Anar al contingut

Universitat Harvard

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Universitat Harvard
«Harvard» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Harvard (desambiguació).
John Harvard

La Universitat Harvard (en anglés: Harvard University) és una universitat privada d'investigació pertanyent a l'Ivy League, ubicada en Cambridge, Massachusetts, Estats Units, fundada el 28 d'octubre de 1636 i nomenada en honor al seu primer benefactor, el clerc i filántropo anglés, John Harvard És l'institució d'educació superior més antiga dels Estats Units. La seua influència, riquea i posició en classificacions l'han convertit en una de les universitats més prestigioses del món.[1]

L'universitat conta en més de 371000 exalumnos vius,[2] dels quals 59000 residixen fòra d'Estats Units. Dispon ademés del presuposte universitari més quantiós del món: 39200 millons de dólars en 2018.[3] Encara que en térmens de dotació per estudiant, ocupa el tercer lloc en els Estats Units, per darrere de Princeton i Yale. Entre els exalumnos, professors i investigadors de l'Universitat Harvard es conten 188 multimillonaris vius, huit presidents dels Estats Units, vintiquatre caps d'Estat i treinta y uno caps de Govern, aixina com fundadors d'empreses destacades, laureados en el Premi Nobel, la Medalla Fields, membres del Congrés dels Estats Units, becaris MacArthur, becaris Rhodes, becaris Marshall, guanyadors del Premi Turing, del Premi Pulitzer i becaris Fulbright. Ademés, estudiants i exalumnos d'Harvard han obtingut colectivament dèu premis Óscar i cent dèu medalles olímpiques, incloses quarantassís d'or.

Situació geogràfica

[editar | editar còdic]

el campus principal, de 85 hectàrees, té el seu centre en l'Harvard Yard, en Cambridge, una ciutat d'aproximadament 100000 habitants, confrontant en Boston, que es troba al sur.

  • Cambridge dista uns 300 quilómetros de la frontera en Canadà. John Harvard va ser el benefactor de l'universitat Harvard la qual du el seu llinage ubicada en Massachusetts, Boston. Quan es creua el riu Charres des de Cambridge, s'entra en la ciutat de Boston, en el barri de la qual d'Allston, habitat principalment per universitaris d'Harvard, es troben l'Escola de Negocis i les instalacions deportives i d'atletisme, inclós l'Harvard Stadium. Més llunt encara, adinsant-se en la ciutat de Boston uns tres quilómetros en direcció surest, estan situades l'Escola de Medicina, la d'Odontologia i la de Salut Pública, en l'àrea mèdica de Longwood.

Història

[editar | editar còdic]

L'Universitat Harvard va ser fundada en 1636. El seu nom original era New College o The College at New Town i va ser creada sense contar en un sol professor, en un sol alumne, i ni tan sols en un sol edifici.[4]

En 1639, menys de tres anys despuix de la seua fundació, va canviar el nom pel de Harvard College, com a mostra d'agraïment al seu benefactor John Harvard, un jove clerc que a la seua mort, uns mesos abans, hi havia donado a l'institució recent creada un preciós llegat: la seua biblioteca de 400 volums i la mitat del seu considerable patrimoni personal, una suma de 780 lliures. Més vesprada l'institució tornaria a canviar de nom per a escomençar a denominar-se Harvard University. Este nou i definitiu nom va aparéixer per primera volta en la Constitució de Massachusetts de 1780, en plena época revolucionària.

Evolució de l'Universitat Harvard

[editar | editar còdic]

El primer claustre de l'Universitat, format per congregació religioses i cristianes unitàries, tenia un caràcter eminentment religiós. Posteriorment, durant el XVIII, el currículum acadèmic i el cos estudiantil es varen anar secularizando gradualment. En el XIX Harvard ya s'havia convertit en l'establiment cultural central de les èlits de Boston. Despuix de la guerra civil nortamericana, i durant quaranta anys, els que varen transcórrer entre 1869 i 1909, l'Universitat va estar presidida per Charles William Eliot, qui va transformar radicalment el model d'institució educativa que havia imperat fins a llavors en Harvard, convertint-la en un modern centre d'investigació. La reforma incloïa cursos electius, chicotetes classes, i l'entrada en vigor dels exàmens. Este nou model va influir en el sistema educatiu dels Estats Units, tant en l'educació universitària com en la secundària. Eliot també va ser l'impulsor de la publicació de l'ara famosa Harvard Classics, una colecció de grans llibres sobre múltiples disciplines (publicada a partir de 1909), que oferia una educació universitària «en quinze minuts de llectura al dia». Durant el seu larguísima i influent presidència, Eliot va aplegar a ser tan àmpliament reconegut com a figura pública que despuix de la seua mort, en 1926, el seu nom i el d'Harvard es varen convertir en sinònim universal d'aspiració a una ensenyança superior. Harvard va ser membre fundador de la Associació d'Universitats Nortamericanes en 1900.

