Temple d'Apolo (Delfos)
Les ruïnes del Temple d'Apolo en Delfos, que es remonten a el IV, pertanyen a un temple dòric períptero. Va ser edificat sobre els restants d'un temple anterior, datat en el VI, que a la seua volta va ser erigit en l'emplaçament d'un atre de el VII La seua construcció s'atribuïx als arquitectes Trofonio i Agamedes.[1][2]
En el VI era conegut com el «Temple dels Alcmeónidas», en tribut a la família ateniense que va finançar la seua reconstrucció despuix d'un incendi que va destruir la seua estructura original.[3] El nou edifici va ser un temple d'estil dòric tipo hexástilo de 6 x 15 columnes.[4] Va ser destruït en l'any 373 a. C. Les escultures del frontón són atribuïdes a Praxias i Andróstenes, atenienses. D'una proporció similar, en el segon temple es va mantindre el patró 6 x 15 columnes en l'estilobato.[2][5] Dins estava el ádyton, el centre del oràcul de Delfos i l'assent de la Pitia. El monument va ser restaurat en part en 1938.
Va sobreviure fins al 390, any en el que l'emperador cristià, Teodosio I, va silenciar l'oràcul en la destrucció del temple i la majoria de les estàtues i obres d'art en nom de la Cristiandad.[6][7] El santuari va ser completament destruït pels cristians celosos de la seua fe, en el seu intent de borrar tots els rastres del paganisme.[6]
Situació geogràfica
[editar | editar còdic]
En l'alvertent oriental del massiç del Parnaso, al nort del golf de Corinto, s'alçava el temple d'Apolo.
El Parnaso, montanya tallada per profundes goles inaccessibles, es va considerar des dels temps més remots la sèu de les Musas.[8]
D'un dels costats del Parnaso, als peus dels picos Fedríades (‘els Lluents’), que dominaven Delfos, manava la riera que alimentava la font Castalia.[8]
En les aigües d'este manantial tenien que banyar-se els peregrís, en un rito de purificació, abans d'accedir al temple per a consultar l'oràcul d'Apolo.
Segons el himne homérico d'Apolo Pitio,[9] el deu va aplegar
La gola per la que corria el riu Pleistos, donava pas al vast complex arqueològic de l'antiga Delfos.
La mitologia grega assegurava que el temple estava ubicat en el centre de l'univers i en el 'melic' de la Terra, basant-se en medicions del mateix preses pel propi Zeús.[10][11] L'oràcul va ser triat d'acort a una atra tradició en base en un clavill en la terra que existia baix el temple i del com emanaven gasos volcànics que eren inhalats per la Pitia i podien fer-l'entrar en algun tipo de trance.[12][13][14][8]
Introducció
[editar | editar còdic]Història mítica del lloc i del temple
[editar | editar còdic]Ans que s'assentara el cult d'Apolo en Delfos, "regnava" una divinitat femenina, Gea (la Terra), representada com a deesa-serp.[14]
Segons el mit narrat en el himne homérico d'Apolo, un dragó (segons unes fonts Gea, segons unes atres la seua filla Temis) vivia en Delfos junt a la font Castalia.
Tifó, en la mitologia grega, personificaba als terremots i a les erupció volcàniques. Apolo ho va matar i va deixar que el lluent Hiperión (el Sol) ho podrira en grec antic: pytho. D'ací el nom de Pitio en el que també es va designar al deu.
Mort el mònstruo, Apolo va neutralisar els últims intents de Gea per conservar la supremacia del sacre lloc, convertint-se en senyor absolut, no sense abans haver abandonat la regió durant un temps per a purificar-se del crim, perque també els deus devien sometre's a la llei comuna dels homicides (deicida en este cas). Va tornar i va prendre possessió del lloc i del seu omnipotent oràcul.[15]
Una versió del mit conta que va desembarcar en un grup de habitants de Cnosos, que havia dut en si per a que constituïren el clero del seu oràcul en les rodalies de Crisa, la ciutat que durant cert periodo va prevaldre sobre Delfos.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1988) Els grans descobriments de l'arqueologia, Planeta-De-Agostini. ISBN 978-84-395-0688-0.
