Blackface
El terme blackface fa referència a una pràctica que va nàixer en l'us del maquillage teatral amprat per blancs per a representar a una persona negra. Va guanyar popularitat en el XIX, especialment en els Estats Units. Les plantacions del sur del país seguien amprant a esclaus provinents d'Àfrica, i el blackface tractava d'ocultar l'autèntica tracta d'esclaus, mostrant-els com a persones dandis i felices.
L'aparició d'este maquillage data de 1830, i va estar vigent fins a 1960, quan el Moviment pels drets civils en Estats Units va obligar a prohibir-ho, ya que era un evident eixemple de racisme.[2][3] Alguns artistes com Thomas Dartmouth Rice, Al Jolson o Bert Williams varen aplegar a dur blackface.
Història
L'orige exacte del blackface és incert. John Strausbaugh indica que el seu orige es remonta a 1441, quan en Portugal s'exhibien esclaus provinents d'Àfrica Occidental per a entretindre al públic blanc.[5] El teatre isabelino pronte va escomençar a representar a personages de negres, encara que el seu paper sempre era portat a terme per persones blanques. L'obra Otelo: el moro de Venècia de Shakespeare és un clar eixemple d'això.
Lewis Hallam va ser l'encarregat de dur la moda del blackface als Estats Units, al voltant de 1769. Molts còmics varen adoptar el maquillage i es va convertir en un autèntic èxit. Fortament arraïlada a la temàtica vodevil (la qual es considera el seu successor), va alcançar el seu màxim apogeu quan Thomas Dartmouth va compondre la seua coneguda cançó Jump Jim Crow. Tal va ser la fama de la cançó, que les persones d'ètnia negra varen escomençar a ser cridades de forma pijorativa com Jim Crow, i Dartmouth va rebre el malnom de «Daddy» Jim Crow. La cançó també va donar nom a les lleis Jim Crow, que varen ser la base de la segregació racial en el sur dels Estats Units durant la Reconstrucció.
De 1830 a 1840, el blackface es representava entre dos persones, o com a màxim entre tres. El primer espectàcul a on varen participar més d'una persona va tindre lloc en Nova York, portat a terme pels Virginia Minstrels.[6] Com a banda sonora es varen amprar vàries peces musicals de Stephen Foster, un dels cantautors i compositors més coneguts de la seua época.
Fins a finals del XIX, era l'espectàcul més conegut en els Estats Units, i va gojar d'una sòlida reputació en el Regne Unit i en atres parts d'Europa.[7] El blackface va estar molt present en el cine i la ràdio per lo manco fins a la década de 1930, quan es va transmetre la comèdia de situació radiofònica Amos 'n' Andy.[8]
En atres països
Carnestoltes d'Uruguai
En el carnestoltes d'Uruguai, les comparses es denominen oficialment «societats de negres i lubolos», a on el segon terme es referix a blancs caracterisats de negre.
Este terme o caracterisació, encara que és catalogat com a racisme per organisacions de la societat civil, és defés per un sector de la població en ser una pràctica molt acollida per la cultura uruguayana.[9]
Cavalcata de Reis en Espanya
A partir de la década de 2010, s'ha generat un debat mediàtic en Espanya sobre la pràctica de pintar de negre als actors que interpreten al rei Baltasar en la Cavalcata de Reis Macs.[10][11][12] En les representacions pictòriques des de finals de la Baixa Edat Mija, el rei Baltasar és representat com una persona negra per a reflectir l'adoració dels reis de «tots els continents» al chiquet Jesús.[13] La pràctica habitual fins a llavors era que l'actor que interpretava a Baltasar i els seus pajes reals es maquillaran de negre per a encaixar en l'icon tradicional. Inclús el llavors alcalde de Madrit, Alberto Ruiz-Gallardón, va aplegar a anar disfrassat de Baltasar en una ocasió.[14]
Els detractors d'esta pràctica han alegat que el blackface és raciste en totes les seues formes, i les associacions de veïns han demanat en les seues respectives ciutats que siga interpretat per ciutadans negres en lloc de blancs pintats.[11][12] Per la seua banda, els seus defensors asseguren que en Espanya el blackface no té el mateix significat que en Estats Units, puix fins a finals del XX a penes hi havia població negra en el país. Des de llavors, les principals ciutats espanyoles escomencen a recórrer a persones negres per a interpretar a Baltasar en les cavalcates,[15][16] encara que unes atres mantenen la costum anterior.[17]
Mama Negra en Equador
En la festa de Mama Negra en Latacunga, Equador, la figura central és un home disfrassat de dòna en el rostre pintat de negre.[18]
Zwarte Piet
En els Països Baixos i Bèlgica s'ha generat controvèrsia sobre la figura de Zwarte Piet (traducible a l'espanyol com «Pedro el Negre»), el paje que des del XIX ajuda a Sant Nicolás a repartir regals en la Festa de Sant Nicolás. Es tracta d'un jove de cara negra que va vestit en trage renaixentiste, pèl rullat, pendents dorats i grossos llavis rojos, i que, de la mateixa manera que en Espanya, per l'absència de població negra era interpretat per persones maquillades de negre. Els detractors consideren que és un estereotip raciste, frut d'una época d'imperi colonial i impropi d'una societat multicultural, mentres que els seus defensors aleguen que és una tradició infantil.[19]
En 2014 l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans va demanar al govern neerlandés que revise el Zwarte Piet perque pot supondre «una representació de l'estereotip del esclau».[20]
Tundiqui o dansa dels negritos de Bolívia
En 2014, el Comité Nacional contra el Racisme i tota forma de Discriminació, organisme de l'Estat bolivià, va emetre una resolució a on, referint-se a la dansa del tundiqui o dels negritos, demanava (sense prohibir-la expressament) «eliminar els elements d'acompanyament [a la dansa] que signifiquen distorsió de la cultura afroboliviana».[21] Això es deu a que esta dansa ha botat al debat públic, a on és controvertida la seua representació estereotipada de persones negres.
