Negre (persona)
.jpg)
 |
L'exactitut de l'informació d'est artícul està discutida. En la pàgina de discussió pots consultar el debat al respecte. |
El terme negre (també raça negra o subsaharià) és utilisat en sistemes de classificació racial dels sers humans que fan referència a un fenotip de pell molt obscura en comparació a atres grups racials, a açò se li sumen atres traces secundàries com el cabell afro obscur, una nas ampla i un color d'ulls obscur.[1] En chinenc als negres se'ls crida 黑 (hei, en espanyol: negre) o 黑鬼 (hei-gui) i representa tant el color negre com la raça negra.[2][3] En àrap als negres se'ls crida السود (al-sud, en espanyol: els negres, de la mateixa raïl s-w-d que el color negre).[4] Encara que la denominació d'una persona com a «negra» varia de cultura en cultura, a través del procés històric de classificació racial derivat de la posició hegemònica de la blanquitud,[5] o de la posició històric-cultural de domini dels àraps i dels chinencs, en general fa referència a les persones l'orige de les quals es relaciona en l'Àfrica subsahariana, denominada també «Àfrica negra».[6] Atres concepcions també inclouen als melanesios, aborigen australians i els negritos del Surest Asiàtic i les Illes Andamán.[7][8][9]
Esta identificació pot variar segons el país, a tal punt que una persona considerada com "negra" en determinada regió del món pot ser identificada, al migrar cap a una atra regió, dins d'una atra categoria de classificació racial, posant en relleu la condició d'esta denominació com construcció social en la formació de la paraula negre;[1] a sovint este fenomen social depén del colorisme, lo que fa que la manifestació de prejuïns i expressions de racisme varien segons la persona identificada com a negra.[10]
Per la seua banda, China va escomençar a comprar-li esclaus negres als traficants àraps des de la dinastia Tang (sigles VII a el X)[3] mentres que la població negra en Amèrica, coneguda com els «afroamericanos», va tindre el seu orige en la venda d'africans pels mateixos africans i el seu trasllat forçat a Amèrica per a treballar com esclaus, realisat per exportadors africans i traficants no africans entre els sigles XVI i XIX.cita requerida
Si ben els àraps varen cridar als subsaharians "els negres" (al-sud)[4] i els chinencs els varen cridar "negres" o "diables negres" (hei-gui), [2][3] Achille Mbembe declara que l'assignació a les persones d'orige africà com "negres" va ser un procés històric, el qual va tindre com a objectiu la construcció de subjectes de raça i cossos d'extracció des del paràmetro de la blanquitud occidental i europea.[1]
L'historiador senegalés Tidiane N’Diaye escriu que "en el món àrap la noció de l'intrínseca inferioritat dels negres es va arraïlar profundament, lo que explica el maltracte dels seus captius negres, i dels mijos amprats per a denegar-els tota progenitud."[11] Aportant un punt de vista europeu, pel contrari, l'historiador francés Pap Ndiaye considera que «negre» és una «categoria imaginària», puix es referix «a persones que la seua apariència és ser negres, i no a persones que la seua essència és ser negres. Els negres són negres perque li'ls ha tingut per tals en els móns blancs, particularment des de l'inici de l'Época moderna».[12]
Durant el XIX, el terme negre, aixina com el concepte de raça, va tractar de tindre una transcripció sociobiològica efectuada per a justificar els sistemes de plantació i esclavización que varen ocórrer a la parell de la modernitat occidental i com a base d'esta.[1] Durant el XX, varen existir moviments polítics de comunitats afrodescendientes per a canviar l'us raciste de la paraula, i un d'estos moviments es va cridar negritud.cita requerida No hi ha indicis de que s'haja fet pressió ni als chinencs ni als àraps.cita requerida
Població
[editar | editar còdic]
En l'actualitat són més d'1.400.000.000 de persones les que poden ser considerades negres, lo que representa aproximadament el 17.9% de la població mundial, no obstant esta sifra aumenta constantment degut a que els països del Àfrica subsahariana tenen les taxes de fertilitat més altes del món i existix una creixent diàspora cap a Europa.[13] Poden trobar-se persones negres en tots els continents, i la seua distribució tan àmplia es deu en gran mida a dos grans factors:
- el tràfic d'esclaus, que va tindre lloc principalment entre els sigles VIII i XIX, a través dels oceans Índic i Atlàntic, del que no menys de 80 millons de persones negres varen ser víctimes directes o indirectes;
- a la tendència emigratoria actual.
