Oritía (filla de Erecteo)
En la mitologia grega, Oritía (en grec Ὠρείθυια: Ōreíthuia) era el nom d'una filla d'Erecteo i de Praxítea, reis d'Atenes. Bóreas, el vent del nort, es va enamorar ardientement mentres que la chicona jugava en el riu Iliso.[1] El pare de la jove es va negar a permetre esta unió, per la fredor que regnava en Tracia, a on vivia el pretenent, i pel mal recort que els reis d'este país havien deixat en Atenes. Pero llunt de dissuadir-li, esta negativa va aumentar encara més el furor de Bóreas, qui, alçant terribles tribulins de vent, va raptar a la princesa i la va traslladar a Tracia, a on reina en ell des de llavors.[2] Apolonio diu que Oritía va ser duta fins a la Roca de Sarpedón, prop del riu Ergines de Tracia i allí va ser envolta en un núvol i forçada per Bóreas.[3] Allí Oritía li va fer pare de dos chiquets al que després els eixirien ales, Zetes i Calais,[4][5] i de dos filles més: Quíone i Cleopatra.[6] La mitografía tardana diu que d'esta unió també va nàixer l'epónimo Hemo.[7][8]
Platón racionalisa el mit de Oritía i opina «que un colp del vent Bóreas la va precipitar des de Ias roques pròximes, mentres jugava en (la nimfa) Farmàcia i que, havent mort aixina, va ser raptada, segons es diu, per Bóreas. Hi ha una atra llegenda que afirma que va ser en l'Areópago, i que va anar allí i no en el Iliso, d'a on la varen raptar».[9]
Quint diu que la pròpia Oritía li va regalar un cavall veloç a l'amazona Pentesilea quan esta es trobava de visita per Tracia.[10]
Heródoto opina que, d'acort en les tradicions gregues, Bóreas està casat en una dòna del Ática. Degut precisament a eixe parentesc, els atenienses varen supondre que el seu gendre era Bóreas i, quan es percataron (mentres, a bordo de les seues naus, permaneixien a l'expectativa en Calcis, Eubea) de que la violència del temporal anava en aument — o inclús abans d'aquella circumstància— , varen oferir sacrificis a Bóreas i a Oritía, apelant a ells per a que els socorregueren i destruïren els navío dels bàrbars, com ya ho feren anys arrere en els voltants del Atos.[11]
Esquilo va escriure un drama satíric, hui perdut, cridat Oritía.
El nom de Oritía, del grec ors (montanya) i thyein (sacrificar), sembla fer referència a que la jove anava a les montanyes a celebrar els seus misteris màgics.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica III 15, 1
- ↑ Ovidio: Les metamorfosis, VI, 683.
- ↑ Apolonio de Rodas, Argonáuticas 1, 212
- ↑ Píndaro: Píticas 4, 8
- ↑ Higino: Faules 14
- ↑ Escolio a Homero, Odissea XIV, 533
- ↑ Estéfano de Bizancio, veu «Hemo»
- ↑ Luciano: De saltatione (Sobre el ball) 57
- ↑ Platón: Fedro 229d
- ↑ Quint de Esmirna: Posthoméricas 1, 165-169
- ↑ Heródoto: Històries VII 189
- Bóreas i Oritía en Les metamorfosis, d'Ovidio: Llibre VI, 675 - 721. Text espanyol en Wikisource.
- Text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. Poden amprar-se els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text anglés de 1567 d'Arthur Golding o al text llatí) i "lloeu" (per a la comparació entre els texts anglesos o per al text bilingüe).
- Text llatí en Wikisource.
- Text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. Poden amprar-se els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text anglés de 1567 d'Arthur Golding o al text llatí) i "lloeu" (per a la comparació entre els texts anglesos o per al text bilingüe).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Oritía.
- Higino: Faules (Fabulae).
- 10: Cloris (Chloris).
- Text anglés en el lloc Theoi.
- Ed. de 1872 en Internet Archive: text llatí en facsímil electrònic.
- Text anglés en el lloc Theoi.
- 10: Cloris (Chloris).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oritía (hija de Erecteo)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.