Frontón (arquitectura)

Frontón (aumentatiu de "fronte" —"front"—) és l'arremate triangular o curve d'una frontera, un pòrtic, una porta o una finestra. També és denominat "frontis" o "frontispici", encara que estos térmens són més genèrics, referint-se habitualment a una frontera completa.

Frontón neoclàssic, que reproduïx l'aspecte dels temples grecs d'estil jónico, en l'edifici de la Acadèmia nacional d'Art d'Atenes, de Theophil Hansen, 1859-1885.

Frontón simple del panteón de Roma, 118-127 (reedificado sobre l'alçat en época d'Agripa, 27 a. C.).

"Frontón: 1. à pans [tallat]; 2 à jour [calat]; 3. circular; 4. partit; 5. entrecortado; 6. duplicat; 7. sobrebajado; 8. sobrealzado; 9. sense regrés; 10. triangular; 11. sense base; 12 per enrollamiento" (Larousse, 1922).

Frontones renaixentistes: sobre les finestres de la planta noble del Palazzo Farnese, d'Antonio dona Sangallo el Jove i Miguel Ángel, 1514-1549, s'alternen els frontones clàssics en frontones curvos la curvatura dels quals és un arc d'igual altura. Els frontones de la planta superior estan trencats pel rebanc.

Frontón de la porta de la Casa del Reverent Ebenezer Gai, 1742 (Suffield, Connecticut, Estats Units).

Fronton complex, d'estil barroc, sobre el edículo de la Capella Cornaro, de Bernini, 1644-1652.

És un element arquitectònic d'orige clàssic que consistix en la secció d'un teulada a dos aigües, emmarcat per les rebancs (dos inclinades i una horisontal) i dispost sobre el entablamento (que a la seua volta descansa sobre les columnes). La seua part interior es denomina tímpan.

Es troba en la arquitectura clàssica, notablement en els temples grecs i romans, a on servia com a fondo per a la colocació de grups escultòrics que mostraven escenes de la mitologia grega o romana. El principal eixemple va ser el Partenón de la acrópolis d'Atenes. Com a element arquitectònic va ser de nou molt utilisat a partir de la arquitectura de la Renaixença, del Barroc i del Neoclàssic. A sovint era acompanyat per tondos o medallones ubicats en mitat del frontón. Com a element decoratiu en temples chicotets, el frontón s'ubicava sobre l'entrada i era cridat naiskos o aedicula. Li'ls troba freqüentment en la arquitectura funerària.

Tipos de frontón

La distinta disposició i forma de les Rebancs que componen el frontón, també de la decoració del tímpan, dona lloc els distints tipos:

Segons l'àngul superior

• Frontón aguzado. Aquell'àngul superior del qual és molt agut.
• Frontón rebaixat. El molt achatado l'àngul superior del qual està més obert que el recte. La major part dels temples clàssics la llongitut dels quals de frontera era a voltes considerable, terminaven llavors en este tipo de frontón.
• Frontón triangular. El que té la forma d'un triàngul equilátero. Esta forma aixina com la del frontón aguzado s'han amprat en freqüència pels arquitectes del Renaixença, havent gran número de palaus d'esta época que posseïxen lucernes en frontones triangulars o aguzados.

Frontones curvos

• Frontón circular. Aquell el rebanc del qual està traçat seguint un arc de círcul. En els sigles XVII i XVIII, sobretot, es feyen freqüents aplicacions d'esta forma de frontón.
• Frontón per volutes. Aquell els rebancs del qual es enrollan formant ménsulas que té per punt de respal el rebanc horisontal.
• Frontón sense regrés. Aquell en el quals molduras o el rebanc horisontal no estan perfilades conforme a la techumbre.

Frontones de llínees interrompudes

• Frontón partit. Aquell els rebancs laterals del qual es enrollan en volutes o es tallen a cada costat de l'eix del mateix de suerte que deixen un espai en que a voltes s'eleva un pedestal destinat a sostindre un bust o una estàtua.
• Frontón sense base. Aquell el rebanc inferior del qual està suprimida o interrompuda.
• Frontón tallat o frontón retallat. Aquell el vèrtiç del qual queda tallat. La seua part superior està formada per dos rebancs oblicuas i una horisontal. Per lo comú estos frontones estan decorats per la part superior en un motiu que arremata.
• Frontón entrecortado. Aquella part superior del qual està interrompuda per a rebre un got, una estàtua, un bust o un atre motiu ornamental.
• Frontón doble. Es diu aixina a l'element format per dos frontones inscrits un en un atre, el major servint de coronació a un entablamento i el més chicotet, servint de coronació a una obertura o a un motiu ornamental aplicat sobre el tímpan major.
• Frontón calat. Aquell el tímpan del qual està perforat en una obertura en la qual resalta un motiu d'ornamentació que enquadra un ull de bou.

• 
  Frontón rebaixat
• 
  Frontón circular
• 
  Frontón entrecortado
• 
  Frontón aguzado

• 
  Reconstrucció del frontón occidental del Partenón.

• 
  Tomba de Lorenzo de Medici, ídem.

Vore també

• Gablete
• Hastial

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Frontón (arquitectura).