S'estima que prop del 75% de la població negra del món viu en Àfrica, continent en el que a la seua volta constituïxen la gran majoria —un 85% — de la població total d'uns 1186 millons de persones en 2015,[14] fonamentalment en la denominada Àfrica subsahariana. A la seua volta, Amèrica constituïx el segon continent en major cantitat de negres, a on solen rebre el nom de afroamericanos i representen més del 20% —uns 200 millons— de la població total del continent americà. Els afroamericanos residixen principalment en Brasil, Estats Units, Colòmbia, Veneçola, Equador, Panamà, Guyana, Surinam, Guayana Francesa i en illes del Carib com Cuba, Puerto Rico, L'Espanyola, Jamaica, Bahames, Barbados, entre atres països.[15] Uns atres tants viuen en Àsia i en Oceania, principalment en Melanèsia, la península aràbiga i en Israel, a on residixen uns 118 000 judeus negres (1,6% de la seua població; vore també l'història dels judeus en Àfrica), que varen emigrar des d'Etiopia a Israel en les décades posteriors a la creació de l'Estat israelita, en 1948.cita requerida
Ademés, en Europa residixen uns 12 millons de persones negres, segons les estimacions més conservadores,[16] principalment en França, a on hi ha uns 2 millons;[17] en Regne Unit, en prop de 2 millons;[18] Portugal, els Països Baixos, Espanya (en el 2009, es calculava que serien uns 700 000;[19] en el 2016, possiblement han superat el milló i mig) i Itàlia; en general, el número ha anat creixent a partir dels anys 1990, per l'immigració d'orige africà i afrolatino (afrolatinoamericano), fins al 2012, en que es va reduir l'immigració, encara que es manté el creiximent intern.cita requerida
El terme «negre» o «afroestadounidense» en Estats Units es referix a gent en orígens en qualsevol dels grups racials negres d'Àfrica. Inclou a gent que indica la seua raça com “Black, African American o Negre” o que proveïx entrades escrites tals com afroamericano, kenià, jamaicà, caribeny, nigerià o haitiano.[6]
Una ètnia (del grec ethnos, ‘poble’) és una població humana en la qual els membres s'identifiquen entre ells, habitualment en base en una real o presunta genealogia i ascendència comuna o be en atres llaços històrics. Les ètnia també solen estar unides per pràctiques culturals, de comportament, llingüístiques o religioses comunes. I solen reclamar, per a sí, una estructura social, política i un territori.cita requerida
Història
[editar | editar còdic]Época dels imperis africans
[editar | editar còdic]
Durant l'Edat Mija, persones negres africanes varen dur al seu esplendor als grans regnes de Ghana, Mali, Songhay, Kanem-Bornu, Benín, Monompotapa. Aixina mateix, numerosos erudits, artistes i conquistadors islàmics varen ser negres.
Esclavitut
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Comercie àrap d'esclaus.
L'historiografia actual coincidix en desterrar l'image de la persona negra com a esclaves en totes les époques històriques. La esclavización de les persones negres té unes etapes precises que deuen ser diferenciades de moments històrics distints.
Des de l'antiguetat, prop de 17 millons d'africans han segut venuts i transportats en caravanes àraps a través del Sahara o embarcats en l'Índic, i hauria segut el major comerç d'esclaus africans.[20] En l'Era Moderna, Europa propicia el tràfic esclaviste en Àfrica. A partir del XV escomença a créixer la tendència d'esclavizar a persones negres, aplegant al seu auge a partir del XVIII. Es calcula que fins a 12.5 millons d'esclaus varen ser exportats a Amèrica.[21] A lo manco un total de 80 millons de víctimescita requerida són atribuibles al tràfic esclaviste modern i contemporàneu, per les morts en guerres i en les caravanes i bucs negreros.
El sistema esclaviste, va ser imponent gradualment en Europa una image distorsionada de les persones negres l'objectiu de les quals era perpetuar l'esclavisme. La classificació dels grups humans en «superiors» i «inferiors» va ser l'inici del racisme evolucioniste, en teories com les de Gobineau o el propi Darwin. Generalment als negres li'ls situava en lo més baix de l'escala. No obstant, en totes les époques, persones negres ilustres varen fer front als prejuïns i varen destacar en tots els àmbits, desmentint els mits sobre la seua pretesa inferioritat.
