Anar al contingut

Calcis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Calcis (desambiguació).

Calcis o Calcidia (en grec antic/katharévousa Χαλκίς/ Chalkís, en grec modern Χαλκίδα, Halkídha pronunciat [xal'kiða]), és la capital de l'illa d'Eubea en Grècia, encara que partix del seu terme municipal està en el continent, separat pel estret d'Euripo, de 38 metros d'esgambi en el seu punt més angost. En el continent llimita en l'unitat perifèrica de Beòcia.

Toponímia

El nom es conserva des de l'antiguetat i deriva del grec χαλκός (coure, bronze), encara que no hi ha rastre de mines en la zona.

Història

La llegenda diu que es va fundar abans de la guerra de Troya per colon jonios procedents del Ática dirigits per Pandoros, fill d'Erecteo. En els sigles VIII i VII va fundar numeroses colónies i la península Calcídica, en l'actual Macedònia Central, va prendre el nom de la ciutat. Va fundar atres colónies en la Magna Grècia i Sicília i en algunes illes del mar Egeo. La colónia més important va ser Cumas, en la Campània (supostament fundada en el 1050 a. C.). Atres colónies destacades varen ser Rhegio en la península itálica, i Naxos, Zancle i Tauromenio en Sicília. Entre els seus fills ilustres cal nomenar a l'orador Iseo i al poeta Licofrón. Aristóteles va morir en esta ciutat en el 322 a. C.

Antiga Grècia

La primera menció de Calcis és en la Ilíada, a on és mencionada entre els llocs d'Eubea que varen enviar naus a la guerra de Troya i el contingent de la qual estava manat per Elefénor.[1]

En 1910, Georgios Papavasiliou va excavar numeroses tombes de cambra datades en el periodo micénico en un tossal anomenat Trypa a uns 2 km de Calcis pero es desconeix elloc exacte a on es trobava l'assentament principal en esta época.[2]

En els sigles VIII i VII a. C., colon de Calcis varen fundar trenta polis en la península Calcídica, i vàries ciutats importants en Sicília. Durant este temps el govern estava en mans de l'aristocràcia representada pels Hippobotis (els hippeis d'atres ciutats gregues) que eren els propietaris de terres en la fèrtil planura de lantio, entre les ciutats de Calcis i Eretria. Les dos ciutats es varen disputar este territori en la guerra lantina en la que molts dels principals estats de Grècia es varen aliar en un o un atre bando.[3][4][5] En l'ajuda dels seus aliats, Calcis provablement va derrotar a la lliga rival de la veïna Eretria en lo que va adquirir el millor districte agrícola d'Eubea i es va convertir en la principal polis (ciutat estat) de l'illa. Encara que Calcis va eixir victoriosa, les dos ciutats varen sofrir un gran desgast per la prolongada guerra. A principis d'el VI, la seua prosperitat va ser interrompuda per una desastrosa guerra en els atenienses, que va expulsar al govern aristocràtic i va establir una cleruquía. Despuix de l'expulsió dels Pisistrátidas d'Atenes, Calcis es va unir a Beòcia en una guerra contra Atenes, pero els atenienses varen invadir Calcis, la varen derrotar i varen confiscar les terres que varen ser repartides entre 4000 clerucos d'Atenes (506 a. C.).[6] Quan els perses dirigits per Datis i Artafernes varen desembarcar en Eretria, els clerucos atenienses de Calcis varen ser enviats com a respal a Eretria, pero finalment estos clerucos varen decidir retornar a Atenes.[7]

Els calcideos varen participar en l'aliança grega contra els perses tant en la batalla d'Artemisio[8] com en la Salamina.[9] En acabant de que els perses varen ser rebujats, l'illa es va convertir en tributària d'Atenes. En 445 a. C. les ciutats de l'illa i entre elles principalment Calcis, es varen rebelar contra Atenes, pero Pericles la va conquistar[10] i va expulsar a l'aristocràcia de la ciutat de Calcis. Calcis va ser membre de la Lliga de Delos durant la guerra del Peloponeso. L'any vigèsim primer de la guerra del Peloponeso, el 411 a. C., l'illa es va tornar a rebelar contra Atenes.[11] Calcis va ser independent durant un periodo curt. Una volta recuperats els atenienses del fracàs de l'expedició a Sicília de nou varen impondre la seua sobirania a Calcis que va permanéixer en mans dels atenienses fins a la batalla de Queronea, en el 338 a. C., que va deixar la Grècia Central en mans de Macedònia. Des de llavors va ser un estat independent de segon orde. En el periodo helenístico, va tindre importància com a fortalea des de la que els governadors macedonios varen controlar Grècia central.

Aqüeducte romà (Calcis, illa d'Eubea).

Govern romà

En 207 a. C. els romans, dirigits per Servio Sulpicio Galba, varen atacar la ciutat que era depenent de Macedònia, sense èxit.[12] En 192 a. C. quan varen reprendre la guerra els romans, varen ocupar Calcis i varen matar als seus habitants, pero no tenien suficients hòmens per a establir una guarnició.[13]

En la guerra entre Roma i la Lliga Etolia, Calcis va ser aliada dels romans,[14] pero quan els etolios varen cridar al seléucida Antíoco III el Gran, els habitants de Calcis es varen aliar en ell i ho varen rebre en la ciutat.[15] Antíoco, durant la seua estància, es va enamorar de la filla del principal ciutadà, en la que es va casar.[16] Despuix va ser aliada de la Lliga Aquea en l'última guerra contra Roma i la ciutat va ser destruïda per Lucio Mumio, pero es va poder recuperar. Va sofrir l'ocupació de Mitrídates VI Eupator. Va permanéixer com una ciutat de províncies de Roma i del Imperi romà i va ser perjudicada en els sigles IV i V pels atacs godos. A mitat d'el VI la va restaurar Justiniano. Baix govern romà, Calcis va conservar certa prosperitat comercial; des d'el VI una atra volta va servir com a fortalea per a la protecció de la Grècia central contra els invasores del nort.