Harvard en el XX

[editar | editar còdic]

A. Lawrence Lowell, qui va succeir a Eliot, va reformar encara més el pla d'estudis de pregrado. També va mamprendre una expansiva campanya d'adquisició de terrenys per a ampliar la planta física d'Harvard i el sistema d'estage dels estudiants. Durant la Gran Depressió i la Segona Guerra Mundial l'Universitat va ser conduïda per James Bryant Conant, qui despuix de la guerra va iniciar una nova reforma del pla d'estudis. Pero la reforma més important de Conant tal volta va ser la que va afectar al sistema d'admissions, lo que anava a transformar profundament a Harvard, que fins a llavors era sinònim d'exclusivitat per a les èlits polítiques i econòmiques: casi tots els alumnes que eren admesos en Harvard tenien un alt estatus socioeconòmic dins del grup social que hui denominem «WASP» (White Anglo-Saxon Protestant).

  • Conant era antisemita; abans del començ de la Segona Guerra Mundial havia mostrat la seua simpatia cap al govern raciste d'Hitler en Alemània.[5] No obstant, concebia l'ensenyança superior d'alta calitat no tant com un dret dels fills de família rica, sino més be com un mig per a dotar d'oportunitats als jóvens en talent i capacitat. D'eixe modo va idear programes per a identificar, recolzar i reclutar a jóvens en talent i capacitat, i entre 1945 i 1960 va implementar polítiques d'admissió que varen permetre l'entrada a Harvard d'alumnes provinents de l'ensenyança secundària pública. El canvi es va produir a costa de les elitistes institucions privades d'ensenyança primària i secundària, que fins a llavors eren pràcticament les úniques que havien estat aportant alumnes a Harvard. La nova política d'admissions va obrir també les portes a un major número de judeus i catòlics. Encara que encara pocs negres, hispans i asiàtics. Des de llavors la situació ha seguit progressant en lo relatiu al nivell socioeconòmic i la diversitat religiosa dels estudiants que són admesos en Harvard, aixina com en lo relatiu al component racial. En 2017 es va alcançar per primera volta en el primer curs una proporció major d'estudiants no blancs. El 50.8 % del total estava compost per estudiants de races negres (15 %), iberoamericanes (12 %), asiàtiques (23 %). Sobre l'ensenyança per gèneros l'evolució també ha segut progressiva. Ya en el XIX algunes facultats d'Harvard acceptaven a regañadientes un chicotet número de dònes en les seues aules. Pero en 1945, La Facultat de Medicina va escomençar a impartir a dònes ensenyança universitària formalment reglada. El Harvard College, el centre de formació de pregrado d'Harvard, es faria mixt a partir de 1977 despuix de l'associació d'Harvard en el Radcliffe College, una institució educativa femenina anexa («germana») que s'havia fundat cent vint anys arrere. Recentment, en 1999, el Radcliffe College va quedar completament fusionat en l'Universitat Harvard, convertint-se en l'Institut d'Estudis Alvançats Radcliffe. A Kenneth Roth, líder durant vintinou anys de l'ONG nortamericana dels drets humans Human Rights Watch, se li va denegar en 2022 un lloc d'investigador en el Centre Carr de Drets Humans de l'Escola Kennedy per les seues crítiques a l'Estat d'Israel.[6] Molts dels principals donants de la Kennedy School són ferms partidaris de l'Estat d'Israel.[6]

Facultats i Escoles

[editar | editar còdic]

Harvard té dotze facultats i escoles[7] que impartixen els cursos acadèmics oficials i emeten les titulacions. L'universitat conta ademés en l'Institut d'Estudis Alvançats Radcliffe, que funciona com un centre docent separat de les escoles i facultats.[8]

En el següent llistat s'enumeren les facultats i escoles per orde cronològic de major a menor antiguetat. La primera unitat docent es va fundar fa casi quatrecents anys, en 1636. L'última fa a penes una década i mija, en 2007.[9]

Posicionament d'Harvard a nivell mundial

[editar | editar còdic]

Des de la seua aparició, el Rànquing Acadèmic de les Universitats del Món (ARWU) ha situat a Harvard tots els anys com la millor universitat del món.[10][11]

Durant el temps en el que QS i Claves Higher Education es varen publicar conjuntament com THE-QS World University Rànquings, en 2004-2009, Harvard va ocupar el primer lloc tots els anys.[12]

Els THE World Reputation Rànquings han classificat consecutivament a Harvard com l'institució més important d'entre les «sis super-marques» universitàries del món. Les atres cinc són Berkeley, Cambridge, MIT, Oxford i Stanford. Harvard és classificada com la millor universitat del món segons les següents classificacions d'universitats:

Finançació

[editar | editar còdic]

