Lliga Etolia

Regió d'Etolia.

La Lliga Etolia va ser una federació de ciutats de la regió d'Etolia en l'antiga Grècia, formada a principis de el IV La Lliga va adquirir importància en el III, quan es va opondre a la Lliga Aquea, i pronte va dominar tot el centre de Grècia des del mar Jónico fins al mar Egeo i va controlar zones del Peloponeso, Tesalia, Tracia i Àsia Menor. En el 220 a. C. la Lliga va entrar en conflicte en el jove Filipo V de Macedònia, qui la va derrotar, lo que va obligar a la Lliga a aliar-se en els romans, que també lluitaven contra Filipo. Est va ser vençut finalment en la batalla de Cinoscéfalas en el 197 a. C., pero els etolios, al no poder recuperar les seues possessions que estaven en mans del seu victoriós aliat, es varen unir a Antíoco III de Síria per a lluitar contra Roma. Quan aquell va ser derrotat per Roma en el 190 a. C., els etolios també es varen rendir a l'any següent. La Lliga es va dissoldre formalment en el 167 a. C.

Es va establir, provablement, durant l'época helenística primerenca, en oposició a Macedònia i a la Lliga Aquea. Es varen celebrar dos reunions anuals en Termo i Panetolia. Va ocupar Delfos des del 290 a. C. i va guanyar territori de manera constant fins que, a finals de el III, va controlar tota la Grècia central, exceptuant la Ática i Beòcia. En el seu apogeu, el territori de la lliga incloïa la Lócrida, els melieos, els dólopes, part de Tesalia, Fócida, i Acarnània. En l'última part del seu poder, certes ciutats-estat gregues es varen unir a la Lliga Etolia, com les ciutats arcadias de Mantineia, Tegea, Figaleia i Cidonia en Creta.

Durant el periodo clàssic, els etolios no eren molt apreciats per atres grecs, que els consideraven semibárbaros i imprudents. La seua Lliga tenia estructura política i administrativa complexa. No obstant, durant el periodo helenístico, varen emergir com un estat dominant en Grècia central i ampliat per l'anexió voluntària de vàries ciutats-estat gregues a la lliga. Aixina i tot, la Lliga Etolia va tindre que lluitar contra Macedònia i va ser duta a una aliança en Roma, que va donar lloc a la conquista final de Grècia pels romans.

Orígens

Es desconeix quàn es va fundar la Lliga Etolia (Koinon ton Aetolon). Es creu que va poder ser en l'any 367 a. C. També s'ha sugerit que va poder haver segut fundada per Epaminondas. Grainger creu que va ser fundada molt més vesprada, al voltant del temps de la pujada de Filipo II de Macedònia. Despuix de la victòria de Filipo en Queronea (338 AC), a l'Etolia se li va concedir Naupaktos, en guarnició Etolia, Açò sugerix que hi havia un nivell de l'organisació que sugerixca un govern formal o, alguna cosa com una aliança fluixa d'époques anteriors.

Història

Teatre de Calidón, Etolia

Durant la guerra del Peloponeso, els etolios varen ser inicialment neutrals, pero més vesprada varen lluitar contra els atenienses, que varen tractar d'invadir Etolia en el 426 a. C., pero es varen vore obligats a retirar-se. La regió de Etolia va emergir com un dels estats grecs més importants despuix de la formació de la seua Lliga en la segona mitat del sigle Plantilla:SIGLO a. C. La seua capital, centre administratiu i religiós va ser Termo. En el periodo següent a la mort d'Alejandro Magne, la Lliga Etolia es va rebelar contra Antípatro (323 a. C.) i va conseguir mantindre la seua independència. A partir de 290 a. C., la Lliga s'havia expandit sobre les seues regions veïnes.

En 281 a. C. varen repelir en èxit un atac del rei espartano Areo I i en 279 a. C., varen eixir victoriosos en la batalla contra els gals, que havien invadit Grècia i estaven amenaçant el santuari de Delfos. Despuix de la seua victòria, varen guanyar l'apreciació del restant dels grecs i varen ser admesos com un nou membre en l'Anfictionía. En la Guerra Social (220-217 a. C.), la Lliga Etolia va lluitar contra el Regne de Macedònia. Filipo V de Macedònia va invadir l'Etolia i va saquejar la ciutat de Termo com a represàlia a l'invasió dels etolios en la ciutat de Dodona en Epiro.

La lliga va ser el primer aliat grec de la República Romana, que es va posar de part dels romans durant la primera guerra macedónica (215-205 a. C.) i va ajudar a derrotar a Filipo V de Macedònia en la batalla de Cinoscéfalas en el 197 a. C., durant la segona guerra macedónica. No obstant, es va tornar cada volta més hostil a la participació romana en els assunts grecs i només uns anys més vesprada es va posar del costat d'Antíoco III, el rei antirromano del Imperi seléucida, durant la guerra romà-síria. La derrota de Antíoco en l'any 189 a. C. li va privar a la lliga del seu principal aliat exterior i li va impedir permanéixer solament en contínua oposició a Roma. La lliga es va vore obligada a firmar un tractat de pau en Roma que ho va convertir en un aliat de la República. Encara que va continuar existint en nom, el poder de la lliga va ser trencat pel tractat i mai més va constituir una força política o militar significativa.

Bibliografia

• John D. Grainger (1999) The League of the Aitolians (Google Books).
• C. Michael Hogan, Cydonia, Modern Antiquarian, January 23, 2008 [1]
• Krzysztof Kęciek (2002) "Kynoskefalaj 197 p.n.i" Série Historic Battles Published in Warsaw by Bellona.
• Joseph B. Scholten (2000) The Politics of Plunder: Aitolians and Their Koinon in the Early Hellenistic Era (Google Books).
• Willis Mason West (1902) Ancient History to the Death of Charlemagne, Allyn and Bacon.