Edat Mija

En l'Edat Mija va prendre el nom d'Euripos, del que deriva el seu nom modern, Egripo, que va dur fins que va recuperar el de Calcis en el XIX. Va ser una possessió dels venecianos (el nom de Negroponte podria ser una corrupció d'Egripo i posa't) des de 1209 i més vesprada va ser ocupada pels otomans en 1470, els qui la varen fer sèu del pasha. No es conserven restants de la ciutat antiga en l'excepció d'alguns trossos de marbre de les parets d'algunes cases. En 1688, va resistir contra un fort atac veneciano.

Iglésia d'Agia Paraskevi (Calcis, illa d'Eubea).
Vista del front marítim

Ciutat moderna

La ciutat moderna va rebre un impuls en les seues exportacions comercials des de l'establiment de la conexió per ferrocarril en Atenes i El Pireo en 1904, que des de 2007 es troba suspesa pels treballs de renovació que es realisen en dita conexió. A principis d'el XX estava composta per dos parts; la vella ciutat amurallada cap al Euripo, cridada el Castro, a on les famílies judeues i turques havien vixcut principalment; i el suburbi més modern que s'estén fòra d'ella que estava principalment ocupat per grecs. Una part de les muralles del Castro i moltes de les cases varen ser sacsats pel terremot de 1894; part han segut demolides en l'eixample d'Euripo. L'edifici més interessant és l'iglésia d'Agio Paraskevi, que va ser una de les principals iglésies dels venecians; data del Imperi bizantí, encara que moltes de les seues característiques arquitectòniques són orientals. En 1899, Calcis es va convertir en la capital de la prefectura d'Eubea. A principis d'el XXI, Calcis tenia uns 100.000 habitants. Des de 2001 a 2007 va ser la sèu d'un important foc cultural que competia en Atenes entorn al Aekínito Theatro Evripo, que va ser propietat de la família Valeris-Dalajani, i a on es varen portar a terme importants exposicions d'art de vanguarda com les de la pintora Evi Sarantea, estrenes musicals de compositors novells com els pianistes Lucas Agelinas, Aris Valeris o el músic i actual director del Conservatori Municipal de Música de la ciutat, Panos Stelios i es varen dur aixina mateix a veta representacions teatrals de grans montages moderns com La Casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca, en traducció i música originals, La Comèdia Negra de Peter Schaffer o les Memòries del Subsol de Dostoievski, entre atres importants peces d'autors grecs contemporàneus. En l'actualitat la ciutat conta en una escola de pintura fundada pel pintor Dimitris Mitarás, importants conservatoris de música com el Odío Sianu i vanguardistes escoles de ballet com les de la coreógrafa ateniense Mery Machuca i fins a una escola municipal de ball flamenc d'enorme calitat en la que colabora el destacat guitarriste grec Aristotélis Gianacuras. Les velles muralles, prop del Castro de Kara-Bava (turc, "Pare negre") prop de la mar no permaneixen en peu. La considerable comunitat judeua va ser reduïda despuix de la deportació de la Segona Guerra Mundial. La ciutat està hui conectada en el continent grec per un nou pont al sur de la part occidental.

Pont sobre l'estret del Euripo, accés a Calcis des del continent.

Transport

  • GR-44
  • GR-77
  • GR-1/I75 està al sur ya oest a uns 10 km de Calcis en Viotia. En 2003 va ser oberta una via de circumvalació de Calcis des de la part del sur del pont per a conectar en la GR-77, també en accés a la GR-44.

Històric de població

Any Població comunal Canvi Població municipal
1981 44.847 - -
1991 51.646 +6.799/15,16% 85.573
2001 53.584 +1.938/3.75% 92.809
2011 59.125 +5.541/10,34% 102.223

Residents notables

Bust d'Aristóteles en Calcis

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ Homero, Ilíada II,537.
  2. ↑ Richard Hope Simpson, Mycenaean Greece and Homeric Tradition: The Catalogue of the Ships in the Iliad (en anglés)
  3. ↑ Estrabón X,1,12.
  4. ↑ Tucídides I,15.
  5. ↑ Heródoto V,99.
  6. ↑ Heródoto V,74; V,77.
  7. ↑ Heródoto VI,100.
  8. ↑ Heródoto VIII,1.
  9. ↑ Heródoto VIII,46.
  10. ↑ Tucídides I,114.
  11. ↑ Tucídides VIII,95.
  12. ↑ Tito Livio XXVIII,6.
  13. ↑ Tito Livio XXXI,23.
  14. ↑ Tito Livio XXXV,37-39; XXXV,50.
  15. ↑ Tito Livio XXXV,51.
  16. ↑ Tito Livio XXXVI,11.

Bibliografia

Enllaços externs

Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Calcis&oldid=1295522»