Harvard, com a universitat d'investigació de gran tamany i d'alt percentage de residencialidad dels seus alumnes, requerix d'un alt nivell de finançació. El capital social (endowment) d'Harvard en 2018 era de 39200 millons de dólars, el més alt del món. Este capital social tan quantiós prové de vàries fonts. Una gran part la constituïxen donacions i llegats testamentarios d'exalumnos, generalment bens o sumes de com a mínim sis sifres. Estos exalumnos seguixen l'eixemple del primer i més famós dels benefactors de l'Universitat: John Harvard. Pero també prové de campanyes de recaptació de fondos que impulsa l'Universitat a nivell nacional. En l'última, que es va estendre durant cinc anys, entre 2013 i 2018, Harvard va recaptar prop de dèu mil millons de dólars.[16]

Una empresa financera de la pròpia Universitat, l'Harvard Management Company, Inc., s'encarrega de gestionar i invertir el capital social en diversos mercats financers.[17] Del rendiment que generen estes inversions es nutrix en el seu major partix el presupost de despesa anual de l'Universitat, que en 2018 va ascendir a cinc mil millons de dólars.

Programa de beques

[editar | editar còdic]

A mitan dels anys quaranta d'el XX, Harvard era una institució exclusiva a la que únicament tenien accés les èlits polítiques i econòmiques nortamericanes. A raïl de la transformació sofrida per l'Universitat entre 1945 i 1960, Harvard va escomençar a incloure programes de beques. En l'actualitat estos programes alcancen la sifra de varis centenars de millons de dólars cada any. En el curs 2016-2017 la sifra que Harvard va destinar a beques va ser de 414 millons de dólars.[18]

En l'actualitat (curs 2018-2019) el 20 % dels estudiants d'Harvard prové de famílies en ingressos econòmics per baix de 65000 dólars anuals. Estos estudiants, tant nortamericans com a internacionals, reben beques que cobrixen el 100 % del cost dels seus programes d'estudi incloent estage, manutenció i passage d'avió. A les famílies els ingressos de les quals apleguen fins a cent cinquanta mil dólars anuals se'ls demana que paguen entre el 0 i el 10 % del cost total. A famílies que obtenen més ingressos se'ls demana una contribució major. El 70 % dels estudiants d'Harvard rep algun tipo d'ajuda financera. Més del 50 % d'ells rep una beca. Estes beques tenen un promig de més de 53000 dólars anuals. Els estudiants becats paguen en promig dotze mil dólars anuals.[19]

Admissió

[editar | editar còdic]

L'admissió d'aspirants se situa en la segona més baixa d'Estats Units: per al curs de 2021, de les aproximadament 40000 solicituts, solament s'ha acceptat el 5.2 %. L'Universitat reserva un cupo de places per a fills d'exalumnos, lo que suscita crítiques per part dels seus detractors, que acusen a l'Universitat de favorir aixina a estudiants blancs i rics.

La proporció d'estudiants internacionals admesos és notable, al voltant d'un 23 % del total, incloent a els qui cursen màsters i formació postgrado en general. Més de la mitat dels estudiants internacionals, un 56 %, procedix de països de la Commonwealth, principalment de Regne Unit, Canadà, Índia, Austràlia, Singapur, Hong Kong i Suràfrica.[20]

Els estudiants residents en Estats Units que carixen de documentació en regla i que són admesos en Harvard, són considerats com a estudiants internacionals.

Biblioteca

[editar | editar còdic]

La Biblioteca conté més de vint millons de volums, lo que la convertix en la major biblioteca acadèmica en els Estats Units, i la quarta entre les cinc «mega-biblioteques» del món (despuix de la Biblioteca del Congrés, la Biblioteca Britànica, i la Biblioteca Nacional de França, i per davant de la Biblioteca Pública de Nova York).

Deports

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Harvard Crimson.

Els Harvard Crimson és l'equip que representa a l'Universitat en les competicions universitàries, organisades per la NCAA, a on forma part de la Conferència Ivy League. L'equip conta en l'Harvard Stadium, un estadi per a fútbol americà i en el qual caben 30898 espectadors, elavietes Pavilion o l'estadi de bàsquet en el que caben 2195 espectadors, i el Bright Hockey Center, palau per a deports de gèl en el que caben 2850 espectadors. la mascota de l'Universitat es diu John Harvard. És de destacar que l'Universitat no oferix becas deportives. Els principals rivals deportius d'Harvard són Yale i Cornell. Els Harvard Crimson tenen equips oficials en vintiun deports distints. Inclouen un total de cuarenta y uno equips oficials, més que cap atra universitat nortamericana: vint equips masculins i vintiun equips femenins.

