas els havia ajudat abans, igualment era responsable de lo que va ocórrer també en esta ocasió. I quan varen tornar a casa varen construir al deu un altar junt al riu Iliso.

El rapte de Oritía va ser popular en Atenes abans i despuix de les guerres mèdiques i era representat en freqüència en vasijas pintades. En estes, Bóreas era retratat com un home en barba vestint corfoll, en cabells hirsutos que a voltes apareix congelat i puntagut. El rapte també era dramatisat en l'obra perduda d'Esquilo Oritía.

En relats posteriors, Bóreas era el pare de Butes i Licurgo (d'amants diferents)[16] i l'amant de la nimfa Pitis.[17] Durant el viage del Argo, els argonautas Zetes i Calais descriuen a Apolo com «amat del nostre pare», lo que tal volta implica una conexió romàntica entre abdós deus.[18] En algunes versions és Bóreas, i no Céfiro, l'amant del jove Jacinto.[19][20][21] Bóreas apareix en un relat més antic sobre la creació de l'arbre del ciprer; el mit conta que, per a honrar a la seua filla morta, Ciparisia, Boreas va plantar un nou arbre que duya el seu nom, el ciprer.[22]

Rapte d'Oritía per Bóreas. Detall d'un oinocoe de figures roges apulio, c. 360 a. C.

Consortes, amoríos i descendència

Vore també

Referències

  1. ↑ Aixina és esculpido Bóreas en la Torre dels vents d'Atenes
  2. ↑ Pausanias: Descripció de Grècia V 19, 1
  3. ↑ Boccaccio: Genealogia deorum gentilium IV, 57
  4. ↑ Boccaccio: Genealogia deorum gentilium IV, 58
  5. ↑ Higino: Faules 53
  6. ↑ Ovidio: Les metamorfosis X, 184
  7. ↑ Hesíodo: Teogonía 378-382
  8. ↑ 8,0 8,1 Quint de Esmirna: Posthoméricas 1, 683: «tal es va precipitar Llaures en les seues armes a través del anchuroso aire, molt apenado en el seu cor una volta es va enterar del aciago destí de la seua filla (Pentesilea), puix mentres marchava per l'ampli cel, els Orejos, deeses filles de Bóreas, li varen contar el aciago fi de la donzella».
  9. ↑ 9,0 9,1 Homero: Ilíada 20, 219 ss: «Es pasturaven en la praderia tres mil egües, totes femelles, ufanas dels seus tendres potros. Inclús el Bóreas es va enamorar d'elles al vore-les pasturar i prenent figura de cavall d'obscures crines, les va cobrir; i elles, prenyades, varen parir dotze potros».
  10. ↑ 10,0 10,1 Nono: Dionisíacas 37, 155: «Erecteo unció al jou al seu cavall Borĕas de veloces pates i va nugar també a la seua egua Aquĭlo, als que havia engendrat Bóreas despuix d'arrastrar a una unió amorosa a l'Harpía sitonia, veloç com la tempestat, en un llit de belles ales. Despuix de raptar a Oritía, Bóreas, com a gendre, li va oferir els dos cavalls a Erecteo, dot del seu amor».
  11. ↑ 11,0 11,1 Quint de Esmirna: Posthoméricas 8, 239: «Levaban a Llaures a la refrega els seus cavalls Etón, Flogio, Cónabo i Fobo, als que, capaços de exhalar un devastador fòc, va parir l'Erinis de horrenda mirada per al sonor Bóreas».
  12. ↑ Plinio el Vell: Història Natural IV, 35 i VIII, 67
  13. ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica III 15, 2
  14. ↑ Estéfano de Bizancio, veu «Hemo»
  15. ↑ Servio: sobre Virgilio, Eneida, I, 321
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Diodoro Sículo: Biblioteca històrica V 50, 2: «Els mits conten que els dos fills de Bóreas, Butes i Licurgo, no varen nàixer de la mateixa mare; i que Butes, que era més jove, va maquinar contra el seu germà, pero que, en ser descobert, no va sofrir cap castic de part de Licurgo, sino que va rebre l'orde d'embarcar-se i buscar una atra terra a on establir-se en companyia dels conspiradores. Per esta raó Butes es va fer a la mar en els tracios implicats en ell en la conjuración».
  17. ↑ 17,0 17,1 Libanio, Progymnasmata, 1, 4 (p. 13)
  18. ↑ 18,0 18,1 Valerio Flac, Argonáuticas 4, 465
  19. ↑ Luciano, Diàlecs dels deus, 14
  20. ↑ Servio: sobre Virgilio, Églogas, 3, 63
  21. ↑ 21,0 21,1 Filóstrato: Imàgens 1, 24
  22. ↑ 22,0 22,1 Asclepíades de Trágilo: FGH 12 F 19. Bóreas apareix en el relat més antic sobre la creació del ciprer; el mit conta que, per a honrar a la seua filla morta, Ciprisia, Boreas va plantar un nou arbre, el ciprer. L'inclusió de Bóreas en el història seguix la pauta de l'aparició d'un deu del vent en el història d'una planta (com ocorre en el història de Pitis, o Céfiro en les històries de Cipariso i Jacinto).
  23. ↑ Pseudo-Plutarco: Sobre els rius V 3: «Bóreas, en la calor de la seua passió amorosa per Quíone, filla d'Arturo, la va dur a un tossal anomenat Nifantes i va engendrar en ella un fill al que va cridar Hírpax, que va succeir a Heníoco en el seu regne».
  24. ↑ Eliano: Sobre els animals XI, 1: «Sacerdots de Bóreas són els seus fills en Quíone, que varen anar tres germans uterins i innominados, jagants de sis colzes d'altura. En el moment acostumat descendixen dels cridats «monts ripeos»
  25. ↑ Calímaco: Himne a Delos 290: «Les primeres en dur-te [a Artemisa] les primícies des del país dels rossos Arimaspos varen ser Upis, Loxo i la feliç Hecaerge, filles de Bóreas, i també uns varons, lo més granat de la joventut Hiperbórea. Cap d'ells va retornar a la seua casa, pero varen ser benaventurats i varen conseguir glòria i renom».


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bóreas&oldid=1086916»