En 2017, dos organisacions afrobolivianas varen denunciar públicament que la Governació d'Oruro va usar la mencionada dansa en el seu material promocional del Carnestoltes del Oruro.[22]
Vore també
- Blackface en l'art contemporàneu
- Estereotips dels afroamericàs
- Yellowface, interpretació de personages d'Àsia Oriental per actors blancs.
- Chinaman, terme ofensiu i arcaic per a referir-se a una persona chinenca o asiàtica.
- Shina, terme despectiu dirigit a persones d'ascendència chinenca.
Referències
- ↑ Strausbaugh, 2006, p. 136.
- ↑ Frank W. Sweet, A History of the Minstrel Show, Backintyme (2000), p. 25, ISBN 0-939479-21-4
- ↑ «"Blackface" de Trudeau: per qué es considera raciste pintar-se la cara de negre (i en quins llocs d'Amèrica Llatina es fa)». BBC News Món (20 de setembre de 2019). Consultat el 14 d'octubre de 2019.
- ↑ «This is why blackface is offensive».
- ↑ Strausbaugh, 2006, p. 35–36.
- ↑ Strausbaugh, 2006, p. 74.
- ↑ Strausbaugh, 2006, p. 225.
- ↑ Strausbaugh, 2006, p. 145–149.
- ↑ Childs, Alundra Nicole(2017).«La Tradició dels Negres Lubolos: ¿És Una Apreciació o Una Apropiació del Candombe?».Miami University.Consultat el 2024-06-20.(en en)
- ↑ Castro, Sara (2024-01-05). «Blancs en la cara pintada de negre: el racisme empaña les cavalcates de Reis» (en es). El País. Consultat el 2024-06-20.
- ↑ 11,0 11,1 Periodiste Llatí (29 de decembre de 2013). «Els veïns de Madrit demanen un rei Baltasar "negre de veres" i no un blanc pintat en la cavalcata». Consultat el 28 d'agost de 2016.
- ↑ 12,0 12,1 Notícies de Navarra (29 de decembre de 2015). «La Cavalcata debat hui si Baltasar deu ser un blanc pintat». Archivat des de l'original, el 10 de setembre de 2016. Consultat el 28 d'agost de 2016.
- ↑ ABC. «De quan el rei Baltasar no era negre», ABC. és. Consultat el 25 de juny de 2017 (en es).
- ↑ «Per qué als VIP els agrada vestir-se de Baltasar» (en es). L'Espanyol (5 de giner de 2017). Consultat el 17 de decembre de 2018.
- ↑ Raó, La (17 de setembre de 2015). «El Baltasar de 2016 serà el primer de raça negra» (en és-és). www. larazon. es. Consultat el 17 de decembre de 2018.
- ↑ «Girona tindrà per primera volta un rei Baltasar sense pintar». La Vanguardia (11 de decembre de 2018). Consultat el 17 de decembre de 2018.
- ↑ «El rei Baltasar de Pamplona seguirà sent un blanc pintat de negre» (en espanyol). elperiodico. com (30 de decembre de 2015). Consultat el 15 de decembre de 2018.
- ↑ Weismantel, Mary (2001). Cholas and Pishtacos: Stories of Race and Sex in the Andes (en en), University of Chicago Press. ISBN 9780226891538.
- ↑ «¿És raciste que "Santa Claus" tinga un ajudant negre?» (en espanyol). BBC (15 de novembre de 2013). Consultat el 17 de novembre de 2014.
- ↑ «L'incómodo paje de Sant Nicolás» (en espanyol). El País (12 de novembre de 2014). Consultat el 17 de novembre de 2014.
- ↑ Pérez, Wilma. «Eliminaran el racisme de la dansa tundiqui»(Bolívia), 1 d'agost de 2014. Consultat el 20 de juny de 2024.
- ↑ El poble afroboliviano denúncia que continua vigent la dansa discriminatòria dels negritos, en La Raó.
Bibliografia
- Strausbaugh, John (2006). Black Like You: Blackface, Whiteface, Insult and Imitation in American Popular Culture (en anglés), Jeremy P. Tarcher / Penguin. ISBN 978-1-58542-498-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Blackface» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.