Memorial Hall
Harvard Square
Harvard Memorial Church
[editar | editar còdic]
La Torre del Rellonge de l'Universitat de Puerto Rico inclou els escuts de l'Universitat Harvard (dreta) i l'Universitat de Sant Marcos (esquerra), al ser, la primera, l'universitat més antiga de Norteamérica i, la segona, la més antiga de tot el continent americà.

La percepció de l'antiga Harvard com a centre reservat a les èlits polítiques i econòmiques d'Estats Units, aixina com la percepció de la nova Harvard més oberta i solidària d'hui, han constituït motius lliteraris i cinematogràfics recurrents. Com a institució líder a nivell mundial, Harvard ha tingut un impacte notable en la cultura popular, en la lliteratura i en el cine.

Lliteratura

[editar | editar còdic]
  • El soroll i la fúria (1929) i ¡Absalom, Absalom! (1936), abdós obres escrites per William Faulkner, se sumergixen en la vida estudiantil d'Harvard dels anys 20 i 30 d'el XX.
  • 1935, Of Clave and the River (l'autobiografia fictícia de Thomas Wolfe, inclou els dies d'estudiant del seu alter ego en Harvard.
  • 1937, The Clapix George Apley (guanyador del Premi Pulitzer), per John P. Marquand, paròdia als estudiants d'Harvard a inicis d'el XX.
  • 1953, The Second Happiest Day per John P. Marquand, Jr., representa la generació d'Harvard de la Segona Guerra Mundial.

Cine

[editar | editar còdic]

Séries

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Examples include:
    1. (2001) Making Harvard Modern: The Rise of America's University, Oxford University Press, pp. [1]–481. ISBN 0-19-514457-0. «Harvard's professional schools... won world prestige of a sort rarely seen among social institutions. [...] Harvard's age, wealth, quality, and prestige may well shield it from any conceivable vicissitudes.»
    2. Spaulding, Christina (1989). «Sexual Shakedown», How Harvard Rules: Reason in the Service of Empire, South End Press, pp. 326–336. ISBN 0-89608-284-9. «... [Harvard's] tremendous institutional power and prestige [...] Within the nation's (arguably) most prestigious institution of higher learning ...»
    3. David Altaner. «Harvard, MIT Ranked Most Prestigious Universities, Study Reports». Bloomberg.
    1. (1986) Collier's Encyclopedia, Macmillan Educational Co.. «Harvard University, one of the world's most prestigious institutions of higher learning, was founded in Massachusetts in 1636.»
    2. Newport, Frank (2003-08-26). «Harvard Number One University in Eyes of Public Stanford and Yale in second plau». Gallup.
    3. Leonhardt, David. Ending Early Admissions: Guess Who Wins? (in (en-US)), The New York Claves. "The most prestigious college in the world, of course, is Harvard, and the gap between it and every other university is often underestimated."
    4. (1997) We Ca't Eat Prestige: The Women Who Organized Harvard, Temple University Press, p. [2]. ISBN 978-1-56639-535-9.
    1. «At Private Colleges, Students Pay for Prestige».
  2. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 12 de novembre de 2019. Consultat el 6 de juliol de 2019.
  3. ↑ «Harvard University» (en en). Archivat des d'el original, el 18 de juny de 2018. Consultat el 30 de juliol de 2018.
  4. ↑ «Harvard’s first impressions» (en en-us). Harvard Gazette. Consultat el 2022-10-21.
  5. ↑ Norwood (2004). .
  6. ↑ 6,0 6,1 «[3]».
  7. ↑ https://www.harvard.edu/schools
  8. ↑ Harvard Schools
  9. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2019. Consultat el 7 de juliol de 2019.
  10. ↑ «Academic Rànquing of World Universities—Harvard University Rànquing Profile». Shanghai Rànquing Consultancy. Retrieved July 29, 2018.
  11. ↑ «Estes són les 10 millors universitats del món, segons el 'rànquing de Shanghái'; la primera espanyola, en elloc 151» (en és). El Correu. Consultat el 2025-11-09.
  12. ↑ «World Reputation Rànquings 2016». Claves Higher Education. 2016. Retrieved September 7, 2016.
  13. ↑ arwu. «Academic Rànquing of World Universities» (en anglés). Archivat des d'el original, el 16 de març de 2024. Consultat el 16 de març de 2024.
  14. ↑ Comerç 12-02-2010
  15. ↑ Rànquing d'universitats del món -CSIC-
  16. ↑ https://www.harvardmagazine.com/campaigntotal-18
  17. ↑ https://www.hmc.harvard.edu/
  18. ↑ «Harvard Gives Record 414 million in Financial Aid».The Harvard Gazette.
  19. ↑ https://college.harvard.edu/financial-aid/types-aid/scholarships-grants
  20. ↑ «Worldwide Data | Harvard Worldwide». worldwide. harvard. edu. Consultat el 22 d'agost de 2019.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Universitat_Harvard&oldid=1296968»