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]
En els començos de l'época contemporànea l'abolició de l'esclavitut, principalment despuix de la gesta en 1804 de les persones esclavisades d'Haití, marca una nova era per als negres en Amèrica. Mentres que poc despuix s'inicia l'invasió colonialista d'Àfrica per part dels europeus i l'explotació de les seues matèries primeres per mig del treball forçat.
Els anys 20 del XX, suponen un floriment en Europa i Amèrica de l'art i la lliteratura negres, aixina com la cristalisació d'una nova forma musical pròpia en Amèrica; el Jazz. A partir dels anys 50, els líders negres, lluitadors pels drets civils i sindicals, tenen una presència destacada en l'orde polític principalment en Norteamérica i en Àfrica, i a partir de la década següent, gràcies a les independències africanes, les persones negres adquirixen un pes específic en la geoestrategia mundial.
Actualment, per les herències colonials i a la seua posició de proveïdors de matèries primeres en l'orde econòmic mundial, tant en Àfrica com en algunes parts de Llatinoamèrica, les poblacions negres es veuen enfrontades greus desafius: pobrea, problemes de nutrició i salut i crisis polític-socials.
Vore també
[editar | editar còdic]- Afrodescendiente
- Afroamericano
- Àfrica subsahariana
- Blanco (persona)
- Groc (persona)
- Australoide
- Negroide
- Afroestadounidense
- Moviment pels drets civils en Estats Units
- Nigger
- Panafricanisme
Referències citades
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Mbembe, Achille (2015). Critique de la raison nègre (en francés), París, França: La Découverte. ISBN 978-2-7071-8793-2.
- ↑ 2,0 2,1 https://www.theworldofchinese.com/2016/07/the-linguistic-nuance-of-racism-in-chinese/
- ↑ 3,0 3,1 3,2 https://madeinchinajournal.com/2024/01/10/the-globality-of-antiblackness/
- ↑ 4,0 4,1 https://www.jstor.org/stable/jj.6879740
- ↑ Bolívar Echeverría. «Imàgens de la blanquitud». Archivat des d'el original, el 22 de decembre de 2018. Consultat el 19 d'abril de 2018.
- ↑ 6,0 6,1 «Definition of Race Categories Used in the 2010 Census». United States Census Bureau.
- ↑ «Melanesians, the Black islanders with natural blond hair». The African Dream.
- ↑ «The Indigenous Black Filipins». World Away From Home.
- ↑ «Black Lives Matter: Indigenous Austràlia’s Solidarity with the O. S. Movement for Black Lives». Cultura Survival.
- ↑ «Colorisme. Conceptes del feminisme negre». Consultat el 19 d'abril de 2018.
- ↑ «Veiled Genocide: An Ignored Historic Tragedy».New English Review.Consultat el 22 de juny de 2026.
- ↑ (2019).«La France noire. Unix histoire longue».L'Histoire.(457)
- 33.
- ↑ What Percentage Of The World Is Black?, Quantumrun foresight.
- ↑ «Àfrica dispararà població mundial per damunt de 10.000 millons este sigle». Archivat des d'el original, el 10 de març de 2016. Consultat el 1 de març de 2016.
- ↑ «Composició Ètnica de les Tres Àrees Culturals del Continent Americà al Començ del Sigle XXI» (PDF). Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2014.
- ↑ «The emergence of Afro-Europe: A Preliminary Sketch, capítul en: Black Europe and the African Diaspora» (PDF). Archivat des d'el original, el 2009.
- ↑ First French racism poll released
- ↑ 2011 Census: Ethnic group, local authorities in the United Kingdom, Office for National Statistics. 11 October 2013. Retrieved 28 February 2015.
- ↑ «[1]», El País.
- ↑ «[2]», Deutsche Welle. Consultat el 26 de giner de 2024 (en en). «17 million East Africans were sold into slavery: "Most people still have the baix-called Transatlantic [slave] trade by Europeans into the New World in mind. But in reality the Arab-Muslim slavery was much greater,"»
- ↑ «How Many Slaves Landed in the O. S.?» (en en). The African Americans. Servici Públic de Radiodifusió PBS (Estats Units). Consultat el 10 de febrer de 2023. «Between 1525 and 1866, in the entire history of the slave trade to the New World, according to the Trans-Atlantic Slave Trade Database, 12.5 million Africans were shipped to the New Worlde»
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Negro (persona)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.