Temple d'Apolo (Termo)
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
El temple d'Apolo en Termo era un temple grec arcaic construït en el VII en el santuari de Termo, en la regió d'Etolia, i que va substituir al megaron preexistente, conegut com megaron B, que es va ampliar en un peristilo de columnas de fusta, sustentades per basas de pedra.
Es tracta d'un dels primers temples coneguts d'estil dòric, i les seues mides eren 38,20 x 12,10 m. El peristilo, de 5 columnes en els costats curts i 15 en els llarcs, és un dels primers que varen ser erigits en l'Antiga Grècia.
Estructures preexistentes
[editar | editar còdic]Megaron A
[editar | editar còdic]La primera estructura arquitectònica que s'aprecia en el lloc és la planta absidal del cridat megarón A, que pertany al periodo micénico i que va ser destruït en el XII Es creu que es tractava de la vivenda del caudillo de la zona i a on els restants de cendres i de ánforas colocades en posició pròpia de cult a difunts sugerix que en la fase final d'esta infraestructura s'hauria desenrollat un cult heròic.
Megaron B
[editar | editar còdic]El megaron B ya no va ser un lloc de vivenda sino de cult a una divinitat desconeguda, provablement un héroe. Contenia restants del periodo protogeométrico i geomètric, com a ceràmica, armes de ferro, ossos d'animals i cendres. Algunes d'estes cendres estaven conservades dins de vàries pithoi. Tenia un vestíbul, una cella rectangular i un opistódomo. Provablement va ser construït despuix de la destrucció del megaron A, a principis de el XI, mentres que la seua destrucció va tindre lloc cap a l'any 850 a. C.[1][2][3]
Columnata
[editar | editar còdic]El megaron B semblava trobar-se rodejat per columnes de fusta en una capçalera en forma d'àbsit, de les que es conserven les bases, pero s'ha determinat que estes columnes no varen ser colocades en el moment de la construcció del megaron, sino en acabant de que este va ser destruït. Se supon que tenien la funció de sostindre un edifici de fusta que va existir entre el fi del megaron B i la construcció del gran temple arcaic.[4]
Menut temple arcaic
[editar | editar còdic]Alguns restants d'un temple chicotet del Periodo Arcaic varen ser trobats en el noroest del temple principal. A este chicotet temple, sobre el que s'ha sugerit que podria haver segut dedicat a Artemisa, pertanyen alguns fragments de l'alvenc del frontón, aixina com antefijas en formes de caps masculins barbudas i de Gorgonas, gàrgoles en cap de gos, un fragment d'un triglifo de terracota i restants de ceràmica.[5]
Temple d'Apolo
[editar | editar còdic]El gran temple arcaic, o temple C és del 630 - 620 a. C. i va ser construït directament damunt del megaron B.
Es tractava d'un temple períptero (completament rodejat de columnes) i pentástilo, en una cella desproporcionadament llarga respecte al seu esgambi. Estava rodejat per cinc columnes frontals i posteriors i quinze en els laterals, totes elles de fusta que s'alçaven sobre bases de pedra rudimentàries. No constava de pronaos, encara que sí d'opistódomo. Les parets de la cella eren de rajola mentres que l'estructura era de fusta. En l'interior de la cella hi havia un renc de dèu columnes que la dividia en dos i que va deure sostindre un sostre de fusta.[6]
El primer entablamento del temple constava d'un frontón en la frontera principal, del que ha sobrevixcut un fragment d'un cimacio de forma curva. Les teixixques tenien gàrgoles pintades de negre o roig obscur en formes de cap de hòmens imberbes o de Gorgona i en antefijas en forma de cap femení. S'ha supost que esta decoració va servir de model per a la del temple de Artemisa de Corcira. La presència de la decoració en forma de cap de Gorgona es relaciona en rituals religiosos en els que les caraces eixercien un paper fonamental.[7]
S'han identificat fragments d'un segon entablamento que va ser realisat en la segona mitat de el VI El temple va adquirir un segon frontón en la part atrassera. En les gàrgoles s'alternaven les representacions de caps de hòmens barbados en caps de sàtirs i entre elles hi havia antefijas de forma de caps de dòna. Les teixixques del sostre es decoraven en palmetas de colors negre i roig. En les acroteras laterals es representaven dos esfinges en cuclillas i en la central una Niké.[8]
Les metopas de terracota, que es trobaven alternades en triglifos, pertanyen al primer entablamento. Varen ser pintades en negre, blanc, marró, púrpura i taronja. En elles es representen escenes de mits. Es conserven les següents representacions: Aedón i Quelidón (identificada per una inscripció) matant a Itis; tres divinitats de llarcs cabells, potser Apolo, Artemisa i Leto; Perseo corrent en el cap de Medusa; un caçador barbudo i en llarcs cabells, en un arc i un carcaj; un Gorgoneion; dos figures femenines que fan caure les seues quitones quedant nuetes fins a la cintura, que potser representen a les Prétides; fragments d'un animal fantàstic i atres fragments diversos entre els que es troben dos caps de lleó.[9]
Tradicionalment es considera que en el temple C es rendia cult a Apolo, la qual cosa és recolzat per inscripcions del periodo helenístico que mencionen a Apolo Termio, pero no es pot assegurar que en periodos anteriors es rendira eixe mateix cult a Apolo, i s'ha sugerit que podria haver-se venerat a Artemisa.[10]
Este temple va ser arrasat pel rei Filipo V de Macedònia en dos ocasions (els anys 218 i 206 a. C.) Durant el primer saqueig els macedonios varen incendiar mils d'armes que es trobaven penjades en els pòrtics despuix d'apoderar-se de les més valioses, també varen capcionar fòc als pòrtics i varen derribar més de mil estàtues i varen trencar totes aquelles que no tenien inscripcions dedicades a deus o els representaven. Estes les varen respectar. En la segona incursió varen destruir lo que havien respectat en la primera.[11]
Despuix de la destrucció es va reconstruir en el II, pero va perdre progressivament la seua importància en el decliu de la Lliga Etolia fins que va ser abandonat en l'época romana. Este decliu és confirmat per la presència de tombes de el I i un cementeri paleocristiano en una zona principal del santuari.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dumenge Plácido, Ocupació de l'espai, santuaris i mits de Etolia, pp. 20,21, en revista Dialogues de histoire ancienne (2006), volum 32, nº 32-2, pp. 13-25.
- ↑ Henri Stierlin, Grècia: de Micenas al Partenón, p. 38, Colónia: editorial Taschen (2009), ISBN 978-3-8365-1039-4.
- ↑ Claudia Antonetti, Els Etoliens: image et religió, pp. 161-163, París (1990) ISBN 2-251-60405-7.
- ↑ Marie-Christine Hellmann, Resenya sobre el llibre Archaische griechische Tempel und Altägypten pp.741-742, en revista Topoi, volum 11, nº 11-2 (2001)
- ↑ Claudia Antonetti, Els Etoliens: image et religió, pp. 167-168.
- ↑ Claudia Antonetti, Els Etoliens: image et religió, pp. 169-170.
- ↑ Claudia Antonetti, Els Etoliens: image et religió, pp. 170-172.
- ↑ Claudia Antonetti, Els Etoliens: image et religió, pp.172-173.
- ↑ Claudia Antonetti, Els Etoliens: image et religió, pp. 174-177.
- ↑ Claudia Antonetti, Els Etoliens: image et religió, pp. 193,200,201.
- ↑ Polibio V, 6, 6-9, 5; XI, 7, 2.
- ↑ Claudia Antonetti, Els Etoliens: image et religió, p. 209.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Templo de Apolo (Termo)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.