- Fontenrose, Joseph (2019). The Delphic Oracle: Its Responses and Operations with a Catalogue of Reponses, 3ra edició (en Inglés), University of Califòrnia Press. doi:10.1525/9780520331310. OCLC 1149411749. ISBN 9780520331310.
- Scott, Michael (2014). Delphi and Olympia: The Spatial Politics of Panhellenism in the Archaic and Classical Periods, 3ra edició (en Inglés), Cambridge University Press. OCLC 874223185. ISBN 9780521191265.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vanderpool, Eugene. “Delphi” [Delfos] (Inglés). Archaeology 2 (2): 66-68. Institut Arqueològic d'Amèrica/University of Chicago Press. ISSN 0003-8113. OCLC 746128089.
- ↑ 2,0 2,1 Sakoulas, Thomas. «= https://web.archive.org/web/20030624110457/https://ancient-greece.org/architecture/delphi-temple-of-apollo.html Temple of Apollo at Delphi» (en en). Ancient-Greece.org.
- ↑ Scott, 2014, «2. Dedicating at Olympia and Delphi», pp. 29-40.
- ↑ Fontenrose, 2019, «I. The Characteristics of Recorded Oracles», pp. 11-57.
- ↑ Scott, 2014, «8. Comparing spaces», pp. 218-249.
- ↑ 6,0 6,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Hernández Castro, David (12 de decembre de 2019). “Bolcar la taula: revolució ritual i mit en el santuari d'Apolo en Delfos” (PDF). Pensament al marge. Revista digital sobre les idees polítiques 6 (11): 165-251. Ateneu Cantonal d'Estudis Polítics (ACEP)/Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED). ISSN 2386-6098. OCLC 947085579.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 (2007) «The geological origins of the oracle at Delphi, Greece», The Archaeology of Geological Catastrophes (vol. 171) (en Inglés), Societat Geològica de Londres, pp. 399-412. doi:10.1144/GSL.SP.2000.171.01.29. OCLC 43340296. ISBN 9781862390621.
- ↑ Latte, Kurt. “The Coming of the Pythia” [L'arribada del Pitia] (Inglés). The Harvard Theological Review 33 (1): 9-18. Universitat Harvard/Cambridge University Press. doi:. ISSN 0017-8160. OCLC 803348474.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Cole, Susan Guettel (31 de Març de 2004). «3. Inventing the Center», Landscapes, Gender, and Ritual Space: The Ancient Greek Experience (en Inglés), University of Califòrnia Press, pp. 66-91. OCLC 56732980. ISBN 9780520929326.
- ↑ Fontenrose, 2019, «VII. The Mantic Session», pp. 166-232.
- ↑ Oppé, Adolph Paul. “The chasm at Delphi” [L'abisme en Delfos] (Inglés). The Journal of Hellenic Studies 24 (1): 214-240. Society for the Promotion of Hellenic Studies/Cambridge University Press. doi:. ISSN 00754269. OCLC 51205085.
- ↑ 14,0 14,1 Whittaker, Charles Richard. “The Delphic Oracle: Belief and Behaviour in Ancient Greece—And Africa” [L'oràcul de Delfos: Creència i comportament en Antiga Grècia—i Àfrica] (Inglés). Harvard Theological Review 58 (1): 21-47. Universitat Harvard/Cambridge University Press. doi:. ISSN 0017-8160. OCLC 803348474.
- ↑ Nilsson, Martin Persson (1972). Cults, myths, oracles, and politics in ancient Greece. With two appendices: The Ionan phylae, the phratries, 2dona edició (vol. 1) (en Inglés), Cooper Square Publishers/Paul Åström Forlag. OCLC 320787. ISBN 9789186098438.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Templo de Apolo (Delfos)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.